CAUSA 2010-17-RE
Número de registre 232-2010. Recurs d’empara
AUTE DEL 8 DE NOVEMBRE DEL 2010
_______________________________________________________________
BOPA núm. 65, del 17 de novembre del 2010
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 20 de maig del 2010, per la representació processal de les Sres. Regina, Sílvia i Agueda Riba Garcia, mitjançant el qual interposa recurs d’empara contra la sentència de l’11 de desembre del 2009 i contra l’aute del 12 d’abril del 2010, dictats per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració dels drets fonamentals reconeguts a l’article 10 de la Constitució i, atès que demana al Tribunal Constitucional que l’admeti a tràmit, que declari lesionats els drets recollits a l’article 10 de la Constitució, que declari vulnerats els principis de legalitat i de transparència, reconeguts als articles 3 i 72 de la Constitució, que anul·li les resolucions objecte de recurs i que es retrotreguin les actuacions per tal que la Sala Administrativa dicti una altra sentència;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè;
Vist l’informe del Ministeri Fiscal del 10 de juny del 2010;
Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Didier Maus;
Antecedents
Primer
Les Sres. Concepció Garcia Higon i Regina, Sílvia i Agueda Riba Garcia van presentar una demanda davant la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles contra la decisió del Comú d’Andorra la Vella del 4 d’abril del 2007 que aprovava de manera provisional el seu Pla d’ordenació i urbanisme parroquial (POUP) i la decisió de la Comissió Tècnica d’Urbanisme del 10 de juliol del 2007 que confirmava la primera.
En aquesta demanda se sol·licitava la revocació d’ambdues decisions i la retroacció del procediment d’aprovació del POUP al moment anterior a la seva aprovació provisional per tal que s’obrís un segon tràmit d’informació pública de conformitat amb l’article 98 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme (LGOTU), ja que posteriorment al primer tràmit d’informació pública s’havien introduït modificacions substancials, cosa que havia comportat una modificació consistent en una reducció del 15% de l’edificabilitat global de tota la parròquia.
Segon
El 25 de març del 2008, la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va dictar una sentència en què considerava que l’aprovació provisional no era un acte susceptible de ser recorregut, acordava desestimar la demanda promoguda i declarava que la resolució de la Comissió Tècnica d’Urbanisme, desestimatòria del recurs d’alçada contra l’aprovació provisional del POUP d’Andorra la Vella, era ajustada a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.
Tercer
Les Sres. Concepció Garcia Higon i Regina, Sílvia i Agueda Riba Garcia van interposar un recurs d’apel·lació contra aquesta sentència en què reiteraven que s’havien introduït modificacions substancials en el projecte inicial del Pla i que l’obertura d’un nou període d’informació pública era per tant necessària, ja que en cas contrari es vulneraria el dret dels administrats a fer al·legacions sobre aspectes substancials del projecte.
Quart
L’11 de desembre del 2009, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia va dictar una sentència que desestimava el recurs d’apel·lació esmentat i confirmava la sentència de primera instància.
Aquesta sentència, a banda d’analitzar el procediment de redacció i d’aprovació del POUP, destaca que l’aprovació provisional no posa fi al procediment i no pot produir els efectes normatius que li són propis i, per tant, no és susceptible d’impugnació. No obstant això, quant a l’al·legació sobre la possibilitat d’admetre aquest recurs quan hi ha hagut canvis substancials, cosa que constituiria un defecte que viciaria l’acte impugnat per tal com afectaria les garanties del procediment i el dret a la defensa dels interessats, el Tribunal Superior de Justícia considera que el canvi substancial adduït consisteix en una reducció global de l’edificabilitat de la parròquia ateses les Directrius d’Ordenació aprovades pel Govern, el 22 de febrer del 2006, que el Comú d’Andorra la Vella va incorporar directament en el document aprovat provisionalment, sense que la naturalesa de la mateixa exigís un nou període d’informació pública.
Cinquè
Les Sres. Regina, Sílvia i Agueda Riba Garcia van formular, aleshores, un incident de nul·litat d’actuacions en què manifestaven que s’havia vulnerat el seu dret a la jurisdicció.
Sisè
El 12 d’abril del 2010, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia va considerar que l’incident de nul·litat d’actuacions formulat reiterava les seves al·legacions sobre el canvi substancial quant al càlcul global de l’edificabilitat de la parròquia, cosa que correspon a la interpretació de la legislació urbanística, qüestió de legalitat ordinària que no afecta en res al dret a la jurisdicció, és a dir, a obtenir una resolució jurisdiccional fonamentada i que respecti les garanties pròpies del procediment. I, per aquest motiu, va desestimar l’incident de nul·litat esmentat.
Setè
El 20 de maig del 2010, la representació processal de les Sres. Regina, Sílvia i Agueda Riba Garcia va presentar un recurs d’empara en què manifesta que és cert que el Decret d’aprovació provisional del Pla d’Andorra la Vella no és impugnable relativament al seu contingut material, ja que aquest no és definitiu. Ara bé, altra cosa succeeix pel que fa a les qüestions formals, ja que malgrat que l’aprovació provisional no posi fi al procediment, no exclou que sigui un acte de tràmit de caràcter decisori definit en l’article 101 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i és aquest caràcter decisori que faculta la impugnació de qüestions formals, de procediment i de tramitació del mateix fins aquell moment.
En aquesta causa, el procediment de l’acte d’aprovació provisional està viciat per haver-se omès la formalitat preceptiva consistent en l’obertura d’un segon tràmit d’informació pública de 30 dies, atesa la modificació substancial relativa a la reducció de l’edificabilitat global de la parròquia. Aquest fet que impedeix la possibilitat de presentar noves al·legacions ha creat una clara situació d’indefensió causant un greu perjudici de difícil i/o impossible reparació generador de responsabilitat patrimonial de l’Administració.
Seguidament, les recurrents exposen que la reducció de l’edificabilitat global esmentada és substancial, per tal com és una reducció del 15% que afecta a tot el territori de la parròquia i l’afecta en l’element més essencial, la seva edificabilitat. Així mateix, detalla, segons el seu parer, l’impacte i les conseqüències d’aquesta reducció.
En definitiva, atesa la modificació substancial esmentada, l’omissió per part del Comú d’Andorra la Vella d’obrir un segon tràmit d’informació pública vulnera el dret a la defensa i el dret a la informació, establerts a l’article 42 del Codi de l’Administració, i “
Per acabar demana al Tribunal Constitucional admeti a tràmit aquest recurs, que declari lesionats els drets recollits a l’article 10 de la Constitució, que declari vulnerats els principis de legalitat i de transparència, reconeguts als articles 3 i 72 de la Constitució, que anul·li les resolucions objecte de recurs i que es retrotreguin les actuacions per tal que la Sala Administrativa dicti una altra sentència.
Vuitè
El 10 de juny del 2010, el Ministeri Fiscal va presentar un informe mitjançant el qual demanava la desestimació d’aquest recurs d’empara, perquè de la lectura de les resolucions d’instància i d’apel·lació, es denota una fonamentació jurídica i no arbitrària i, en conseqüència, no hi ha la vulneració de cap dels drets recollits a l’article 10 de la Constitució.
El Ministeri Fiscal fa una anàlisi del contingut de la sentència del Tribunal Superior de Justícia i conclou que la seva motivació ha de comportar la desestimació del recurs d’empara i la declaració que no s’ha vulnerat el dret a la jurisdicció.
Pel que fa a la vulneració del dret a un procés degut, considera que s’ha acomplert el dret a un procés sense dilacions indegudes, amb totes les garanties, essencialment la de la imparcialitat objectiva del jutge, el dret d’accés a la jurisdicció, el dret a ser part en el procés i el dret a obtenir un pronunciament judicial fonamentat, el dret a interposar recurs, així com amb les garanties de prohibició de la indefensió i del dret a la defensa i el principi d’igualtat de les parts en el procés.
Igualment, manifesta que, en relació amb el greuge de la incongruència, les sentències objecte de recurs s’han ajustat a les peticions de les parts, motivant les seves resolucions en relació amb l’objecte del debat, és a dir, el caràcter recurrible dels actes d’aprovació provisional del POUP.
Així doncs, el Ministeri Fiscal sol·licita la desestimació del recurs d’empara 2010-17-RE.
Fonament jurídic únic
En primer lloc, pel que fa als articles 3 i 72 de la Constitució, s’ha de dir d’entrada que no són susceptibles de recurs d’empara.
Les recurrents al·leguen, essencialment, que el Tribunal Superior de Justícia s’hauria pronunciat de manera equivocada pel fet de considerar que l’aprovació provisional del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial no era susceptible de recurs i que les modificacions aportades havien estat suficientment substancials per requerir un segon tràmit d’informació pública.
Així mateix, argumenten, a bastament, davant el Tribunal Constitucional en relació amb aquests dos punts i consideren que els drets de l’article 10 de la Constitució no han estat respectats.
Convé recordar que en relació amb l’article 10 de la Constitució, el Tribunal Constitucional ha declarat, de manera constant, que no li correspon actuar com un jutge del fons, com un tercer grau de jurisdicció o com un tribunal de cassació i que el seu paper consisteix a verificar que els drets reconeguts a la Constitució interpretats a la llum, si s’escau, de la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans, han permès als recurrents presentar els seus arguments i les seves proves de manera equilibrada i que les jurisdiccions competents s’han pronunciat de manera independent i imparcial d’acord amb un raonament coherent i no arbitrari.
En aquesta causa, tant en la sentència de l’11 de desembre del 2009, com en l’aute del 12 d’abril del 2010 que desestima l’incident de nul·litat d’actuacions, el Tribunal Superior de Justícia té cura de fer un resum sobre la cronologia del litigi, de definir els arguments de les recurrents i de motivar la seva conclusió de manera coherent i racional.
En particular, la qüestió de saber si unes modificacions substancials van ser introduïdes o no en el Pla esmentat, correspon als jutges del fons i no pot considerar-se des del punt de vista de l’article 10 de la Constitució.
Siguin quines siguin les crítiques de les recurrents en relació amb aquest Pla, i siguin quins siguin els seus drets personals afectats, no es pot considerar que els procediments duts davant el Tribunal Superior de Justícia no hagin donat resposta a les exigències de l’article 10 de la Constitució.
Quant a la incongruència, s’ha de dir que les sentències s’han ajustat a les peticions de les parts i han motivat les seves resolucions en relació amb l’objecte del debat, és a dir, el caràcter no recurrible dels actes d’aprovació provisional del Pla d’ordenament i urbanisme de la parròquia.
En aquestes condicions, el recurs ha de ser declarat inadmissible a tràmit per manca manifesta de contingut constitucional.
Per tot el que s’ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,
DECIDEIX:
Primer
No admetre a tràmit el recurs d’empara 2010-17-RE, interposat per la representació
processal de les Sres. Regina, Sílvia i Agueda Riba Garcia contra la sentència de l’11 de desembre del 2009 i contra l’aute del 12 d’abril del 2010, dictats per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia.
Segon
Notificar aquest aute a la representació processal de les recurrents, al president de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
Tercer
Publicar aquest aute, d’acord amb el que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 8 de novembre del 2010.
Pierre Subra de Bieusses Juan A. Ortega Díaz-Ambrona
President
Vicepresident
Didier Maus
Carles Viver Pi-Sunyer
Magistrat
Magistrat