CAUSA 2001-6-RE
Número de registre 78-2001. Recurs d’empara
AUTE DEL DIA 18 DE MAIG DEL 2001
_______________________________________________________________
BOPA núm. 49, de 23 de maig del 2001
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional el dia 8 de març del 2001 per la representació processal de la família Riberaygua de Santa Coloma (Sra. Concepció García Higón i Sres. Regina, Sílvia i Àgueda Riba García) mitjançant el qual interposa recurs d’empara contra els autes de dates 30 de novembre del 2000 i 12 de febrer del 2001, dictats per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, per haver-se pogut produir una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció reconegut a l’article 10 de la Constitució i atès que sol·licita al Tribunal Constitucional que dicti sentència anul·lant els autes recorreguts “i retornant les actuacions en el moment del procediment administratiu, en el qual corresponia a la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles donar audiència a aquesta part i a les demés parts del procés”;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè;
Vist l’informe del Ministeri Fiscal de data 3 d’abril del 2001;
Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Miguel Ángel Aparicio Pérez;
Antecedents
Primer
Amb data 3 de març del 2000, la representació processal de la família Riberaygua de Santa Coloma (Sra. Concepció García Higón i Sres. Regina, Sílvia i Àgueda Riba García) va interposar una demanda jurisdiccional contra la desestimació per silenci del recurs de reposició, presentat el dia 15 de desembre de 1999, contra la resolució del Govern del dia 20 d’octubre de 1999, que establia l’enderrocament de l’edifici en construcció contigu a l’església de Santa Coloma, propietat de la família Riberaygua. La part recurrent sol·licitava la declaració de nul·litat del procediment administratiu sancionador, la declaració de la regularitat del permís de construcció concedit pel Consell General, així com la construcció de la casa litigiosa i l’execució del plànol d’urbanització als voltants de l’església de Santa Coloma, aprovat el dia 30 de desembre de 1965.
Amb data 1 de juny del 2000, aquesta part va interposar demanda davant la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, formulant recurs jurisdiccional contra la desestimació per silenci administratiu al recurs presentat a Govern en data 14 de febrer del 2000, en relació amb l’avaluació econòmica de la demanda d’indemnització dels danys i perjudicis derivats de la responsabilitat administrava per falta de servei i per tractament desigual formulada en la demanda anteriorment esmentada.
Segon
Mitjançant aute de data 13 de juny del 2000, el Tribunal de Batlles va decretar l’acumulació de les dues demandes interposades per la família Riberaygua contra el Govern.
Amb data 12 de setembre del 2000, la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va dictar un aute en què es declarava la suspensió de la resolució de Govern de data 20 d’octubre de 1999, per considerar que “la suspensió s’imposa igualment com una mesura de prudència, en atenció al fet que el contenciós d’autes qüestiona, precisament, la legalitat de l’ordre d’enderroc que el Govern pretén portar a terme, i en aquesta situació sembla preferible esperar a la decisió judicial definitiva. Tanmateix, no es pot desconèixer que el contrari podria portar a la vulneració del dret fonamental a un procés degut”.
Tercer
Amb data 3 d’octubre del 2000, la representació processal del Govern va interposar incident de nul·litat d’actuacions contra aquesta resolució d’acord amb les disposicions de l’apartat 4 de l’article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials per vulneració del dret a la jurisdicció i a un procés degut.
Mitjançant providència de data 25 d’octubre del 2000, el batlle ponent va declarar improcedent la pràctica de les proves proposades per les recurrents en empara actuals.
Quart
Mitjançant aute data 26 d’octubre del 2000, el Tribunal de Batlles va declarar la nul·litat de l’aute de data 12 de setembre del 2000, retrotraient les actuacions practicades dins de l’incident relatiu a la suspensió de l’acte, al moment processal immediatament anterior a la seva emissió, ja que “El menyscapte del dret a la jurisdicció, en la seva vessant de prohibició de la indefensió, vindria del fet que un dels documents essencials que han fonamentat la resolució impugnada, no ha estat posat en coneixement d’una de les parts, i és efectivament necessari que la decisió de suspensió de l’acte administratiu, tot i que es pugui efectuar en qualsevol estadi processal, ha de produir-se prèvia audiència de les parts”.
Cinquè
Amb data 9 de novembre del 2000, la representació processal de les recurrents va interposar incident de nul·litat d’actuacions, d’acord amb el que disposa l’article 18 bis apartat 2 de la Llei transitòria de procediments judicials, contra la providència del dia 25 d’octubre del 2000 que denegava la realització de les proves proposades per aquesta mateixa part, per considerar que “la providència a més de causar indefensió prejutja perillosament la decisió definitiva car considera la pràctica de la prova testifical innecessària per a la resolució del plet” i per consegüent demanava la nul·litat de la providència esmentada per vulneració de l’article 10 de la Constitució.
Mitjançant aute de data 30 de novembre del 2000, la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar l’incident de nul·litat d’actuacions declarant que la prova testifical proposada tenia “un dubtós interès per a la resolució del plet, i la seva pràctica havia esdevingut impossible per la defunció del testimoni el mes d’agost passat”.
Sisè
Amb data 22 de desembre del 2000, la família Riba García va interposar incident de nul·litat d’actuacions contra l’aute de data 30 de novembre del 2000, notificat el dia 5 de desembre del 2000, d’acord amb les disposicions de l’article 18 bis apartat 3 de la Llei transitòria de procediments judicials, per vulneració del principi de contradicció i del dret a un procés degut “pel no respecte de les lleis processals”, adjuntant un certificat mèdic per justificar la presentació de l’escrit dos dies després del termini establert per la Llei.
Amb data 12 de febrer del 2001, la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va dictar un aute que declarava inadmissible la demanda ja que aquesta s’havia presentat fora de termini constatant que el fet que la representació processal patís una migranya que l’impedís sortir de casa no provocava “cap impossibilitat material de la part de la promotora de l’incident d’acudir davant la Justícia” ja que tenia l’assistència d’una procuradora que representava a les demandants.
Setè
Amb data 8 de març del 2001, la representació processal de la Sra. Concepció García Higón i de les Sres. Regina, Sílvia i Àgueda Riba García va interposar recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional, contra els autes de dates 30 de novembre del 2000 i 12 de febrer del 2001, per vulneració del dret a la jurisdicció reconegut a l’article 10 de la Constitució.
En el seu escrit de recurs d’empara la representació processal de les recurrents manifesta que els autes esmentats vulneren el dret a un procés degut, ja que aquestes no han tingut la possibilitat d’efectuar al·legacions de conformitat amb el que disposa l’article 18 bis 2 de la Llei transitòria de procediments judicials, que el Tribunal ha canviat la natura jurídica de l’incident en fonamentar la seva resolució en base a l’article 18 bis 3 de la mateixa Llei, i que l’escrit presentat pel Govern no havia estat traslladat a aquesta part.
I per acabar, aquesta representació processal demana al Tribunal Constitucional que dicti sentència anul·lant els autes recorreguts “i retornant les actuacions en el moment del procediment administratiu, en el qual corresponia a la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles donar audiència a aquesta part i a les demés parts del procés”.
Vuitè
Amb data 3 d’abril del 2001, el Ministeri Fiscal va presentar el seu informe, en què considerava que del mateix escrit de demanda d’empara es desprenia que l’incident de nul·litat d’actuacions va ser presentat fora del termini previst per l’article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials i que no es podia considerar la migranya soferta per la Sra. Sílvia Riba García “com a causa de força major que impossibilités la formulació i presentació del mateix”. Per consegüent, la via jurisdiccional ordinària no s’havia esgotat, provocant una “mancança en els requisits formals previstos per a la denúncia per davant d’aquest Tribunal Constitucional mitjançant la demanda d’empara”.
I, en conclusió el Ministeri Fiscal demana la inadmissió a tràmit del recurs d’empara per extemporaneïtat de la demanda “en no haver-se atacat en el moment processal oportú les resolucions que eventualment i segons el recurrent haurien produït les vulneracions als drets al·legades, no havent-se doncs esgotat la via jurisdiccional ordinària en defensa del dret fonamental al·legat”.
Fonament jurídic únic
Tal com s’ha assenyalat en els antecedents d’aquest aute, el plantejament del darrer dels recursos de nul·litat d’actuacions va ser interposat fora de termini i va ser desestimat per aute de la Batllia de data 12 de febrer del 2001 mitjançant una motivació raonada i extensa. Segons el parer de les demandants en empara, aquesta resolució no hagués hagut de realitzar-se en aquest moment processal sinó en un altre de diferent. Aquesta argumentació, als efectes de la lesió del dret fonamental a la jurisdicció que s’esgrimeix en el recurs d’empara, és irrellevant: no pot haver-se li produït cap lesió al dret a la jurisdicció ja que l’aute, objecte ara d’impugnació, posa precisament fi al segon recurs incidental. El fet que la representació processal de les demandants s’estranyés (“la meva sorpresa va ésser total” assenyala en el seu escrit) que l’aute no es pronunciés en el fons i es limités a inadmetre l’incident per haver estat presentat fora de termini, no és òbviament cap causa de lesió del dret invocat; així com tampoc ho és que les demandants estimin que aquesta decisió hagués hagut de ser adoptada en un altre tràmit processal diferent. D’aquesta manera, la impossibilitat de pronunciament de la Batllia sobre el fons per caducitat del termini de presentació de l’incident de nul·litat d’actuacions, en tant que requisit imprescindible per a la substanciació del recurs d’empara, suposa la seva inadmissió radical a tràmit.
Així doncs, aquest Tribunal ha d’inadmetre la tramitació d’aquest recurs d’empara. I ha d’afegir, a més, que les demandants han incorregut clarament en un abús dels seus drets processals en interposar consecutivament dos incidents de nul·litat d’actuacions: el primer basant-se en l’article 18 bis 2 de la Llei transitòria de procediments judicials en la seva redacció actual i el segon, plantejat contra la resolució denegatòria del primer, invocant l’article 18 bis 3 de la mateixa Llei. Sense entrar en altres anàlisis, ara innecessàries, el fet que el primer aute indiqués que “la present resolució no admet cap mena de recurs”, no pot implicar de cap manera que s’obri la via per interposar un nou incident contra l’incident: totes les vies ordinàries de continuació del procés quedaven expedites fins a la seva conclusió i només quan aquesta arribés i no fos possible cap altre recurs hagués hagut de plantejar-se el remei previst a l’article 18 bis 3 esmentat.
Per tot el que s’ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,
DECIDEIX:
Primer
No admetre a tràmit el recurs d’empara 2001-6-RE, interposat per la representació processal de la família Riberaygua de Santa Coloma (Sra. Concepció García Higón i Sres. Regina, Sílvia i Àgueda Riba García) contra els autes de dates 30 de novembre del 2000 i 12 de febrer del 2001, dictats per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles.
Segon
Declarar que el present litigi constitucional s’ha interposat temeràriament.
Tercer
Notificar el present aute a la representació processal de la família Riberaygua de Santa Coloma (Sra. Concepció García Higón i Sres. Regina, Sílvia i Àgueda Riba García), al president de la Batllia i al Ministeri Fiscal.
Quart
Publicar el present aute, d’acord amb el que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, pel Tribunal Constitucional, el 18 de maig del 2001.
Pere Vilanova Trias
Joan Josep López Burniol
President
Vicepresident
Philippe Ardant
Miguel Ángel Aparicio Pérez
Magistrat
Magistrat