CAUSA 2008-11-RE
Número de registre 187-2008. Recurs d’empara
AUTE DEL 3 DE SETEMBRE DEL 2008
_______________________________________________________________
BOPA núm. 68, del 24 de setembre del 2008
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, l’1 d’abril del 2008, per la representació processal del Sr. Sean Ambrose McCarthy, mitjançant el qual interposa recurs d’empara contra la sentència del 23 d’agost del 2007 i contra l’aute del 27 de febrer del 2008, dictats pel Tribunal de Corts per haver-se produït una presumpta vulneració dels drets a la jurisdicció, a un procés degut i a la defensa, reconeguts a l’article 10 de la Constitució i atès que demana al Tribunal Constitucional que admeti a tràmit aquest recurs i que dicti una sentència que declari la nul·litat de les resolucions objecte de recurs per haver vulnerat els drets anteriorment esmentats i retrotregui el procediment al moment en què es va produir aquesta vulneració;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè;
Vist l’informe del Ministeri Fiscal del 28 d’abril del 2008;
Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Didier Maus;
Antecedents
Primer
El 22 de març del 2007, el Tribunal de Batlles va condemnar el Sr. Sean Ambrose McCarthy, com a autor responsable del delicte menor de conducció temerària creant un perill concret per a la vida o la integritat física de les persones, a la pena d’un mes de presó condicional, a set mesos de privació del permís de conduir i a una multa de mil euros. Així mateix, en concepte de responsabilitat civil, va ser condemnat a indemnitzar l’altra part i l’empresa
Segon
El Sr. Sean Ambrose McCarthy va presentar un recurs d’apel·lació contra aquesta sentència i, el 23 d’agost del 2007, el Tribunal de Corts desestimava el seu recurs i confirmava íntegrament la sentència de primera instància.
Tercer
El Sr. Sean Ambrose McCarthy va presentar, aleshores, un incident de nul·litat d’actuacions per tal com considerava que s’havia vulnerat el seu dret a la jurisdicció.
Quart
El 27 de febrer del 2008, el Tribunal de Corts va dictar un aute mitjançant el qual desestimava l’incident esmentat i destacava que no es pot pretendre la vulneració d’un dret jurisdiccional pel fet d’obtenir una resolució contrària als seus interessos, que les resolucions objecte de recurs estaven suficientment raonades i motivades i que la cosa que pretenia el recurrent era una revisió i una reforma de les consideracions jurídiques adoptades.
Cinquè
L’1 d’abril del 2008, la representació processal del Sr. Sean Ambrose McCarthy va presentar un recurs d’empara en què manifestava que les resolucions del Tribunal de Corts han vulnerat els seus drets a la jurisdicció, a un procés degut i a la defensa, reconeguts a l’article 10 de la Constitució.
Aquesta part considera que es va donar un valor inadequat a les declaracions de les altres persones implicades en l’accident, ja que el Tribunal de Corts les va considerar com una prova determinant per condemnar el recurrent. Aquestes declaracions es van practicar indegudament, perquè no es van efectuar de manera separada i per aquest motiu es vulneren els drets a la jurisdicció i a la defensa.
També considera que com que la societat
Per acabar, el recurrent demana al Tribunal Constitucional que admeti a tràmit aquest recurs i que dicti una sentència que declari la nul·litat de les resolucions objecte de recurs per haver vulnerat els drets anteriorment esmentats i retrotregui el procediment al moment en què es va produir.
Sisè
El 28 d’abril del 2008, el Ministeri Fiscal va presentar un informe en què demanava la inadmissió a tràmit d’aquest recurs d’empara per manca manifesta de contingut constitucional de les seves pretensions.
El Ministeri Fiscal no comparteix les al·legacions del recurrent per tal com considera que de la lectura de la sentència del Tribunal de Corts es desprèn una àmplia valoració dels elements probatoris, així com una aplicació lògica i motivada de l’ordenament jurídic. Per tant, el Ministeri Fiscal, citant la jurisprudència del Tribunal Constitucional, recorda que el fet que les resolucions impugnades no siguin coincidents amb les al·legacions del recurrent en empara no comporta que no siguin fonamentades en dret ni que es puguin titllar d’arbitràries.
Així doncs, el Ministeri Fiscal sol·licita la inadmissió a tràmit del recurs d’empara 2008-11-RE.
Fonament jurídic únic
Cal recordar que en relació amb l’article 10 de la Constitució, el Tribunal Constitucional ha declarat, de manera constant, que no li correspon comportar-se com un jutge del fons, com un tercer grau de jurisdicció o com un tribunal de cassació i que el seu paper consisteix a verificar que els drets reconeguts, tant per aquest article de la Constitució com per l’article 6 del Conveni per a la salvaguarda dels drets i de les llibertats fonamentals, han permès als recurrents presentar els seus arguments i les seves proves i que les jurisdiccions competents s’han pronunciat de manera independent i imparcial d’acord amb un raonament coherent i no arbitrari.
El Sr. Sean Ambrose McCarthy al·lega que les proves de l’accident material així com les declaracions efectuades per les persones implicades van estar mal interpretades tant pel Tribunal de Batlles com pel Tribunal de Corts. Convé destacar, com també ho fa el Ministeri Fiscal, que en la seva sentència, el Tribunal de Corts reprèn i cita íntegrament un llarg desenvolupament de la sentència del Tribunal de Batlles en què es descriuen les circumstàncies de l’accident i les seves conseqüències materials.
El Tribunal de Corts declara que “
El recurrent al·lega també que no s’ha respectat el dret a la jurisdicció pel que fa a la seva condemna a pagar una indemnització a la societat
En la sentència del 23 d’agost del 2007, el Tribunal de Corts té cura de precisar que la valoració dels danys causats està continguda en l’escrit de qualificació provisional del Ministeri Fiscal, que ja va ser posat degudament al coneixement de la part recurrent. Per tant, aquesta part no pot al·legar que s’han menystingut les normes del procediment contradictori.
D’això se’n desprèn que les resolucions objecte de recurs no són arbitràries, que estan motivades de manera suficient i que existeix una manca manifesta de contingut constitucional, d’acord amb l’article 37.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.
Per tot el que s’ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,
DECIDEIX:
Primer
No admetre a tràmit el recurs d’empara 2008-11-RE, interposat per la representació processal del Sr. Sean Ambrose McCarthy, contra la sentència del 23 d’agost del 2007 i contra l’aute del 27 de febrer del 2008, dictats pel Tribunal de Corts.
Segon
No hi ha condemna expressa en costes per no existir parts contràries.
Tercer
Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, al president de la Batllia, al president del Tribunal de Corts i al Ministeri Fiscal.
Quart
Publicar aquest aute, d’acord amb el que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del
Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 3 de setembre del 2008.
Carles Viver Pi-Sunyer Pierre Subra de Bieusses
President
Vicepresident
Miguel Herrero de Miñón
Didier Maus
Magistrat
Magistrat