CAUSA 2001-14-RE
Número de registre: 133-2001. Recurs d’empara
AUTE DEL DIA 22 DE JUNY DEL 2001
_______________________________________________________________
BOPA núm. 60, de 27 de juny del 2001
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional el dia 14 de maig del 2001 per la representació processal del Sr. Josep Pérez Pérez, mitjançant el qual interposa recurs d’empara contra la sentència de data 9 de febrer del 2001, dictada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, per haver-se pogut produir una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció reconegut a l’article 10.1 de la Constitució i atès que sol·licita al Tribunal Constitucional que dicti sentència en la qual “es reconegui el dret d’aquesta part davant la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia a obtenir un pronunciament exprés sobre les pretensions deduïdes en relació a l’aplicació de l’article 11 del reglament d’aplicació núm. 18, dictant resolució de conformitat amb el contingut d’aquesta disposició, retrocedint les actuacions processals al moment anterior a dictar-se la sentència anul·lada”;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè;
Vist l’informe del Ministeri Fiscal de data 25 de maig del 2001;
Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Pere Vilanova Trias;
Antecedents
Primer
Amb data 2 d’agost de 1999, la Caixa Andorrana de Seguretat Social va confirmar en alçada la decisió de data 26 de febrer de 1999 que acordava al Sr. Josep Pérez Pérez una pensió d’invalidesa malaltia del grup II, considerant el dia 23 de juny de 1998, com a data de la primera constatació mèdica de la malaltia invalidant a efectes de càlcul de la pensió d’invalidesa.
Amb data 6 de setembre de 1999, el Sr. Josep Pérez Pérez va formular contra aquesta resolució una demanda jurisdiccional de modificació de la data de primera constatació mèdica de la malaltia invalidant.
Segon
Amb data 15 de setembre del 2000, la Secció Administrativa del Tribunal Unipersonal de la Batllia va dictar una sentència en què acordava estimar la demanda esmentada i declarar nul·la la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social “en aquella part que afecta la data de la constatació mèdica que ha provocat la invalidesa i els càlculs efectuats en base a la mateixa, per considerar-la contrària a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa”.
Tercer
Amb data 30 d’octubre del 2000, la representació processal de la Caixa Andorrana de Seguretat Social va presentar recurs d’apel·lació demanant la revocació de la sentència dictada pel Tribunal Unipersonal de la Batllia.
Amb data 9 de febrer del 2001, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia va acordar estimar el recurs d’apel·lació interposat per la Caixa Andorrana de Seguretat Social revocant la sentència de la Secció Administrativa del Tribunal Unipersonal de la Batllia de data 15 de setembre del 2000, amb desestimació de la demanda i confirmació de les resolucions objecte del recurs.
Quart
Amb data 27 de febrer del 2001, la representació processal del Sr. Josep Pérez Pérez va interposar incident de nul·litat d’actuacions, d’acord amb el que disposa l’article 18 bis apartat 3 de la Llei transitòria de procediments judicials, contra la sentència de data 9 de febrer esmentada per vulneració del dret fonamental a la jurisdicció i del dret a obtenir una decisió fonamentada en dret, reconeguts a l’article 10 de la Constitució.
Mitjançant aute de data 19 d’abril del 2001, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia va desestimar l’incident de nul·litat d’actuacions declarant que “La part que planteja l’incident es limita a argumentar la seva disconformitat amb la interpretació que fa la sentència del moment en què s’ha de tenir, en el cas, per constatada mèdicament la malaltia invalidant de l’assegurat i a fer abundants consideracions sobre les circumstàncies que envoltaven la situació laboral del mateix, apartant-se de les finalitats per les quals s’estableix l’incident de nul·litat d’actuacions i demanant a aquesta Sala una nova interpretació, favorable a la seva tesi, del material fàctic i jurídic aportat al litigi, la qual cosa comporta la desestimació de l’incident, que no és una tercera instància processal”.
Cinquè
Amb data 14 de maig del 2001, la representació processal del Sr. Josep Pérez Pérez va interposar recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional, contra la sentència de data 9 de febrer del 2001, per vulneració dels drets reconeguts a l’article 10.1 de la Constitució.
En el seu escrit de recurs d’empara la representació processal del recurrent manifesta que “la resolució judicial objecte de la lesió del dret no s’ha pronunciat sobre les pretensions deduïdes per aquesta part qual és l’aplicació de l’art. 11 del Reglament d’Aplicació núm. 18 del Règim Andorrà de Seguretat Social. En efecte, la referida resolució judicial que va revocar íntegrament la sentència dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, no es pronuncia en cap dels seus fonaments de dret respecte l’aplicació en el cas del referit article 11 del Reglament d’aplicació núm. 18”.
Per acabar, aquesta representació processal demana al Tribunal Constitucional que dicti sentència en la qual “es reconegui el dret d’aquesta part davant la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia a obtenir un pronunciament exprés sobre les pretensions deduïdes en relació a l’aplicació de l’article 11 del reglament d’aplicació núm. 18, dictant resolució de conformitat amb el contingut d’aquesta disposició, retrocedint les actuacions processals al moment anterior a dictar-se la sentència anul·lada”.
Sisè
Amb data 25 de maig del 2001, el Ministeri Fiscal va presentar el seu informe, en què manifestava que la sentència de data 9 de febrer del 2001 “s’ha dictat en el marc d’un procés ordinari amb dues instàncies, en el que les parts han exercit àmpliament el seu dret de defensa al·legant i provant el que han tingut per convenient, resolent el Tribunal jurisdiccional, totes les qüestions plantejades per les parts amb una motivació jurídica fonamentadora de la seva decisió, encara que contrari a les pretensions del avui recurrent en empara” i afegeix que el dret a la jurisdicció “no comporta el dret a obtenir una resolució favorable a les pretensions de la part recurrent; sinó a obtenir una resolució fonamentada en dret mitjançant l’aplicació raonada i no arbitrària de la legislació aplicable al cas”.
En conclusió el Ministeri Fiscal demana la inadmissió a tràmit del recurs d’empara per manca manifesta de contingut constitucional en la infracció denunciada.
Fonament jurídic únic
Aquest Tribunal comparteix plenament el parer del Ministeri Fiscal en el sentit que, a la vista de tota la documentació relativa a la present causa, només es pot concloure que el recurrent pretén obtenir una revisió de la sentència de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de data 9 de febrer del 2001. És cert que s’han acomplert els tràmits processals essencials, inclòs l’incident de nul·litat d’actuacions de l’article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials, però s’al·lega una vulneració de l’article 10 de la Constitució que no té cap fonament constitucional i que no s’ha produït.
Efectivament, i després d’examinar la documentació aportada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia en resposta a la providència d’aquest Tribunal de data 18 de maig del 2001, la qüestió essencial rau en esbrinar si la interpretació de la normativa aplicable està motivada degudament, si s’ha permès a les parts exposar llurs punts de vista i fonamentar llurs pretensions i si al llarg de la causa s’han respectat les garanties processals, incloent dues instàncies jurisdiccionals. Hem de constatar que la sentència de la Sala Administrativa fonamenta a bastament la seva decisió en els seus fonaments de dret, en concret el segon i el tercer, i que per lògica en donar raó a una part, no es dóna raó a l’altra. Però, com és obvi, i així ho ha dit repetidament aquest Tribunal, el dret a la jurisdicció no equival a obtenir una resolució favorable. No és cert, com es desprèn de la documentació aportada, que la sentència de la Sala Administrativa no s’hagi pronunciat sobre la pretensió del recurrent en relació amb el Reglament d’aplicació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. El que ha fet és donar suport, motivant detalladament les raons d’aquesta decisió, a la interpretació de la norma feta per la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
La invocació que fa el recurrent de la jurisprudència d’aquest Tribunal en el punt 2.7 dels “raonaments de fet i de dret” de l’escrit de recurs d’empara, és parcial, interessada i treta de context, doncs en la present causa no hi ha sentència incompleta ni tampoc falta de pronunciament sobre les pretensions, i encara menys, silenci.
En aquest cas, la manca de contingut constitucional és totalment manifesta, i aquest Tribunal no pot deixar de mostrar la seva sorpresa per la manera com s’ha invocat una suposada vulneració de l’article 10 de la Constitució, vulneració que la sentència de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de data de 9 de febrer del 2001 no ha comès.
Per tot el que s’ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,
DECIDEIX:
Primer
No admetre a tràmit el recurs d’empara 2001-14-RE, interposat per la representació processal del Sr. Josep Pérez Pérez contra la sentència de data 9 de febrer del 2001, dictada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia.
Segon
Notificar el present aute a la representació processal del Sr. Josep Pérez Pérez, al president de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
Tercer
Publicar el present aute, d’acord amb el que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, pel Tribunal Constitucional, el 22 de juny del 2001.
Pere Vilanova Trias
Joan Josep López Burniol
President
Vicepresident
Philippe Ardant
Miguel Ángel Aparicio Pérez
Magistrat
Magistrat