CAUSA 2004-7-RE
Número de registre 190-2004. Recurs d’empara
AUTE DEL 7 DE SETEMBRE DEL 2004
_______________________________________________________________
BOPA núm. 60, del 15 de setembre del 2004
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional el 9 de juliol del 2004 per la representació processal del Sr. Josep Vidal Martí, mitjançant el qual interposa recurs de súplica contra l’aute del Tribunal Constitucional del 29 de juny del 2004 sobre la inadmissió de la causa 2004-7-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 37.2, 38 i 94;
Vist l’aute esmentat del Tribunal Constitucional del 29 de juny del 2004;
Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Didier Maus;
Antecedent únic
El 9 de juliol del 2004, la representació processal del Sr. Josep Vidal Martí va formular recurs de súplica per demanar la revocació de la inadmissió a tràmit del recurs d’empara 2004-7-RE, presentat per presumpta vulneració del dret a un procés degut i del dret a la defensa, reconeguts a l’article 10 de la Constitució. Aquesta inadmissió a tràmit va ser acordada per l’aute del Tribunal Constitucional del 29 de juny del 2004.
La representació processal del recurrent assenyala que el Tribunal Constitucional, en el seu aute, es limita a citar la resolució del Tribunal Superior de Justícia sense comentar-la ni criticar-la, és a dir, sense analitzar el recurs. També argumenta que la sentència “francesa podia ésser o no constitucional a França, però això ni fa part del nostre recurs, ni podria fer-ne, ni entra dintre de la competència del Tribunal Constitucional andorrà d’analitzar-ho. Si s’ha esgotat o no a França les vies ordinàries, la Cassació, tampoc és funció del Tribunal Constitucional andorrà de verificar-ho i encara menys de formular la seva resolució en tal fet. Aquí del que es tracta és d’analitzar si és constitucionalment admissible, és a dir si es pot fer sense vulnerar la Constitució andorrana, que una sentència estrangera ferma (...) sigui exercitada a Andorra quan s’aprecia que en la tramitació de la dita sentència es va produir un fet que si s’hagués produït a Andorra seria inconstitucional” i que per tant el Tribunal Constitucional no pot “introduir una condició addicional no prevista per la llei als requisits d’admissibilitat, i encara menys situar aquest requisit fora de la sobirania d’Andorra”.
Per acabar, l’escrit sol·licita al Tribunal Constitucional que admeti a tràmit el recurs d’empara 2004-7-RE, i que dicti sentència en què atorgui l’empara sol·licitada, anul·li les decisions recorregudes, “declari l’obligació de la Sala Civil de dictar una altra sentència en la que desestimi la demanda de la societat Still et Saxby Sarl i decreti no executòria al Principat d’Andorra, la sentència dictada el dia 18 d’octubre de 2000 per la “Cour d’Appel de Paris” en el procediment oposant la societat Still et Saxby Sarl al Sr. Josep Vidal Martí” i retrotregui les actuacions al moment immediatament anterior al pronunciament de la sentència de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia del 20 de gener del 2004.
Fonament jurídic únic
En el seu recurs de súplica, formulat contra l’aute del Tribunal Constitucional del 29 de juny del 2004, en conformitat amb l’article 38 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, el Sr. Josep Vidal Martí considera que el Tribunal Constitucional no ha complert totalment la seva funció ja que no ha examinat el fons de l’argumentació desenvolupada davant el Tribunal Superior de Justícia, segons la qual les regles de procediment aplicades per les jurisdiccions franceses haurien sigut contràries a la Constitució andorrana.
Segons el recurrent, aquest Tribunal s’hauria d’haver pronunciat sobre si el vici denunciat contra el procediment seguit a França constituïa o no una vulneració de les regles constitucionals aplicables a Andorra.
Cal recordar que la finalitat del recurs de súplica no és la d’obrir novament el debat sobre el fons sinó la d’analitzar si un element essencial o nou ha estat o no menystingut. En aquesta causa, l’escrit del recurrent manifesta que “els motius” (de la demanda d’anul·lació de l’exequàtur) “tot i que ja han estat degudament expressats en el nostre recurs d’empara, valdrà la pena recordar-los”.
En aquestes circumstàncies, el Tribunal Constitucional només pot confirmar el seu aute d’inadmissió del 29 de juny del 2004. El Tribunal Superior de Justícia havia de procedir a l’apreciació sobirana de les condicions en les quals les jurisdiccions franceses s’havien pronunciat i ha procedit a aquesta apreciació en les condicions que no són contràries a cap regla constitucional andorrana.
Per tot el que s’ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,
DECIDEIX:
Primer
Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal del Sr. Josep Vidal Martí contra l’aute del Tribunal Constitucional del 29 de juny del 2004 que inadmetia a tràmit el recurs d’empara 2004-7-RE.
Segon
Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
Tercer
Publicar aquest aute, d’acord amb el que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, pel Tribunal Constitucional, el 7 de setembre del 2004.
Philippe Ardant
Miguel Ángel Aparicio Pérez
President
Vicepresident
Didier Maus
Miguel Herrero de Miñón
Magistrat
Magistrat