CAUSA 2001-5-RE
Número de registre: 54-2001. Recurs d’empara
AUTE DEL DIA 18 DE MAIG DEL 2001
_______________________________________________________________
BOPA núm. 49, de 23 de maig del 2001
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional el dia 23 d’abril del 2001 per la representació processal del Sr. Pedro Luís Yáñez Román i de les Sres. M. Dolores de Aldecoa Boceta i, M. Jesús, Sílvia, Cristina i Virgínia Yáñez de Aldecoa, mitjançant el qual interposa recurs de súplica contra l’aute del Tribunal Constitucional de data 5 d’abril del 2001 sobre la inadmissió de la causa 2001-5-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 37.2, 38 i 94;
Vist l’aute esmentat del Tribunal Constitucional de data 5 d’abril del 2001;
Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Joan Josep López Burniol;
Antecedent únic
Amb data 23 d’abril del 2001, la representació processal del Sr. Pedro Luís Yáñez Román i de les Sres. M. Dolores de Aldecoa Boceta i, M. Jesús, Sílvia, Cristina i Virgínia Yáñez de Aldecoa va formular recurs de súplica per demanar la revocació de la inadmissió a tràmit del recurs d’empara 2001-5-RE, presentat per presumpta vulneració dels drets reconeguts a l’article 10 de la Constitució. Aquesta inadmissió a tràmit va ser acordada per l’aute del Tribunal Constitucional de data 5 d’abril del 2001.
L’escrit de súplica assenyala textualment que “L’aute del Tribunal Constitucional per no admetre el recurs d’empara, a criteri d’aquesta representació processal, no descriu detalladament tot el contingut dels dos cents folis del recurs d’empara, per lo qual en dos apartats de fonaments jurídics de menys de dues planes no pot determinar, per les causes assenyalades, la no admissió a tràmit del recurs, com tampoc declarar en el tercer paràgraf del segon apartat del fonament jurídic que no es desprenen les vulneracions denunciades del dret fonamental invocat, com tampoc al manifestar el Tribunal Constitucional no ajustadament a dret, ser els autes 28-EP/92 cosa jutjada per haver adquirit aquest caràcter. Tota aquesta manca de fonamentació jurídica per manca de reconeixement de la realitat dels fets denunciats de vulneració als drets i llibertats fonamentals de la persona provoca al meu defensat la més gran arbitrarietat, com una violació al dret a la jurisdicció”.
Per acabar, l’escrit sol·licita al Tribunal Constitucional que admeti a tràmit el recurs d’empara 2001-5-RE, interposat contra la sentència del Tribunal de Corts de data 21 d’octubre de 1999.
Fonament jurídic únic
L’argumentació del recurrent es concreta, en essència, en unes paraules del “considerant” número 10 del seu escrit de súplica que -amb referència al Ple del Tribunal Constitucional- afirmen que quant aquest “defensa una situació processal arbitrària, apartada absolutament de l’esperit democràtic i de l’Estat de Dret, rebutjant l’admissió d’un recurs d’empara constitucional, per unes qüestions processals ordinàries, les quals són d’inferior rang als principis dels drets i llibertats fonamentals de la persona”, el que està fent és limitar i impedir l’exercici i l’aplicació, per part dels poders públics i per part de la jurisdicció ordinària, de les bases i principis de l’Estat de Dret, reconeguts constitucionalment i defensats universalment.
Davant d’aquest criteri, aquest Tribunal ha afirmat i sostingut reiteradament que la seva missió no és constituir una tercera instància destinada a valorar -com demana el recurs- si la jurisdicció ordinària ha aplicat al cas concret “les bases i principis de l’Estat de Dret”, que estan per sobre de les “qüestions processals ordinàries, les quals són d’inferior rang”. Precisament, una part fonamental de la tasca d’aquest Tribunal, en matèria de recurs d’empara, és esbrinar si la jurisdicció ordinària ha infringit el que el recurs denomina amb displicència “qüestions processals ordinàries”, oblidant el recurrent que “aquestes qüestions” constitueixen el sistema de garanties que integren, de fet, el dret a la jurisdicció reconegut en l’article 10 de la Constitució.
En conseqüència, el que ha de resoldre aquest Tribunal és si s’ha infringit o no el dret a la jurisdicció, tal i com està proclamat constitucionalment i desenvolupat legalment, sense entrar mai en la valoració dels fets constitutius del supòsit debatut, ja que aquesta valoració és una prerrogativa exclusiva de la jurisdicció ordinària.
Per aquesta raó, el Tribunal Constitucional es reitera en els pronunciaments continguts en l’aute d’inadmissió a tràmit objecte de recurs en súplica, sense necessitat d’afegir cap altra consideració.
Per tot el que s’ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
DECIDEIX:
Primer
Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal del Sr. Pedro Luís Yáñez Román i de les Sres. M. Dolores de Aldecoa Boceta i, M. Jesús, Sílvia, Cristina i Virgínia Yáñez de Aldecoa contra l’aute del Tribunal Constitucional de data 5 d’abril del 2001 que inadmetia a tràmit el recurs d’empara 2001-5-RE.
Segon
Notificar el present aute a la representació processal del Sr. Pedro Luís Yáñez Román i de les Sres. M. Dolores de Aldecoa Boceta i, M. Jesús, Sílvia, Cristina i Virgínia Yáñez de Aldecoa, al president del Tribunal de Corts i al Ministeri Fiscal.
Tercer
Publicar el present aute, d’acord amb el que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, pel Tribunal Constitucional, el 18 de maig del 2001.
Pere Vilanova Trias
Joan Josep López Burniol
President
Vicepresident
Philippe Ardant
Miguel Ángel Aparicio Pérez
Magistrat
Magistrat