CAUSA 2005-34-RE
Número de registre 634-2005. Recurs d’empara
AUTE DEL 30 DE NOVEMBRE DEL 2005
_______________________________________________________________
BOPA núm. 105, del 14 de desembre del 2005
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional el 28 de setembre del 2005 per la representació processal del Sr. Sergi Codonyer Periquet, mitjançant el qual interposa recurs d’empara contra la sentència del 31 de març del 2005, dictada pel Tribunal de Corts i contra la sentència del 22 de juliol del 2005 i l’aute del 30 d’agost del mateix any, dictats per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, per haver-se produït una presumpta vulneració dels drets a la defensa, a la presumpció d’innocència, a obtenir una decisió fonamentada en dret i a un procés degut, reconeguts a l’article 10 de la Constitució i atès que demana al Tribunal Constitucional que vulgui admetre aquest recurs d’empara, declari infringits els drets esmentats, declari la nul·litat de les resolucions objecte de recurs i “es reconegui el dret del recorrent a obtenir una resolució sobre el fons en el tema objecte del present recurs, acordant-se la retroacció del procediment al moment en que es va produir aquesta vulneració”;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè;
Vist l’informe del Ministeri Fiscal del 21 d’octubre del 2005;
Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Philippe Ardant;
Antecedents
Primer
El 31 de març del 2005, el Tribunal de Corts va condemnar el Sr. Sergi Codonyer Periquet com a responsable penalment en el concepte d’autor de tres delictes majors d’abusos deshonestos, dos dels quals comesos sobre menor de dotze anys, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de dos anys i sis mesos de presó ferma i expulsió del Principat per quinze anys, així com al pagament de les despeses processals causades i a indemnitzar les dues víctimes.
Segon
La representació processal del condemnat va presentar un recurs d’apel·lació i el 12 de juliol del 2005, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va dictar una sentència que desestimava aquest recurs i confirmava íntegrament la sentència del 31 de març del 2005 del Tribunal de Corts.
Tercer
La representació processal del Sr. Sergi Codonyer Periquet va formular un incident de nul·litat d’actuacions ja que s’havia efectuat una errònia valoració de les proves i s’havia per tant produït una vulneració del principi de la presumpció d’innocència.
Quart
El 30 d’agost del 2005, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va acordar no donar lloc a la demanda d’incident de nul·litat d’actuacions en considerar que “la sentència impugnada comporta els motius als termes dels quals són precisades i avaluades les proves recollides, siguin de càrrec o de descàrrec, i exposades les raons que han comportat la convicció del Tribunal” i “que s’han respectat les regles del procediment destinades a garantir els drets de la defensa”.
Cinquè
El 28 de setembre del 2005, la representació processal del Sr. Sergi Codonyer Periquet va presentar un recurs d’empara en què manifesta que els tribunals ordinaris han vulnerat el principi de presumpció d’innocència, el dret a la defensa, a obtenir una decisió fonamentada en dret i a un procés degut, reconeguts a l’article 10 de la Constitució perquè han considerat provats una sèrie de fets en base a la declaració d’una sola menor, que es la única que creu reconèixer l’acusat, l’acusació de la qual es contradiu amb les declaracions de les altres menors i que, a més, altres dades que contradiuen aquest reconeixement no haurien estat tingudes en compte.
Aquesta part també manifesta que l’actuació de la policia és poc fiable i conclou que la policia construeix històries que inclouen judicis d’intencions que atribueixen al recurrent.
La representació processal del recurrent afegeix que no es pot catalogar com abús deshonest els fets relatats per la menor que creu reconèixer l’inculpat, “I si a sobre, no quedava acreditat l’ànim lúbric ... condemnar a l’autor que ho sigui de dits actes, a les penes que corresponen als abusos deshonestos, seria retrocedir a temps no ja preconstitucionals sinó als “criteris” dels Tribunals de l’Edat Mitjana.”
Per acabar aquesta representació processal demana al Tribunal Constitucional que vulgui admetre aquest recurs d’empara, declari infringits els drets esmentats, declari la nul·litat de les resolucions objecte de recurs i “es reconegui el dret del recorrent a obtenir una resolució sobre el fons en el tema objecte del present recurs, acordant-se la retroacció del procediment al moment en que es va produir aquesta vulneració
Sisè
El 21 d’octubre del 2005, el Ministeri Fiscal va presentar un informe que considera que d’una lectura detallada de les resolucions objecte de recurs es constata que els òrgans judicials raonen de forma suficient i ajustada a dret “el perquè a través de la valoració conjunta de les proves practicades, arriben al convenciment de l’autoria dels fets en relació a l’avui recurrent, sense que dites resolucions es puguin qualificar de no fonamentades o arbitràries” i afegeix que “En el supòsit examinat, és evident que es va produir una extensa activitat probatòria que va permetre a través de la seva valoració conjunta, que el Tribunal arribés a la convicció de l’autoria dels fets per part de l’avui recurrent, desvirtuant per tant el dret a la presumpció d’innocència”. Per tant, el Tribunal Constitucional no pot revisar l’actuació efectuada pels òrgans de la jurisdicció ordinària, sense desvirtuar la naturalesa del recurs d’empara constitucional.
El Ministeri Fiscal també considera que no s’ha vulnerat el dret a la defensa perquè s’ha respectat al llarg de la tramitació del procés penal el dret a al·legar i provar respectant el principi d’igualtat d’armes.
Així doncs, el Ministeri Fiscal sol·licitava la inadmissió a tràmit del recurs d’empara 2005-34-RE per manca de contingut constitucional en les pretensions formulades, de conformitat amb el que disposa l’article 37.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.
Fonament jurídic únic
La representació processal del Sr. Sergi Codonyer Periquet al·lega que se li ha vulnerat el principi de presumpció d’innocència, els drets a la defensa, a obtenir una decisió fonamentada en dret i a un procés degut, reconeguts a l’article 10 de la Constitució.
Tanmateix, de la lectura de les resolucions dictades tant pel Tribunal de Corts com pel Tribunal Superior de Justícia es desprèn que el recurrent ha pogut exercir la seva defensa de manera normal, que el procés ha estat degut en la mesura que, en particular, tant els arguments de la defensa com els de l’acusació han estat examinats i que les decisions objecte de recurs han estat a bastament motivades i no poden ser considerades arbitràries.
Pel que fa a la presumpció d’innocència, no podem considerar que no hagi estat respectada: efectivament, els testimoniatges de les menors implicades, estan corroborats per una sèrie de dades i d’elements a càrrec, en base a els quals els jutges han establert la convicció que l’autor dels fets denunciats era el recurrent.
Aquesta apreciació dels fets pels jutges ordinaris no és de naturalesa a ser impugnada davant el Tribunal Constitucional, ja que aquest, reiterant-ho una vegada més, no és un grau suplementari de jurisdicció.
En aquestes condicions, el recurs del Sr. Sergi Codonyer Periquet manca de contingut constitucional i ha de ser declarat inadmissible a tràmit.
Per tot el que s’ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,
DECIDEIX:
Primer
No admetre a tràmit el recurs d’empara 2005-34-RE, interposat per la representació processal del Sr. Sergi Codonyer Periquet, contra la sentència del 31 de març del 2005, dictada pel Tribunal de Corts i contra la sentència del 22 de juliol del 2005 i l’aute del 30 d’agost del mateix any, dictats per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia.
Segon
No hi ha condemna expressa en costes per no existir parts contràries.
Tercer
Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, al president del Tribunal de Corts, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
Quart
Publicar aquest aute, d’acord amb el que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, pel Tribunal Constitucional, el 30 de novembre del 2005.
Philippe Ardant
Miguel Ángel Aparicio Pérez
President
Vicepresident
Didier Maus
Miguel Herrero de Miñón
Magistrat
Magistrat