CAUSA 2007-17-RE
Número de registre 207-2007. Recurs d’empara
AUTE DEL 12 DE NOVEMBRE DEL 2007
_______________________________________________________________
BOPA núm. 98, del 21 de novembre del 2007
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 3 de maig del 2007, per la representació processal dels Srs. José Antonio Garrido Barrio i Juan Antonio Olivares Redondo, mitjançant el qual interposa recurs d’empara contra l’aute del 17 d’abril del 2007, dictat per la Batllia per haver-se produït una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció en relació amb el dret a la defensa i a l’assistència tècnica d’un lletrat, reconegut a l’article 10 de la Constitució, i atès que demana al Tribunal Constitucional que admeti aquest recurs i que dicti sentència en què es declari la vulneració dels drets esmentats, s’atorgui l’empara sol·licitada, s’anul·li la decisió objecte de recurs i es retrotregui les actuacions al moment anterior a dictar-se aquesta decisió “en la qual s’acordi la nul·litat de les declaracions efectuades davant del servei de policia per part dels meus mandants, d’acord amb l’exposat al cos del present escrit”;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè;
Vist l’informe del Ministeri Fiscal del 30 de maig del 2007;
Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Didier Maus;
Antecedents
Primer
Mitjançant aute del 31 de març del 2007, el batlle de guàrdia va acordar el processament dels Srs. José Antonio Garrido Barrio i Juan Antonio Olivares Redondo, com a responsables penals d’un delicte major d’exportació il·lícita de tabac, tipificat a l’article 245.3 del Codi penal i, pel que feia al Sr. José Antonio Garrido Barrio com a responsable del delicte menor de crebantament de condemna de l’article 428.6, i en va decretar la seva presó provisional.
Segon
La defensa dels processats va presentar un recurs d’apel·lació contra la mesura de presó provisional acordada.
El 5 d’abril del 2007, el Tribunal de Corts va estimar aquest recurs d’apel·lació, va revocar parcialment l’aute de processament esmentat i va acordar la llibertat provisional dels processats amb l’obligació apud acta de comparèixer davant la justícia tantes vegades com fossin requerits.
En resum, el Tribunal de Corts en la seva sentència destacava que la quantitat confiscada el dia dels fets no superaria el límit de la contravenció penal i, com que no s’havia efectuat el control en la franja duanera, la temptativa no era punible. Pel que feia als altres suposats viatges relatats en les declaracions d’un dels processats, realitzades segons la legalitat vigent, no constava quina seria la quantitat de tabac presumptament exportada ni el seu import, per tant, els fets podien ser constitutius de delicte major, menor o contravenció penal.
Tercer
La defensa dels processats va interposar aleshores un incident de nul·litat d’actuacions, ja que considerava que s’havia vulnerat el dret a la defensa i a l’assistència tècnica d’un lletrat, per tal com l’aute de processament fa referència a les declaracions efectuades pels imputats davant del Servei de Policia, sense advocat, i perquè el Sr. José Antonio Garrido Barrio no va ratificar cap dels punts pels quals el batlle de guàrdia va procedir a decretar l’aute de processament i la corresponent mesura de presó provisional.
Quart
El 17 d’abril del 2007, la Secció Penal de la Batllia va decidir no donar lloc a l’incident de nul·litat d’actuacions i va estimar que en aquest cas no hi havia hagut vulneració del dret a la defensa ni a l’assistència tècnica d’un lletrat, perquè, d’una banda, les declaracions dels imputats efectuades davant el Servei de Policia eren conformes al Codi de procediment penal i, d’altra banda, no hi ha cap dubte sobre la constitucionalitat de les normes de procediment aplicades.
Cinquè
El 3 de maig del 2007, la representació processal dels Srs. José Antonio Garrido Barrio i Juan Antonio Olivares Redondo va presentar un recurs d’empara en què al·legava la vulneració del dret a la defensa i a l’assistència tècnica d’un lletrat, reconegut a l’article 10.2 de la Constitució, fet que alhora implicaria un menysteniment del dret a la jurisdicció, ja que els seus representats accedirien a la jurisdicció amb un defecte de nul·litat per l’obtenció de declaracions nul·les.
Efectivament, diu que els drets continguts a l’article 10.2 de la Constitució són drets que vinculen immediatament els poders públics, són irrenunciables i el seu contingut no pot ser limitat, cosa que fan els articles 24 i 25 del Codi de procediment penal contravenint la Constitució. Aquest també és el parer del Comitè europeu per a la prevenció de la tortura i de les penes i tractaments inhumans o degradants, contingut en el seu darrer informe del 20 de setembre del 2006, que adjunta en annex.
Aquesta part considera, doncs, que les declaracions efectuades davant el Servei de Policia sense advocat vulneren el dret a la defensa dels imputats i l’única declaració vàlida és la que va ser realitzada davant el batlle de guàrdia amb l’assistència de l’advocat.
Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que admeti aquest recurs i que dicti sentència en què es declari la vulneració dels drets esmentats, s’atorgui l’empara sol·licitada, s’anul·li la decisió objecte de recurs i es retrotregui les actuacions al moment anterior a dictar-se aquesta decisió “en la qual s’acordi la nul·litat de les declaracions efectuades davant del servei de policia per part dels meus mandants, d’acord amb l’exposat al cos del present escrit.”
Sisè
El 30 de maig del 2007, el Ministeri Fiscal va presentar el seu informe mitjançant el qual adduïa que el què realment pretenien els recurrents era una revisió i reforma de les consideracions jurídiques adoptades en les resolucions objecte de recurs, que estaven fonamentades jurídicament i que no eren arbitràries, i que, per tant, no hi havia hagut la vulneració de cap dels drets recollits a l’article 10 de la Constitució.
El Ministeri Fiscal destaca, tanmateix, que el fet que hagin de transcórrer 24 hores per a la compareixença d’un lletrat no significa que es vulneri el dret a la defensa i a l’assistència tècnica d’un lletrat, ja que, abans de prestar declaració, s’informa dels drets constitucionals, recollits igualment a l’article 24 del Codi de procediment penal. El detingut té dret d’escollir si decideix prestar declaració o no abans de la compareixença del seu advocat, la qual està garantida en un termini de 24 hores.
Així doncs, el Ministeri Fiscal sol·licita la inadmissió a tràmit del recurs d’empara 2007-17-RE.
Fonament jurídic únic
Arrel d’una operació de seguiment i vigilància, el Servei de Policia va controlar els recurrents. Dins el vehicle del Sr. José Antonio Garrido Barrio es van trobar 5.000 paquets de Marlboro Box, 2.000 paquets de Marlboro Soft i 3.000 paquets de Chesterfield, valorats en 16.940,00 euros.
Davant el Servei de Policia, sense la presència del seu advocat, el Sr. José Antonio Garrido Barrio va declarar que havia realitzat quatre viatges més durant el mes anterior i que hauria transportat uns 10.000 paquets de tabac i que el Sr. Juan Antonio Olivares Redondo també hi havia participat, cosa que ell nega.
Davant el batlle de guàrdia no va ratificar aquestes declaracions i va declarar que havia estat pressionat i enganyat pel Servei de Policia.
Com s’ha exposat amb deteniment en els antecedents, el batlle de guàrdia va acordar el processament dels dos imputats i en va decretar llur presó preventiva. Tanmateix, el Tribunal de Corts va acordar la llibertat provisional dels processats amb l’obligació apud acta de comparèixer davant la justícia tantes vegades com fossin requerits.
Després de seguir el procediment adient, aquesta part presenta un recurs d’empara en què demana l’anul·lació de les declaracions realitzades davant el Servei de Policia en absència d’un advocat i considera que la manca d’assistència lletrada en el moment de l’interrogatori constitueix una vulneració de l’article 10.2 de la Constitució.
Ara bé, en aplicació de l’article 94 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, només es pot interposar un recurs d’empara quan no es pugui interposar cap més recurs, ni existeixi cap mitjà més en defensa del dret constitucional vulnerat.
En aquesta causa, la decisió de la Secció Penal de la Batllia del 17 d’abril del 2007, és una decisió preliminar en un procediment que és susceptible de desenvolupar-se. Els recurrents poden perfectament impugnar, en el decurs de les audiències ulteriors, la validesa de les declaracions que van ser efectuades en la seu del Servei de Policia i plantejar una vegada més la qüestió sobre la constitucionalitat de les normes de procediment penal que els hi han estat aplicades.
D’acord amb les disposicions relatives al procediment judicial, el Tribunal Superior de Justícia pot, si s’escau, haver de pronunciar-se sobre aquest punt.
Per tant, d’aquests elements es desprèn que els recurrents no han esgotat, d’acord amb els articles 94.1 i 94.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, la via judicial prèvia.
Per consegüent, actualment, la seva demanda d’emparament no és admissible a tràmit.
Per tot el que s’ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,
DECIDEIX:
Primer
No admetre a tràmit el recurs d’empara 2007-17-RE, interposat per la representació processal dels Srs. José Antonio Garrido Barrio i Juan Antonio Olivares Redondo, mitjançant el qual interposa recurs d’empara contra l’aute del 17 d’abril del 2007, dictat per la Batllia.
Segon
No hi ha condemna expressa en costes per no existir parts contràries.
Tercer
Notificar aquest aute a la representació processal dels recurrents, al president de la Batllia, al president del Tribunal de Corts i al Ministeri Fiscal.
Quart
Publicar aquest aute, d’acord amb el que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 12 de novembre del 2007.
Didier Maus
Carles Viver Pi-Sunyer
President
Vicepresident
Miguel Herrero de Miñón
Magistrat