CAUSA 2003-16-RE
Número de registre 552-2003. Recurs d’empara
AUTE DEL 23 DE DESEMBRE DEL 2003
_______________________________________________________________
BOPA núm. 92, del 31 de desembre del 2003
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional el 16 d’octubre del 2003 per la representació processal del Sr. Bonaventura Ambatlle Vidal, mitjançant el qual interposa recurs d’empara contra l’aute del 22 de setembre del 2003 i contra la sentència del 16 de juny del 2003, dictats per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, i contra la sentència del 29 de novembre del 2002, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, per haver-se produït una presumpta vulneració dels drets reconeguts a l’article 10 de la Constitució i atès que sol·licita al Tribunal Constitucional que “declari la legitimació activa del Sr. Bonaventura Ambatlle Vidal per a accionar el procediment contenciós administratiu judicial que és objecte del present recurs, i conseqüentment, es declari la nul·litat de les actuacions materialitzades fins al moment previ al pronunciament de la Sentència número 2002-93 de data 29 de novembre de 2002, dictada pel Tribunal de Batlles, reposant el procediment al moment previ a l’esmentada vulneració (és a dir, al moment previ al pronunciament de la referida Sentència)”;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè;
Vist l’informe del Ministeri Fiscal del 31 d’octubre del 2003;
Havent escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Philippe Ardant;
Antecedents
Primer
El Sr. Bonaventura Ambatlle Vidal es considerava víctima d’un tractament discriminatori per part dels agents de circulació del Comú d’Escaldes-Engordany ja que quan deixava el seu vehicle estacionat, sense el tiquet d’estacionament corresponent, a la plaça de la Creu Blanca, era sistemàticament sancionat, mentre que d’altres vehicles que també estaven en infracció no eren sancionats. Així mateix, els dies 4 i 14 de setembre del 2001, va requerir a un notari del Principat d’Andorra perquè es presentés al lloc esmentat i constatés que hi havia vehicles estacionats a la zona blava sense tiquet d’estacionament, alguns dels quals havien estat sancionats i d’altres no.
El 18 de gener del 2002, el Sr. Bonaventura Ambatlle Vidal va formular una denúncia davant el Comú d’Escaldes-Engordany, en què sol·licitava que s’incoés un expedient disciplinari contra els agents que estaven de servei a la plaça esmentada els dies que es van constatar els fets per un tractament discriminatori en la imposició de les sancions d’estacionament. El Comú va resoldre per silenci administratiu i, per consegüent, el 3 d’abril del 2002, el recurrent va interposar recurs de reposició davant el Govern i aquest el va desestimar també per silenci administratiu.
Segon
El 20 de juny del 2002, la representació processal del Sr. Bonaventura Ambatlle Vidal va presentar una demanda jurisdiccional contra la decisió tàcita del Govern, en què sol·licitava la declaració de nul·litat de ple dret de la decisió esmentada més la declaració de l’obligació del Comú d’incoar expedient disciplinari contra els agents mencionats.
Tercer
El 29 de novembre del 2002, la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va dictar una sentència en què desestimava la demanda per manca de legitimació activa del demandant, i declarava que la decisió tàcita del Govern, que confirmava el refús implícit del Comú d’Escaldes-Engordany, era ajustada a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.
Quart
El 17 de gener del 2003, la representació processal del recurrent va presentar un recurs d’apel·lació contra la sentència esmentada en què considerava que gaudia de legitimació activa “en la mesura que és ciutadà de la parròquia d’Escaldes-Engordany, que ha estat víctima d’un tractament desigual per quant altres vehicles diferents al seu no foren sancionats, i perquè l’Administració no pot actuar, en aquests casos per criteris d’oportunitat”. Mitjançant sentència del 16 de juny del 2003, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia va desestimar el recurs d’apel·lació i va confirmar la sentència recorreguda.
Cinquè
El 17 de juliol del 2003, la representació processal del Sr. Bonaventura Ambatlle Vidal va interposar un incident de nul·litat d’actuacions contra la sentència de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia del 16 de juny del 2003, per considerar que la sentència recorreguda vulnerava el dret fonamental a la jurisdicció reconegut a l’article 10 de la Constitució per manca de congruència. També considerava que s’havien vulnerat el principi d’igualtat dels administrats davant l’Administració i el principi de bon funcionament de l’Administració Pública.
El 22 de setembre del 2003, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia va desestimar l’incident de nul·litat d’actuacions per considerar que la “interpretació dels requisits als que les lleis processals condicionen la legitimació activa és una qüestió de legalitat ordinària, i la Sala les ha raonat a bastament, tot i que en sentit desfavorable a la posició del demandant, i ho ha fet en el marc d’un procediment en el que aquell ha pogut palesar la seva interpretació, tant d’aquesta qüestió processal com de les altres que plantejà, en tots els tràmits processals i en ambdues instàncies jurisdiccionals”.
Sisè
El 16 d’octubre del 2003, la representació processal del recurrent va presentar un recurs d’empara contra l’aute del 22 de setembre del 2003 i contra la sentència del 16 de juny del 2003, dictats per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, i contra la sentència del 29 de novembre del 2002, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, per haver-se produït una presumpta vulneració dels drets reconeguts a l’article 10 de la Constitució.
En el seu escrit de recurs d’empara, la representació processal del recurrent manifesta que “la interpretació restrictiva del concepte del dret del denunciant que efectua el Tribunal a quo atempta contra l’esmentat dret establert en l’article 10 de la Constitució, atès que es nega la possibilitat d’impugnar tots aquells actes administratius adoptats per a resoldre la denúncia del denunciant, convertint en inconstitucional la resolució judicial adoptada”. I afegeix que “en no haver pogut gaudir d’una resolució sobre els raonaments de fons de la qüestió per haver considerat de forma inadequada, que aquesta part no tenia legitimació per actuar en Justícia, aquesta part considera que s’ha vist vulnerat el dret a la Jurisdicció protegit constitucionalment, comportant doncs una greu situació d’indefensió”. També considera que s’ha vulnerat el principi de congruència ja que les sentències recorregudes no han valorat, ni han examinat, la integritat de les seves al·legacions.
Per acabar, el recurrent demana al Tribunal Constitucional que dicti sentència atorgant l’empara sol·licitada, i que declari “la legitimació activa del Sr. Bonaventura Ambatlle Vidal per a accionar el procediment contenciós administratiu judicial que és objecte del present recurs, i conseqüentment, es declari la nul·litat de les actuacions materialitzades fins al moment previ al pronunciament de la Sentència número 2002-93 de data 29 de novembre de 2002, dictada pel Tribunal de Batlles, reposant el procediment al moment previ a l’esmentada vulneració (és a dir, al moment previ al pronunciament de la referida Sentència)”.
Setè
El 31 d’octubre del 2003, el Ministeri Fiscal va presentar el seu informe en què considerava que “El dret a la jurisdicció consagrat en l’article 10 de la Constitució no és un dret absolut ni incondicional sinó un dret de configuració legal que es satisfà no només quan el Batlle o Tribunal resol sobre les pretensions de les parts, sinó també quan desestima una acció en virtut de l’aplicació, raonada en dret i no arbitrària, d’una causa legal com seria la manca de legitimació activa. Cal recordar una vegada més que no correspon al Tribunal Constitucional corregir la interpretació i aplicació de les lleis efectuada pels Tribunals ordinaris, doncs aquesta és una funció atribuïda en exclusiva als Tribunals de l’Ordre Judicial”. També considera que les decisions impugnades han estat suficientment motivades i per tant no es poden qualificar d’arbitràries i de no fonamentades.
Així doncs, el Ministeri Fiscal sol·licita la inadmissió a tràmit del recurs d’empara 2003-16-RE per manca manifesta de contingut constitucional de les pretensions del recurrent, de conformitat amb el que disposa l’article 37.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.
Fonament jurídic únic
El Sr. Bonaventura Ambatlle Vidal considera que les decisions del Tribunal Superior de Justícia del 16 de juny i del 22 de setembre del 2003 vulneren el dret a la jurisdicció establert a l’article 10 de la Constitució i previst, a més, a l’article 6.1 de la Convenció europea per a la salvaguarda dels drets humans i les llibertats fonamentals.
El recurrent no al·lega no haver tingut accés al jutge, ni que el jutge hagi estat imparcial, ni no haver-se beneficiat d’un procés degut o tampoc no haver obtingut una decisió fonamentada en dret, sinó que considera que no estan justificats els motius de la decisió mitjançant la qual el Tribunal Superior de Justícia no li ha reconegut la legitimació per actuar, impedint d’aquesta manera que es jutgi el fons de la seva demanda i creant-li una “greu situació d’indefensió”.
Cal remarcar que el dret a la jurisdicció no implica que qualsevol acció en justícia hagi de ser l’objecte d’una resolució en el fons, sinó que és necessari que el recurrent presenti la qualitat que el legitima a actuar, condició indispensable que ha de ser apreciada pel jutge.
En aquest assumpte, el recurrent únicament s’oposa a aquesta apreciació, per tant la seva demanda manca de manera manifesta de contingut constitucional i ha de ser declarada inadmissible a tràmit.
Per tot el que s’ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,
DECIDEIX:
Primer
No admetre a tràmit el recurs d’empara 2003-16-RE, interposat per la representació processal del Sr. Bonaventura Ambatlle Vidal contra l’aute del 22 de setembre del 2003 i contra la sentència del 16 de juny del 2003, dictats per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, i contra la sentència del 29 de novembre del 2002, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia.
Segon
Notificar aquest aute a la representació processal del Sr. Bonaventura Ambatlle Vidal, al Comú d’Escaldes-Engordany, al Govern, al president de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
Tercer
Publicar aquest aute, d’acord amb el que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, pel Tribunal Constitucional, el 23 de desembre del 2003.
Philippe Ardant
Miguel Ángel Aparicio Pérez
President
Vicepresident
Didier Maus
Miguel Herrero de Miñón
Magistrat
Magistrat