CAUSA 2005-3-CC
Número de registre 554-2005. Conflicte de competències constitucionals
AUTE DEL 15 DE MARÇ DEL 2006
_______________________________________________________________
BOPA núm. 23, del 22 de març del 2006
En nom del Poble Andorrà,
El Tribunal Constitucional,
Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional el 13 de setembre del 2005 pel Comú d’Andorra la Vella, mitjançant el qual interposa un conflicte de competències contra “els actes del Govern incorporats en les cartes de 16 de febrer de 2.005 i 10 i 23 de maig de 2.005, i contra el Reglament d’heliports de data 13 d’octubre de 2.004 en aplicació del qual han estat dictats pel Govern els esmentats actes, en els seus articles 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 i disposicions transitòries 1a, 2a i 3a i derogatòria, en relació als articles 4 (en part), 5, 6, 7, 8” i atès que sol·licita al Tribunal Constitucional que dicti “sentència amb el contingut expressat en l’article 75 de la Llei Qualificada del Tribunal Constitucional i en l’ordre en que el dit article menciona el contingut de les sentències que han de recaure en els conflictes de competències, és a dir, atribuir primerament la competència i segonament decidir sobre la validesa dels actes realitzats com a conseqüència de l’exercici de la competència.
1.- Atribuïnt al Comú d’Andorra la Vella la competència de donar o denegar les autoritzacions d’implantació d’heliports, helisuperfícies i, en general, de tota infrastructura aeroportuària privada incloses les edificacions complementàries, en el territori de la parròquia d’Andorra la Vella de manera prèvia a les autoritzacions que el Govern pugui donar en ús de les competències estatals en la matèria.
Essent “la matèria i la funció que compren” la competència vindicada (en els termes de l’article 75 de la Llei Qualificada del Tribunal Constitucional), les següents:
La matèria: és la de la política urbanística derivada de la Constitució, article 80.1, de la Llei Qualificada de Delimitacions de Competències dels Comuns, article 4, i de la Llei d’Ordenació del Territori i Urbanisme.
La funció: és la d’exercir i aplicar la política urbanística del Comú d’Andorra la Vella al territori comunal, autoritzant o no la implantació d’infrastructures aeroportuàries en la Parròquia en general i en cada porció del territori en què es divideix i subdivideix.
I pronunciant doncs expressament que el Reglament objecte del present conflicte vulnera la competència del Comú en quant permet la implantació en la Parròquia d’una infrastructura aeroportuària d’heliport, helisuperfície, i anàlegs dels prevists en els articles 9, 10, 11, 12, 13, 14 i 15, disposicions transitòries 1a, 2a i 3a i disposicions derogatòries en relació als articles 4 (en part), 5, 6, 7 i 8 sense haver obtingut, prèviament a l’autorització que el Govern pugui acordar en ús de les competències estatals de navegació aèria, l’autorització del Comú d’Andorra la Vella.
2.- Declarant la invalidesa i la ineficàcia dels actes del Govern objecte del present conflicte incorporats en les cartes de 16 de febrer de 2.005, 10 i 23 de maig de 2.005, i documents annexats a les mateixes que autoritzen el funcionament dels heliports i helisuperfícies de referència sense haver prèviament constatat el Govern que els dits heliports o helisuperfícies tinguin la preceptiva autorització del Comú d’Andorra la Vella en quant a la ubicació i implantació en el territori”;
Vista la Constitució, i especialment els articles 80.1, 82 i 98 d);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, i especialment el títol IV, capítol cinquè, secció primera;
Vist l’aute del Tribunal Constitucional del 30 de novembre del 2005, que va decidir admetre a tràmit, amb efectes suspensius, el conflicte de competències constitucionals 2005-3-CC, interposat pel Comú d’Andorra la Vella contra el Govern;
Vist l’escrit de contestació presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 7 de desembre del 2005, pel Govern;
Vistes les conclusions formulades, dintre de termini, pel Govern i pel Comú d’Andorra la Vella;
Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Didier Maus;
Antecedents
Primer
El 13 d’octubre del 2004, el Govern va aprovar el Reglament d’heliports, publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, el 27 d’octubre del mateix any.
Segon
El 14 de gener del 2005, el Comú d’Andorra la Vella va formalitzar davant el Tribunal Constitucional un conflicte de competències constitucionals contra el Govern per considerar que el Reglament d’heliports envaïa competències comunals.
Tercer
El 25 d’abril del 2005, el Tribunal Constitucional va dictar un aute mitjançant el qual s’acordava declarar el decaïment de l’acció per manca del requeriment previ establert a l’article 71.1 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.
Quart
El 13 de setembre del 2005, el Comú d’Andorra la Vella, acreditant la presentació al Govern del requeriment previ preceptiu, va formalitzar davant el Tribunal Constitucional un conflicte de competències constitucionals contra el Govern per considerar que les cartes enviades a l’empresa Aero Valls i al Sr. Antoni Rebés d’Areny-Plandolit, basades en el Reglament d’heliports del 13 d’octubre del 2004 i que autoritzen els heliports d’aquests particulars, sense l’autorització prèvia del Comú d’Andorra la Vella, envaeixen les competències urbanístiques d’aquest Comú.
En aquest escrit d’interposició de conflicte de competències constitucionals el Comú d’Andorra la Vella considera que “d’una banda la competència estatal en el marc de la qual el Govern dóna l’autorització no absorbeix ni anul·la la competència comunal. I d’altra banda l’autorització del Govern no és per a autoritzar la pròpia existència i activitat de la infrastructura en un determinat lloc, sinó per controlar si aquella existència i ubicació és conforme a la normativa en matèria de navegació aèria (la legal i la reglamentària)”. Segons el seu parer, primer s’hauria d’obtenir l’autorització del Comú per crear i ubicar en un determinat lloc la infrastructura, inclosos els edificis complementaris i després s’hauria d’obtenir l’autorització tècnica del Govern. Es tractaria, doncs, d’una competència compartida o d’una col·laboració o coordinació de competències. Per tant, les autoritzacions efectuades pel Govern en les cartes objecte de conflicte, així com la disposició transitòria segona del Reglament del 13 d’octubre del 2004 en la qual es basen, neguen les competències del Comú per omissió, quan anteriorment l’autorització havia estat doble.
El Comú d’Andorra la Vella precisa que no recorre l’autorització donada a l’heliport de l’hospital, ja que pel que fa als heliports públics de transport, i als heliports hospitalaris i sanitaris d’establiments nacionals, en tant que infrastructures nacionals, el Govern en té la competència. Només es recorren els actes invasors de competències en el marc dels heliports privats, basats en els “articles 9, 10, 11, 12, 13, 14, i 15, disposicions transitòries 1a i 2a i les derogatòries, tots ells en relació als articles 4, 5, 6, 7, 8. Si bé en relació a l’article 4 (heliports) només es recorre pel que fa als heliports hospitalaris i sanitaris de titularitat privada.”
Aquesta part manifesta que “Pel principi de cooperació de les competències estatals i comunals s’ha d’aconseguir la coordinació de les competències constitucionals del Govern posades en acte a través de la reglamentació que desenvolupa la llei de navegació aèria, amb les competències del Comú segons l’article 80 de la Constitució, posades en acte a través de la Llei de delimitació de competències” i la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme; segons el seu parer, el Govern ha de fixar les regles generals i “el Comú fixa la seva política en el seu territori sobre la classificació del sòl en sòl urbà, urbanitzable, no urbanitzable, els usos del sòl, la tipologia de construccions etc... Són dos àmbits de competència perfectament delimitats.” Per tant, l’autorització d’una activitat privada en un determinat lloc del sòl parroquial, classificat en un determinat ús, és competència del Comú.
El Comú d’Andorra la Vella al·lega que d’acord amb les ordinacions vigents, els heliports objecte del litigi estan situats en la zona residencial que no permet aquest tipus d’ús. I, en la redacció del Pla d’ordinació i urbanisme parroquial, el Comú ha inclòs els predis d’Aero Valls i del Sr. Antoni Rebés en unes unitats d’actuacions que tenen un ús residencial i no d’heliport; cal destacar que cap dels dos va demanar que en els seus predis es contemplés l’ús d’heliport.
Així “La invasió de les competències del Comú d’Andorra la Vella per part del Govern es situa doncs no pas en què el Comú reclama per a si mateix la competència de reglamentar aquests dos heliports i helisuperfícies privats (de l’empresa AERO VALLS, S.A, i la del Sr. Antoni REBÉS D’ARENY-PLANDOLIT) i els demés, sinó en que el Govern exclou l’actuació preceptiva del Comú en matèria urbanística”. Aquesta part destaca com a paradoxal que pel que fa a l’atribució per part del Govern de les llicències d’explotació de transport aeri de passatgers i de mercaderies cal la preceptiva autorització comunal d’exercici del comerç i de la indústria.
Aquesta part també manifesta que els actes objecte del conflicte suposen l’atribució exclusiva al Govern de l’establiment de servituds o limitacions d’ús als terrenys que envolten els dos heliports. Aquest fet no només vulnera l’article 27 de la Constitució sinó que pot atemptar contra els drets de tercers veïns.
La disposició transitòria primera que permet validar les autoritzacions dels heliports o helisuperfícies que haguessin gaudit d’una autorització d’implantació abans de l’entrada en vigor del Reglament del 13 d’octubre del 2004 vulnera la competència del Comú pels motius ja adduïts i perquè té com a finalitat exclusiva validar l’heliport del Sr. Antoni Rebés. La redacció d’aquesta disposició és contrària a dret i també és contrària a dret la seva aplicació “puix mentre una situació existent pot ésser tractada des del punt de vista dels drets adquirits i del “dret transitori o intermediari”, una situació que havia existit però que en el moment de l’aplicació de la norma nova no existeix (l’únic exemple de la parròquia d’Andorra la Vella havia deixat d’existir des de feia dos anys), no pot beneficiar-se d’aquesta norma de dret transitori.”
En definitiva, el Comú d’Andorra la Vella considera que els actes objecte del conflicte envaeixen la competència del Comú perquè la ignoren, ja que l’autorització de funcionament d’un heliport o helisuperfície pressuposa en el temps i en el dret la prèvia autorització d’ubicació.
I afegeix que, d’acord amb l’article 75 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, la sentència del Tribunal Constitucional no es pot limitar a determinar la validesa dels actes objecte del conflicte, sinó que ha de definir i atribuir la competència ella mateixa, en cas contrari no s’acompliria la totalitat de l’article 75 esmentat i aquesta decisió no compliria la finalitat de la Llei.
Per acabar, el Comú d’Andorra la Vella demana al Tribunal Constitucional que es pronunciï “1.- Atribuïnt al Comú d’Andorra la Vella la competència de donar o denegar les autoritzacions d’implantació d’heliports, helisuperfícies i, en general, de tota infrastructura aeroportuària privada incloses les edificacions complementàries, en el territori de la parròquia d’Andorra la Vella de manera prèvia a les autoritzacions que el Govern pugui donar en ús de les competències estatals en la matèria (...)” i “2.- Declarant la invalidesa i la ineficàcia dels actes del Govern objecte del present conflicte incorporats en les cartes de 16 de febrer de 2.005, 10 i 23 de maig de 2.005, i documents annexats a les mateixes que autoritzen el funcionament dels heliports i helisuperfícies de referència sense haver prèviament constatat el Govern que els dits heliports o helisuperfícies tinguin la preceptiva autorització del Comú d’Andorra la Vella en quant a la ubicació i implantació en el territori.”
Cinquè
El 7 de desembre del 2005, el Govern va presentar la seva contestació en què s’oposava a la demanda formulada pel Comú d’Andorra la Vella, declarava que el Comú esmentat interposava de nou, però ara indirectament, un conflicte de competències contra el Reglament d’heliports del 13 d’octubre del 2004 i que no es produeix en cap cas l’envaïment competencial que es denuncia.
Aquesta part considera que l’abast de les disposicions contingudes en el Reglament d’heliports se situa en el marc de les competències tècniques i de seguretat sectorials que corresponen al Govern en desenvolupament i execució de la legislació vigent en la matèria que detalla. Segons el seu parer, “En realitat, i contràriament al que sosté la representació del Comú d’Andorra la Vella, el Reglament no contradiu ni s’immisceix en les disposicions legals que estableixen les competències dels Comuns en matèria urbanística ni les envaeix, sinó que regula un sector d’activitat des d’un punt de vista específicament tècnic i de seguretat per a les persones i béns. I això sense incidir –ni poden incidir- en tots aquells aspectes d’altra naturalesa consubstancials al mateix projecte com poden ser les urbanístiques.”
Aquesta part estima que hi ha incongruència amb la petició concreta i el contingut dels arguments de la demanda quan el Comú estén la seva petició a la disposició transitòria tercera del Reglament i a la disposició derogatòria, per tant, demana al Tribunal Constitucional que aquestes disposicions quedin fora de l’examen competencial.
El Govern reitera que no hi ha cap lesió de les competències comunals perquè “en cap cas el Govern s’atribueix la competència única per autoritzar heliports en el territori del Principat d’Andorra, ni envaeix les competències urbanístiques dels comuns”, a més, aquest Reglament gaudeix de la corresponent i necessària empara legal per ser aprovat en la Llei de navegació aèria del 9 de novembre del 2000 que, entre altres, disposa que correspon al Govern l’autorització de la instal·lació d’aeroports, aeròdroms i heliports privats, així com la qualificació i la inspecció.
El Govern considera que el plantejament d’aquest conflicte de competències “parteix d’un error fonamental” quan al·lega que la invasió de competències s’efectuaria conforme no només a l’article 80 de la Constitució i a la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, sinó també a la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme que no fa part de l’anomenat bloc de constitucionalitat. La regulació dels heliports i dels tràmits que cal seguir per al seu establiment, modificació o clausura, l’actualització dels que estiguin en funcionament, i els requisits tècnics i de funcionament dels heliports i els criteris per a l’atorgament o la denegació de les sol·licituds de creació o de modificació d’heliports, són competències de caràcter estatal no atribuïdes als comuns ni per la Constitució, ni per la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns.
També afegeix que el Reglament que desenvolupa la Llei de navegació aèria no podia pas incorporar una disposició expressa referent a una autorització prèvia del Comú, si de cas ho hauria hagut de fer la Llei ella mateixa, tot i que ambdues normes s’han limitat a regular unes competències sectorials dels òrgans generals de l’Estat, sense immiscir-se en les competències que els comuns tenen garantides i sense que el Reglament tingui cap repercussió en l’Ordinació general d’urbanisme i construcció ni en el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial en curs d’elaboració, elements que serien propis, entre altres al·legacions, de ser plantejats davant la jurisdicció administrativa ordinària.
En definitiva, el Govern considera que el conflicte de competències és inexistent perquè no hi ha cap envaïment per part de les cartes objecte del litigi i del Reglament d’heliports de l’àmbit competencial reservat per la Constitució als comuns, ni tampoc inactivitat competencial que obstaculitzi o lesioni les competències dels comuns o que vulneri algun dret subjectiu dels particulars, i per acabar, demana al Tribunal Constitucional que dicti sentència desestimant íntegrament la demanda i imposi les costes del procés al Comú d’Andorra la Vella.
Sisè
El 10 de gener del 2006, el Comú d’Andorra la Vella i, el 12 de gener del mateix any, el Govern, van presentar sengles escrits de conclusions en què reiteraven substancialment tot allò que fou al·legat i argumentat en els seus escrits precedents presentats davant el Tribunal Constitucional.
Fonaments jurídics
Primer
El conflicte de competències formulat el 13 de setembre del 2005 pel Comú d’Andorra la Vella contra les cartes del ministre d’Economia del 10 i del 23 de maig del 2005, dirigides al Sr. Antoni Rebés d’Areny-Plandolit i la carta d’aquest mateix ministre del 24 de febrer del mateix any, dirigida a la societat Aero Valls, SA, mitjançant les quals s’autoritzava els seus heliports privats respectius, es fonamenta en els articles 98 i 103 de la Constitució. Aquest conflicte de competències reuneix les condicions establertes en els articles 71 i 72 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional. Efectivament, no hi ha cap dubte sobre el fet que el Comú d’Andorra la Vella va rebre, el 30 de juny del 2005, una carta del secretari general del Govern que acreditava la recepció del requeriment previ d’esmenar les decisions preses en les cartes esmentades, formalitat establerta a l’article 71.1 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional. Una vegada transcorregut el termini de 15 dies hàbils, establert a l’article 71.2 d’aquesta mateixa Llei, sense pronunciament per part del Govern, el Comú d’Andorra la Vella, d’acord amb les disposicions de l’article 72.1 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, va formalitzar un conflicte de competències dins el termini de vint dies hàbils. D’acord amb les disposicions de l’article 42.1 de la Llei qualificada de la justícia, la demanda del Comú d’Andorra la Vella del 13 de setembre del 2005 va ser registrada al Tribunal Constitucional dins el termini establert a l’article 72.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.
Segon
En aquesta causa, la competència del Tribunal Constitucional està definida pels articles 98 d) i 103 de la Constitució i per les disposicions de la secció primera del capítol V de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional (articles 69 a 77). Les decisions dictades anteriorment per aquest Tribunal en aplicació d’aquestes disposicions són les següents:
-Sentència 97-1-CC del 13 de març de 1998. En primer lloc, el Tribunal va considerar que “En el marc d’un conflicte de competències constitucionals, el Tribunal Constitucional només es pot pronunciar respecte a l’atribució de la competència litigiosa i no pot pronunciar-se sobre la constitucionalitat -per altres raons que no siguin la de la incompetència- dels textos jurídics objecte de discussió”. I, en segon lloc, que, d’acord amb l’article 34 de la Constitució, la titularitat de la competència relativa a la conservació i la promoció del patrimoni històric i cultural d’Andorra és dels òrgans generals de l’Estat. Per tant, el Tribunal Constitucional va anul·lar el Decret del 4 de setembre de 1997 del Comú d’Encamp.
-Sentència 2003-1-CC del 9 de maig del 2003. El Tribunal va acordar que en matèria d’autoritzacions d’urbanització i de construcció, el Comú d’Andorra la Vella és competent per aprovar, mitjançant decret, l’obligació d’aportar un certificat del Govern establint que determinats terrenys no presenten un grau de contaminació susceptible de posar en perill la vida o la salut humanes. També va considerar que “les competències urbanístiques dels comuns poden i han d’incidir en altres matèries alienes a la seva competència exclusiva”. El Tribunal es va fonamentar en els objectius definits per la Constitució i en les experiències estrangeres, per deduir que era absolutament normal que existís, en determinats àmbits, una complementarietat entre les competències dels comuns i les de Govern, sigui qui sigui el titular de la competència principal.
-Aute 2005-1-CC del 25 d’abril del 2005. El Comú d’Andorra la Vella va formalitzar un conflicte de competències contra el Reglament d’heliports del 13 d’octubre del 2004, tanmateix, el Tribunal va haver de declarar el decaïment de l’acció per manca del requeriment previ establert a l’article 71.1 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.
-Aute 2005-2-CC del 7 de setembre del 2005. Els Comuns d’Encamp i d’Escaldes-Engordany van iniciar un conflicte de competències contra la resolució del ministre d’Educació, Cultura, Joventut i Esports d’incoar l’expedient de declaració de la vall del Madriu-Perafita-Claror com a bé d’interès cultural en la classificació de paisatge cultural. El Tribunal va considerar que el conflicte no s’havia encara materialitzat i que, per tant, no era el moment processal oportú per formalitzar el conflicte de competències.
Tercer
Aquesta causa és la conseqüència directa de la decisió recaiguda en la causa 2005-1-CC. En la mesura que el Tribunal va decidir que les condicions processals relatives a l’examen del conflicte de competències contra el Reglament d’heliports del 13 d’octubre del 2004 no s’havien acomplert, el Comú d’Andorra la Vella al·lega que les decisions individuals contingudes en les cartes esmentades envaeixen les seves competències per tal com estan basades en els articles 9 a 15 i les disposicions transitòries i derogatòria del Reglament d’heliports esmentat. Per tant, es tracta d’una demanda en excepció d’incompetència, forma particular de l’excepció d’il·legalitat.
Quart
El Tribunal ha d’examinar en primer terme la qüestió de la seva competència en relació amb els actes administratius individuals. Les sentències 97-1-CC i 2003-1-CC es van pronunciar sobre actes normatius d’àmbit general i no sobre decisions individuals. Pel que fa al primer supòsit, no hi ha cap discussió sobre la competència del Tribunal, que es fonamenta en l’article 69.1 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional que estableix que “els actes, resolucions o disposicions normatives” que emanin del Consell General, del Govern o dels comuns que envaeixen competències constitucionals poden fer l’objecte d’un conflicte de competències constitucionals. Les decisions objecte d’aquest litigi no es poden assimilar a “disposicions”, fórmula que concerneix l’establiment de normes generals, ni a “resolucions”. Tanmateix, el terme “acte” es pot interpretar com comprenent els altres instruments utilitzats tant pel Consell General, com pel Govern o pels comuns per formalitzar una decisió, sense distingir entre les decisions d’abast general i les decisions personals.
Cinquè
D’altra banda, l’article 73 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional estableix que “El Tribunal Constitucional, a més de per les causes generals, pot inadmetre l’escrit de demanda:
a)Per entendre que la competència en litigi no és de naturalesa constitucional.
b)Perquè el conflicte ha de ser substanciat per altres vies processals diferents.
c)Per haver-se pronunciat anteriorment sobre aquesta mateixa competència.”
El fet que el Tribunal Constitucional hagi admès a tràmit la demanda del Comú d’Andorra la Vella, no impedeix un examen del fons, un cop rebuda la contesta de l’altra part, en relació amb les causes d’inadmissibilitat citades en l’article 73 esmentat. Els supòsits previstos en els apartats a) i c) no són aplicables en la mesura que el conflicte, si s’escau, es refereix a la competència d’urbanisme dels comuns prevista a l’article 80 i) de la Constitució, i el Tribunal no s’ha pronunciat anteriorment sobre aquesta mateixa competència.
Ara bé, cal considerar el supòsit de l’apartat b). Efectivament, les actuacions d’aquesta causa contenen una còpia de la sentència 99-17 de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia del 21 d’abril de 1999, mitjançant la qual aquest Tribunal es pronuncia en relació amb una demanda del Comú d’Andorra la Vella que sol·licita l’anul·lació de l’autorització de l’heliport del Sr. Antoni Rebés d’Areny-Plandolit per un període de cinc anys. Sense entrar en el conjunt dels fonaments jurídics d’aquesta sentència que va desestimar les pretensions del Comú d’Andorra la Vella, cal destacar que el Tribunal Superior de Justícia va considerar que la Secció Administrativa de la Batllia era competent en primera instància per pronunciar-se sobre una decisió del Govern que autoritzava un heliport privat. El Tribunal Superior de Justícia també va considerar, in fine, que per la creació d’un heliport la normativa en vigor exigia una doble autorització, una del Comú, que ha de tenir en compte si la ubicació de l’heliport privat s’ajusta a les determinacions urbanístiques de la parròquia, i l’altra, del Govern, que ha de considerar que s’acompleixin totes les mesures i les condicions especials de seguretat que són tècnicament exigibles. Es desprèn d’aquesta jurisprudència, que permet un examen complet dels actes objecte de la demanda i no només del conflicte de competències, que les cartes qüestionades pel Comú d’Andorra la Vella poden impugnar-se davant la justícia ordinària. Si l’òrgan judicial que es trobi coneixent d’una causa com aquesta estima que el litigi necessita l’apreciació de la constitucionalitat de la Llei de navegació aèria, en particular pel que fa al respecte de les competències constitucionals dels comuns, l’article 100 de la Constitució i les disposicions dels articles 52 i següents, li permeten sol·licitar l’obertura d’un procés incidental d’inconstitucionalitat.
D’aquestes consideracions es desprèn que aquest conflicte de competències no és procedent, i per tal d’evitar una denegació de justícia, considerant que el requeriment efectuat pel Comú d’Andorra la Vella equivaldria a la interposició prèvia del recurs administratiu, establert a l’article 8 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, el Tribunal Constitucional obre un termini de trenta dies naturals, perquè el Comú esmentat interposi, si ho creu convenient, una demanda davant la jurisdicció administrativa.
DECISIÓ:
En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Constitucional, per l’autoritat que li confereix la Constitució del Principat d’Andorra,
HA DECIDIT:
Primer
Declarar que la demanda del Comú d’Andorra la Vella no és procedent.
Segon
Obrir un termini de trenta dies naturals perquè el Comú d’Andorra la Vella interposi, si ho creu convenient, una demanda davant la jurisdicció administrativa.
Tercer
Notificar aquest aute al Comú d’Andorra la Vella i al cap de Govern.
Quart
No es condemna en costes.
Cinquè
Publicar aquest aute, d’acord amb el que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, pel Tribunal Constitucional, el 15 de març del 2006.
Philippe Ardant
President en funcions
Didier Maus
Miguel Herrero de Miñón
Magistrat
Magistrat