D'acord amb l'article 98 de la CA, el Tribunal Constitucional coneix
En aquests processos el Tribunal Constitucional enjudicia l'adequació a la Constitució de les lleis, dels decrets legislatius i del Reglament del Consell General o d'algun dels seus preceptes.
La interposició del recurs no suspèn la vigència de la norma afectada.
El Tribunal Constitucional haurà de dictar sentència en el termini màxim de dos mesos.
La declaració d'inconstitucionalitat genera la nul·litat de la norma objecte de recurs.
El procés d'inconstitucionalitat es pot iniciar per:
- recurs directe interposat per una cinquena part dels membres de dret del Consell General, el cap de Govern o tres comuns. ( articles 45 a 51 de la LQTC ).
Termini: 30 dies naturals comptats des de la publicació de la norma.
- escrit incidental plantejat per un tribunal de la jurisdicció ordinària (articles 52 a 58 de la LQTC).
Aquesta acció només és procedent si en la tramitació d'un procés un tribunal té dubtes raonables i fonamentats sobre la constitucionalitat d'una llei, d'un decret o d'una norma amb força de llei que sigui d'aplicació imprescindible per a la solució de la causa.
Termini: qualsevulla que sigui la data a partir de la qual la norma afectada és vigent.
- Els tractats internacionals (articles 59 a 62 de la LQTC)
Els tractats internacionals aprovats pel Consell General o conclosos pel Govern en els termes contemplats a l'article 64 de la CA, poden ser objecte de control de constitucionalitat pel Tribunal Constitucional a petició d'un o dels dos Coprínceps, d'una cinquena part dels membres de dret del Consell General o del cap de Govern.
Termini: entre el 8è i el 15è dia que la Constitució (article 45.2 de la CA) atorga als Coprínceps per manifestar el consentiment de l'Estat.
La interposició de l'escrit de requeriment de dictamen davant del Tribunal Constitucional impedeix la ratificació del tractat fins al moment en què el Tribunal emeti el seu dictamen amb els efectes previstos a l'article 62 de la LQTC.
- Les lleis (articles 63 a 68 de la LQTC).
Les lleis aprovades pel Consell General poden ser sotmeses per un o tots dos Coprínceps a control previ de constitucionalitat, mitjançant escrit conjunt o individualitzat de requeriment de dictamen al Tribunal Constitucional.
Termini: entre el 8è i el 15è dia que la Constitució (article 45.2 de la CA) atorga als Coprínceps per sancionar les lleis.
La interposició de l'escrit de requeriment de dictamen davant del Tribunal Constitucional interromp el transcurs del termini de sanció.
Si el procediment només hagués estat instat per un dels dos Coprínceps, la declaració del Tribunal favorable a la constitucionalitat total de la llei objecte del dictamen no impedeix que el requeridor pugui abstenir-se de sancionar la llei.
Si el procediment hagués estat instat pels dos Coprínceps i la declaració del Tribunal fos igualment favorable a la constitucionalitat de la llei, aquesta ha de ser promulgada amb la sanció, almenys, d'un d'ells.
Per mitjà del recurs o procés d'empara, el Tribunal Constitucional garanteix, com a instància jurisdiccional superior, els drets reconeguts en els capítols III i IV del títol II de la Constitució, llevat el dret a què es refereix l'article 22.
D'acord amb els articles 102, 41.1 i 10 de la Constitució i el capitol sisè de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, convé distingir tres tipus de recurs d'empara.
- El recurs d'empara, que es podria qualificar de general, s'interposa davant de sentències desestimatòries de la demanda dictades en última instància per la jurisdicció ordinària en el decurs del procediment urgent i preferent previst a l'article 41.1 de la Constitució.
Estant legitimats per interposar recurs d'empara constitucional qui hagi estat part demandant o coadjuvant d’aquesta en el procediment urgent i preferent. Són part demandada i coadjuvant en el recurs d'empara qui hagi ostentat aquesta condició a la instància precedent.
El recurrent ha de demanar l'anul·lació de la dita sentència, i si és el cas, la suspensió dels seus efectes i reiterar la pretensió de protecció jurisdiccional del dret la lesió del qual s'addueix en els mateixos termes formulats a la instància a quo.
No s'admet cap recurs d'empara que modifiqui el contingut de la pretensió del dret o drets plantejada en el procediment urgent i preferent. - El recurs d'empara especial s'interposa si es produeix vulneració d'algun dels drets recollits en l'article 10 de la Constitució en el decurs o amb motiu d'un procediment judicial o prejudicial, el subjecte ha d'al·legar aquesta lesió en defensa del seu dret davant l'òrgan judicial ordinari pels mitjans i recursos que la legislació estableixi (Article 18 bis 3 de la Llei transitòria de procediments judicials).
- Les disposicions, resolucions i actes del Consell General que no tinguin caràcter de llei i lesionin algun dels drets reconeguts als capítols II i IV del títol II de la Constitució poden ser impugnats directament a través del procés d'empara pels subjectes afectats.
Termini: 13 dies hàbils comptats a partir de l'endemà de la notificació de l'última resolució denegatòria o de la publicació de la disposició, resolució o acte pel tercer cas.
Contra l'aute d'inadmissió existeix la possibilitat de recurs de súplica (6 dies hàbils comptats des de la data de recepció de la notificació).
El Tribunal Constitucional dicta sentència dins el termini de 2 mesos comptats des de la data d'admissió del recurs.
L'estimació del recurs pot ser :
Contra l'aute d'inadmissió existeix la possibilitat de recurs de súplica (6 dies hàbils comptats des de la data de recepció de la notificació).
El Tribunal Constitucional dicta sentència dins el termini de 2 mesos comptats des de la data d'admissió del recurs.
L'estimació del recurs pot ser :
- total : suposa l'anul·lació de la sentència recorreguda i de tots els efectes d'aquesta.
- parcial : es produeix quan el Tribunal Constitucional considera vàlids algun o alguns pronunciaments continguts en la sentència recorreguda.
La desestimació del recurs d'empara comporta la condemna del recurrent al pagament de les costes judicials.
Es consideren òrgans constitucionals els Coprínceps, el Consell General, el Govern, el Consell Superior de la Justícia i els Comuns.
El conflicte entre els òrgans constitucionals es plantejarà quan un d'ells al·legui l'exercici il·legítim per l'altre de competències que li són constitucionalment atribuïdes o al·legui el no exercici d'aquest altre òrgan de les seves competències.
- Els conflictes de competències constitucionals entre el Consell General i el Govern i els Comuns o d'aquests entre si (articles 69 a 77 de la LQTC).
Si els actes, resolucions o disposicions normatives del Consell General o del Govern envaïssin l'àmbit competencial reservat per la Constitució als Comuns, o si els Comuns exercissin competències, pròpies del Consell General, del Govern o d'un altre Comú, els òrgans afectats poden formalitzar conflicte de competències davant del Tribunal Constitucional.
És igualment procedent la formalització del conflicte, quan la inactivitat competencial d'algun dels òrgans generals de l'Estat o dels Comuns impedeix, obstaculitza o lesiona a l'altre en l'exercici d'una competència que li és pròpia o vulnera algun dret subjectiu dels particulars.
En aquests processos el Tribunal Constitucional, a més de les previsions constitucionals, aplica allò que disposi la Llei qualificada de delimitació de competències dels Comuns (article 70 de la LQTC)
Abans de procedir a la formalització del conflicte l'òrgan afectat ha de requerir l'altre òrgan perquè cessi en l'activitat que reputa invasora o anul·li la resolució o disposició objecte de queixa o, en el cas de conflicte per inactivitat competencial, ha de sol·licitar l'exercici de la competència a l'altre òrgan.
Termini: 20 dies hàbils comptats des del moment de la notificació de la desestimació expressa del requeriment o del transcurs del termini de la desestimació tàcita. (article 71.2 de la LQTC).
Quan el demandant sigui un particular, el conflicte es tramita d'acord amb les disposicions relatives als conflictes negatius de competències contemplades seguidament (article 77 de la LQTC).
- Els conflictes de competències entre els Coprínceps, el Consell General, el Consell Superior de la Justícia i el Govern. (articles 78 a 84 de la LQTC)
El conflicte positiu de competències o atribucions entre els òrgans generals de l'Estat es planteja davant del Tribunal Constitucional quan un d'aquests entén que l'altre envaeix l'àmbit de competències que li és reconegut constitucionalment. Estan legitimats per interposar aquest conflicte positiu de competències els Coprínceps, el Consell General, el Consell Superior de la Justícia i el Govern.
Es pot interposar un conflicte negatiu de competències o atribucions pel no exercici d'aquestes per qualsevol dels òrgans que s'acaben d'assenyalar. La legitimació activa correspon, a més dels òrgans esmentats, a les persones físiques i jurídiques que actuïn en defensa d'un dret subjectiu propi.
El procediment a seguir és molt similar al que acabem de veure en la secció anterior, mateixa condició de requeriment a l'altre òrgan i mateixos terminis.
Pel que fa al cas d'una persona física o jurídica actuant en defensa d'un dret subjectiu propi, cal que aquesta formuli primer la seva pretensió sobre l'existència d'aquest dret davant un dels òrgans mencionats i si aquest declinés la seva competència per entendre que correspon a un altre d'entre aquests, ha de dirigir-s'hi reiterant la mateixa pretensió. Si el segon òrgan es manifestés també incompetent, el sol·licitant pot interposar el conflicte negatiu de competències davant el Tribunal Constitucional.
Termini: 15 dies hàbils comptats des del moment de l'acord negatiu del segon òrgan.
En aquest cas no existeix la denegació per silenci. Si transcorregut un mes des de la presentació de la sol·licitud el segon òrgan no contesta, es presumeix que entén ser titular de la competència amb l'exercici del qual pot reconèixer o denegar el dret subjectiu que s'al·lega.
La sentència del Tribunal Constitucional atribueix la competència a un dels òrgans requerits i obre la via perquè davant d'aquest es tornin a exposar les pretensions que en dret s'escaiguin, sens perjudici de les responsabilitats per danys que han de ser exigides davant la jurisdicció ordinària.
Els procediments i processos constitucionals s'inicien sempre a instància de part, la qual, llevat que es tracti del Ministeri Fiscal o d'un òrgan jurisdiccional, és representada i defensada per un advocat inscrit en el Col·legi d'Advocats d'Andorra. (article 35 de la LQTC)