CAUSA 2005-8-RE
Número de registre 42-2005. Recurs d’empara
AUTE DEL 15 DE MARÇ DEL 2005
_______________________________________________________________
BOPA núm. 25, del 23 de març del 2005
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional el 14 de gener del 2005 per la Sra. Meritxell Valls Torrallardona, mitjançant el qual interposa recurs d’empara contra la sentència del 21 d’octubre del 2004 i l’aute del 22 de desembre del mateix any, dictats per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, per haver-se produït una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, reconegut a l’article 10 de la Constitució, i de l’article 6 de la Convenció europea per a la salvaguarda dels drets humans i llibertats fonamentals i atès que demana al Tribunal Constitucional que declari la nul·litat de les resolucions objecte de recurs “reposant l’expedient judicial al moment processal previ a l’esmentada vulneració”;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè;
Vist l’informe del Ministeri Fiscal del 28 de gener del 2005;
Havent escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Philippe Ardant.
Antecedents
Primer
El 24 de gener del 2001, la Sra. Meritxell Valls Torrallardona va formular demanda de desnonament i en reclamació de quantitat contra la societat ECAI, SL, amb la qual havia subscrit, l’1 de novembre de 1998, un contracte de sotsarrendament, autoritzat pel propietari del local.
Segon
Mitjançant sentència del 26 d’abril del 2001, la Secció Civil del Tribunal Unipersonal de la Batllia va desestimar la demanda de la Sra. Meritxell Valls Torrallardona perquè aquesta part no havia aportat el contracte de sotsarrendament i, per tant, no havia complert amb el principi de càrrega de la prova.
Tercer
El 2 de maig del 2001, la Sra. Meritxell Valls Torrallardona va presentar novament la demanda esmentada, i mitjançant sentència del 15 de setembre del 2003, la Secció Civil del Tribunal Unipersonal de la Batllia va declarar no aplicable l’excepció peremptòria de cosa judicada material interposada per la part defenent i va estimar parcialment la demanda interposada per la Sra. Meritxell Valls Torrallardona.
Quart
Les dues parts van formular recurs d’apel·lació i, el 21 d’octubre del 2004, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va dictar una sentència que considerava que la primera decisió de la Batllia havia desestimat la pretensió de l’agent per manca de prova “la qual cosa constitueix un motiu de rebuig del fons en haver-se examinat el fons i haver estat desestimat, ço que impedeix plantejar un nou procés sobre el mateix, entre les mateixes parts, perquè ho impedeix l’excepció de cosa jutjada material, degudament oposada aquí per la demandada a la contesta a la demanda.” Per consegüent, aquesta sentència va inadmetre el recurs de la Sra. Meritxell Valls Torrallardona per raons formals, va estimar el recurs de la societat ECAI, SL i va revocar els pronunciaments de la sentència del 15 de setembre del 2003 del Tribunal Unipersonal de la Batllia, mantenint únicament la declaració de resolució del contracte.
Cinquè
La Sra. Meritxell Valls Torrallardona va presentar un incident de nul·litat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia per considerar que s’havia vulnerat el seu dret a la jurisdicció.
El 22 de desembre del 2004, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va desestimar aquest incident de nul·litat.
Sisè
El 14 de gener del 2005, la Sra. Meritxell Valls Torrallardona va presentar un recurs d’empara contra les resolucions esmentades de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia per vulneració de l’article 10 de la Constitució i de l’article 6 de la Convenció europea per a la salvaguarda dels drets humans i llibertats fonamentals.
La recurrent manifesta que la interpretació restrictiva de la Sala Civil en relació amb el concepte de cosa jutjada vulnera el seu dret a l’accés a la jurisdicció, ja que d’aquesta manera s’impedeix que es tracti el fons de la litis que no va ser resolt per la primera sentència de la Batllia.
També considera que la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia ha vulnerat el principi de congruència en no contestar, en l’aute que resol l’incident de nul·litat d’actuacions, a l’argument d’aquesta part sobre el fet que no s’havia jutjat el fons; tan sols declara que “la reclamació ha quedat jutjada i desestimada definitivament.”
Seguidament, la recurrent exposa la doctrina i la jurisprudència espanyoles relatives al concepte de cosa jutjada material per demostrar que la primera sentència de la Batllia no és contradictòria amb la segona perquè en aquesta darrera “s’ha entrat en el fons del litigi i per tant s’han enjudiciat altres aspectes fàctics i jurídics ja que mitjançant la primera sentència no s’ha produït cap esgotament de l’assumpte, perquè senzillament, en la primera sentència no s’ha entrat a enjudiciar el fons del mateix, és a dir, no s’ha enjudiciat la controvèrsia existent entre les parts derivada de la relació de sotsarrendament existent.”
Per acabar, la recurrent demana al Tribunal Constitucional que declari la nul·litat de les resolucions objecte de recurs “reposant l’expedient judicial al moment processal previ a l’esmentada vulneració.”
Setè
El 28 de gener del 2005, el Ministeri Fiscal va presentar un informe que manifestava que “De la lectura de la Sentència i Aute impugnats en el present recurs, se’n desprèn que la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia fonamenta de forma raonada, comprensible i ajustada a Dret la seva decisió de revocar la Sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle, apreciant l’excepció de cosa jutjada al·legada per una de les parts recurrents i que impedia a tornar a entrar sobre els fons de la qüestió.”
Per consegüent, el Ministeri Fiscal sol·licita la inadmissió a tràmit del recurs d’empara 2005-8-RE per manca de contingut constitucional de les pretensions formulades, de conformitat amb el que disposa l’article 37.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.
Fonament jurídic únic
L’apreciació duta a terme pel Tribunal Superior de Justícia, primer en la sentència pronunciada en el marc de l’apel·lació i després en l’aute que resolia l’incident de nul·litat d’actuacions, de manera desenvolupada, motivada i clara, sobre l’existència d’una excepció de cosa jutjada no és de naturalesa a ser qüestionada davant el Tribunal Constitucional. Aquest Tribunal no és un tribunal de cassació o un grau suplementari de jurisdicció.
En aquestes condicions, l’al·legació de la Sra. Meritxell Valls Torrallardona sobre la vulneració de l’article 10 de la Constitució, relatiu al dret a la jurisdicció, no és procedent. El recurs presentat per la recurrent contra la sentència del 21 d’octubre del 2004 i l’aute del 22 de desembre del mateix any, dictats pel Tribunal Superior de Justícia, manca de contingut constitucional i ha de ser declarat inadmissible a tràmit.
Per tot el que s’ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,
DECIDEIX:
Primer
No admetre a tràmit el recurs d’empara 2005-8-RE, interposat per la representació processal de la Sra. Meritxell Valls Torrallardona, contra la sentència del 21 d’octubre del 2004 i l’aute del 22 de desembre del mateix any, dictats per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia.
Segon
No hi ha condemna expressa en costes per no existir parts contràries.
Tercer
Notificar aquest aute a la representació processal de la recurrent, al president de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
Quart
Publicar aquest aute, d’acord amb el que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, pel Tribunal Constitucional, el 15 de març del 2005.
Philippe Ardant
Miguel Ángel Aparicio Pérez
President
Vicepresident
Didier Maus
Miguel Herrero de Miñón
Magistrat
Magistrat