CAUSA 2013-10-RE
Aute del Tribunal Constitucional de l’11-6-2013 relatiu al recurs d’empara 2013-10-RE
Número de registre 135-2013. Recurs d’empara
Aute de l’11 de juny del 2013
_______________________________________________________________
BOPA núm. 31, del 3 de juliol del 2013
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 20 de març del 2013, per la representació processal del Sr. Youri Salas Corbi, mitjançant el qual interposa un recurs d’empara contra la sentència del 29 de gener del 2013 i contra l’aute del 28 de febrer del mateix any, dictats per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, reconegut a l’article 10 de la Constitució, i atès que demana al Tribunal Constitucional que declari la vulneració del dret fonamental esmentat, que anul·li les resolucions objecte de recurs i que retrotregui el procediment fins al moment anterior al pronunciament de la sentència de segona instància. Així mateix demana que se suspengui l’execució de les resolucions impugnades pel que fa a la condemna en costes del recurrent fins al pronunciament del Tribunal Constitucional;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè;
Vist l’informe del Ministeri Fiscal del 17 d’abril del 2013;
Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Carles Viver Pi-Sunyer;
Antecedents
Primer
El Sr. Youri Salas Corbi va presentar una demanda en què sol·licitava la reducció de l’import de la pensió per aliments establerta en la sentència de divorci del 3 d’octubre del 2007, atès que els seus ingressos s’havien vist reduïts arran de la crisi econòmica existent.
Segon
El 4 de setembre del 2012 la Secció Civil de la Batllia, mitjançant sentència, va desestimar aquesta demanda considerant, substancialment, que els ingressos mensuals del demandant permeten l’abonament d’una pensió d’aliments de 350,00 euros per cadascuna de les seves filles menors d’edat i que un import inferior no seria adequat, atesos els interessos de les menors i la situació econòmica dels dos progenitors, ja que queda acreditat que aquests ingressos són similars i que, per tant, també ho ha de ser la seva contribució a les despeses de les menors. Així mateix, el Tribunal de Batlles va condemnar la part demandant al pagament de les costes processals.
Tercer
La representació processal del Sr. Youri Salas Corbi va presentar un recurs d’apel·lació contra aquesta sentència i, el 29 de gener del 2013, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va dictar una sentència en què desestimava el recurs esmentat, confirmava íntegrament la sentència de primera instància i condemnava la part apel·lant al pagament de les costes processals.
Quart
La representació processal del Sr. Youri Salas Corbi va presentar un incident de nul·litat d’actuacions per considerar que s’havia vulnerat el seu dret a la jurisdicció.
Cinquè
El 28 de febrer del 2013, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va dictar un aute mitjançant el qual desestimava l’incident de nul·litat d’actuacions esmentat i condemnava el Sr. Youri Salas Corbi al pagament de les costes processals.
Sisè
El 20 de març del 2013, la representació processal del Sr. Youri Salas Corbi va interposar un recurs d’empara contra la sentència del 29 de gener del 2013 i contra l’aute del 28 de febrer del mateix any, dictats per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, reconegut a l’article 10 de la Constitució.
En primer lloc, aquesta part destaca que el Tribunal Superior de Justícia ha declarat acreditada la disminució del salari del recurrent en relació amb allò que cobrava en el moment del divorci.
Ara bé, el Tribunal Superior de Justícia ha pres la seva decisió sobre la base de meres suposicions (considera que el recurrent estaria ingressant més d’allò que declara) i sobre la base d’un error en relació amb el ritme de vida del recurrent (viatges, adquisició d’un vehicle, etc.).
Segons el parer d’aquesta part, aquesta argumentació no està fonamentada en Dret, és arbitrària i vulnera el dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret del recurrent. D’una banda, la primera suposició d’ingressos superiors no està acreditada, sinó que s’ha extret del procediment de divorci i, d’altra banda, la segona afirmació tampoc està acreditada, ja que aquelles despeses van ser efectuades molt abans de la data de l’inici d’aquesta causa. Així mateix, tampoc és procedent la declaració segons la qual el recurrent hagués hagut d’estalviar per assegurar el futur de les seves filles en lloc d’efectuar algunes despeses concretes.
Pel que fa a la imposició del pagament de les costes processals, considera que el Tribunal Superior de Justícia parteix, aquí també, d’un error patent, manifest, evident i notori, com és el fet que fa vacances amb altres persones i al·lega que no pot fer-les amb les seves filles. Si bé és cert que el Tribunal Superior de Justícia pot decidir o no la imposició de les costes, ha de fonamentar la seva decisió en una argumentació objectiva.
Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que declari la vulneració del dret fonamental esmentat, que anul·li les resolucions objecte de recurs i que retrotregui el procediment fins al moment anterior al pronunciament de la sentència de segona instància. Així mateix, demana que se suspengui l’execució de les resolucions impugnades pel que fa a la condemna en costes del recurrent fins al pronunciament del Tribunal Constitucional.
Setè
El 17 d’abril del 2013, el Ministeri Fiscal va presentar un informe en què demana la inadmissió a tràmit del recurs d’empara 2013-10-RE per una manca manifesta de contingut constitucional (article 37.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional).
Segons el parer del Ministeri Fiscal, el recurrent pretén la revisió de la interpretació i de l’aplicació del dret ordinari efectuades per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia. Ara bé, les resolucions impugnades es troben suficientment fonamentades en Dret i les valoracions de la prova portada a terme no es poden en absolut tatxar d’arbitràries i han de ser considerades conformes a la comuna opinió del conjunt dels juristes.
Efectivament, es pot compartir o no si l’increment del cost de la vida compensa la pensió establerta amb anterioritat, així com la seva relació amb l’evolució de les necessitats dels fills menors, però no es pot considerar com il·lògica la decisió dels tribunals ordinaris de no reduir per aquest motiu la pensió establerta. Com tampoc es pot considerar irraonable el criteri de la Sala Civil relatiu a no confondre la reducció de la pensió d’aliments amb altres despeses que es puguin considerar extraordinàries o altres, ni tampoc es pot considerar automàtica la reducció de la pensió per aliments establerta amb anterioritat pel fet de la reducció d’ingressos del progenitor.
Fonament jurídic únic
Com s’ha exposat amb deteniment en els antecedents, el recurrent demana empara davant la sentència de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia del 29 de gener del 2013 i l’aute de la mateixa Sala del 28 de febrer del mateix any que va resoldre l’incident de nul·litat d’actuacions interposat contra la sentència esmentada per vulneració del seu dret a la jurisdicció reconegut a l’article 10 de la Constitució.
Fonamenta la seva petició en el fet que ambdues resolucions van denegar la seva petició de rebaixar la pensió d’aliments i la condemna en costes sobre la base, d’una banda, d’uns viatges que havia realitzat amb anterioritat a partir de la reducció d’ingressos que ara al·lega i, d’altra banda, del fet que en un judici anterior va quedar provat que havia ocultat ingressos a fi de pagar una pensió inferior. Aquests dos arguments serien lògicament irraonables o arbitraris a més de ser materialment erronis i les resolucions s’haurien dictat sense cap mena de base probatòria.
Doncs bé, davant aquestes al·legacions, basta una lectura de les resolucions recorregudes, i especialment de l’aute del 28 de febrer del 2013, per comprovar que la Sala Civil no va dictar les seves resolucions sobre la base dels viatges realitzats pel recurrent, ni en una anterior ocultació d’ingressos. Aquestes dues dades les va emprar “com a simples indicis indirectes” i de manera conjunta amb altres elements.
Així s’exposa clarament en el fonament jurídic V de l’aute citat, que comença declarant que hauria arribat a la mateixa conclusió denegatòria de la petició del recurrent a partir dels arguments que exposa en aquest fonament i “fins i tot si no es té en compte tots els indicis indirectes abans apuntats”. No és cert que l’única base probatòria emprada per la Sala Civil siguin els viatges, ni la ocultació d’ingressos.
Aquestes constatacions porten dreturerament a declarar la inadmissió del recurs d’empara interposat per manca manifesta de contingut constitucional (article 37.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional), entesa aquesta causa en el sentit que una primera anàlisi d’allò que es demana i de les raons adduïdes per demanar porta a la convicció incontrovertible que es tracta d’una pretensió que no té cap possibilitat de prosperar.
Per tot l’exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,
DECIDEIX:
Primer
No admetre a tràmit el recurs d’empara 2013-10-RE interposat per la representació processal del Sr. Youri Salas Corbi contra la sentència del 29 de gener del 2013 i contra l’aute del 28 de febrer del mateix any, dictats per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia.
Segon
Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, al president de la Batllia, a la presidenta del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
Tercer
Publicar aquest aute, d’acord amb allò que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, l’11 de juny del 2013.
Juan A. Ortega Díaz-Ambrona Laurence Burgorgue-Larsen
President
Vicepresidenta
Carles Viver Pi-Sunyer Pierre Subra de Bieusses
Magistrat
Magistrat