CAUSA 2010-5-RE
Número de registre 72-2010. Recurs d’empara
AUTE DEL 7 DE JUNY DEL 2010
_______________________________________________________________
BOPA núm. 33, del 16 de juny del 2010
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 7 de maig del 2010, per la representació processal de la Sra. Montserrat Garcia Orosa i de la societat FENO, SA, mitjançant el qual interposa recurs de súplica contra l’aute del Tribunal Constitucional del 3 de maig del 2010 sobre la inadmissió de la causa 2010-5-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 37.2, 38 i 94;
Vist l’aute esmentat del Tribunal Constitucional del 3 de maig del 2010;
Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Carles Viver Pi-Sunyer;
Antecedent únic
El 7 de maig del 2010, la representació processal de la Sra. Montserrat Garcia Orosa i de la societat FENO, SA va formular un recurs de súplica en què discrepa del contingut de l’aute del 3 de maig del 2010 esmentat. En primer lloc, considera que el procediment previst a l’article 41.1 de la Constitució és l’idoni per tal com estableix de forma expressa que els drets i les llibertats reconeguts en els capítols III i IV són tutelats pels tribunals ordinaris mitjançant aquest procediment.
En segon lloc, pel que fa al Conveni per a la salvaguarda dels drets i de les llibertats fonamentals, manifesta que des de la seva publicació al BOPA forma part de l’ordenament jurídic andorrà i la seva aplicació ha de ser directa i immediata fins i tot pel Tribunal Constitucional.
En tercer lloc, pel que fa a la vulneració del dret a la propietat, reconegut per l’article 27 de la Constitució, destaca que tot i no formar part de l’àmbit del recurs d’empara, en estar combinat amb la vulneració del dret a la jurisdicció, és suficient per tal que s’acordi la seva vulneració.
En quart lloc, s’oposa al fet que el Tribunal Constitucional afirmi que la Constitució no proclama estrictament cap dret a un judici just. Segons el seu parer, la combinació dels drets a obtenir una decisió fonamentada en Dret i a un procés degut són equiparables a la interpretació efectuada pel Tribunal Europeu dels Drets Humans en relació amb el judici just, establert a l’article 6 del Conveni anteriorment esmentat.
En cinquè lloc, pel que fa a l’activitat judicial desplegada en aquesta causa, les recurrents destaquen la seva baixa qualitat i poca incidència en la finalitat de resoldre el procediment concursal. Aquesta part s’ha vist empesa a actuar, atesa les incorrectes aplicacions de la llei aplicable al cas i la manca de fonamentació de les decisions judicials i de la seva arbitrarietat, per tal com aquests fonaments han estat “
En sisè lloc, pel que fa a la vulneració del dret a una decisió fonamentada en Dret, manifesta que les decisions objecte de recurs tenen greus fallades lògiques i la seva interpretació s’aparta de manera reiterada de la
En setè lloc, pel que fa al dret fonamental a un tribunal independent i imparcial, les recurrents reiteren que no s’està respectant en absolut i reprenen les seves argumentacions sobre aquest punt.
En vuitè lloc, pel que fa a la vulneració del dret a la defensa i a l’assistència tècnica d’un lletrat, les recurrents addueixen que aquesta assistència és sempre preceptiva i qualsevol altre raonament xoca frontalment amb el dret de l’article 10.2 de la Constitució que garanteix a tothom el dret a la defensa. La gravetat de les denúncies formulades hauria de ser prova suficient per reconèixer l’empara sol·licitada.
Finalment, aquesta part demana que s’admeti aquest recurs de súplica i es revoqui l’aute del 3 de maig del 2010 impugnat en el marc de la causa 2010-5-RE.
Fonament jurídic únic
Pel que fa a l’al·legació relativa a la idoneïtat del procediment urgent i preferent de l’article 41.1 de la Constitució per a la defensa dels drets de l’article 10, les recurrents sostenen que “
En relació amb el Conveni per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals les recurrents confonen la possibilitat que aquest Tribunal empri la doctrina del Tribunal Europeu dels Drets Humans com a criteri d’interpretació dels drets de la Constitució andorrana amb la conversió dels drets del Conveni en objecte d’enjudiciament o cànon de constitucionalitat per part del Tribunal Constitucional.
La connexió entre la pretesa vulneració del dret a la propietat i el dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret no converteix el dret a la propietat en dret emparable en el nostre ordenament.
Els drets a un procés degut i a obtenir una decisió fonamentada en Dret tenen substantivitat pròpia i la seva suma no dona lloc al dret a un judici just no esmentat com a tal en la Constitució.
Finalment, pel que fa al dret a un judici de durada raonable, al dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret, al dret a un tribunal independent i imparcial i al dret a la defensa, les recurrents es limiten a reiterar els arguments ja emprats en el recurs d’empara. Aquest Tribunal ha reiterat de manera constant i sense excepcions que el recurs de súplica no té per objecte fer jutjar de nou, amb els mateixos elements de dret i de fet, una causa que el Tribunal acaba d’enjudiciar en el tràmit d’admissió, sinó en el seu cas, atraure la seva atenció sobre elements de fet o de dret, que no coneixia en el moment de prendre la decisió d’inadmissió.
Per tot el que s’ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,
DECIDEIX:
Primer
Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal de la Sra. Montserrat Garcia Orosa i de la societat FENO, SA, contra l’aute del Tribunal Constitucional del 3 de maig del 2010 sobre la inadmissió de la causa 2010-5-RE.
Segon
Notificar aquest aute a la representació processal de les recurrents, al president de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
Tercer
Publicar aquest aute, d’acord amb el que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 7 de juny del 2010.
Carles Viver Pi-Sunyer Pierre Subra de Bieusses
President
Vicepresident
Didier Maus
Juan A. Ortega Díaz-Ambrona
Magistrat
Magistrat