CAUSA 2013-15-RE
(Loan Fité i Juli Guixeras c/ Principat d’Andorra)Aute del Tribunal Constitucional del 13-03-2014 relatiu al recurs d’empara 2013-15-RE
Número de registre 243-2013. Recurs d’empara
Aute del 13 de març del 2014
_____________________________________________________________
BOPA núm. 23, del 2 d’abril del 2014
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 14 de febrer del 2014, signat pel Sr. Anton Borrell Gàllego, advocat dels Srs. Josep M. Loan Fité i Benet Juli Guixeras, en què sol·licita que aquest Tribunal Constitucional dicti una nova sentència que substitueixi la sentència dictada el 3 de febrer del 2014 en aquesta causa;
Vistes les actuacions seguides en el recurs d’empara esmentat interposat per la representació processal dels Srs. Josep M. Loan Fité i Benet Juli Guixeras contra la sentència del 30 de gener del 2013 i contra l’aute del 22 d’abril del mateix any, dictats per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració dels drets a la jurisdicció, a un procés degut i a la defensa, reconeguts a l’article 10 de la Constitució;
Vistos els autes del 4 de novembre del 2013: el primer que estimava, parcialment, la súplica presentada contra l’aute del 7 de setembre del 2013 que inadmetia a tràmit aquesta causa, i, el segon que, per consegüent, admetia a tràmit, parcialment, aquest recurs als sols i únics efectes que es pogués comprovar si quedaven acreditats, en concret, un o més supòsits d’indefensió, que constituïssin una vulneració de rellevància constitucional;
Vista la sentència del 3 de febrer del 2014, dictada per aquest Tribunal, mitjançant la qual es va acordar desestimar íntegrament el recurs d’empara presentat per la representació processal dels Srs. Josep M. Loan Fité i Benet Juli Guixeras;
Atès l’escrit esmentat presentat i registrat, el 14 de febrer del 2014, per la part recurrent en què demana que es dicti una nova sentència en la qual el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre les al·legacions presentades en vista a donar lloc a les pretensions inicialment formulades en el seu recurs d’empara;
Vista la Constitució;
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè;
Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Juan Antonio Ortega Díaz-Ambrona;
Antecedents
En l’escrit presentat, el 14 de febrer del 2013, la representació processal dels Srs. Josep M. Loan Fité i Benet Juli Guixeras manifesta que aquesta part va al·legar en els seus escrits presentats en el marc d’aquesta causa tres motius pels quals considerava que la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia s’havia pronunciat ultra petitum: haver condemnat els recurrents per un delicte major d’estafa en grau de temptativa, haver condemnat el Sr. Benet Juli Guixeras per la comissió d’un delicte de fals testimoniatge i haver condemnat aquesta part a una indemnització forfetària pel fet de la immobilització durant anys de la situació de l’immoble i de l’expectativa de realitzar un projecte.
Aquesta part considera que el Tribunal Constitucional, en la seva sentència, no s’ha pronunciat en relació amb aquest tercer punt. I, després de reproduir de manera literal totes les al·legacions presentades al llarg de la causa en relació amb aquest punt, conclou que la manca de pronunciament del Tribunal Constitucional en la seva sentència del 3 de febrer passat constitueix una clara vulneració dels drets protegits a l’article 10 de la Constitució.
Per acabar, demana humilment al Tribunal Constitucional que dicti una nova sentència en la qual es pronunciï sobre les al·legacions presentades en vista a donar lloc a les pretensions inicialment formulades en el seu recurs d’empara.
Fonament jurídic únic
Les pretensions de la representació processal dels recurrents han estat examinades i resoltes en tres ocasions per la jurisdicció ordinària i en unes altres tres pel Tribunal Constitucional.
Les resolucions de la jurisdicció ordinària van ser les següents:
En primer lloc, la sentència del Tribunal de Corts del 21 de març del 2012, que va condemnar els Srs. Josep M. Loan Fité i Benet Juli Guixeras com a responsables en concepte d’autors d’un delicte major d’estafa mitjançant xec amb un perjudici superior als 6.000,00 euros i d’un delicte major de fals testimoniatge a la pena de 2 anys de presó condicional, entre altres pronunciaments. En concepte de responsabilitat civil, va condemnar els dos processats a satisfer solidàriament 245.000,00 euros a la Sra. Marie Christine Regnier.
En segon lloc, la sentència del 30 de gener del 2013, dictada per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia en apel·lació, mitjançant la qual es va condemnar, en grau de temptativa, ambdós acusats com a autors criminalment responsables d’un delicte major d’estafa mitjançant xec amb un perjudici superior als 6.000,00 euros imposant a cada un d’ells la pena de 8 mesos de presó condicional, entre altres pronunciaments. També es va condemnar el Sr. Benet Juli Guixeras pel delicte major de fals testimoniatge a la pena de 6 mesos de presó condicional. La sentència dictada en apel·lació va mantenir la quantitat que els condemnats havien d’abonar en concepte de responsabilitat civil.
En tercer lloc, l’aute del 22 d’abril del 2013, dictat per aquell mateix Tribunal que va desestimar íntegrament l’incident de nul·litat d’actuacions formulat per la representació processal dels recurrents.
A aquestes tres resolucions de la jurisdicció penal ordinària s’hi afegeixen tres altres resolucions d’aquest Tribunal Constitucional.
Primerament, l’aute del 7 de setembre del 2013 que va inametre a tràmit en la seva totalitat el recurs d’empara 2013-15-RE interposat pels mateixos recurrents contra la sentència del 30 de gener del 2013 i contra l’aute del 22 d’abril del mateix any, dictats per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia. Va ser una inadmissió total.
Aquest aute va ser recorregut en súplica i el Tribunal Constitucional, mitjançant un nou aute del 4 de novembre del 2013 va estimar aquesta súplica únicament en part.
Aquest segon aute va admetre exclusivament entrar a conèixer del fons “als sols i únics efectes que es pugui comprovar si queden acreditats, en concret, un o més supòsits d’indefensió, que constitueixin una vulneració de rellevància constitucional”. Per la resta –inclosa la qüestió de la responsabilitat civil per delicte- es va mantenir la inadmissió a tràmit sense entrar a examinar el fons de cap d’aquestes qüestions. Aquest aute del 4 de novembre del 2013 va esdevenir també ferm en aquest darrer punt, ja que no va ser recorregut.
Finalment, la sentència del 3 de febrer del 2014, dictada per aquest Tribunal va examinar detingudament els motius d’indefensió al·legats -els únics que havien estat admesos a tràmit- i no en va trobar cap que presentés una rellevància constitucional. La desestimació total del recurs, en l’única part que havia estat admesa a tràmit, és definitiva i no pot ser recorreguda, d’acord amb l’article 39.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional. No només aquesta sentència pel que fa a la indefensió suposada, sinó també tot allò que va ser resolt per la jurisdicció ordinària sobre els delictes comesos, el grau d’execució, la pena que ha de ser acomplerta i la responsabilitat civil establerta com a conseqüència dels delictes comesos, resulten, doncs, legalment ferms i immodificables.
DECIDEIX:
Primer
Rebutjar les pretensions de la part recurrent sense cap més tràmit i declarar improcedent l’escrit presentat per la representació processal dels Srs. Josep M. Loan Fité i Benet Juli Guixeras.
Segon
Notificar aquest aute a la representació processal dels recurrents, a la representació processal de la Sra. Marie Christine Regnier, al president del Tribunal de Corts, a la presidenta del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
Tercer
Publicar aquest aute, d’acord amb allò que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 13 de març del 2014.
Juan A. Ortega Díaz-Ambrona Laurence Burgorgue-Larsen
President Vicepresidenta
Carles Viver Pi-Sunyer Pierre Subra de Bieusses
Magistrat Magistrat