2008-32-RE

CAUSA 2008-32-RE

Número de registre 525-2008. Recurs d’empara

AUTE DEL 27 D’ABRIL DEL 2009

_______________________________________________________________

BOPA núm. 35, del 13 de maig del 2009

En nom del Poble Andorrà;

El Tribunal Constitucional;

Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 9 d’abril del 2009, per la representació processal de la Sra. Elisabeth Pedescoll Valero, mitjançant el qual interposa recurs de súplica contra l’aute del Tribunal Constitucional del 30 de març del 2009 sobre la inadmissió de la causa 2008-32-RE;

Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);

Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 37.2, 38 i 94;

Vist l’aute esmentat del Tribunal Constitucional del 30 de març del 2009;

Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Miguel Herrero de Miñón;

Antecedent únic

El 9 d’abril del 2009, la representació processal de la Sra. Elisabeth Pedescoll Valero va formular un recurs de súplica per demanar la revocació de la inadmissió a tràmit del recurs d’empara 2008-32-RE, presentat per haver-se produït una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, del dret a obtenir una resolució fonamentada en dret i del dret a un procés degut, reconeguts a l’article 10 de la Constitució i, per extensió, del dret de petició, reconegut a l’article 23 de la Constitució.

En l’escrit esmentat aquesta part discrepa de l’aute objecte d’aquest recurs de súplica, ja que entra en el fons de la problemàtica, tanmateix, sense admetre’l a tràmit.

Tampoc comparteix la fonamentació jurídica perquè, segons el seu parer, el dret a la jurisdicció i el dret de petició poden estar connectats quan se sol·licita que un organisme jurisdiccional es manifesti al respecte d’una qüestió plantejada i aquest omet resoldre al respecte, cosa que succeeix en aquesta causa i que vulnera el dret a la jurisdicció, punts a bastament exposats en l’escrit de recurs d’empara al qual es remet íntegrament.

Per acabar, demana, doncs, la revocació de l’aute objecte de recurs de súplica i l’admissió a tràmit del recurs d’empara 2008-32-RE.

Fonament jurídic únic

La recurrent impugna l’aute d’aquest Tribunal del 30 de març del 2009, perquè desestima la seva anterior demanda d’empara amb una argumentació que parcialment versa sobre el fons de la qüestió plantejada, cosa que, segons el parer de la recurrent, és contradictori amb la no admissió a tràmit del seu recurs.

El Tribunal declara que l’exigència d’eficàcia que l’article 72.3 de la Constitució formula per l’Administració Pública, ha d’entendre’s que regeix per a tots els poders públics, ja que seria absurd propugnar el contrari. Dels articles 38 i 89.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, la seva pràctica ha deduït que la inadmissió d’una empara ha d’estar motivada. Ara bé, aquesta motivació, pot basar-se en criteris purament formals, en la manca de relleu constitucional del valor que el recurs pretén protegir, o en qualsevol altra consideració, suficientment rellevant perquè el Tribunal, considerant la improcedència del recurs, decideixi la inadmissió.

La solució contrària, és a dir, admetre un recurs la inviabilitat del qual és manifesta, contradiria el principi d’economia processal, que d’acord amb la doctrina més acreditada, es deriva del principi d’eficàcia abans formulat.

De fet, com recentment vam dir en l’aute del 20 de novembre del 2006, recaigut en la causa 2006-15-RE, en què es planteja una qüestió similar “La interpretació que el recurrent fa de l’article 37 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional no es pot compartir, perquè és excessivament restrictiva. Aquest precepte constitucional, a banda de l’incompliment dels requisits processals, previst en el seu paràgraf primer, estableix en el segon, entre altres causes d’inadmissibilitat, la falta manifesta de contingut constitucional de la infracció denunciada. Aquesta causa, que va ser l’emprada en l’aute objecte de súplica, obliga al Tribunal a examinar les peticions i les al·legacions en les quals es fonamenten els recursos d’empara, per tal de determinar si, prima facie, és a dir, sense indagacions ni enjudiciaments complexos, el que s’està demanant del Tribunal Constitucional és que es pronunciï sobre una qüestió que té transcendència constitucional, o si es tracta d’una qüestió de legalitat ordinària, que correspon resoldre en exclusiva a la jurisdicció judicial i que, en conseqüència, depassa la competència de la jurisdicció constitucional.”

Així mateix vam declarar en un altre aute del 2 de març del 2009, recaigut en la causa 2008-26-RE que “aquesta és la interpretació que altres tribunals constitucionals donen a clàusules d’inadmissió de contingut similar i, molt especialment, que aquesta és la interpretació que el Tribunal Europeu dels Drets Humans dóna a l’incís “mal fonamentada” de l’article 35 del Conveni per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals, concepte que considera sinònim de demanda que no conté cap aparença de vulneració del Conveni esmentat o dels seus protocols.”

Per consegüent, no es pot considerar inadequat que la inadmissió del recurs d’empara es fonamenti en consideracions tant formals, com substancials, fins i tot quan aquestes poguessin plantejar-se en relació amb el fons de l’assumpte.

D’altra banda, el recurs d’empara, compleix en l’equilibri institucional del Principat, una funció pedagògica al voltant dels valors i de les institucions constitucionals, i un error, com la confusió del dret de petició i del dret a la jurisdicció, ha de ser subratllat des del primer moment, per tal que aquest punt s’aclareixi per la recurrent.

Per tot el que s’ha exposat,

El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,

DECIDEIX:

Primer

Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal de la Sra. Elisabeth Pedescoll Valero, contra l’aute del Tribunal Constitucional del 30 de març del 2009 sobre la inadmissió de la causa 2008-32-RE.

Segon

Notificar aquest aute a la representació processal de la recurrent, al president de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.

Tercer

Publicar aquest aute, d’acord amb el que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Acordat a Andorra la Vella, el 27 d’abril del 2009.

Carles Viver Pi-Sunyer Pierre Subra de Bieusses

President

Vicepresident

Miguel Herrero de Miñón

Didier Maus

Magistrat