CAUSA 2009-7-RE
Número de registre 148-2009. Recurs d’empara
AUTE DEL 8 DE JUNY DEL 2009
_______________________________________________________________
BOPA núm. 45, del 17 de juny del 2009
Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 21 d’abril del 2009, per la representació processal del Sr. Francesc Mora Planas, mitjançant el qual interposa recurs d’empara contra la sentència del 29 de gener del 2009, dictada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, per haver-se produït una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, del dret a obtenir una resolució fonamentada en dret i del dret a un procés degut, reconeguts a l’article 10 de la Constitució i atès que demana al Tribunal Constitucional que admeti a tràmit aquest recurs d’empara i que dicti una sentència que declari la vulneració dels drets fonamentals esmentats, i que retrotregui el procediment fins al moment anterior a la sentència esmentada, per tal que dicti una nova resolució sense infracció d’aquests drets, és a dir, “
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè;
Vist l’informe del Ministeri Fiscal del 20 de maig del 2009;
Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Didier Maus;
Antecedents
Primer
En el marc de la posada a informació pública del Pla d’Ordenació i Urbanisme Parroquial d’Andorra la Vella, el 8 de juliol del 2003, el Comú d’Andorra la Vella va desestimar les al·legacions presentades pel Sr. Francesc Mora Planas, precisant que contra aquesta resolució, d’acord amb l’article 124 del Codi de l’Administració en relació amb l’article 146 i la disposició final segona de la Llei general d’Ordenació del territori i Urbanisme, pot interposar recurs d’alçada davant la Comissió Tècnica d’Urbanisme en el termini de 13 dies hàbils a comptar de la data d’aquesta resolució.
Segon
El 26 de novembre del 2007, la Comissió Tècnica d’Urbanisme va declarar el recurs interposat inadmissible a tràmit.
Tercer
La representació processal del Sr. Francesc Mora Planas va formular una demanda davant la jurisdicció administrativa i tant, la Secció Administrativa de la Batllia com la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia van desestimar aquesta demanda per tal com van considerar que la comunicació mitjançant la qual el Comú expressa la resposta a les al·legacions no és susceptible de recurs, perquè no produeix efectes jurídics sinó merament informatius.
Quart
El 21 d’abril del 2009, la representació processal del Sr. Francesc Mora Planas va presentar un recurs d’empara en què manifesta de manera substancial que “
I, demana al Tribunal Constitucional que dicti una sentència que declari la vulneració dels drets fonamentals esmentats, i que retrotregui el procediment fins al moment anterior a la sentència esmentada, per tal que dicti una nova resolució sense infracció d’aquests drets, és a dir, “
Cinquè
El 20 de maig del 2009, el Ministeri Fiscal va presentar un informe que s’oposa a l’admissió a tràmit d’aquest recurs d’empara, perquè el Sr. Francesc Mora Planas no ha esgotat la via judicial prèvia, tal com ho disposa l’article 94 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional. La Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials del 22 d’abril de 1999 va introduir un incident de nul·litat d’actuacions, que permet que el mateix òrgan que ha dictat la darrera resolució en què s’ha vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció pugui anul·lar-la i retrotreure el procediment al moment anterior en què es va produir la vulneració.
Aquesta part no ha presentat aquest incident de nul·litat d’actuacions i, per tant, no s’han complert les exigències processals prèvies a l’admissió a tràmit del recurs d’empara.
Fonament jurídic únic
Aquest Tribunal Constitucional s’ha pronunciat reiteradament en relació amb el caràcter indispensable del recurs especial substanciat com a incident de nul·litat d’actuacions, per poder admetre a tràmit qualsevol procediment d’empara constitucional contra resolucions judicials, ja que efectivament aquest recurs representa l’últim tràmit per esgotar la via judicial ordinària (veure causes 99-15-RE, 99-16-RE, 99-17-RE i 2000-13-RE).
Convé recordar, una vegada més, que no es tracta de ser més o menys rigorós en la interpretació de les normes processals, que les lleis processals contenen normes imperatives, que no poden ser derogades per la voluntat de les parts. El termini establert de manera inequívoca en l’article 18 bis 3 disposa de quinze dies naturals des de la notificació de la darrera resolució denegatòria, en aquest cas, el recurrent va ometre de formular l’incident de nul·litat d’actuacions que s’ha de considerar com una condició prèvia i ineluctable per la interposició posterior d’un recurs d’empara per vulneració dels drets continguts a l’article 10 de la Constitució.
Per tot el que s’ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,
DECIDEIX:
Primer
No admetre a tràmit el recurs d’empara 2009-7-RE, interposat per la representació processal del Sr. Francesc Mora Planas, contra la sentència del 29 de gener del 2009, dictada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia.
Segon
No hi ha condemna expressa en costes per no existir parts contràries.
Tercer
Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, al president de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
Quart
Publicar aquest aute, d’acord amb el que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 8 de juny del 2009.
Vicepresident
Didier Maus
Magistrat