2011-5-RE

CAUSA 2011-5-RE


Número de registre 30-2011. Recurs d’empara


AUTE DEL 10 DE MAIG DEL 2011

_______________________________________________________________

BOPA núm. 31, del 18 de maig del 2011




En nom del Poble Andorrà;


El Tribunal Constitucional;


Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 21 de gener del 2011, per la representació processal del Sr. Andreu Campi Jordana i de la societat La Formatgeria, SL, mitjançant el qual interposa recurs d’empara contra la sentència del 30 de novembre del 2010, dictada per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració dels drets a un procés degut i a obtenir una decisió fonamentada en Dret, reconeguts a l’article 10 de la Constitució i, atès que demana al Tribunal Constitucional que dicti una sentència que anul·li en tots els seus efectes la sentència del 30 de novembre del 2010 “amb la finalitat que el Tribunal Superior pugui dictar una nova sentència degudament fonamentada en dret”;



Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);


Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè;


Vist l’informe del Ministeri Fiscal del 18 de febrer del 2011;



Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Didier Maus;




Antecedents



Primer


La societat Destil·leries El Serrat, SA va presentar una demanda pel procediment ordinari contra la societat La Formatgeria, SL, així com contra el Sr. Andreu Campi Jordana i la Sra. Rosa Carme Areny Coma, mitjançant la qual exercia una acció principal revocatòria o pauliana i de reclamació de quantitat demanant que es declarés ineficaç de ple dret la donació de mobles, instal·lacions i estocs que la societat demandada va realitzar en benefici del Sr. Andreu Campi Jordana. Subsidiàriament, demanava que s’aixequés el vel de la societat La Formatgeria, SL i es condemnés els seus dos socis, abans esmentats, a satisfer de forma solidària l’import degut per la societat a la part demandant.



Segon


El 2 de juny del 2010, la Secció Civil del Tribunal de Batlles va dictar un aute mitjançant el qual decidia desestimar íntegrament la demanda principal, així com la demanda subsidiària i absolia el Sr. Andreu Campi Jordana i la Sra. Rosa Carme Areny Coma dels pediments de contrari.



Tercer


La representació processal de la societat Destil·leries El Serrat, SA va interposar un recurs d’apel·lació contra aquesta resolució i, el 30 de novembre del 2010, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va estimar aquest recurs i va revocar la sentència de la primera instància en el sentit de “1) Declarar ineficaç la donació que la societat LA FORMATGERIA SL va realitzar en benefici del Sr. Andreu CAMPI JORDANA dels mobles, instal·lacions i estocs dels negocis FORMATGERIA I i FORMATGERIA II; 2) Condemnar al Sr. Andreu CAMPI JORDANA, solidàriament amb la societat LA FORMATGERIA SL, a pagar a la societat DESTIL·LERIES EL SERRAT SA el deute resultant de la condemna continguda en la sentència d’aquesta Sala de data 14 de maig de 1998; 3) Absoldre la Sra. Rosa Carme ARENY COMA de les pretensions de la societat DESTIL·LERIES EL SERRAT SA (...).



Quart


La representació processal de la societat La Formatgeria, SL i del Sr. Andreu Campi Jordana va formular un incident de nul·litat d’actuacions en què estima que la decisió del Tribunal Superior de Justícia ha vulnerat els seus drets a la jurisdicció i a obtenir una decisió fonamentada en Dret, reconeguts a l’article 10 de la Constitució.



Cinquè


El 7 de gener del 2011, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va dictar un aute en què acordava no donar lloc a l’incident de nul·litat d’actuacions esmentat.



Sisè


El 21 de gener del 2011, la representació processal de la societat La Formatgeria, SL i del Sr. Andreu Campi Jordana va presentar un recurs d’empara contra la sentència del 30 de novembre del 2010, dictada per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració dels drets a un procés degut i a obtenir una decisió fonamentada en Dret, reconeguts a l’article 10 de la Constitució.


En primer lloc, aquesta part manifesta que existeix una contradicció entre la part dispositiva de la sentència impugnada i els raonaments continguts en l’aute que resol l’incident de nul·litat d’actuacions: d’una banda, el Tribunal Superior de Justícia pressuposa una donació que no ha quedat evidenciada en els autes, pel fet que els mobles i les instal·lacions donades no van estar mai en possessió del recurrent, i d’altra banda, anul·la aquesta donació tot i que en l’aute que resol l’incident de nul·litat d’actuacions nega que hagi considerat mai l’existència d’una donació. No es tracta aquí d’una indeguda valoració de la prova, sinó d’un error manifest que entra dins la competència del Tribunal Constitucional.


En segon lloc, els recurrents exposen que en el moment de la seva adquisició, la societat La Formatgeria, SL no tenia cap actiu, raó per la qual era impossible practicar una donació, i si no hi havia cap actiu no es pot retreure al recurrent no haver portat la comptabilitat, ni no haver demanat a la junta general de socis qualsevol autorització per dur a terme unes operacions jurídiques sobre el patrimoni de la societat, ja que aquest darrer era totalment inexistent. Per tal com la sentència condemnatòria motiva la seva decisió en aquests fets, els recurrents consideren que el Tribunal Superior de Justícia ha comés un error manifest.


Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que dicti una sentència que anul·li en tots els seus efectes la sentència del 30 de novembre del 2010 “amb la finalitat que el Tribunal Superior pugui dictar una nova sentència degudament fonamentada en dret.”



Setè


El 18 de febrer del 2011, el Ministeri Fiscal va presentar un informe en què s’oposa a l’admissió a tràmit d’aquest recurs d’empara per tal com considera que del conjunt dels raonaments continguts en la decisió impugnada es pot deduir raonablement que l’òrgan judicial va valorar les pretensions de les parts i que, per tant, no s’havia produït la vulneració de cap dels drets reconeguts a l’article 10 de la Constitució.


En primer lloc, el Ministeri Fiscal considera que s’han respectat tots els drets i totes les garanties contingudes en el dret a un procés degut.


En segon lloc, considera que la sentència objecte de recurs després d’exposar els antecedents de la causa, indica que la donació en litigi al recurrent és molt dubtosa, ja que, entre d’altres, els actes de liberalitat no es presumeixen i s’exigeix sempre uns determinats requisits de forma. En aquest cas, es constata que no existeix cap formalitat, ni cap prova de la celebració de la junta dels socis autoritzant aquesta donació, ni cap escriptura pública. Tampoc es coneix l’àmbit de la donació, ni la seva naturalesa, apuntant que no es pot fer donació d’una societat a un tercer. Per consegüent, aquesta sentència constata la ineficàcia de l’operació jurídica corresponent a aquesta donació.


Igualment, considera que l’aute que resol l’incident de nul·litat d’actuacions precisa el raonament de la seva decisió anterior i reitera que s’ha donat resposta a totes les qüestions integrades en el petitum.


Així doncs, el Ministeri Fiscal demana la inadmissió a tràmit del recurs d’empara 2011-5-RE




Fonament jurídic únic


Els recurrents al·leguen que s’ha vulnerat el seu dret a la jurisdicció per tal com existeix una contradicció entre la part dispositiva de la sentència impugnada i els raonaments continguts en l’aute que resol l’incident de nul·litat d’actuacions i perquè la sentència condemnatòria motiva la seva decisió en els fets que no havia portat la comptabilitat, i no havia demanat a la junta general de socis una autorització per dur a terme unes operacions jurídiques sobre el patrimoni de la societat, quan aquest darrer era totalment inexistent.


Convé recordar que en relació amb l’article 10 de la Constitució, el Tribunal Constitucional ha declarat, de manera constant, que no li correspon actuar com un jutge del fons, com un tercer grau de jurisdicció o com un tribunal de cassació i que el seu paper consisteix en verificar que els drets reconeguts, a aquest article de la Constitució, si s’escau interpretats a la llum de la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans, han permès al recurrent presentar els seus arguments i les seves proves i que les jurisdiccions competents s’han pronunciat de manera independent i imparcial d’acord amb un raonament coherent i no arbitrari.


En primer lloc, cal destacar que la sentència del Tribunal Superior de Justícia del 30 de novembre del 2010, té cura d’exposar amb precisió els antecedents de la causa i desenvolupa de manera particularment detallada, en els fonaments jurídics, les raons que el duen a revocar la decisió del Tribunal de Batlles i a1) Declarar ineficaç la donació que la societat LA FORMATGERIA SL va realitzar en benefici del Sr. Andreu CAMPI JORDANA dels mobles, instal·lacions i estocs dels negocis FORMATGERIA I i FORMATGERIA II; 2) Condemnar al Sr. Andreu CAMPI JORDANA, solidàriament amb la societat LA FORMATGERIA SL, a pagar a la societat DESTIL·LERIES EL SERRAT SA el deute resultant de la condemna continguda en la sentència d’aquesta Sala de data 14 de maig de 1998; 3) Absoldre la Sra. Rosa Carme ARENY COMA de les pretensions de la societat DESTIL·LERIES EL SERRAT SA (...).


El Tribunal Superior de Justícia analitza de manera detallada, tant en la sentència esmentada com en l’aute que resol l’incident de nul·litat d’actuacions, les condicions necessàries perquè una acció revocatòria o pauliana pugui reeixir i exposa els elements de fet i de dret en els quals es fonamenta per considerar que el Sr. Andreu Campi Jordana va prendre possessió de manera il·legal del patrimoni de la societat La Formatgeria, SL.


Per tant, els recurrents no poden pretendre que s’hagi vulnerat el seu dret a la defensa, ni el seu dret a un procés degut.


En segon lloc, pel que fa a l’al·legació relativa a la contradicció entre el raonament del Tribunal Superior de Justícia i el dispositiu de la seva resolució, cosa que podria implicar un raonament incongruent, basta destacar que, contràriament a les pretensions dels recurrents, el Tribunal Superior de Justícia no confirma l’existència d’una donació, jutja, per contra, que l’operació anomenada donació pel Sr. Andreu Campi Jordana no es pot qualificar com a tal, ja que no reuneix cap de les formalitats jurídiques que li podrien donar una realitat jurídica. Aquest Tribunal, al final del seu fonament de dret III té cura de referir-se a aquesta operació com a “operació jurídica corresponent a la donació”.


En la mesura en què, d’una banda, el Sr. Andreu Campi Jordana fa valer aquesta transferència de patrimoni i, d’altra banda, que aquesta transferència no ha pogut ser efectuada mitjançant una operació que es pogués qualificar de donació, no es pot al·legar cap contradicció entre el raonament del Tribunal Superior de Justícia i el primer punt del dispositiu de la sentència impugnada que declara ineficaç l’operació reivindicada com una donació pel Sr. Andreu Campi Jordana. El Tribunal Superior de Justícia n’extreu que cal declarar la confusió dels patrimonis del Sr. Andreu Jordana Campi i de la societat La Formatgeria, SL i la seva condemna solidària al pagament del deute contret amb la societat Destil·leries El Serrat, SA. En definitiva, el Tribunal Superior de Justícia no reconeix l’existència de la donació, al contrari, jutja, mitjançant un raonament coherent, que l’operació qualificada com a donació pel Sr. Andreu Campi Jordana no pot ser-ho i que convé declarar-la ineficaç.


En aquestes condicions, d’acord amb l’article 37.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, el recurs ha de ser declarat inadmissible a tràmit per manca manifesta de contingut constitucional.


Per tot el que s’ha exposat,


El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,



DECIDEIX:



Primer


No admetre a tràmit el recurs d’empara 2011-5-RE, interposat per la representació processal del Sr. Andreu Campi Jordana i de la societat La Formatgeria, SL, contra la sentència del 30 de novembre del 2010, dictada per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia.



Segon


Notificar aquest aute a la representació processal dels recurrents, al president de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.



Tercer


Publicar aquest aute, d’acord amb el que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.


Acordat a Andorra la Vella, el 10 de maig del 2011.





Pierre Subra de Bieusses Juan A. Ortega Díaz-Ambrona

President

Vicepresident





Didier Maus

Carles Viver Pi-Sunyer

Magistrat

Magistrat