CAUSA 2000-12-RE
Número de registre: 249-2000. Recurs d’empara
AUTE DEL DIA 17 DE NOVEMBRE DEL 2000
_______________________________________________________________
BOPA núm. 70, de 22 de novembre del 2000
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional el dia 24 d’octubre del 2000 per la representació processal de la Sra. Roser Puncernau Pedro i del Sr. Antoni Pla Puncernau, mitjançant el qual interposa recurs de súplica contra l'aute del Tribunal Constitucional de data 13 d’octubre del 2000 sobre la inadmissió de la causa 2000-12-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 37.2, 38 i 94;
Vist l’aute esmentat del Tribunal Constitucional del dia 13 d’octubre del 2000;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Joan Josep López Burniol;
Antecedents
Primer
Amb data 24 d’octubre del 2000, la representació processal de la Sra. Roser Puncernau Pedro i del Sr. Antoni Pla Puncernau va formular recurs de súplica per demanar la revocació de la inadmissió a tràmit del recurs d’empara 2000-12-RE, presentat per presumpta vulneració de l’article 13.3 de la Constitució i per la no aplicació del dret andorrà vigent sinó de la llei estrangera. Aquesta inadmissió a tràmit va ser acordada per l’aute del Tribunal Constitucional de data 13 d’octubre del 2000.
Segon
En l’escrit de súplica s’al·leguen textualment dues raons:
1. Que “el Tribunal vulgui examinar si la sentència dictada per la Sala Civil del TSJA ha vulnerat un dret constitucional com és el dret a la igualtat dels fills davant la Llei amb independència de la seva filiació proclamat en l’article 13.3”; és a dir, “si l’exercici d’una llibertat civil com és la llibertat de testar, pot tenir conseqüències discriminatòries per lesió del dret a la igualtat invocat pel fet que un poder públic com la Sala Civil del TSJA legitimi dita discriminació”, ja que la sentència d’aquesta Sala “admet la discriminació i diferenciació entre els fills biològics i els adoptius”. En resum, “no es discuteix si la testadora pot o no discriminar sinó si aquesta ha volgut o no fer-ho a tenor de la manifestació de la seva última voluntat. En d’altres paraules, cal veure allò que la testadora realment volia”.
2. Que “per resoldre el fons de la demanda la Sala Civil no ha aplicat el dret andorrà vigent sinó que s’ha basat en la llei estrangera concretament en la Compilació Catalana i el Dret espanyol”, perquè “les normes d’aplicació al cas d’autes han de ser el costum, el ius comune derivat de la recepció del dret romà i la jurisprudència dels tribunals andorrans existents en aquesta matèria”.
Fonaments jurídics
Primer
Respecte al primer motiu de súplica, és palès que els recurrents, més enllà de l’òbvia reiteració argumental del seu escrit, descobreixen el fons de la seva pretensió en dir que “no es discuteix si la testadora pot o no discriminar sinó si aquesta ha volgut o no fer-ho a tenor de la manifestació de la seva última voluntat”. Resulta, doncs, absolutament evident que la pretensió dels recurrents, “cal veure allò que la testadora realment volia”, es refereix a la fixació d’una pura i estricta qüestió de fet, com és la interpretació de la voluntat de la testadora. I aquesta voluntat correspon fixar-la i determinar-la en exclusiva –com una qüestió de fet que és- als tribunals ordinaris, sense que aquest Tribunal Constitucional tingui competència per entrar en la matèria.
Segon
Respecte al segon motiu de súplica, la resposta també ve donada pel mateix escrit dels recurrents. En efecte, els recurrents afirmen que “les normes d’aplicació al cas d’autes han de ser el costum, el ius comune derivat de la recepció del dret romà i la jurisprudència dels tribunals andorrans existents en aquesta matèria”. I resulta clarament expressat, en la sentència de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, que és el dret andorrà el que ha estat aplicat, ja que la referència que es fa al dret català i al dret espanyol és purament incidental, pel fet que l’adopció objecte d’aquest recurs va ser formalitzada a Espanya. A més a més, la determinació del costum aplicable al cas concret objecte de litigi també constitueix una qüestió de fet reservada als tribunals ordinaris.
Per tot el que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
DECIDEIX:
Primer
Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal de la Sra. Roser Puncernau Pedro i del Sr. Antoni Pla Puncernau contra l’aute del Tribunal Constitucional de data 13 d’octubre del 2000 que inadmetia a tràmit el recurs d’empara 2000-12-RE.
Segon
Notificar aquest aute a la representació processal de la Sra. Roser Puncernau Pedro i del Sr. Antoni Pla Puncernau, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
Tercer
Publicar aquest aute, d'acord amb el que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, pel Tribunal Constitucional, el 17 de novembre del 2000.
Pere Vilanova Trias
Joan Josep López Burniol
President
Vicepresident
Philippe Ardant
Miguel Ángel Aparicio Pérez
Magistrat
Magistrat