2010-10-RE


CAUSA 2010-10-RE


Número de registre 108-2010. Recurs d’empara


AUTE DEL 7 DE SETEMBRE DEL 2010

_______________________________________________________________

BOPA núm. 51, del 15 de setembre del 2010




En nom del Poble Andorrà;


El Tribunal Constitucional;


Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 17 de maig del 2010, per la representació processal del Sr. Dilip Hotchandani Jaswani, mitjançant el qual interposa recurs de súplica contra l’aute del Tribunal Constitucional del 3 de maig del 2010 sobre la inadmissió de la causa 2010-10-RE;



Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);


Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 37.2, 38 i 94;


Vist l’aute esmentat del Tribunal Constitucional del 3 de maig del 2010;



Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Juan Antonio Ortega Díaz-Ambrona;




Antecedent únic


El 17 de maig del 2010, la representació processal del Sr. Dilip Hotchandani Jaswani va formular un recurs de súplica en què manifesta que discrepa del contingut de l’aute d’inadmissió a tràmit del recurs d’empara 2010-10-RE.


En primer lloc, insisteix en dir que la prova era impossible d’aportar (aportació dels telèfons recuperats fa més de sis anys) i que el Tribunal Superior de Justícia es basa en la manca d’aquesta prova per desestimar les peticions d’aquesta part. Així mateix, també es basa en la manca del llistat dels números IMEI dels telèfons mòbils carregats en el punt de partida. Ara bé, aquesta llista va ser aportada en la causa penal i després incorporada en la causa civil. Aquesta part, adjunta en annex l’informe efectuat pel perit de la Companyia Financera d’Assegurances en què consta el llistat de números IMEI dels mòbils desapareguts i avariats.


En segon lloc, pel que fa al silenci de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia en relació amb la prevalença de les condicions generals davant de les particulars, reitera que aquesta omissió vulnera el dret a la jurisdicció i el dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret. I reitera, amb caràcter subsidiari, que en cas de fer prevaler les condicions particulars s’hagués hagut de tenir en compte que la mercaderia estava malmesa.


En tercer lloc, remarca que en la causa penal seguida contra ell es va examinar la relació de números IMEI dels mòbils venuts a aquesta part, que el perit va examinar els mòbils recuperats i que es van contrastar cinc mòbils amb el llistat indicat. D’aquest examen se’n va derivar l’arxiu de la causa. Per tant, la coincidència dels números IMEI va ser jutjada en la causa penal i no podia tornar a ser-ho. Aquesta part considera que sí va invocar l’article de la Constitució vulnerat per aquest fet. Efectivament, va manifestar que la decisió objecte de recurs vulnerava la cosa jutjada i, per tant, el dret a la jurisdicció, reconegut a l’article 10 de la Constitució.


Segons el parer d’aquesta part, l’arxiu de la causa penal suposa que són fets provats que la mercaderia transportada era aquella que es va carregar al vehicle i que no és necessària l’existència d’una sentència per poder apreciar la cosa jutjada, ja que la resolució d’arxiu és ferma i acredita a bastament, més que una sentència absolutòria, que la mercaderia transportada era la carregada. La manca d’indicis declarada per la jurisdicció penal, en base a les proves existents en autes, equival a dir que el fet imputat al recurrent no va existir, i com que en el procediment civil existien les mateixes proves, cal concloure que havia de ser apreciada la cosa jutjada. El Tribunal Constitucional no hauria donat una resposta en relació amb aquest punt i per aquest motiu, l’aute objecte de la súplica no està motivat i vulnera el dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret i, per tant, el dret a la jurisdicció.


Finalment, aquesta part demana que es revoqui l’aute objecte d’aquest recurs de súplica, que s’admeti a tràmit el recurs d’empara 2010-10-RE i que es resolgui estimant les peticions que s’hi contenen.




Fonament jurídic únic


El recurs de súplica interposat per la representació processal del Sr. Dilip Hotchandani Jaswani es limita a insistir en els mateixos arguments ja al·legats en el recurs d’empara resolt mitjançant l’aute d’aquest Tribunal Constitucional del 3 de maig del 2010. La insistència o la reiteració en els arguments, ja coneguts per aquest Tribunal i desestimats per ell en l’aute objecte de recurs, ha de conduir a una decisió idèntica, perquè un argument jurídic no cobra més vigor pel simple fet de ser repetit.


Aquest Tribunal ha declarat de manera constant que el recurs de súplica no té per objecte jutjar de nou una causa ja resolta, sinó atraure l’atenció del Tribunal Constitucional sobre elements de fet o de dret nous que no van poder ser considerats en la primera decisió. Només per aquesta via pot tenir sentit aquest recurs que, altrament, es converteix en un tràmit repetitiu i inútil.


Per jutjar aquest recurs de súplica, essencialment repetitiu, cal posar tot l’èmfasi en què l’aute objecte de recurs va decidir no admetre a tràmit el recurs d’empara inicial per “manca manifesta de contingut constitucional”. És a dir, el Tribunal Constitucional no va afirmar, en el seu moment, que les decisions impugnades (sentència del 22 de desembre del 2009 i aute del 18 de febrer del 2010, dictats pel Tribunal Superior de Justícia) no podien ser qüestionables des del punt de vista de la legalitat ordinària. No es va pronunciar en relació amb aquest tema, perquè el Tribunal Constitucional no és una instància judicial ordinària. El Tribunal Constitucional, en casos com aquest, no pot emetre judicis basats exclusivament en l’aplicació d’aquesta legalitat ordinària, reservada a la jurisdicció del Tribunal Superior de Justícia.


Allò que va jutjar aquest Tribunal Constitucional en l’aute, avui objecte de recurs de súplica, és si les raons d’impugnació formulades en l’empara podien configurar vicis que tinguessin cabuda dins de l’anomenat “cànon de constitucionalitat” pel que fa a la falta de motivació. És aquest punt i no un altre aquell que es va raonar en el fonament jurídic tercer, paràgraf primer, al qual ens hem de remetre “in toto”.


L’única novetat apreciable en aquest recurs de súplica és l’aportació de tres documents. El primer és l’informe pericial del 14 d’abril del 2003 firmat pel Sr. Luis Miguel Nieto Berrocal. El segon és, aparentment, un annex a l’informe anterior amb un llistat de telèfons, que manca de tota firma o autentificació. L’últim és l’aute del 15 de juliol del 2005 de la Secció d’Instrucció de la Batllia d’Andorra, mitjançant el qual es va decidir l’arxiu de les diligències prèvies seguides contra el recurrent en súplica actual, el Sr. Dilip Hotchandani Jaswani. Sobre aquests tres documents convé dir que haguessin hagut de ser presentats, atesa la seva data, amb el recurs d’empara si pretenien donar-li fonament. Però que, en qualsevol cas, no canvien en res el judici del Tribunal Constitucional, que es fonamenta –cal reiterar-ho una vegada més- en què del conjunt de les actuacions no es desprèn l’existència de “vicis de naturalesa constitucional” que permetin atorgar l’empara al recurrent, com ja es va raonar de manera extensa en l’aute impugnat, a les consideracions del qual hem de remetre’ns novament, sense cap modificació.


Per tot el que s’ha exposat,


El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,



DECIDEIX:



Primer


Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal del Sr. Dilip Hotchandani Jaswani, contra l’aute del Tribunal Constitucional del 3 de maig del 2010 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2010-10-RE.



Segon


Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, al president de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.



Tercer


Publicar aquest aute, d’acord amb el que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.


Acordat a Andorra la Vella, el 7 de setembre del 2010.





Pierre Subra de Bieusses Juan A. Ortega Díaz-Ambrona

President

Vicepresident


Didier Maus

Carles Viver Pi-Sunyer

Magistrat

Magistrat