CAUSA 2012-29-RE
Aute del Tribunal Constitucional del 15-3-2013 relatiu al recurs de súplica sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2012-29-RE
Número de registre 564-2012. Recurs d’empara
Aute del 15 de març del 2013
_______________________________________________________________
BOPA núm. 16, del 3 d’abril del 2013
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 21 de febrer del 2013, per la representació processal de la societat Construccions i Obres Públiques Encamp, SL (CIOPE, SL) mitjançant el qual interposa un recurs de súplica contra l’aute del Tribunal Constitucional del 5 de febrer del 2013 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2012-29-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 36.2, 37.2, 38 i 94;
Vist l’aute esmentat del Tribunal Constitucional del 5 de febrer del 2013;
Escoltat l’informe de la magistrada ponent, Sra. Laurence Burgorgue-Larsen;
Antecedent únic
El 21 de febrer del 2013, la representació processal de la societat CIOPE, SL va formular un recurs de súplica en què manifesta que no comparteix la conclusió a la qual arriba el Tribunal Constitucional, ja que la vulneració del dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret és clara i flagrant.
Reitera que el Tribunal Superior de Justícia ha donat lloc a una reclamació que no procedeix anant en contra dels principis d’audiència i de contradicció i, per tant, del principi d’igualtat de totes les persones davant la llei i, concretament, del principi d’igualtat processal de les parts. Aquesta part també retreu al Tribunal Superior de Justícia haver vulnerat el principi dispositiu, ja que la seva resolució no és congruent amb les pretensions formulades per les parts. Així com el principi d’aportació de part, per tal com correspon a les parts i no a l’òrgan judicial introduir en el procés els fets i les proves que han de servir per fonamentar la resolució de les qüestions en litigi. En aquesta causa, el jutge s’ha fonamentat en el coneixement privat que ell ha adquirit de fets que no han estat aportats al procés per les parts.
Ans al contrari, d’una banda, es pronuncia d’una manera totalment il·lògica i no motivada, manifestant que el tribunal de primera instància va ser benèvol amb la part defenent, cosa que no ha estat mai acreditada i, d’altra banda, procedeix a subsanar la mancança probatòria de la part demandant, contradient les al·legacions mateixes d’aquest demandant.
Aquesta part reitera que es troba davant una indefensió constitucionalment rellevant, ja que s’ha vulnerat el principi dispositiu que regeix el procés civil, atès que uns fets admesos per la part demandant mateixa han estat omesos pel Tribunal Superior de Justícia i que vicien la sentència pronunciada.
Per acabar, demana que es tingui per presentat aquest recurs de súplica i que en el seu dia es dicti una resolució que doni lloc al recurs d’empara 2012-29-RE.
Fonament jurídic únic
De manera constant, aquest Tribunal Constitucional recorda que el recurs de suplica no té per objecte permetre jutjar de nou una causa, sinó, si s’escau, atraure l’atenció sobre elements de fet o de dret, dels quals no s’havia pogut tenir coneixement abans de pronunciar-se sobre l’empara plantejada.
Ara bé, a la llum dels elements presentats en el marc d’aquest recurs de súplica, és evident que la demanda presentada no acompleix les condicions establertes per la jurisprudència tradicional assentada per aquest Tribunal.
D’una banda, la societat recurrent estima que el Tribunal Constitucional ha vulnerat l’article 10 de la Constitució pel fet d’haver declarat inadmissible a tràmit el seu recurs d’empara; dit això, aquest element és efectivament nou, ja que no havia pogut ser examinat anteriorment a aquest recurs de súplica com a tal. Tanmateix, d’una altra banda, la societat recurrent no aporta cap element nou –ni de fet, ni de dret- que permeti al Tribunal modificar la seva decisió continguda en l’aute del 5 de febrer del 2013. La societat recurrent només reprèn els arguments que ja havien estat plantejats en el marc del recurs d’empara en relació amb la manera com les jurisdiccions ordinàries havien examinat les proves del litigi i havien decidit procedir al càlcul dels dies de vacances d’acord amb les disposicions del Codi de relacions laborals. Altrament dit, reitera els fets que ja havien estat jutjats pel Tribunal Superior de Justícia, sense aportar elements nous que permetin modificar la interpretació desenvolupada per aquest Tribunal en termes constitucionals.
D’aquests pronunciaments se’n deriva que cal desestimar aquest recurs de súplica.
Per tot el que s’ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,
DECIDEIX:
Primer
Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal de la societat CIOPE, SL contra l’aute del Tribunal Constitucional del 5 de febrer del 2013 que inadmetia a tràmit el recurs d’empara 2012-29-RE.
Segon
Notificar aquest aute a la representació processal de la societat recurrent, al president de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
Tercer
Publicar aquest aute, d’acord amb el que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 15 de març del 2013.
Juan A. Ortega Díaz-Ambrona Laurence Burgorgue-Larsen
President
Vicepresidenta
Carles Viver Pi-Sunyer Pierre Subra de Bieusses
Magistrat
Magistrat