2007-29-RE

CAUSA 2007-29-RE


Número de registre 384-2007. Recurs d’empara


AUTE DEL 25 D’ABRIL DEL 2008

_______________________________________________________________

BOPA núm. 41, del 14 de maig del 2008



En nom del Poble Andorrà;


El Tribunal Constitucional;


Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 22 de febrer del 2008, per la representació processal del Sr. Mohamed Bakhat mitjançant el qual interposa recurs de súplica contra l’aute del Tribunal Constitucional de l’1 de febrer del 2008 sobre la inadmissió de la causa 2007-29-RE;


Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);


Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 37.2, 38 i 94;


Vist l’aute esmentat del Tribunal Constitucional de l’1 de febrer del 2008;


Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Didier Maus;



Antecedent únic


El 22 de febrer del 2008, la representació processal del Sr. Mohamed Bakhat va formular un recurs de súplica per demanar la revocació de la inadmissió a tràmit del recurs d’empara 2007-29-RE, presentat per haver-se produït una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció en diversos dels seus vessants, reconegut a l’article 10 de la Constitució. Aquesta inadmissió a tràmit va ser acordada per l’aute del Tribunal Constitucional de l’1 de febrer del 2008.


En el seu escrit de súplica, manifesta que no nega el fet que el Tribunal Superior de Justícia tingués un perfecte coneixement de les pretensions de les parts, tanmateix considera que les resolucions pronunciades no són congruents perquè no es va pronunciar sobre els motius del recurs d’apel·lació. Efectivament, al·lega que res s’ha contestat sobre la tramitació davant les autoritats espanyoles de la cancel·lació dels seus antecedents penals, sobre el fet que no havia comès cap delicte contra la salut pública a Espanya i sobre el fet que estava suficientment integrat en la comunitat del país. En definitiva, com que no s’ha motivat de manera suficient, ni s’ha raonat suficientment la resolució, la resolució judicial és incongruent i per tant vulneradora de l’article 10 de la Constitució.


Així mateix la sentència objecte de recurs vulnera l’article 13.2 de la Constitució i l’article 16.3 de la Declaració Universal dels Drets Humans, perquè amb l’obligació d’abandonar el país no podrà viure i residir amb la seva esposa que està legalment autoritzada a treballar i a residir a Andorra.


Per acabar, demana l’admissió d’aquest recurs de suplica i que es dicti una sentència que reposi la part recurrent en la plenitud dels seus drets mitjançant l’adopció de les mesures necessàries.



Fonament jurídic únic


Cal recordar que el recurs de súplica no té per objecte fer jutjar de nou una causa, sinó, si s’escau, atraure l’atenció del Tribunal Constitucional sobre elements de fet o de dret que el Tribunal no havia pogut conèixer abans de la seva decisió.


En aquesta causa, el recurrent no aporta davant el Tribunal Constitucional cap element de fet o de dret que no hagués pogut conèixer abans del pronunciament de l’aute de l’1 de febrer del 2008 esmentat. Es limita a reprendre, de manera més esquemàtica, els arguments relatius a la vulneració del dret a la jurisdicció. El recurrent precisa ell mateix que exposa novament els motius d’apel·lació que no han tingut resposta per part de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia i reprèn les al·legacions plantejades davant el Tribunal Constitucional.


De manera addicional al seu escrit de recurs d’empara, el recurrent invoca un motiu suplementari relatiu a l’article 16.3 de la Declaració Universal dels Drets Humans, d’acord amb el qual la societat i l’Estat tenen l’obligació de protegir la família. Tot i que la Declaració Universal dels Drets Humans és vigent a Andorra (article 5 de la Constitució), aquest element no pot ser considerat com a nou en el sentit del recurs de súplica en la mesura que, atesa la data de la Declaració esmentada, 1948 i la data de la nostra Constitució, 1993, aquest punt hagués pogut ser perfectament al·legat en el recurs d’empara presentat el 31 de juliol del 2007.


En aquestes condicions aquest recurs de súplica ha de ser desestimat.


Per tot el que s’ha exposat,


El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,



DECIDEIX:


Primer


Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal del Sr. Mohamed Bakhat contra l’aute del Tribunal Constitucional de l’1 de febrer del 2008 sobre la inadmissió de la causa 2007-29-RE.



Segon


Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, al president de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.



Tercer


Publicar aquest aute, d’acord amb el que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.


Acordat a Andorra la Vella, el 25 d’abril del 2008.





Didier Maus

Carles Viver Pi-Sunyer

President

Vicepresident





Miguel Herrero de Miñón Pierre Subra de Bieusses

Magistrat

Magistrat