2010-18-RE

 

CAUSA 2010-18-RE

 

Número de registre 242-2010. Recurs d’empara

 

AUTE DEL 10 DE GENER DEL 2011

_______________________________________________________________

BOPA núm. 4, del 19 de gener del 2011



 

En nom del Poble Andorrà;

 

El Tribunal Constitucional;

 

Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 19 de novembre del 2010, per la representació processal de la Sra. Cristina Finó Macias, mitjançant el qual interposa un incident de nul·litat d’actuacions contra la sentència del Tribunal Constitucional del 8 de novembre del 2010 sobre la causa 2010-18-RE;

 

Vista la Constitució;

 

Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional;

 

Vista la Llei transitòria de procediments judicials;

 

Vista la sentència esmentada del Tribunal Constitucional del 8 de novembre del 2010;

 

Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Pierre Subra de Bieusses;



 

Antecedent únic

 

El 19 de novembre del 2010, la representació processal de la Sra. Cristina Finó Macias va formular un incident de nul·litat d’actuacions contra la sentència del Tribunal Constitucional del 8 de novembre del 2010 recaiguda en la causa 2010-18-RE.

 

En primer lloc, justifica la possibilitat d’aquesta interposició davant el Tribunal Constitucional, tot i que pugui semblar estrany, d’acord amb el redactat de l’article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials. Efectivament, segons el seu parer, s’acompleixen tots els requisits: la sentència vulnera el dret a la jurisdicció i el dret a un procés degut, és ferma, la vulneració no s’ha pogut denunciar amb anterioritat i l’incident s’ha formulat dins del termini establert.

 

Seguidament, manifesta que s’ha vulnerat el seu dret a la jurisdicció, ja que la Batllia va inadmetre a tràmit a limine l’incident de nul·litat d’actuacions presentat per la part adversa i aquesta part no va tenir l’oportunitat de presentar les proves que demostraven que el Sr. Julio Finó Roquer havia estat citat correctament. En cas que s’haguessin vulnerat els drets del Sr. Julio Finó Roquer la retroacció hauria d’haver-se fet al moment de l’admissió a tràmit de l’incident de nul·litat d’actuacions de la part adversa i no en el tràmit de contesta a la demanda. Efectivament, aquesta part sempre ha cregut que el Tribunal Constitucional no efectuava la valoració de les proves i menys la seva pràctica, per aquest motiu no va aportar les proves que demostraven que la citació s’havia efectuat correctament, ja que allò que es debatia era la vulneració del dret a la jurisdicció per la inadmissió a tràmit de l’incident de nul·litat d’actuacions del Sr. Julio Finó Roquer.

 

Així mateix, també considera que s’ha vulnerat el seu dret a un procés degut, per tal com la sentència notificada al Sr. Julio Finó Roquer no era ferma i es podia haver interposat un recurs d’apel·lació i s’havia d’aplicar l’article 18.2 i no l’article 18.3 de la Llei transitòria de procediments judicials. Tot i això, aquesta Llei disposa clarament que s’havia de donar audiència prèvia a les parts en el decurs de l’incident de nul·litat d’actuacions, cosa que no es va fer i la retroacció a un moment processal anterior a la inadmissió a tràmit de l’incident de nul·litat interposat per la part adversa vulnera el dret a un procés degut d’aquesta part.

 

Per demostrar que les afirmacions de l’altra part sobre la manca de citació són falses aporta diversos documents a aquest efecte.

 

Finalment, la representació processal de la Sra. Cristina Finó Macias demana que s’anul·li la sentència del 8 de novembre del 2010 per vulneració dels drets a la jurisdicció i a un procés degut, que es retrotreguin les actuacions al moment anterior de dictar aquesta sentència i que se’n dicti una altra que retrotregui les actuacions al moment anterior a la inadmissió a tràmit per part del Tribunal de Batlles de l’incident de nul·litat d’actuacions formulat pel Sr. Julio Finó Roquer el 17 de maig del 2010.



 

Fonaments jurídics

 

Primer

 

L’escrit presentat per la representació processal de la Sra. Cristina Finó Macias exposa a bastament les raons per les quals, segons el seu parer, s’han vulnerat els seus drets a la jurisdicció i a un procés degut, tanmateix, aquestes al·legacions només podrien ser examinades si s’estimés l’incident de nul·litat d’actuacions en què es contenen.

 

Per tant, d’antuvi, únicament potser, s’ha d’examinar l’admissibilitat de l’incident de nul·litat d’actuacions esmentat.

 

Segon

 

Sent conscient del caràcter sorprenent de la seva acció, la representació processal de la Sra. Cristina Finó Macias declara que “Malgrat l’estrany que pot semblar la formulació d’un incident de nul·litat per vulneració del dret a la jurisdicció i al procés degut realitzada pel màxim garant del respecte constitucional”, però, afegeix que “res impedeix que es formuli dit incident contra les sentències i resolucions del Tribunal Constitucional.”

 

Efectivament, considera que l’article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials, el qual cita, permet aquesta formulació.

 

Ara bé, es pot verificar fàcilment que aquesta afirmació no resisteix a l’anàlisi.

 

Tercer

 

Per començar, i aquest únic argument bastaria per justificar la desestimació de la pretensió de la demandant, en la mesura que el seu incident de nul·litat d’actuacions està adreçat contra una sentència del Tribunal Constitucional, cal considerar que d’acord amb l’article 39.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional “Les providències i les sentències no són recurribles”. Per consegüent, com que la sentència del 8 de novembre del 2010 no és susceptible de recurs, i doncs és definitiva, no pot ser qüestionada per un incident de nul·litat d’actuacions.

 

Quart

 

Nogensmenys, la demandant estima que pot fonamentar la seva pretensió en l’aplicació, en aquesta causa, de les disposicions de l’article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials.

 

Ara bé, comet aquí també un error manifest.

 

El procediment de l’incident de nul·litat d’actuacions que va ser introduït per la Llei del 22 d’abril de 1999 de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, té per objectiu concretar les disposicions de l’article 41.1 de la Constitució que preveu que “Els drets i llibertats reconeguts en els capítols III i IV són tutelats pels tribunals ordinaris per mitjà d’un procediment urgent i preferent regulat per la llei.”

 

Aleshores, convé consultar la Llei qualificada de la Justícia (article 39, p. ex.) i constatar que les jurisdiccions ordinàries són el Tribunal de Batlles, el Tribunal de Corts i el Tribunal Superior de Justícia.

 

El Tribunal Constitucional no és una jurisdicció ordinària i, per consegüent, no coneix del procediment d’incident de nul·litat d’actuacions que, en virtut de l’article 41 de la Constitució esmentat, només afecta als tribunals ordinaris.

 

A més, aquest és el sentit d’una jurisprudència constitucional ben establerta, segons la qual, l’incident de nul·litat d’actuacions ha d’entendre’s “com una condició prèvia per a la interposició de recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional” i constitueix un procediment “davant de la justícia ordinària en els supòsits de sentències o resolucions fermes” (aute del 5 de novembre de 1999, recaigut en la causa 99-16-RE). Així mateix, una altra decisió (aute del 9 de juny del 2000, recaigut en la causa 2000-7-RE) considera que “l’incident de nul·litat d’actuacions previst en l’article 18 bis (…) té per objecte la solució en seu judicial ordinària de les possibles lesions que s’han pogut efectuar al dret a la jurisdicció.”

 

Per tant, sense que calgui examinar les al·legacions desenvolupades per la demandant en relació amb la vulneració dels seus drets a la jurisdicció i a un procés degut, convé concloure a la inadmissibilitat a tràmit de l’incident de nul·litat d’actuacions plantejat contra la sentència d’aquest Tribunal del 8 de novembre del 2010.

 

Per tot el que s’ha exposat,

 

El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,

 

DECIDEIX:

 

Primer

 

Inadmetre a tràmit l’incident de nul·litat d’actuacions plantejat per la representació processal de la Sra. Cristina Finó Macias contra la sentència del Tribunal Constitucional del 8 de novembre del 2010 en la causa 2010-18-RE.

 

Segon

 

Notificar aquest aute a la representació processal de la Sra. Cristina Finó Macias, al president de la Batllia i al Ministeri Fiscal.

 

Tercer

 

Publicar aquest aute, d’acord amb el que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

 

Acordat a Andorra la Vella, el 10 de gener del 2011.




 

Pierre Subra de Bieusses Juan A. Ortega Díaz-Ambrona

President

Vicepresident




 

Didier Maus

Carles Viver Pi-Sunyer

Magistrat

Magistrat