CAUSA 2011-26-RE
Número de registre 410-2011. Recurs d’empara
Aute del 10 de gener del 2012
_______________________________________________________________
BOPA núm. 4, del 25 de gener del 2012
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 29 de novembre del 2011, per la representació processal del Sr. Alexandre Delgado Beltrame, mitjançant el qual interposa recurs de súplica contra l’aute del Tribunal Constitucional del 7 de novembre del 2011 sobre la inadmissió de la causa 2011-26-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 37.2, 38 i 94;
Vist l’aute esmentat del Tribunal Constitucional del 7 de novembre del 2011;
Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Juan Antonio Ortega Díaz-Ambrona;
Antecedent únic
El 29 de novembre del 2011, la representació processal del Sr. Alexandre Delgado Beltrame va formular un recurs de súplica en què mostrava el seu desacord amb el contingut de l’aute d’inadmissió a tràmit del seu recurs d’empara.
Efectivament, aquesta representació processal reitera les seves argumentacions en relació amb el fet que les declaracions i proves declarades nul·les comporta la nul·litat de la totalitat de les actuacions practicades en el marc de la causa que implica el recurrent i, per tant, sol·licita l’absolució de tots els càrrecs que pesen sobre ell.
Reitera que no es va intervenir cap tipus de droga al recurrent, que no es van trobar estris per tallar la droga a casa seva, que no ha declarat mai haver-ne venut i que només l’impliquen en aquest afer les declaracions d’uns implicats posteriorment declarades nul·les.
Finalment, aquesta part demana que es revoqui l’aute objecte d’aquest recurs de súplica i que s’admeti a tràmit el recurs d’empara 2011-26-RE, que se segueixi el procediment i que es dicti una resolució que declari que la totalitat de les actuacions posteriors a les declaracions dels processats davant el Servei de Policia per una vulneració dels drets a la jurisdicció, a la defensa, a la presumpció d’innocència, a obtenir una decisió fonamentada en Dret i a un procés degut, reconeguts a l’article 10 de la Constitució. Així mateix, demana la suspensió de la condemna del recurrent mentre duri aquest procediment.
Fonaments jurídics
Primer
El recurs de súplica es formula contra l’aute del 7 de novembre del 2011, dictat per aquest Tribunal, mitjançant el qual es va acordar no admetre a tràmit el recurs d’empara 2011-26-RE interposat per la representació processal del recurrent.
El recurs d’empara declarat inadmissible a tràmit denunciava la infracció de l’article 10 de la Constitució pel que fa als seus drets a la jurisdicció, a la defensa i a un procés degut, així com la vulneració de la presumpció d’innocència i la del dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret.
Segon
L’aute impugnat va raonar, en primer lloc, que procedia no entrar en el fons de les vulneracions al·legades sobre els drets a la jurisdicció, a la defensa o al procés degut, atès que el recurrent només feia una invocació genèrica d’aquests drets, però sense identificar en concret quins fets havien donat lloc a aquesta vulneració suposada. Aquest raonament manté plenament la seva virtualitat després del recurs de súplica, que no afegeix, ni precisa, ni exemplifica fets que poguessin justificar
Tercer
S’arriba a la mateixa conclusió pel que fa a la infracció suposada del dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret. Doncs, és clar que els tribunals que han conegut del cas plantejat pel Sr. Alexandre Delgado Beltrame han fonamentat amb arguments jurídics la seva decisió i els fonaments aportats compleixen amb el cànon de constitucionalitat, tal com ve sent mantingut per aquest Tribunal. Efectivament, els tribunals penals ordinaris que han jutjat aquest cas en tres ocasions successives han mantingut un criteri coincident amb raonaments que de cap manera es poden considerar
Quart
Resta només examinar la vulneració del principi de presumpció d’innocència. En concret s’ha de considerar si, com fa l’aute objecte de recurs en súplica, tampoc procedeix entrar a conèixer del fons i cal considerar-lo sense més inadmissible com els demés motius d’empara al·legats.
En el fonament jurídic segon de l’aute impugnat d’aquest Tribunal (paràgraf tercer) s’indicava en aquest punt que la qüestió, inicialment plantejada, sobre els efectes de la nul·litat de certes proves obtingudes per les declaracions de persones detingudes pel Servei de Policia sense disposar en aquell moment d’una assistència lletrada, era una matèria que podria merèixer l’enjudiciament de fons del Tribunal segons com fos la relació dels fets que es tinguessin en compte per tal de destruir la presumpció d’innocència.
El Tribunal Constitucional, en l’aute objecte de recurs es va inclinar per la versió fàctica, coincident i repetida, dels tribunals penals competents, d’acord amb la qual la condemna del Sr. Alexandre Delgado Beltrame no es va produir com a resultat de les declaracions de terceres persones, efectuades davant el Servei de Policia sense l’assistència lletrada, sinó en virtut d’una altra sèrie d’elements probatoris –que es relacionaven– entre ells, escoltes telefòniques, registres i declaracions efectuades davant la Batllia.
En el recurs de súplica que ara s’estudia, la representació processal del recurrent manifesta amb una rotunditat fins ara no usada que “
Davant d’aquesta disparitat evident de versions, actualment posada de relleu amb èmfasi, el Tribunal considera preferible, per a una millor protecció dels drets ciutadans que li encomana la Constitució, admetre a tràmit el recurs d’empara pel que fa a aquest únic punt. D’aquesta manera, sense prejutjar allò que pugui resultar de l’examen de fons, procedeix examinar la qüestió plantejada des de l’exclusiva perspectiva del respecte a la presumpció d’innocència i als efectes de ponderar la dimensió de la nul·litat de les declaracions prestades davant el Servei de Policia sense assistència lletrada.
Cinquè
És cert que els articles 36 i 88 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional exigeixen que l’escrit de demanda expressi el relat de fets que han donat lloc a la lesió constitucional i els fonaments jurídics en què es basa la pretensió, en aquest cas el recurs d’empara estava explicitat i permet acollir la súplica en aquest punt.
Pel que fa a la sol·licitud de suspensió de la condemna, el Tribunal Constitucional considera que no procedeix acordar-la, després de ponderar que s’està contraposant una mera al·legació de part, en termes de defensa, amb les tres declaracions coincidents formulades en contrari pels òrgans competents de la jurisdicció penal ordinària.
Per tot el que s’ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,
DECIDEIX:
Primer
Estimar parcialment el recurs de súplica interposat per la representació processal del Sr. Alexandre Delgado Beltrame, contra l’aute d’aquest Tribunal Constitucional del 7 de novembre del 2011, dictat en el marc de la causa 2011-26-RE, revocant-lo per contrari imperi en l’únic punt relatiu a allò que s’acaba d’expressar en el darrer fonament jurídic pel que fa a la presumpció d’innocència i, per consegüent, donant continuïtat a aquest procediment d’empara, és a dir, admetent-lo a tràmit en relació amb el punt esmentat, per tal que, seguint els tràmits procedents, es pugui examinar, quant al fons, aquesta pretensió concreta d’empara constitucional.
Segon
Confirmar en tota la resta l’aute objecte del recurs de súplica.
Tercer
Desestimar la petició de suspensió de l’execució de la condemna.
Quart
Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, al president del Tribunal de Corts, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
Cinquè
Publicar aquest aute, d’acord amb el que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 10 de gener del 2012.
Pierre Subra de Bieusses Juan A. Ortega Díaz-Ambrona
President
Vicepresident
Carles Viver Pi-Sunyer
Magistrat