CAUSA 2004-7-RE
Número de registre 190-2004. Recurs d’empara
AUTE DEL 29 DE JUNY DEL 2004
_______________________________________________________________
BOPA núm. 41, del 7 de juliol del 2004
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional l’1 d’abril del 2004 per la representació processal del Sr. Josep Vidal Martí mitjançant el qual interposa recurs d’empara contra la sentència i contra l’aute, dictats el 20 de gener i el 12 de març del 2004, respectivament, per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, per haver-se produït una presumpta vulneració del dret a un procés degut reconegut a l’article 10 de la Constitució, atès que sol·licita al Tribunal Constitucional que dicti sentència en què atorgui l’empara sol·licitada, anul·li les decisions recorregudes, “declari l’obligació de la Sala Civil de dictar una altra sentència en la que desestimi la demanda de la societat Still et Saxby Sarl i decreti no executòria al Principat d’Andorra, la sentència dictada el dia 18 d’octubre de 2000 per la “Cour d’Appel de Paris” en el procediment oposant la societat Still et Saxby Sarl al Sr. Josep Vidal Martí” i retrotregui les actuacions al moment immediatament anterior al pronunciament de la sentència de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia del 20 de gener del 2004;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè;
Vist l’informe del Ministeri Fiscal del 27 d’abril del 2004;
Havent escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Didier Maus.
Antecedents
Primer
L’any 1991, el Sr. Josep Vidal Martí va comprar dos transportadores de forqueta a la societat Still et Saxby Sarl, que des del principi presentaven, al seu parer, defectes de funcionament. El Sr. Josep Vidal Martí va encarregar, l’any 1993, una altra transportadora de forqueta, i després va comunicar a la societat Still et Saxby Sarl que només pagaria la factura quan haguessin resolt els problemes relatius a les dues primeres transportadores.
Segon
La societat Still et Saxby Sarl va presentar una demanda de reclamació de quantitat davant la jurisdicció ordinària francesa. I el Sr. Josep Vidal Martí va interposar una demanda reconvencional en reclamació de danys.
El 21 d’abril de 1998, el Tribunal de Commerce de Meaux va dictar una sentència en què condemnava el Sr. Josep Vidal Martí a pagar a la societat Still et Saxby Sarl les quantitats de 135.000 francs amb interessos al tipus legal a comptar del 13 de desembre de 1996 i 10.000 francs en concepte de danys i perjudicis, i també a pagar 4.000 francs en concepte de costes.
I va condemnar la societat Still et Saxby Sarl a pagar al Sr. Josep Vidal Martí la quantitat de 5.200 francs amb interessos al tipus legal a comptar del 21 d’abril de 1998.
Tercer
La representació processal del Sr. Josep Vidal Martí va interposar un recurs d’apel·lació contra aquesta decisió. I mitjançant sentència del 18 d’octubre del 2000, el Tribunal d’apel·lació de París va confirmar la sentència recorreguda i va condemnar el Sr. Josep Vidal Martí a pagar a la societat Still et Saxby Sarl la quantitat de 7.000 francs en concepte de costes.
Quart
El 31 de març del 2003, la societat Still et Saxby Sarl va presentar davant del Tribunal Superior de Justícia una demanda contra el Sr. Josep Vidal Martí perquè fossin declarades executòries a Andorra les sentències estrangeres esmentades.
El 20 de gener del 2004, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va dictar una sentència en què decidia “decretar executòria al Principat d’Andorra, la sentència dictada el dia 18 d’octubre del 2000 per la “Cour d’Appel de Paris”, en el procediment oposant la societat Still et Saxby Sarl al Sr. Josep Vidal Martí”.
Cinquè
El 3 de febrer del 2004, la representació processal del Sr. Josep Vidal Martí va interposar un incident de nul·litat d’actuacions contra la sentència del 20 de gener del 2004 del Tribunal Superior de Justícia per vulneració del dret a un procés degut i del dret a obtenir una resolució fonamentada en dret, reconeguts a l’article 10 de la Constitució. El Sr. Josep Vidal Martí al·legava que se li havia atorgat l’exequàtur a una sentència dictada en el decurs d’un procediment irregular i no conforme a l’ordre públic andorrà com ho exigeix l’article 49 de la Llei transitòria de procediments judicials.
El 12 de març del 2004, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va desestimar l’incident de nul·litat d’actuacions per considerar que “no hi ha hagut cap vulneració al dret a un procés degut, ja que la Cour d’Appel de París va tenir en compte l’informe pericial del Sr. Giraut aportat en autes pel Sr. Josep Vidal Martí, però no el va valorar per motius de fons al litigi, en virtut del seu poder sobirà d’apreciació” i per considerar que en un procediment d’exequàtur no té competència per controlar els motius de fons valorats per la jurisdicció estrangera.
Sisè
L’1 d’abril del 2004, la representació processal del Sr. Josep Vidal Martí va presentar un recurs d’empara contra la sentència del 20 de gener del 2004 i contra l’aute del 12 de març del 2004, dictats per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, per haver-se produït una presumpta vulneració del dret a un procés degut reconegut a l’article 10 de la Constitució.
En el seu escrit de recurs d’empara, manifesta que els tribunals francesos no van aplicar el principi constitucional d’igualtat d’armes, i tampoc van respectar el principi del contradictori i de la imparcialitat ja que les proves aportades pel recurrent no van ser tingudes en compte i per contra si que va ser acceptada una prova subministrada per l’altra part, i que tampoc van acordar al Sr. Josep Vidal Martí la pràctica de la prova pericial sol·licitada. El recurrent considera que el dret a un procés imparcial i amb respecte del contradictori “comprèn no solament el dret per a cada part d’al·legar però també de provar els fets sobre els quals cada part fonamenta les seves pretensions. I en el present cas, el fet de no procedir a la pràctica d’una prova pericial demanada expressament per part del Jutge de 1a instància i, a l’ensems, de negar la pràctica de la mateixa en 2a instància, constitueix un greu i directe trencament dels principis rectors del procés degut”.
També afegeix que una sentència estrangera “en el procediment de la qual s’ha vulnerat un dret que a Andorra constitueix un dret fonamental de la Constitució no pot ésser revestida de la força executòria per un Tribunal andorrà. En haver donat l’exequàtur el Tribunal andorrà ha vulnerat la Constitució” ja que dóna per vàlida una sentència que és contrària a l’ordre públic andorrà, i que per consegüent no compleix els requisits establerts en l’article 49 de la Llei transitòria de procediments judicials.
Per acabar, la representació processal del Sr. Josep Vidal Martí demana al Tribunal Constitucional que atorgui l’empara sol·licitada, anul·li les decisions recorregudes, “declari l’obligació de la Sala Civil de dictar una altra sentència en la que desestimi la demanda de la societat Still et Saxby Sarl i decreti no executòria al Principat d’Andorra, la sentència dictada el dia 18 d’octubre de 2000 per la “Cour d’Appel de Paris” en el procediment oposant la societat Still et Saxby Sarl al Sr. Josep Vidal Martí” i retrotregui les actuacions al moment immediatament anterior al pronunciament de la sentència de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia del 20 de gener del 2004.
Setè
El 27 d’abril del 2004, el Ministeri Fiscal va presentar el seu informe en què considerava que la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia en el procediment d’exequàtur “no pot entrar a valorar o revisar les qüestions de fons debatudes davant dels Tribunal estrangers, sinó que li cal examinar tan sols si la sentència quina força executiva es reclama no és contrària a l’ordre públic andorrà”.
I afegeix que les resolucions recorregudes estan motivades i que “en realitat els greuges que exposa el recurrent, no afecten a la regularitat del procediment seguit per la “Cour d’Appel”, sinó a l’apreciació de les proves fetes per dita jurisdicció. Qüestió de fons sobre la qual no podria entrar el Tribunal Superior en el procediment d’exequàtur, ni tampoc aquest M. I. Tribunal en el marc d’un recurs d’empara constitucional”.
Així doncs, el Ministeri Fiscal sol·licita la inadmissió a tràmit del recurs d’empara 2004-7-RE per manca de contingut constitucional en la pretensió formulada, de conformitat amb el que disposa l’article 37.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.
Fonament jurídic únic
El Sr. Josep Vidal Martí sol·licita al Tribunal Constitucional que declari que la sentència i l’aute dictats per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, el 20 de gener i el 12 de març del 2004, respectivament, han vulnerat el seu dret a un procés degut reconegut a l’article 10 de la Constitució.
El Tribunal Superior de Justícia, en un procediment d’exequàtur d’una resolució dictada per una jurisdicció estrangera, cal que examini, d’una banda, que en el decurs del procediment seguit en el país en qüestió no s’ha produït una vulneració dels drets de la defensa, i d’altra banda, que la resolució la força executòria de la qual es reclama no és contrària a l’ordre públic nacional.
En primer lloc, en la seva sentència del 20 de gener del 2004, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia ha constatat que el procediment seguit davant les jurisdiccions franceses “fou del tot correcte i conforme a l’ordre públic, tan nacional que internacional” i que l’exequàtur sol·licitat no és contrari a l’ordre públic andorrà.
En segon lloc, es pot observar, d’acord amb les actuacions seguides davant la jurisdicció ordinària, que el Sr. Josep Vidal Martí no ha presentat cap recurs davant la Cort de Cassació francesa contra la sentència dictada pel Tribunal d’apel·lació de París el 18 d’octubre del 2000, i que per consegüent no ha utilitzat totes les vies de recurs de què disposava, en dret francès, per fer valer els seus drets.
En tercer lloc, no s’ha qüestionat en cap moment el procediment seguit pel Tribunal Superior de Justícia.
En aquestes circumstàncies, les pretensions del Sr. Josep Vidal Martí estan manifestament mancades de contingut constitucional i s’ha de declarar la inadmissió a tràmit d’aquest recurs d’empara, en aplicació de l’article 37.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.
Per tot el que s’ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,
DECIDEIX:
Primer
No admetre a tràmit el recurs d’empara 2004-7-RE, interposat per la representació processal del Sr. Josep Vidal Martí, contra la sentència del 20 de gener del 2004 i contra l’aute del 12 de març del 2004, respectivament, dictats per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia.
Segon
Notificar aquest aute a la representació processal del Sr. Josep Vidal Martí, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
Tercer
Publicar aquest aute, d’acord amb el que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, pel Tribunal Constitucional, el 29 de juny del 2004.
Philippe Ardant
Miguel Ángel Aparicio Pérez
President
Vicepresident
Didier Maus
Miguel Herrero de Miñón
Magistrat
Magistrat