CAUSA 2006-16-RE
Número de registre 334-2006. Recurs d’empara
AUTE DEL 10 DE GENER DEL 2007
_______________________________________________________________
BOPA núm. 8, del 24 de gener del 2007
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 29 de novembre del 2006, per la representació processal dels Srs. Marc Torres Duedra, Meritxell Torres Naudi i Jordi Alcobé Font, mitjançant el qual interposa recurs de súplica contra l’aute del Tribunal Constitucional del 20 de novembre del 2006 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2006-16-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 37.2, 38 i 94;
Vist l’aute esmentat del Tribunal Constitucional del 20 de novembre del 2006;
Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Didier Maus;
Antecedent únic
El 29 de novembre del 2006, la representació processal dels Srs. Marc Torres Duedra, Meritxell Torres Naudi i Jordi Alcobé Font, va formular un recurs de súplica per demanar la revocació de la inadmissió a tràmit del recurs d’empara 2006-16-RE, presentat per haver-se produït una presumpta vulneració dels drets reconeguts a l’article 10 de la Constitució. Aquesta inadmissió a tràmit va ser acordada per l’aute del Tribunal Constitucional del 20 de novembre del 2006.
La representació processal dels recurrents manifesta, en primer lloc, que els tribunals ordinaris no van analitzar la qüestió de fons, i això per motius processals que no s’ajusten a dret i que vulneren plenament el corpus constitucional que regeix els procediments judicials.
En segon lloc, discrepa de la menció del Tribunal Constitucional segons la qual no s’hauria acomplert amb el requeriment del Govern d’aportar una documentació determinada dins el termini de deu dies hàbils, ja que aquesta afirmació no correspon ni amb els fets de la causa ni amb la realitat. Aquesta part manifesta que va aportar alguns documents sol·licitats de manera immediata, però que tenint en compte el període de vacances de Nadal no havia pogut aportar-ne la totalitat. Per tant, no hi havia caducitat i l’expedient no s’arxivava, la qual cosa equival, sense cap mena de dubte, a una contesta explícita al recurs de reposició formulat per aquesta part.
Aquesta part afegeix que, després d’interposar-se la demanda judicial, el Govern va continuar amb la instrucció de l’expedient, la qual cosa demostra, de manera clara i inequívoca, l’estimació del recurs de reposició i, per tant, de cap manera es podia negar l’accés a la jurisdicció, mitjançant una inadmissió a tràmit.
Per acabar, l’escrit sol·licita al Tribunal Constitucional que tingui aquest recurs de súplica per formulat, que dicti una resolució nova en què s’admeti a tràmit el recurs d’empara formulat i que dicti posteriorment una resolució en el sentit sol·licitat per aquesta part.
Fonament jurídic únic
El 20 de novembre del 2006, el Tribunal Constitucional va declarar la inadmissió a tràmit del recurs d’empara presentat per la representació processal dels Srs. Marc Torres Duedra, Meritxell Torres Naudi i Jordi Alcobé Font, contra els autes del 24 d’abril del 2006 i del 28 de juny del mateix any, recaiguts en el marc d’un litigi amb el Govern per la denegació d’una autorització de construcció. El Tribunal Constitucional va decidir que, tenint en compte l’article 10 de la Constitució, la vulneració del qual s’invocava, aquest recurs d’empara havia de ser inadmès a tràmit per manca manifesta de contingut constitucional.
D’acord amb l’article 38 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, el 29 de novembre del 2006, els recurrents esmentats van formular un recurs de súplica contra aquesta decisió d’inadmissió. Els recurrents demanen al Tribunal Constitucional d’acceptar aquesta súplica i, per consegüent, d’examinar novament l’aute del 20 de novembre passat. Aquesta part, considera que contràriament a allò que fou jutjat anteriorment, la jurisdicció ordinària va vulnerar “plenament el corpus constitucional que regeix els procediments judicials en el Principat d’Andorra”, en particular, en aquest cas, pel que fa als terminis per recórrer les decisions implícites de desestimació.
Cal recordar que el recurs de súplica no té per objecte fer jutjar de nou una causa, sinó, si s’escau, atraure l’atenció del Tribunal sobre elements de fet o de dret que es desconeixien anteriorment a la seva decisió.
En el seu escrit de súplica, els recurrents desenvolupen, una altra vegada, els mateixos arguments que van emprar en el seu escrit de recurs d’empara i que van donar lloc a l’aute d’inadmissió a tràmit. Per tal de justificar el seu recurs no aporten cap element de fet o de dret que aquest Tribunal desconegués anteriorment a la seva primera decisió del 20 de novembre del 2006.
Per tant, les condicions necessàries per admetre el recurs de súplica no estan reunides. La desestimació d’aquest recurs és, doncs, procedent.
Per tot el que s’ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,
DECIDEIX:
Primer
Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal dels Srs. Marc Torres Duedra, Meritxell Torres Naudi i Jordi Alcobé Font, contra l’aute del Tribunal Constitucional del 20 de novembre del 2006 que inadmetia a tràmit el recurs d’empara 2006-16-RE.
Segon
Notificar aquest aute a la representació processal dels recurrents, al president de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
Tercer
Publicar aquest aute, d’acord amb el que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, pel Tribunal Constitucional, el 10 de gener del 2007.
Didier Maus
Carles Viver Pi-Sunyer
President
Vicepresident
Miguel Herrero de Miñón
Magistrat