CAUSA 2006-20-RE
Número de registre 400-2006. Recurs d’empara
AUTE DEL 10 DE GENER DEL 2007
_______________________________________________________________
BOPA núm. 8, del 24 de gener del 2007
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional el 18 de setembre del 2006 per la representació processal de la Sra. Pascale Georget Hener, mitjançant el qual interposa recurs d’empara contra la sentència del 24 de maig del 2006 i contra l’aute del 25 de juliol del mateix any, dictats per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia per haver-se produït una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, reconegut a l’article 10 de la Constitució, i atès que demana al Tribunal Constitucional que admeti l’empara sol·licitada, que l’estimi, que revoqui les resolucions objecte de recurs i que declari la retroacció de totes les actuacions processals al moment just anterior al pronunciament de la sentència “per tal que pugui la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia dicti una altra resolució que sigui congruent amb la meva pretensió sobre l’origen de les sis lesions que pateixo a l’esquena”;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè;
Vist l’informe del Ministeri Fiscal de l’11 d’octubre del 2006;
Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Miguel Herrero de Miñón;
Antecedents
Primer
El 30 de setembre de 1991, la Sra. Pascale Georget Hener va patir un accident de treball que li va causar greus lesions al genoll. Per aquest motiu, la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) va atorgar-li una pensió d’invalidesa del 25%.
Després que l’Assessoria Mèdica efectués una revisió, la CASS va acordar que no corresponia atorgar a la Sra. Pascale Georget Hener una pensió d’invalidesa per malaltia.
Segon
La Sra. Pascale Georget Hener va recórrer contra aquesta decisió, i una vegada seguits els tràmits i procediments escaients, el 22 de novembre del 2005, la Secció Administrativa del Tribunal Unipersonal de la Batllia va decidir estimar parcialment la demanda de la Sra. Pascale Georget Hener i declarar que els dolors cervicals que patia eren conseqüència de l’accident de treball sofert l’any 1991.
Tercer
Les dues parts van presentar, respectivament, un recurs d’apel·lació contra la sentència de primera instància, i el 24 de maig del 2006, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia va acordar confirmar la sentència recorreguda i va declarar que els dolors cervicals esmentats eren “secundaris a l’accident de treball sofert per la Sra. Pascale Georget Hener.”
Quart
La representació processal de la Sra. Pascale Georget Hener va formular un incident de nul·litat d’actuacions contra la decisió de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia per vulneració del dret a la jurisdicció, reconegut a l’article 10 de la Constitució, perquè la sentència de segona instància va ometre determinar l’origen de les altres quatre lesions de la seva esquena.
Cinquè
El 25 de juliol del 2006, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia va rebutjar aquest incident de nul·litat d’actuacions, perquè va considerar que la demandant no havia estat privada dels seus drets a la defensa, ja que “Sobre el fons, la sentència ha examinat el conjunt de patologies que sofreix la Sra. Georget Hener en distingir-ne dues categories. En la primera categoria (fonament Quart) s’examina el conjunt de patologies cervical i lumbar, a l’excepció de l’hernia discal, sense que es faci una menció detallada de les diverses afeccions, ja que la sentència es refereix expressament als informes mèdics i principalment als presentats pel Dr. Rodriguez Mayorga.”
Sisè
El 18 de setembre del 2006, la representació processal de la recurrent va presentar un recurs d’empara en què manifestava que havia demanat clarament als tribunals ordinaris de determinar l’origen d’unes lesions que detallava, l’existència de les quals no va ser mai un fet controvertit per l’altra part. No obstant això, es va donar una resposta parcial a aquesta pretensió i, més concretament, els tribunals no es van pronunciar en relació amb l’origen de quatre de les sis lesions que la recurrent pateix a l’esquena.
Aquesta part considera, a més, que l’aute que resol l’incident de nul·litat d’actuacions es troba “incomprensiblement afectat d’errònies referències a dates, persones i a escrits d’aquesta part (...), així com també quan resol explícitament (fonament de dret “tercer”) sobre si la Sentència ara impugnada en empara es va pronunciar sobre l’origen de les referides quatre lesions.”
La recurrent considera que aquesta incongruència per omissió li ha causat una indefensió material, ja que les quatre lesions esmentades són conseqüència de l’accident de treball que va patir l’any 1991 i que pel fet de no respondre sobre aquestes lesions, la CASS no sumarà el grau d’invalidesa que li ocasionen a la invalidesa concedida, amb la consegüent pèrdua econòmica, perquè deixarà d’obtenir les prestacions que es deriven del règim dels accidents de treball.
Per acabar, aquesta part demana al Tribunal Constitucional que admeti l’empara sol·licitada, que l’estimi, que revoqui les resolucions objecte de recurs i que declari la retroacció de totes les actuacions processals al moment just anterior al pronunciament de la sentència “per tal que pugui la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia dicti una altra resolució que sigui congruent amb la meva pretensió sobre l’origen de les sis lesions que pateixo a l’esquena.”
Setè
L’11 d’octubre del 2006, el Ministeri Fiscal va presentar un informe en què manifestava que la recurrent no havia estat privada dels drets a la defensa, ja que la sentència objecte de recurs, pel fet de distingir dos tipus de categories, havia examinat el conjunt de patologies.
A més, de la lectura de les al·legacions formulades per la recurrent, es desprèn que sota la denominació de vulneració del dret a la jurisdicció el que realment es pretén és una revisió i una reforma de les consideracions jurídiques adoptades en les resolucions objecte de recurs, que d’altra banda, estan motivades i no poden ser qualificades d’arbitràries.
Així doncs, el Ministeri Fiscal sol·licita la inadmissió a tràmit del recurs d’empara 2006-20-RE per manca de contingut constitucional en les pretensions formulades, de conformitat amb el que disposa l’article 37.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.
Fonament jurídic únic
La sentència objecte de recurs en empara analitza detalladament el curs a través del qual la part recurrent ha concretat les seves pretensions, qüestió fonamental a l’hora de determinar la procedència de pronunciar-se sobre les diverses patologies al·legades (fonament jurídic segon), i després de sistematitzar en tres i no pas en quatre tipus, les sis lesiones al·legades per la recurrent (vg. al·legació tercera i fonament jurídic tercer, paràgraf primer de la sentència recorreguda), justifica la no consideració de les preteses lesions lumbars i distingeix les altres en dos grans tipus i les analitza a continuació, sense que correspongui a aquest Tribunal entrar en els criteris d’aquesta anàlisi, competència que pertany a la jurisdicció ordinària.
En conseqüència, no existeix la manca d’una “resposta completa” que s’invoca com a fonament de l’empara sol·licitada que, en realitat, pretén una revisió completa de les consideracions jurídiques de la sentència objecte de recurs, sense cap relació amb el valor constitucional del dret a la jurisdicció que aquest Tribunal té el mandat de tutelar.
Per tot el que s’ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,
DECIDEIX:
Primer
No admetre a tràmit el recurs d’empara 2006-20-RE, interposat per la representació processal de la Sra. Pascale Georget Hener contra la sentència del 24 de maig del 2006 i contra l’aute del 25 de juliol del mateix any, dictats per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia.
Segon
No hi ha condemna expressa en costes per no existir parts contràries.
Tercer
Notificar aquest aute a la representació processal de la recurrent, al president de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
Quart
Publicar aquest aute, d’acord amb el que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, pel Tribunal Constitucional, el 10 de gener del 2007.
Didier Maus
Carles Viver Pi-Sunyer
President
Vicepresident
Miguel Herrero de Miñón
Magistrat