CAUSA 2006-15-RE
Número de registre 258-2006. Recurs d’empara
AUTE DEL 20 DE NOVEMBRE DEL 2006
_______________________________________________________________
BOPA núm. 87, del 29 de novembre del 2006
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional el 28 de setembre del 2006 per la representació processal del Sr. Sergi Areny Esquirol, mitjançant el qual interposa recurs de súplica contra l’aute del Tribunal Constitucional del 8 de setembre del 2006 sobre la inadmissió de la causa 2006-15-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 37.2, 38 i 94;
Vist l’aute esmentat del Tribunal Constitucional del 8 de setembre del 2006;
Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Carles Viver Pi-Sunyer;
Antecedent únic
El 28 de setembre del 2006, la representació processal del Sr. Sergi Areny Esquirol va formular un recurs de súplica per demanar la revocació de la inadmissió a tràmit del recurs d’empara 2006-15-RE, presentat per haver-se produït una presumpta vulneració dels drets a la jurisdicció, a un procés degut i a la defensa, reconeguts a l’article 10 de la Constitució. Aquesta inadmissió a tràmit va ser acordada per l’aute del Tribunal Constitucional del 8 de setembre del 2006.
La representació processal del recurrent considera que el Tribunal Constitucional no realitza una valoració de si es donen o no els requisits formals per a l’admissió a tràmit del recurs d’empara, el que si realitza és una vertadera anàlisi sobre el fons dels motius al·legats, la qual cosa ha de ser objecte de la sentència que el Tribunal ha de dictar després de l’admissió a tràmit del recurs. Aquesta forma de procedir, segons el parer d’aquesta part, aniria en contra de les disposicions de l’article 37 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.
Per acabar, l’escrit sol·licita al Tribunal Constitucional que tingui aquest recurs de súplica per formulat, es deixi sense efecte l’aute esmentat del 8 de setembre i acordi admetre a tràmit el recurs d’empara 2006-15-RE.
Fonament jurídic únic
En el seu recurs de súplica, el recurrent demana que es deixi sense efecte l’aute del Tribunal Constitucional del 8 de setembre del 2006 que inadmet a tràmit el recurs d’empara que va presentar en data 14 de juny del 2006. L’argument en el qual es fonamenta la súplica es basa, segons el parer del recurrent, en què l’aute d’inadmissió “no realitza una valoració de si es donen o no els requisits formals per a l’admissió a tràmit del recurs d’empara, és a dir si s’han complert els requisits processals establerts i si el recurs està basat en motius de constitucionalitat (d’acord amb el que disposa l’article 37 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional)” sinó que “realitza (...) una verdadera anàlisi sobre el fons dels motius al·legats, la qual cosa, (...) ha de ser objecte de la sentència que s’ha de dictar després de l’adminissió a tràmit del recurs.”
La interpretació que el recurrent fa de l’article 37 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional no es pot compartir, perquè és excessivament restrictiva. Aquest precepte constitucional, a banda de l’incompliment dels requisits processals, previst en el seu paràgraf primer, estableix en el segon, entre altres causes d’inadmissibilitat, la falta manifesta de contingut constitucional de la infracció denunciada. Aquesta causa, que va ser l’emprada en l’aute objecte de súplica, obliga al Tribunal a examinar les peticions i les al·legacions en les quals es fonamenten els recursos d’empara, per tal de determinar si, prima facie, és a dir, sense indagacions ni enjudiciaments complexos, el que s’està demanant del Tribunal Constitucional és que es pronunciï sobre una qüestió que té transcendència constitucional, o si es tracta d’una qüestió de legalitat ordinària, que correspon resoldre en exclusiva a la jurisdicció judicial i que, en conseqüència, depassa la competència de la jurisdicció constitucional.
El que és cert, en el cas específic del dret a la jurisdicció de l’article 10 de la Constitució, és que per determinar la falta manifesta de contingut constitucional cal aplicar els cànons d’enjudiciament que el Tribunal utilitza per realitzar el judici de constitucionalitat (essencialment, els d’existència de motivació, congruència, no arbitrarietat i error material patent), ja que aquests cànons són finalment els que determinen el contingut constitucional del dret o, si es vol, el contingut constitucionalment garantit. Això obliga el Tribunal a examinar el contingut real i efectiu de les pretensions i de les al·legacions contingudes en el recurs d’empara, més enllà de les qualificacions que els hi hagin donat els recurrents. Cal acceptar, doncs, que, en el cas del dret a la jurisdicció, hi ha àmbits en els quals la diferència entre el judici d’admissió i el judici de fons és, si es vol dir així, més “quantitativa” que “qualitativa”, en el sentit que es basa més en la forma en què s’apliquen els criteris d’enjudiciament que no pas en el tipus de cànons d’enjudiciament utilitzats: en la fase d’admissió el judici és prima facie, pels supòsits en què és evident que les pretensions no tenen contingut constitucional. Cal tenir en compte, finalment, que aquest enjudiciament en fase d’admissió no és d’aplicació facultativa per part del Tribunal Constitucional, sinó que deriva d’un mandat constitucional de compliment ineludible. En qualsevol cas, el Tribunal ha de fonamentar i motivar els autes d’inadmissió per tal que els recurrents tinguin resposta a la seva petició i coneguin els fonaments i motius de la inadmissió a tràmit.
Això és el que fa l’aute objecte d’aquest recurs de súplica i, en conseqüència, el Tribunal ha de confirmar-lo.
Per tot el que s’ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,
DECIDEIX:
Primer
Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal del Sr. Sergi Areny Esquirol contra l’aute del Tribunal Constitucional del 8 de setembre del 2006 que inadmetia a tràmit el recurs d’empara 2006-15-RE.
Segon
Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, al president del Tribunal de Corts, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
Tercer
Publicar aquest aute, d’acord amb el que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, pel Tribunal Constitucional, el 20 de novembre del 2006.
Didier Maus
Carles Viver Pi-Sunyer
President
Vicepresident
Miguel Herrero de Miñón
Magistrat