2000-1-RE

CAUSA 2000-1-RE


Número de registre: 25-2000. Recurs d’empara


AUTE DEL DIA 14 DE MARÇ DEL 2000

_______________________________________________________________

BOPA núm. 13, de 16 de març del 2000



En nom del Poble Andorrà;


El Tribunal Constitucional;



Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional el dia 27 de gener del 2000 per la representació processal del Sr. Fèlix Guy Robert Chazel, mitjançant el qual interposa recurs d’empara contra els autes de data 24 de novembre i 23 de desembre de 1999, dictats per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, per haver-se pogut produir una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció reconegut a l'article 10 de la Constitució i atès que sol·licita al Tribunal Constitucional que dicti sentència "atorgant l'empara sol·licitada, declarant la inconstitucionalitat de l'aute impugnat, decretant la nul·litat d'aquest i d'aquell que confirma, i retrotreient les actuacions al moment anterior de dictar-se l'aute de data 24 de novembre de 1999”;


Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);


Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè;


Vist el Reglament relatiu al funcionament del Tribunal Constitucional durant el període de vacances, de 10 de juliol de 1997;

Vist l'informe del Ministeri Fiscal de data 14 de febrer del 2000;


Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Joan Josep López Burniol;




Antecedents


Primer


Amb data 25 de juny de 1999, en el marc de la causa núm. 75-1/96, el Tribunal de Corts va dictar sentència en què considerava que el Sr. Fèlix Guy Robert Chazel, jutjat en rebel·lia, era autor responsable del delicte major de falsedat en document privat i el condemnava a la pena de dos anys de presó dels quals un any ferm i al pagament de les despeses processals causades.



Segon


Amb data 15 de juliol de 1999, tot i que el Sr. Fèlix Guy Robert Chazel es trobava en rebel·lia processal, la seva representació processal va formular recurs d’apel·lació invocant el dret a la jurisdicció i al recurs.



Tercer


Mitjançant aute de data 24 de novembre de 1999, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va acordar no admetre el recurs d’apel·lació esmentat considerant que “... l’article 196.1 del Codi de procediment penal preveu que només són susceptibles de recurs d’apel·lació les sentències que no hagin estat dictades en rebel·lia dels condemnats, sense opció entre el recurs d’apel·lació i el de rebel·lia...” i que “no es vulnera el dret a la jurisdicció des del mateix moment en què tenia la possibilitat de presentar un recurs pertinent, que en aquest cas seria el recurs d’audiència previst a l’article 247 del Codi de procediment penal i posteriorment tenia la possibilitat, en el seu cas, recurs d’apel·lació”.



Quart


Amb data 7 de desembre de 1999, la representació processal del Sr. Fèlix Guy Robert Chazel va formular un incident de nul·litat d’actuacions davant la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia per vulneració de l’article 10 de la Constitució.


Amb data 23 de desembre de 1999, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va dictar un aute en què acordava no donar lloc a l’incident de nul·litat esmentat. Aquest aute va ser notificat a la representació processal del Sr. Fèlix Guy Robert Chazel el dia 30 de desembre de 1999.



Cinquè


En data 27 de gener del 2000, la representació processal del Sr. Fèlix Guy Robert Chazel va presentar recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional contra els autes de data 24 de novembre i 23 de desembre de 1999, dictats per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, per haver-se pogut produir una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció reconegut a l'article 10 de la Constitució.



Sisè


En data 14 de febrer del 2000, el Ministeri Fiscal va presentar el seu informe en què considerava que “Els autes de la Sala Penal del Tribunal Superior s’han limitat a aplicar la legislació vigent, que no tan sols no lesiona el dret al recurs en matèria penal pel condemnat en rebel·lia, sinó que pel contrari li atorga una doble possibilitat de revisió de la sentència condemnatòria, imposant-li però al recurrent la càrrega d’observar els requisits processals legalment establerts” i sol·licitava a aquest Tribunal l’admissió a tràmit del recurs d’empara 2000-1-RE i que dictés sentència declarant que no s’havia produït una vulneració de l’article 10 de la Constitució.




Fonaments jurídics


Primer


Aquest recurs ha estat interposat fora de termini, d’acord amb els articles 1 i 2 del Reglament d’aquest Tribunal Constitucional, relatius al període de vacances. En efecte, segons l’article 1, “El període ordinari d’activitat jurisdiccional del Tribunal Constitucional començarà el dia primer de setembre o el subsegüent dia hàbil i acabarà el trenta-u de juliol de cada any natural”; i, segons l’article 2, “Són dies inhàbils, a efectes jurisdiccionals, en matèria constitucional, els dies compresos entre l’1 i el 31 d’agost, ambdós inclosos”. Per tant, notificat l’aute a l’advocada el dia 30 de desembre de 1999, aquesta disposava de 15 dies hàbils, comptats a partir de l’endemà de la notificació de la resolució denegatòria, per interposar el recurs d’empara; és a dir, fins al dia 24 de gener del 2000. El Reglament del Tribunal Constitucional no recull la norma de l’article 42.1 de la Llei qualificada de la justícia, que estableix que són feriats judicials, i per tant inhàbils per a totes les actuacions judicials, tots els dies del mes d'agost i els compresos entre el 24 de desembre i el 6 de gener. Consegüentment, la norma especial –el Reglament del Tribunal Constitucional- preval sobre la norma general –la Llei qualificada de la justícia-.



Segon


D'altra banda, i d’acord amb l’article 1 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, segons el qual “El Tribunal Constitucional, òrgan jurisdiccional col·legiat, és l’intèrpret suprem de la Constitució i en garanteix la jerarquia normativa superior sobre la resta de l’ordenament jurídic mitjançant resolucions i sentències dictades en els procediments i processos regulats per la present Llei qualificada”, el present recurs d’empara resulta també inadmissible per falta manifesta de contingut constitucional, ja que la matèria sobre la qual versa no és subsumible dintre de cap dels procediments legalment establerts.


Per tot el que s'ha exposat,




DECIDEIX:



Primer


No admetre a tràmit el recurs d’empara 2000-1-RE, interposat per la representació processal del Sr. Fèlix Guy Robert Chazel contra els autes de data 24 de novembre i 23 de desembre de 1999, dictats per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia.



Segon


Notificar el present aute a la representació processal del Sr. Fèlix Guy Robert Chazel, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.



Tercer


Publicar el present aute, d'acord amb el que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.



Acordat a Andorra la Vella, pel Tribunal Constitucional, el 14 de març del 2000.






Pere Vilanova Trias

Joan Josep López Burniol

President

Vicepresident






Philippe Ardant

Miguel Ángel Aparicio Pérez

Magistrat

Magistrat