CAUSA 2005-29-RE
Número de registre 482-2005. Recurs d’empara
AUTE DEL 21 DE FEBRER DEL 2006
_______________________________________________________________
BOPA núm. 18, de l’1 de març del 2006
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional el 28 de juliol del 2005 per la representació processal del Sr. Amadeu Dos Santos Lopes, mitjançant el qual interposa recurs d’empara contra la sentència del 12 de gener del 2005, dictada pel Tribunal de Corts, contra la sentència del 2 de juny del 2005 i contra l’aute del 8 de juliol del mateix any, dictats per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, per haver-se produït una presumpta vulneració del dret a la defensa, del dret a la presumpció d’innocència, del dret a obtenir una decisió fonamentada en dret i del dret a un procés degut, reconeguts a l’article 10 de la Constitució i atès que demana al Tribunal Constitucional que declari infringits els drets fonamentals presumptament vulnerats, que acordi l’anul·lació de les decisions judicials objecte de recurs i que retrotregui el procediment al moment en què es va produir aquesta vulneració;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè;
Vist l’informe del Ministeri Fiscal del 15 de setembre del 2005;
Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Didier Maus;
Antecedents
Primer
El 12 de gener del 2005, el Tribunal de Corts va condemnar el Sr. Amadeu Dos Santos Lopes, com a responsable penal en concepte d’autor, pel delicte major de lesions doloses de l’article 193 del Codi penal, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de divuit mesos de presó condicional qualificada a abonar la responsabilitat civil per un termini de dos anys i al pagament de les despeses processals causades.
En concepte de responsabilitat civil el va condemnar a indemnitzar el seu germà amb la quantitat global de 4.952,00 euros i a indemnitzar la CASS amb la quantitat de 2.632,42 euros.
Segon
La representació processal del Sr. Amadeu Dos Santos Lopes va interposar un recurs d’apel·lació contra la sentència del Tribunal de Corts i, el 2 de juny del 2005, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va desestimar aquest recurs i va confirmar la sentència del 12 de gener del 2005 del Tribunal de Corts.
Tercer
La representació processal del recurrent va presentar un incident de nul·litat d’actuacions contra la sentència de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia per considerar que s’havia vulnerat el seu dret a la presumpció d’innocència, perquè se l’havia condemnat amb la sola declaració de la persona afectada.
Quart
El 8 de juliol del 2005, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va dictar un aute que acordava no donar lloc a l’incident de nul·litat d’actuacions interposat, ja que el jutjador s’havia basat en la versió de la víctima acreditada pel metge forense, per tant no s’havia vulnerat el dret a la presumpció d’innocència.
Cinquè
El 28 de juliol del 2005, la representació processal del Sr. Amadeu Dos Santos Lopes va presentar un recurs d’empara mitjançant el qual manifestava que no es podia saber amb certesa com s’havia produït la lesió frontal de l’accidentat, ja que no hi havia hagut testimonis, no es va trobar l’objecte amb el qual hauria estat suposadament colpejat, i existeixen altres possibles explicacions de la causa d’aquesta lesió. També afegia que l’accidentat no havia comparegut a la celebració de la vista oral.
En definitiva, aquesta part considerava que la condemna del recurrent es basava únicament en la declaració de la persona accidentada (que no es va produir davant el Tribunal de Corts) i per aquest fet es vulnera el principi de la presumpció d’innocència, el dret a la defensa, a obtenir una decisió fonamentada en dret, i a un procés degut, reconeguts a l’article 10 de la Constitució.
Per acabar, aquesta representació processal demanava al Tribunal Constitucional que declarés infringits els drets fonamentals presumptament vulnerats, que acordés l’anul·lació de les decisions judicials objecte de recurs i que retrotregués el procediment al moment en què es va produir aquesta vulneració.
Sisè
El 15 de setembre del 2005, el Ministeri Fiscal va presentar el seu informe en què considerava que de la lectura de la sentència objecte de recurs se’n desprenia que no havia estat la sola declaració de la persona afectada l’element probatori determinant de la condemna sinó “que al mateix se li ha donat el valor de denúncia en la que s’exposen uns fets delictius que posteriorment el Tribunal ha considerat efectivament acreditats a través de l’existència d’unes lesions objectives i que segons el dictamen pericial, les mateixes no s’havien pogut produir en la forma declarada per l’inculpat (el avui recurrent en empara) sinó que la seva naturalesa les feien totalment compatibles amb haver estat produïdes en la forma narrada pel denunciant”. Per tant, el Ministeri Fiscal afirma que les resolucions del Tribunal de Corts i de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia es troben plenament fonamentades i no poden, de cap manera, ser qualificades d’arbitràries.
Així doncs, el Ministeri Fiscal sol·licitava la inadmissió a tràmit del recurs d’empara 2005-29-RE per manca de contingut constitucional en les pretensions formulades, de conformitat amb el que disposa l’article 37.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.
Fonament jurídic únic
Cal recordar que la jurisprudència constant d’aquest Tribunal afirma que el recurs d’empara no és un recurs de cassació ni un tercer grau de jurisdicció. La seva finalitat consisteix a garantir que els drets fonamentals dels justiciables hagin estat respectats, en particular, els drets fonamentals establerts per la Constitució d’Andorra o pels acords internacionals pertinents aplicables en el Principat.
Tant de la sentència del Tribunal de Corts com de les dues resolucions de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, es desprèn que el Sr. Amadeu Dos Santos Lopes va ser jutjat respectant el principi contradictori en una audiència pública, que les decisions que el van condemnar, motivades força explícitament, estan fonamentades en l’enunciació precisa de les circumstàncies de l’accident i en les conclusions del metge forense. El fet que la víctima, convocada de manera regular, no comparegués a l’audiència no pot considerar-se com un menyscabament de les normes del procés equitatiu del moment que la jurisdicció competent va estimar estar informada de manera suficient dels elements de fet i de dret sobre els quals havia de pronunciar-se.
Per tant, hem de declarar que no hi ha hagut cap vulneració dels drets del Sr. Amadeu Dos Santos Lopes.
En aquestes condicions, el recurs del Sr. Amadeu Dos Santos Lopes no acompleix les condicions fixades per l’article 37.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional i ha de ser declarat inadmissible a tràmit.
Per tot el que s’ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,
DECIDEIX:
Primer
No admetre a tràmit el recurs d’empara 2005-29-RE, interposat per la representació processal del Sr. Amadeu Dos Santos Lopes, contra la sentència del 12 de gener del 2005, dictada pel Tribunal de Corts, contra la sentència del 2 de juny del 2005 i contra l’aute del 8 de juliol del mateix any, dictats per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia.
Segon
No hi ha condemna expressa en costes per no existir parts contràries.
Tercer
Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, al president del Tribunal de Corts, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
Quart
Publicar aquest aute, d’acord amb el que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Philippe Ardant
President en funcions
Didier Maus
Miguel Herrero de Miñón
Magistrat
Magistrat