CAUSA 2009-7-RE
Número de registre 148-2009. Recurs d’empara
AUTE DE L’1 DE FEBRER DEL 2010
_______________________________________________________________
BOPA núm. 8, del 10 de febrer del 2010
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 4 de novembre del 2009, per la representació processal del Sr. Francesc Mora Planas, mitjançant el qual interposa recurs d’empara contra la sentència del 29 de gener del 2009, dictada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, per haver-se produït una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, del dret a obtenir una resolució fonamentada en dret i del dret a un procés degut, reconeguts a l’article 10 de la Constitució i atès que demana al Tribunal Constitucional que admeti a tràmit aquest recurs d’empara i que dicti una sentència que declari la vulneració dels drets fonamentals esmentats, i que retrotregui el procediment fins al moment anterior a la sentència citada, per tal que dicti una nova resolució sense infracció d’aquests drets, és a dir, “
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè;
Vist l’informe del Ministeri Fiscal del 7 de gener del 2010;
Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Didier Maus;
Antecedents
Primer
En el marc de la posada a informació pública del Pla d’ordenació i d’urbanisme parroquial d’Andorra la Vella del 8 de juliol del 2003, el Comú d’Andorra la Vella va desestimar les al·legacions presentades pel Sr. Francesc Mora Planas, precisant que contra aquesta resolució, d’acord amb l’article 124 del Codi de l’Administració en relació amb l’article 146 i la disposició final segona de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, podia interposar recurs d’alçada davant la Comissió Tècnica d’Urbanisme en el termini de 13 dies hàbils a comptar de la data d’aquesta resolució.
Segon
El 26 de novembre del 2007, la Comissió Tècnica d’Urbanisme va declarar el recurs interposat inadmissible a tràmit.
Tercer
La representació processal del Sr. Francesc Mora Planas va formular una demanda davant la jurisdicció administrativa i tant, la Secció Administrativa de la Batllia com la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia van desestimar aquesta demanda per tal com van considerar que la comunicació mitjançant la qual el Comú expressa la resposta a les al·legacions no és susceptible de recurs, perquè no produeix efectes jurídics, sinó merament informatius.
Quart
El 21 d’abril del 2009, la representació processal del Sr. Francesc Mora Planas va presentar un recurs d’empara en què manifesta, de manera substancial, que “
I, demana al Tribunal Constitucional que dicti una sentència que declari la vulneració dels drets fonamentals esmentats, i que retrotregui el procediment fins al moment anterior a la sentència esmentada, per tal que dicti una nova resolució sense infracció d’aquests drets, és a dir, “
Cinquè
El 20 de maig del 2009, el Ministeri Fiscal va presentar un informe en què s’oposa a l’admissió a tràmit d’aquest recurs d’empara, perquè el Sr. Francesc Mora Planas no ha esgotat la via judicial prèvia, tal com ho disposa l’article 94 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional. La Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials del 22 d’abril de 1999 va introduir un incident de nul·litat d’actuacions que permet que el mateix òrgan que ha dictat la darrera resolució en què s’ha vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció pugui anul·lar-la i retrotreure el procediment al moment anterior en què es va produir la vulneració.
Aquesta part no ha presentat aquest incident de nul·litat d’actuacions i, per tant, no s’han complert les exigències processals prèvies a l’admissió a tràmit del recurs d’empara.
Sisè
El 8 de juny del 2009, el Tribunal Constitucional va acordar no admetre a tràmit aquest recurs pel fet que el recurrent no havia presentat l’incident de nul·litat d’actuacions preceptiu per esgotar la via judicial prèvia.
Setè
El 23 de juny del 2009, la representació processal del Sr. Francesc Mora Planas va interposar un recurs de súplica contra l’aute del Tribunal Constitucional del 8 de juny del 2009 sobre la inadmissió de la causa 2009-7-RE. En aquest escrit va manifestar que degut a un error material involuntari, havia oblidat mencionar en el seu anterior escrit d’interposició de recurs d’empara, així com d’aportar els justificants documentals corresponents, que havia interposat un incident de nul·litat d’actuacions en relació amb la sentència del 29 de gener del 2009 del Tribunal Superior de Justícia i que, el 26 de març del 2009, aquest Tribunal, mitjançant aute l’havia desestimat.
Per consegüent, l’incident de nul·litat d’actuacions va ser interposat en temps i forma i va ser resolt amb anterioritat a la presentació del recurs d’empara, “
Vuitè
El 12 d’octubre del 2009, el Tribunal Constitucional va acordar estimar el recurs de súplica formulat per la representació processal del Sr. Francesc Mora Planas, contra l’aute del Tribunal Constitucional del 8 de juny del 2009 sobre la inadmissió de la causa 2009-7-RE, va revocar l’aute d’inadmissió a tràmit del 8 de juny del 2009 recaigut en la causa 2009-7-RE i va retrotreure les actuacions al moment de la presentació del recurs d’empara 2009-7-RE.
Novè
El 4 de novembre del 2009, la representació processal del Sr. Francesc Mora Planas va presentar de nou el seu recurs d’empara en què esmena l’omissió a la referència de l’incident de nul·litat d’actuacions efectivament interposat i a l’adjunció de la resolució subsegüent.
En aquest escrit reprodueix les al·legacions i pretensions anteriorment presentades.
Desè
El 7 de gener del 2010, el Ministeri Fiscal va presentar un informe en què manifesta que s’oposa a l’admissió a tràmit d’aquest recurs d’empara, perquè les normes de procediment corresponen per natura als òrgans jurisdiccionals ordinaris, ja que aquestes resten reservades a la llei i, perquè de la lectura de les resolucions d’instància i d’apel·lació es desprèn que estan fonamentades jurídicament i que no són arbitràries, per tant, no hi ha la vulneració de cap dels drets recollits a l’article 10 de la Constitució.
Efectivament, les resolucions objecte de recurs expliquen clarament els fonaments jurídics mitjançant els quals es declara clarament inadmissible l’Acord comunal, per considerar, entre d’altres, que es tracta d’un acte de tràmit.
Reprenent la jurisprudència d’aquest Tribunal, el Ministeri Fiscal reitera que la selecció, la interpretació i l’aplicació de les regles processals són una qüestió que correspon en exclusiva als jutges i als tribunals de la jurisdicció ordinària i només adquireix relleu constitucional quan la resolució no dóna resposta a les qüestions plantejades, quan la resposta incorre en error material patent, quan és immotivada o quan resulta arbitrària, en el sentit de lògicament irraonable.
Així doncs, el Ministeri Fiscal demana la inadmissió a tràmit de la causa 2009-7-RE.
Fonament jurídic únic
El fons d’aquest litigi enfronta el Sr. Francesc Mora Planas i el Comú d’Andorra la Vella per la qualificació d’un terreny en el Pla d’ordenació i d’urbanisme de la parròquia i la possibilitat de recórrer els actes no definitius en aquest procediment.
El recurrent al·lega que les resolucions objecte de recurs no li permeten impugnar de manera eficaç les decisions administratives que l’afecten, per consegüent, es vulneraria l’article 10.1 de la Constitució.
Aquest Tribunal ha jutjat de manera constant que la interpretació i l’aplicació de les normes de procediment corresponen exclusivament als tribunals ordinaris i que el recurs d’empara té com a únic objectiu verificar que les decisions contesten les pretensions de les parts i que ho fan de forma coherent i motivada i que no són arbitràries.
En aquesta causa, el Tribunal Superior de Justícia va desestimar la demanda del recurrent per tal com va considerar que l’acte administratiu impugnat era un acte preparatori i que en el marc d’un procediment complex, com és el procediment relatiu a un pla d’ordenació i d’urbanisme, només es poden recórrer els actes definitius, concretament pel fet que els arguments presentats ho havien estat en fase de preparació. El Tribunal Superior de Justícia va considerar, igualment, que tot i que hi hagin hagut irregularitats, cal esperar l’acte final del procediment per impugnar-lo davant el jutge.
En relació amb els criteris habituals d’aquest Tribunal, les decisions objecte de recurs del Tribunal Superior de Justícia són coherents, estan motivades i no són arbitràries. En aquestes condicions, s’ha de declarar la inadmissió a tràmit d’aquest recurs per manca manifesta de contingut constitucional.
Per tot el que s’ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,
DECIDEIX:
Primer
No admetre a tràmit el recurs d’empara 2009-7-RE, interposat per la representació processal del Sr. Francesc Mora Planas, contra la sentència del 29 de gener del 2009, dictada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia.
Segon
No hi ha condemna expressa en costes per no existir parts contràries.
Tercer
Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, al president de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
Quart
Publicar aquest aute, d’acord amb el que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, l’1 de febrer del 2010.
Carles Viver Pi-Sunyer Pierre Subra de Bieusses
President
Vicepresident
Didier Maus Juan Antonio Ortega Díaz-Ambrona
Magistrat
Magistrat