CAUSA 2000-15-RE
Número de registre: 317-2000. Recurs d’empara
AUTE DEL DIA 13 DE DESEMBRE DEL 2000
_______________________________________________________________
BOPA núm. 78, de 20 de desembre del 2000
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional el dia 27 de novembre del 2000 per la representació processal del Sr. Gerard Gouarré Patte, mitjançant el qual interposa recurs de súplica contra l'aute del Tribunal Constitucional de data 17 de novembre del 2000 sobre la inadmissió de la causa 2000-15-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 37.2, 38 i 94;
Vist l’aute esmentat del Tribunal Constitucional del dia 17 de novembre del 2000;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Miguel Ángel Aparicio Pérez;
Antecedent únic
Amb data 27 de novembre del 2000, la representació processal del Sr. Gerard Gouarré Patte va formular recurs de súplica per demanar la revocació de la inadmissió a tràmit del recurs d’empara 2000-15-RE, presentat per presumpta vulneració de l’article 10 de la Constitució. Aquesta inadmissió a tràmit va ser acordada per l’aute del Tribunal Constitucional de data 17 de novembre del 2000.
En l’escrit de súplica, s’al·lega que la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia “al confirmar en grau d’apel·lació l’anterior sentència del Molt Il·lustre Tribunal de Corts ho ha fet (...) tenint en compte una inexistent confessió del delicte per part del Sr. Gerard Gouarré Patte” i que en introduir com a prova una confessió “inexistent i mai abans apreciada en la causa (...) es produeix la vulneració dels drets fonamentals esmentats”. I per tant, no existeix cap resultat paradoxal i “en el cas que existís no podria ésser considerat com a raó per a no admetre a tràmit el previ recurs d’empara”.
Finalment, l’escrit sol·licita al Tribunal Constitucional que admeti a tràmit el recurs d’empara 2000-15-RE, interposat contra la sentència i l’aute dictats els dies 19 de juliol i 14 de setembre del 2000, per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, i que el revisi.
Fonament jurídic únic
El recurs de súplica interposat contra el nostre aute de data 17 de novembre proppassat, mitjançant el qual s’inadmetia a tràmit el recurs d’empara presentat en la causa 2000-15-RE, no aporta fonaments fàctics o jurídics nous, la valoració dels quals aconselli a aquest Tribunal la modificació de la seva decisió anterior. Aquest recurs es limita a raonar perquè es va impugnar únicament la sentència de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia i torna a repetir les al·legacions anteriors sobre la imputació al Tribunal Superior de Justícia d’haver creat una prova nova, element que, segons la demanda en empara, vulnerava els drets del recurrent a la jurisdicció, a la presumpció d’innocència, al procés degut i a no declarar-se culpable.
Pel que fa al primer punt, hem de reiterar que, si l’arsenal probatori utilitzat pel Tribunal de Corts no incorria en inconstitucionalitat, com el recurrent admet novament, i aquest arsenal probatori i la seva valoració han estat acceptats i assumits raonablement pel Tribunal Superior de Justícia, la demanda en empara manca “a limine” de qualsevol sentit constitucional.
I, pel que fa al segon punt, com a mostra de confiança envers la bona fe processal del recurrent, aquest Tribunal ha tornat a estudiar, igual de detalladament que en l’ocasió anterior, la sentència impugnada pel recurs d’empara, i ha arribat, no obstant això, a una conclusió idèntica a la que havia expressat en el primer aute: en els seus considerants, el Tribunal Superior de Justícia s’ha limitat a interpretar, justificar i fer seves les valoracions que en el seu moment havia realitzat la sentència del Tribunal de Corts. És a dir, ha efectuat una valoració pròpia i raonada. No existeix cap indici d’invenció de proves inexistents sinó que, ans al contrari, el que es pot comprovar és un raonament jurídic extens i ajustat mitjançant el qual el Tribunal Superior de Justícia va fonamentar sòlidament la seva decisió desestimatòria del recurs d’apel·lació. I encara més, la imputació efectuada pel recurrent que el Tribunal Superior de Justícia ha apreciat l’existència d’una prova de confessió en judici, no present en les actuacions anteriors, és senzillament falsa: quan el Tribunal esmentat fa referència a la confessió s’està referint a les declaracions realitzades pel processat, que es troben en autes, sense que en cap moment esmenti que aquest processat s’hagi reconegut culpable. La falsedat d’aquesta imputació desmereix, sens dubte, la bona fe processal que aquest Tribunal pressuposava en el demandant en empara i actual recurrent en súplica.
Com que no existeixen, en aquest recurs, fets ni fonaments jurídics nous que puguin alterar la decisió objecte del recurs, és procedent desestimar-lo en tots els seus punts.
Per tot el que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
DECIDEIX:
Primer
Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal del Sr. Gerard Gouarré Patte contra l’aute del Tribunal Constitucional de data 17 de novembre del 2000 que inadmetia a tràmit el recurs d’empara 2000-15-RE.
Segon
Notificar aquest aute a la representació processal del Sr. Gerard Gouarré Patte, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
Tercer
Publicar aquest aute, d'acord amb el que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, pel Tribunal Constitucional, el 13 de desembre del 2000.
Pere Vilanova Trias
Joan Josep López Burniol
President
Vicepresident
Philippe Ardant
Miguel Ángel Aparicio Pérez
Magistrat
Magistrat