2008-31-RE

CAUSA 2008-31-RE


Número de registre 477-2008. Recurs d’empara


AUTE DEL 14 DE JULIOL DEL 2009

_______________________________________________________________

BOPA núm. 54, del 22 de juliol del 2009



En nom del Poble Andorrà;


El Tribunal Constitucional;


Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 20 de maig del 2009, per la representació processal de la Sra. Rosa Pirot Planes, mitjançant el qual interposa recurs de súplica contra l’aute del Tribunal Constitucional del 27 d’abril del 2009 sobre la inadmissió de la causa 2008-31-RE;


Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);


Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 37.2, 38 i 94;


Vist l’aute esmentat del Tribunal Constitucional del 27 d’abril del 2009;


Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Pierre Subra de Bieusses;




Antecedent únic


El 20 de maig del 2009, la representació processal de la Sra. Rosa Pirot Planes, va formular un recurs de súplica per demanar la revocació de la inadmissió a tràmit del recurs d’empara 2008-31-RE, presentat per haver-se produït una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, reconegut a l’article 10 de la Constitució.


En aquest escrit, la recurrent reitera que el fet de no donar lloc a la totalitat de la prova d’inspecció ocular sol·licitada per aquesta part i pel fet de denegar arbitràriament la sol·licitud posterior de la prova pericial complementària, tant el Tribunal de Batlles com el Tribunal Superior de Justícia, van viciar de nul·litat tot el procediment perquè van vulnerar el dret a la jurisdicció, concretament en el seu vessant relatiu al principi d’igualtat de les parts en el procés i el dret a un procés degut, reconeguts a l’article 10 de la Constitució, deixant a aquesta part en situació de clara indefensió.


Aquesta vulneració comporta, a més, la infracció del principi d’igualtat, establert a l’article 6 de la Constitució, segons el qual totes les persones són iguals davant la llei, comportant greus conseqüències a aquesta part, com és la pèrdua del seu dret de propietat sobre la feixa de terreny litigiosa, així com la de suportar la invasió il·legítima dins de la seva finca de les aigües provinents de la finca dels defenents.




Fonament jurídic únic


Mitjançant un aute del 27 d’abril del 2009, el Tribunal Constitucional va desestimar el recurs d’empara 2008-31-RE i va decidir que “les resolucions objecte de recurs no vulneren el dret a la jurisdicció en el vessant que es refereix al principi d’igualtat de les parts en el procés i del dret a un procés degut ni comporten cap indefensió.”


Per arribar a aquesta conclusió va considerar concretament que “Com que la recurrent situa únicament la seva argumentació sobre el terreny de les proves i, més precisament, sobre les mesures d’instrucció constituïdes per la designació dels experts o la inspecció ocular realitzada pel batlle, en primer lloc, hem de recordar que en matèria d’instrucció el batlle té un poder independent, de manera que la petició d’una part no és una condició suficient (ni tampoc una condició necessària) de la seva acceptació i que, a partir del moment en què li correspon formar lliurement la seva convicció, la pertinença o la manca de pertinença jurídica d’aquesta no poden ser jutjades pel Tribunal Constitucional que, en cas de fer-ho, ultrapassaria les seves competències.”


La part recurrent persisteix a criticar les decisions de primera instància i d’apel·lació, i ara, per via de conseqüència, la decisió constitucional mitjançant la formulació d’un recurs de súplica.


Per fonamentar aquest recurs reprodueix de manera detallada les al·legacions que ja va desenvolupar davant el Tribunal Superior de Justícia i davant el Tribunal Constitucional, fins a admetre “tal i com es denunciava en el Recurs d’Empara d’aquesta part.


Per tant, reitera, sense renovar-les, les al·legacions desenvolupades anteriorment i que són essencialment relatives al fet que, segons el seu parer:


-el Tribunal de Batlles ha pres la seva decisió, tenint en compte, únicament, el peritatge proposat per la part defenent, i per tant totalment parcial;


-el Tribunal de Batlles ha denegat incomprensiblement la pràctica d’una prova pericial complementària;


-el fet de no haver donat lloc a la totalitat de la prova d’inspecció ocular sol·licitada vicia de nul·litat tot el procediment;


-la qüestió sobre la procedència de la invasió d’aigües sobre el seu terreny s’ha decidit, únicament, en base a un informe de part.


El conjunt d’aquests arguments ja va ser sotmès al Tribunal Constitucional i, de la motivació de la seva decisió de desestimació es desprèn que el va examinar acuradament i que aquest examen el va dur a considerar que situant la seva argumentació únicament en el terreny de les proves i, més precisament, en les mesures d’instrucció que constitueixen la designació d’un perit o la inspecció ocular del batlle, desconeixia que la pertinença o la manca de pertinença d’aquestes mesures no han de ser apreciades pel jutge constitucional que, en cas de fer-ho, sortiria de la seva competència. Efectivament, de la nostra jurisprudència es desprèn que “des de la seva creació, es ben sabut, que el Tribunal Constitucional no constitueix un grau suplementari de jurisdicció susceptible de pronunciar-se en relació amb l’apreciació sobirana dels tribunals de primera i de segona instància” (Aute del 13 de juliol del 2005, recaigut en la causa 2005-23-RE, BOPA núm. 63 del 23 de juliol del 2005) i que “l’apreciació de la prova és competència de la jurisdicció ordinària sempre que es respongui a criteris suficientment raonats i fonamentats” (Aute del 7 d’octubre del 2005, recaigut en la causa 2005-26-RE, BOPA núm. 86 del 19 d’octubre del 2005).


Per consegüent, en la mesura que el darrer escrit de la recurrent no aporta cap element nou en relació amb els arguments que ja va desenvolupar en el marc del seu recurs d’empara, no pot, de manera evident, convèncer el Tribunal Constitucional de modificar la seva anàlisi anterior d’acord amb la qual l’apreciació de la prova, tal i com està realitzada pel jutge de primera instància i pel Tribunal Superior de Justícia, responen a criteris “suficientment raonats i fonamentats” i que res permetia indicar que la recurrent havia estat víctima de la vulneració del seu dret a la jurisdicció.


Per tot el que s’ha exposat,


El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,



DECIDEIX:



Primer


Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal de la Sra. Rosa Pirot Planes, contra l’aute del Tribunal Constitucional del 27 d’abril del 2009 sobre la inadmissió de la causa 2008-31-RE.



Segon


Notificar aquest aute a la representació processal de la recurrent, al president de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.



Tercer


Publicar aquest aute, d’acord amb el que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.



Acordat a Andorra la Vella, el 14 de juliol del 2009.





Carles Viver Pi-Sunyer Pierre Subra de Bieusses

President

Vicepresident





Miguel Herrero de Miñón

Didier Maus

Magistrat

Magistrat