CAUSA 2001-20-RE
Número de registre: 236-2001. Recurs d’empara
AUTE DEL DIA 15 DE NOVEMBRE DEL 2001
_______________________________________________________________
BOPA núm. 101, de 21 de novembre del 2001
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional el dia 3 de setembre del 2001 per la representació processal de la Sra. Ana Isabel Cristovao Monteiro, mitjançant el qual interposa recurs d’empara contra les sentències dictades per la Secció Civil del Tribunal Unipersonal de la Batllia i per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, els dies 13 de desembre del 2000 i 24 de maig del 2001, respectivament, per haver-se pogut produir una presumpta vulneració del dret a un procés degut, reconegut a l’article 10 de la Constitució i atès que sol·licita al Tribunal Constitucional que dicti sentència “apreciant la vulneració al dret degut, declarant la nul·litat de la Providència de la Secció Civil de la Batllia dictada el dia 15 de novembre de 2000 en els autes B-1156-6/00, declarant així mateix la nul·litat de totes les actuacions posteriors i ordenant la pràctica de la prova proposada per aquesta part i la continuació del procediment pels seus tràmits”;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè;
Vist l’informe del Ministeri Fiscal de data 3 d’octubre del 2001;
Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Philippe Ardant;
Antecedents
Primer
Amb data 6 de setembre del 2000, la representació processal de l’entitat bancària Banca Mora, SA va formular demanda en judici civil abreujat en reclamació de quantitat contra la Sra. Ana Isabel Cristovao Monteiro, ja que aquesta havia acumulat un descobert en el seu compte corrent d’un import de 411.915,45 PTA, també demanava el pagament dels interessos de descobert des del 30 de juny del 2000 i fins a la seva total liquidació, així com les costes processals que es poguessin ocasionar, inclosos els honoraris d’advocat i de procurador.
Segon
En el seu escrit de contesta a la demanda, la Sra. Ana Isabel Cristovao Monteiro va reconèixer deure la quantitat de 391.841.- PTA però no els interessos i les comissions calculats al tipus previst pels descoberts bancaris, va proposar liquidar aquest deute mitjançant el pagament de 10.000.- PTA mensuals i va demanar la pràctica de la prova documental consistent en el fet que el banc aportés als autes els contractes atorgats entre Banca Mora i la recurrent en relació amb la tarja de dèbit.
Mitjançant providència de data 15 de novembre del 2000, el batlle va declarar impertinent “per innecessària” la prova esmentada.
Tercer
Amb data 13 de desembre del 2000, la Secció Civil del Tribunal Unipersonal de la Batllia va dictar sentència en què estimava la demanda formulada per l’entitat bancària contra la Sra. Ana Isabel Cristovao Monteiro i condemnava aquesta darrera a satisfer la quantitat de 401.915.- PTA incrementada dels interessos de descobert des del 30 de juny del 2000 i fins a la seva total liquidació, així com les costes processals que es poguessin ocasionar, inclosos els honoraris d’advocat i de procurador.
Quart
Amb data 20 de febrer del 2001, la representació processal de la Sra. Ana Isabel Cristovao Monteiro va interposar recurs d’apel·lació davant el Tribunal Superior de Justícia contra la sentència esmentada, demanant la seva revocació, en el sentit de condemnar la part recurrent al pagament del principal del deute, augmentat dels interessos legals i sense fer imposició de costes en cap de les dues instàncies, així com la pràctica de la prova documental II que va ser proposada en primera instància i que va ser refusada.
Cinquè
Mitjançant sentència de data 24 de maig del 2001, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va desestimar el recurs d’apel·lació i va confirmar la sentència del Tribunal Unipersonal, de data 13 de desembre del 2000, en tots els seus extrems i va condemnar la part apel·lant al pagament de les costes processals de segona instància.
Sisè
Amb data 7 de juny del 2001, la representació processal de la recurrent va presentar un incident de nul·litat d’actuacions contra la sentència d’apel·lació del Tribunal Superior de Justícia esmentada, per considerar que vulnerava l’article 10 de la Constitució.
Amb data 12 de juliol del 2001, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va acordar desestimar l’incident de nul·litat d’actuacions.
Setè
Amb data 3 de setembre del 2001, la representació processal de la Sra. Ana Isabel Cristovao Monteiro va presentar un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional contra les sentències dictades per la Secció Civil del Tribunal Unipersonal de la Batllia i per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, els dies 13 de desembre del 2000 i 24 de maig del 2001, respectivament, per haver-se pogut produir una presumpta vulneració del dret a un procés degut, reconegut a l’article 10 de la Constitució.
En el seu escrit de recurs d’empara la representació processal de la recurrent manifesta que s’ha vulnerat el dret a un procés degut pel fet de declarar la prova sol·licitada “innecessària” ja que aquesta part considera que la prova era processalment pertinent, “idònia amb la finalitat pretesa” i rellevant a l’efecte de la resolució del procés per provar que la Sra. Ana Isabel Cristovao Monteiro devia “al banc el principal de la suma reclamada, però no els interessos i comissions calculats al tipus previst pels descoberts, perquè el descobert s’hauria produït com a conseqüència del mal funcionament de la tarja o del caixer automàtic”.
Per acabar, aquesta representació processal demana al Tribunal Constitucional que dicti sentència “apreciant la vulneració al dret degut, declarant la nul·litat de la Providència de la Secció Civil de la Batllia dictada el dia 15 de novembre de 2000 en els autes B-1156-6/00, declarant així mateix la nul·litat de totes les actuacions posteriors i ordenant la pràctica de la prova proposada per aquesta part i la continuació del procediment pels seus tràmits”.
Vuitè
Amb data 3 d’octubre del 2001, el Ministeri Fiscal va presentar el seu informe, en què manifestava que “la denegació de la prova documental interessada fou congruent amb l’objecte de la causa a judicar, i així es posa de relleu en ambdues instàncies jurisdiccionals ordinàries de forma motivada i conforme a Dret”, i considerava que la prova sol·licitada “no era necessària per a la resolució del litigi, tota vegada que la pròpia part defenent i actual sol·licitant d’empara admetia la seva condició de part deutora per la quantitat reclamada, sense que existís controvèrsia respecte de la quantitat adeutada, essent en conseqüència totalment ajustat a dret i pertinent denegar una prova per tal d’acreditar un fet no controvertit”.
En conclusió, el Ministeri Fiscal demana la inadmissió a tràmit del recurs d’empara per manca manifesta de contingut constitucional de la demanda.
Fonaments jurídics
Considerant que la recurrent sosté que els jutges de primera instància en refusar-li la possibilitat de demanar la presentació del contracte signat amb el banc, l’hauria privat d’un mitjà de prova, i així mateix d’un mitjà de defensa, la qual cosa constituiria una vulneració del dret constitucional a la jurisdicció;
Considerant que la recurrent reconeix deure a la Banca Mora, SA l’import principal del saldo deutor del seu compte, i que per contra no reconeix ser deutora ni de les costes processals ni dels interessos del descobert del seu compte, ja que el descobert s’ha produït per un mal funcionament de la seva tarja de crèdit, del qual seria responsable el banc; efectivament, la recurrent argumenta que el contracte signat amb el banc limitava la utilització de la seva tarja a l’import de la provisió que figurava en el seu compte;
Però, considerant que la Secció Civil del Tribunal Unipersonal de la Batllia va constatar en la seva sentència, de data 13 de desembre del 2000, que la demandant, Banca Mora, SA, havia presentat una còpia del contracte d’obertura d’un compte corrent, de data 7 d’agost de 1997, amb la signatura de la Sra. Ana Isabel Cristovao Monteiro, així com els llibres comptables que acreditaven que els interessos demanats havien estat convinguts i que llur liquidació s’havia efectuat, regularment, el dia 30 de juny del 2000 sobre la quantitat reclamada i per consegüent, la Secció Civil esmentada va condemnar la recurrent actual en empara a retornar al banc l’import reclamat, salvat de les 10.000.- PTA ja abonades, amb els interessos de dret comptats a partir de l’1 de juliol del 2000;
Considerant que la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, mitjançant sentència de data 24 de maig del 2001 va desestimar el recurs d’apel·lació interposat per la Sra. Ana Isabel Cristovao Monteiro, va considerar que la recurrent havia reconegut deure en concepte de capital la quantitat reclamada per la Banca Mora, SA i que d’altra part els interessos bancaris del descobert resultaven de l’acord convingut entre les parts litigants en el contracte d’obertura d’un compte corrent;
Considerant que tant el Tribunal Unipersonal de la Batllia com el Tribunal Superior de Justícia van considerar que la prova demanada per la Sra. Ana Isabel Cristovao Monteiro era innecessària per resoldre el litigi, pel fet que el reconeixement de deute i els documents que consten en autes mostraven que no podia sorgir una disconformitat sobre la quantitat deguda per la recurrent i que per tant no calia recercar proves suplementàries;
Considerant que aquesta conclusió correspon a l’apreciació sobirana dels tribunals ordinaris i per natura no pot ser sotmesa al Tribunal Constitucional, ja que aquest no és un tercer grau de jurisdicció;
Considerant que no s’evidencia que la Sra. Ana Isabel Cristovao Monteiro no s’ha beneficiat d’un procés just i que per consegüent el recurs està mancat de contingut constitucional.
Per tot el que s’ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,
DECIDEIX:
Primer
No admetre a tràmit el recurs d’empara 2001-20-RE, interposat per la representació processal de la Sra. Ana Isabel Cristovao Monteiro.
Segon
Notificar el present aute a la representació processal de la Sra. Ana Isabel Cristovao Monteiro, al president de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
Tercer
Publicar el present aute, d’acord amb el que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, pel Tribunal Constitucional, el 15 de novembre del 2001.
Pere Vilanova Trias
Joan Josep López Burniol
President
Vicepresident
Philippe Ardant
Miguel Ángel Aparicio Pérez
Magistrat
Magistrat