CAUSA 2001-21-RE
Número de registre: 257-2001. Recurs d’empara
AUTE DEL DIA 8 DE FEBRER DEL 2002
_______________________________________________________________
BOPA núm. 14, del 13 de febrer del 2002
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional el dia 20 de desembre del 2001 per la representació processal del Sr. Marc Ostoja Kuczynski, mitjançant el qual interposa recurs de súplica contra l’aute del Tribunal Constitucional de data 12 de desembre del 2001 sobre la inadmissió de la causa 2001-21-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 37.2, 38 i 94;
Vist l’aute esmentat del Tribunal Constitucional de data 12 de desembre del 2001;
Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Pere Vilanova Trias;
Antecedent únic
Amb data 20 de desembre del 2001, la representació processal del Sr. Marc Ostoja Kuczynski va formular recurs de súplica per demanar la revocació de la inadmissió a tràmit del recurs d’empara 2001-21-RE, presentat per presumpta vulneració dels drets reconeguts a l’article 10 de la Constitució. Aquesta inadmissió a tràmit va ser acordada per l’aute del Tribunal Constitucional de data 12 de desembre del 2001.
L’escrit de súplica assenyala textualment que “El Tribunal Constitucional no admet a tràmit el recurs d’empara amb la motivació genèrica que comunament utilitza el Tribunal en molts altres autes d’inadmissió, és a dir, valorant el recurs com un intent de fer reexaminar –en una mena de tercera instància- el fons de la causa. Tal motivació genèrica no es pot aplicar en el present cas per a refusar el recurs. No pretenc fer examinar novament la causa sinó fer constatar la vulneració d’un dret en l’examen de la causa” i afegeix que “La constatació de l’error és facilíssima (...) que tal error no pugui ser qualificat de “diferència d’apreciació de la prova” és evident perquè no s’aprecia la prova sinó que el Tribunal la nega, desconeix i desprecia”.
Per acabar, l’escrit sol·licita al Tribunal Constitucional que admeti a tràmit el recurs d’empara 2001-21-RE, interposat contra la sentència de data 12 de juliol del 2001, dictada per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia.
Fonament jurídic únic
En relació amb el present recurs de súplica, aquest Tribunal Constitucional vol assenyalar les consideracions següents:
a)En contra del que diu la part recurrent, el Tribunal Constitucional fonamenta degudament tots i cadascun dels casos que tramita d’acord amb la Constitució i la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, úniques normes a les quals està sotmès en l’exercici de la seva funció, de manera que no és certa l’afirmació segons la qual “no admet a tràmit el recurs d’empara amb la motivació genèrica que comunament utilitza el Tribunal en molts altres autes d’inadmissió”. L’estadística que el mateix Tribunal publica anualment, mostra efectivament una variació en la proporció d’admissions i d’inadmissions que està en relació amb els canvis processals legítimament introduïts en el seu dia pel legislador, amb la Llei qualificada de modificació de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional de data 22 d’abril de 1999.
b)Aquest Tribunal va expressar en el seu aute d’inadmissió les raons per les quals compartia el parer tant del Ministeri Fiscal com del Tribunal Superior de Justícia, i aquestes raons no es veuen modificades pels arguments, de cap manera innovadors, que la part recurrent presenta en el recurs de súplica.
c)Concretament, en la sentència de la Secció Civil del Tribunal Unipersonal de la Batllia de data 14 de febrer del 2001, els fonaments jurídics IV a VI contesten de manera fonamentada i raonada a la pretensió de la part recurrent relativa a la suposada obligació contreta per la CASS. Aquest Tribunal Constitucional no considera necessari haver de reproduir aquesta argumentació.
d)Igualment, la sentència de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de data 12 de juny del 2001, en el fonament IV aclareix les raons per les quals “en el cas d’autes, només s’ha de considerar la tercera relació laboral”, cosa que la part recurrent evita d’acceptar.
e)Els fonaments VII a X, argumenten de manera fonamentada la decisió del Tribunal Superior de Justícia esmentada, i particularment el fonament X, que estableix quina interpretació s’ha de donar a l’abast de l’acta de 12 de maig de 1994 del Consell d’Administració de la CASS. Altra cosa és que la part recurrent persisteixi a no donar per bona la construcció argumental de les jurisdiccions que s’han pronunciat sobre aquest cas. L’equivalència entre error i manca de motivació, que la part recurrent planteja en el punt numero 5 del seu recurs de súplica, no s’ha produït, atès que el Tribunal Superior de Justícia ha fonamentat en dret la seva apreciació al respecte.
Per tot el que s’ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,
DECIDEIX:
Primer
Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal del Sr. Marc Ostoja Kuczynski contra l’aute del Tribunal Constitucional de data 12 de desembre del 2001 que inadmetia a tràmit el recurs d’empara 2001-21-RE.
Segon
Notificar el present aute a la representació processal del Sr. Marc Ostoja Kuczynski, al president de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
Tercer
Publicar el present aute, d’acord amb el que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, pel Tribunal Constitucional, el 8 de febrer del 2002.
Philippe Ardant
Miguel Ángel Aparicio Pérez
Vicepresident
Magistrat
Pere Vilanova Trias
Magistrat