CAUSA 2014-24-RE
(Rovira Molné c/ Principat d'Andorra)
Aute del Tribunal Constitucional del 17-10-2014 relatiu al recurs d’empara 2014-24-RE
Número de registre 337-2014. Recurs d’empara
Aute del 17 d'octubre del 2014
_______________________________________________________________
BOPA núm. 62, del 29 d'octubre del 2014
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 7 de juliol del 2014, per la representació processal del Sr. Marc Rovira Molné, mitjançant el qual interposa un recurs d’empara contra l'aute del 21 de març del 2014, dictat pel Tribunal de Corts i contra l'aute del 13 de juny del mateix any, dictat per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia per una presumpta vulneració dels articles 5 i 6 de la Constitució i atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l’empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats i que permeti el restabliment del dret del recurrent a quedar immediatament en llibertat;
Vista la Constitució, especialment els articles 5, 6, 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè;
Vist l’informe del Ministeri Fiscal del 21 de juliol del 2014;
Escoltat l’informe de la magistrada ponent, Sra. Laurence Burgorgue-Larsen;
Primer
El 8 de maig del 2013, la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Lleida va condemnar el Sr. Marc Rovira Molné, de nacionalitat andorrana, com a autor d'un delicte contra la salut pública en concurs amb un delicte de contraban, amb la concurrència de la circumstància atenuant de drogoaddicció, a la pena de 3 anys i 1 mes de presó i al pagament d'una multa de 3.500,00 euros.
Segon
El condemnat va demanar de complir aquesta pena a Andorra per acollir-se al règim de compliment de condemna previst i reglamentat per la legislació andorrana i, especialment, per ser prop de la seva família i dur a terme una desintoxicació més efectiva.
Després de complir un any ferm a la Presó de Ponent de Lleida, el 29 de gener del 2014, va ser traslladat al Centre Penitenciari de la Comella.
Tercer
La representació processal del Sr. Marc Rovira Molné va presentar una sol·licitud d'aplicació de beneficis penitenciaris, així com un informe de seguiment per acreditar l'evolució del pres. En aquest escrit es demana l'atorgament dels beneficis penitenciaris més favorables que hauria pogut tenir a l'Estat espanyol.
El 21 de març del 2014, el Tribunal de Corts va dictar un aute mitjançant el qual, en aplicació de l'article 209 del Codi de procediment penal, i atès el bon comportament del pres, acordava el benefici de reducció de pena de 2,5 dies per mes a comptar del dia de la seva detenció, és a dir, del 23 de gener del 2013.
Tanmateix, desestimava l'aplicació dels beneficis de l'article 210 del mateix Codi, perquè encara no s'havien acomplert les 2/3 parts de la condemna imposada. També desestimava l'aplicació dels beneficis més favorables que hauria pogut tenir a Espanya, ja que l'article 207.2 f) del Codi esmentat disposa que un cop acordat el trasllat d'un nacional al seu país d'origen, l'execució de la condemna es regeix per la llei de l'Estat d'execució.
D'altra banda, tenint en compte que a Andorra les penes de presó o d'arrest es comptabilitzen a raó de 30 dies per mes i/o 360 dies per any, el Tribunal de Corts modifica la liquidació de condemna que esdevé de 1.110 dies en lloc de 1.125 dies.
Quart
La representació processal del Sr. Marc Rovira Molné va presentar un recurs d'apel·lació contra aquest aute, i, el 13 de juny del 2014, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va dictar un aute mitjançant el qual desestimava el recurs esmentat i confirmava l'aute del Tribunal de Corts.
La Sala Penal destaca que el jutge no pot substituir la seva apreciació de l'equitat al rigor necessari de les lleis. Tampoc pot descartar disposicions tècniques com per exemple l'article 207.2 f) del Codi de procediment penal per aplicar principis genèrics inadaptats a les circumstàncies. Afegeix que només el legislador pot modular o atenuar el principi de territorialitat; es tracta d'unes regles fonamentals per a l'ordre públic d'una nació que tenen una lògica de coherència i d'igualtat entre aquells que executen les penes al Principat, independentment de la jurisdicció que les ha pronunciat. Per tant, la Sala Penal considera que en absència de discriminació no existeix cap vulneració del principi d'igualtat.
Cinquè
El 7 de juliol del 2014, la representació processal del Sr. Marc Rovira Molné va interposar un recurs d’empara contra l'aute del 21 de març del 2014, dictat pel Tribunal de Corts i contra l'aute del 13 de juny del mateix any, dictat per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia per una presumpta vulneració dels articles 5 i 6 de la Constitució.
Aquesta part destaca la diferència entre el règim penitenciari de l'Estat espanyol, en què és possible accedir a un règim obert després d'haver acomplert 1/4 de la pena imposada, i el règim penitenciari andorrà, que pel que fa als delictes contra la salut pública prohibeix l'aplicació de certs beneficis penitenciaris o els fa més durs.
També destaca la diferència entre els codis penal i de procediment penal dels dos països i conclou que la duresa aparent del Codi penal espanyol és moderada a l'hora d'aplicar les mesures de llibertat condicional, entre d'altres. En canvi, la possibilitat d'imposar penes graduals a Andorra s'inscriu molt més en la finalitat de rehabilitació.
A banda d'altres manifestacions relatives al cas concret del pres, se centra en constatar que l'article 5 de la Constitució disposa que la Declaració Universal dels Drets Humans és vigent a Andorra, que conté el principi d'igualtat (article 7), que també es troba contingut a l'article 6 de la Constitució andorrana. Segons el parer d'aquesta part, pel fet de ser de nacionalitat andorrana no ha tingut un tractament igualitari. El Codi de procediment penal conté elements d'inconstitucionalitat en la seva aplicació; caldria que disposés que, en cas de conflicte entre dues legislacions, o amb diferències entre elles, s'ha d'aplicar en qualsevol cas la legislació més favorable al detingut.
Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l’empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats i que permeti el restabliment del dret del recurrent a quedar immediatament en llibertat.
Sisè
El 21 de juliol del 2014, el Ministeri Fiscal va presentar un informe en què destaca que la via processal de l'empara no és idònia per sol·licitar la protecció dels principis constitucionals establerts als articles 5 i 6 de la Constitució, ja que aquests principis no són susceptibles de fer l'objecte d'un recurs d'empara. Efectivament, l'article 41 de la Constitució estableix que "els drets i les llibertats reconeguts en els capítols III i IV són tutelats pels tribunals ordinaris per mitjà d'un procediment urgent i preferent."
Afegeix que tampoc s'ha acomplert el requisit de l'article 94 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional posat en relació amb l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials, que exigeix l'esgotament de la via judicial prèvia.
Per aquests motius, demana la inadmissió a tràmit d'aquest recurs d'empara.
Fonament jurídic únic
D'acord amb la presentació dels fets, el recurrent en empara –basant-se en els articles 5 i 6 de la Constitució– impugna les decisions adoptades pel Tribunal de Corts (del 21 de març del 2014) i per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia (del 13 de juny del 2014). Aquestes decisions desestimen, en part, el benefici de certs avantatges en el marc de l’execució de la seva pena a Andorra i això, de conformitat amb un principi segons el qual les modalitats d’execució d’una pena privativa de llibertat estan regulades per les normes del país en el qual el detingut purga la seva condemna de manera efectiva. Així, tot i haver comès una infracció a Espanya, va demanar i va obtenir purgar la seva pena en el seu país natal, Andorra. En aquestes condicions, les jurisdiccions ordinàries van considerar que les normes del país d'execució eren aplicables.
Sense que sigui necessari entrar en l'anàlisi de les disposicions emprades per fonamentar aquest recurs d'empara –que, com a tals no són pertinents– cal destacar que el recurrent ha omès esgotar les vies de recurs internes, d'acord amb les disposicions de l'article 94.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional que estableix que "Una vegada no es pugui interposar cap més recurs ni existeixi cap mitjà més en defensa del dret constitucional vulnerat, la persona a qui hagi estat vulnerat el dret constitucional a la jurisdicció pot interposar recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional en el termini de quinze dies hàbils comptats a partir de l'endemà de la notificació de la darrera resolució denegatòria o de la data en què va tenir coneixement de la resolució judicial que vulnera el dret constitucional a la jurisdicció."
Efectivament, malgrat que el seu escrit d'empara presenta –d'acord amb l'apartat 4 de l’article 94 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional– les vies de recurs que ha emprat (davant el Tribunal de Corts i davant el Tribunal Superior de Justícia), ha omès mencionar i activar la darrera via que estava al seu abast, és a dir, l'incident de nul·litat d'actuacions.
Per consegüent, en aquest moment processal, és procedent declarar la inadmissió a tràmit del recurs d’empara 2014-24-RE.
Per tot allò que s’ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,
DECIDEIX:
Primer
No admetre a tràmit el recurs d’empara 2014-24-RE interposat per la representació processal del Sr. Marc Rovira Molné contra l'aute del 21 de març del 2014, dictat pel Tribunal de Corts i contra l'aute del 13 de juny del mateix any, dictat per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia.
Segon
Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, al president del Tribunal de Corts, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
Tercer
Publicar aquest aute, d’acord amb allò que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 17 d'octubre del 2014.
Laurence Burgorgue-Larsen Isidre Molas Batllori
Presidenta Vicepresident
Pierre Subra de Bieusses Juan A. Ortega Díaz-Ambrona
Magistrat Magistrat
(Rovira Molné c/ Principat d'Andorra)
Aute del Tribunal Constitucional del 17-10-2014 relatiu al recurs d’empara 2014-24-RE
Número de registre 337-2014. Recurs d’empara
Aute del 17 d'octubre del 2014
_______________________________________________________________
BOPA núm. 62, del 29 d'octubre del 2014
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 7 de juliol del 2014, per la representació processal del Sr. Marc Rovira Molné, mitjançant el qual interposa un recurs d’empara contra l'aute del 21 de març del 2014, dictat pel Tribunal de Corts i contra l'aute del 13 de juny del mateix any, dictat per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia per una presumpta vulneració dels articles 5 i 6 de la Constitució i atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l’empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats i que permeti el restabliment del dret del recurrent a quedar immediatament en llibertat;
Vista la Constitució, especialment els articles 5, 6, 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè;
Vist l’informe del Ministeri Fiscal del 21 de juliol del 2014;
Escoltat l’informe de la magistrada ponent, Sra. Laurence Burgorgue-Larsen;
Antecedents
Primer
El 8 de maig del 2013, la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Lleida va condemnar el Sr. Marc Rovira Molné, de nacionalitat andorrana, com a autor d'un delicte contra la salut pública en concurs amb un delicte de contraban, amb la concurrència de la circumstància atenuant de drogoaddicció, a la pena de 3 anys i 1 mes de presó i al pagament d'una multa de 3.500,00 euros.
Segon
El condemnat va demanar de complir aquesta pena a Andorra per acollir-se al règim de compliment de condemna previst i reglamentat per la legislació andorrana i, especialment, per ser prop de la seva família i dur a terme una desintoxicació més efectiva.
Després de complir un any ferm a la Presó de Ponent de Lleida, el 29 de gener del 2014, va ser traslladat al Centre Penitenciari de la Comella.
Tercer
La representació processal del Sr. Marc Rovira Molné va presentar una sol·licitud d'aplicació de beneficis penitenciaris, així com un informe de seguiment per acreditar l'evolució del pres. En aquest escrit es demana l'atorgament dels beneficis penitenciaris més favorables que hauria pogut tenir a l'Estat espanyol.
El 21 de març del 2014, el Tribunal de Corts va dictar un aute mitjançant el qual, en aplicació de l'article 209 del Codi de procediment penal, i atès el bon comportament del pres, acordava el benefici de reducció de pena de 2,5 dies per mes a comptar del dia de la seva detenció, és a dir, del 23 de gener del 2013.
Tanmateix, desestimava l'aplicació dels beneficis de l'article 210 del mateix Codi, perquè encara no s'havien acomplert les 2/3 parts de la condemna imposada. També desestimava l'aplicació dels beneficis més favorables que hauria pogut tenir a Espanya, ja que l'article 207.2 f) del Codi esmentat disposa que un cop acordat el trasllat d'un nacional al seu país d'origen, l'execució de la condemna es regeix per la llei de l'Estat d'execució.
D'altra banda, tenint en compte que a Andorra les penes de presó o d'arrest es comptabilitzen a raó de 30 dies per mes i/o 360 dies per any, el Tribunal de Corts modifica la liquidació de condemna que esdevé de 1.110 dies en lloc de 1.125 dies.
Quart
La representació processal del Sr. Marc Rovira Molné va presentar un recurs d'apel·lació contra aquest aute, i, el 13 de juny del 2014, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va dictar un aute mitjançant el qual desestimava el recurs esmentat i confirmava l'aute del Tribunal de Corts.
La Sala Penal destaca que el jutge no pot substituir la seva apreciació de l'equitat al rigor necessari de les lleis. Tampoc pot descartar disposicions tècniques com per exemple l'article 207.2 f) del Codi de procediment penal per aplicar principis genèrics inadaptats a les circumstàncies. Afegeix que només el legislador pot modular o atenuar el principi de territorialitat; es tracta d'unes regles fonamentals per a l'ordre públic d'una nació que tenen una lògica de coherència i d'igualtat entre aquells que executen les penes al Principat, independentment de la jurisdicció que les ha pronunciat. Per tant, la Sala Penal considera que en absència de discriminació no existeix cap vulneració del principi d'igualtat.
Cinquè
El 7 de juliol del 2014, la representació processal del Sr. Marc Rovira Molné va interposar un recurs d’empara contra l'aute del 21 de març del 2014, dictat pel Tribunal de Corts i contra l'aute del 13 de juny del mateix any, dictat per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia per una presumpta vulneració dels articles 5 i 6 de la Constitució.
Aquesta part destaca la diferència entre el règim penitenciari de l'Estat espanyol, en què és possible accedir a un règim obert després d'haver acomplert 1/4 de la pena imposada, i el règim penitenciari andorrà, que pel que fa als delictes contra la salut pública prohibeix l'aplicació de certs beneficis penitenciaris o els fa més durs.
També destaca la diferència entre els codis penal i de procediment penal dels dos països i conclou que la duresa aparent del Codi penal espanyol és moderada a l'hora d'aplicar les mesures de llibertat condicional, entre d'altres. En canvi, la possibilitat d'imposar penes graduals a Andorra s'inscriu molt més en la finalitat de rehabilitació.
A banda d'altres manifestacions relatives al cas concret del pres, se centra en constatar que l'article 5 de la Constitució disposa que la Declaració Universal dels Drets Humans és vigent a Andorra, que conté el principi d'igualtat (article 7), que també es troba contingut a l'article 6 de la Constitució andorrana. Segons el parer d'aquesta part, pel fet de ser de nacionalitat andorrana no ha tingut un tractament igualitari. El Codi de procediment penal conté elements d'inconstitucionalitat en la seva aplicació; caldria que disposés que, en cas de conflicte entre dues legislacions, o amb diferències entre elles, s'ha d'aplicar en qualsevol cas la legislació més favorable al detingut.
Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l’empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats i que permeti el restabliment del dret del recurrent a quedar immediatament en llibertat.
Sisè
El 21 de juliol del 2014, el Ministeri Fiscal va presentar un informe en què destaca que la via processal de l'empara no és idònia per sol·licitar la protecció dels principis constitucionals establerts als articles 5 i 6 de la Constitució, ja que aquests principis no són susceptibles de fer l'objecte d'un recurs d'empara. Efectivament, l'article 41 de la Constitució estableix que "els drets i les llibertats reconeguts en els capítols III i IV són tutelats pels tribunals ordinaris per mitjà d'un procediment urgent i preferent."
Afegeix que tampoc s'ha acomplert el requisit de l'article 94 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional posat en relació amb l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials, que exigeix l'esgotament de la via judicial prèvia.
Per aquests motius, demana la inadmissió a tràmit d'aquest recurs d'empara.
Fonament jurídic únic
D'acord amb la presentació dels fets, el recurrent en empara –basant-se en els articles 5 i 6 de la Constitució– impugna les decisions adoptades pel Tribunal de Corts (del 21 de març del 2014) i per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia (del 13 de juny del 2014). Aquestes decisions desestimen, en part, el benefici de certs avantatges en el marc de l’execució de la seva pena a Andorra i això, de conformitat amb un principi segons el qual les modalitats d’execució d’una pena privativa de llibertat estan regulades per les normes del país en el qual el detingut purga la seva condemna de manera efectiva. Així, tot i haver comès una infracció a Espanya, va demanar i va obtenir purgar la seva pena en el seu país natal, Andorra. En aquestes condicions, les jurisdiccions ordinàries van considerar que les normes del país d'execució eren aplicables.
Sense que sigui necessari entrar en l'anàlisi de les disposicions emprades per fonamentar aquest recurs d'empara –que, com a tals no són pertinents– cal destacar que el recurrent ha omès esgotar les vies de recurs internes, d'acord amb les disposicions de l'article 94.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional que estableix que "Una vegada no es pugui interposar cap més recurs ni existeixi cap mitjà més en defensa del dret constitucional vulnerat, la persona a qui hagi estat vulnerat el dret constitucional a la jurisdicció pot interposar recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional en el termini de quinze dies hàbils comptats a partir de l'endemà de la notificació de la darrera resolució denegatòria o de la data en què va tenir coneixement de la resolució judicial que vulnera el dret constitucional a la jurisdicció."
Efectivament, malgrat que el seu escrit d'empara presenta –d'acord amb l'apartat 4 de l’article 94 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional– les vies de recurs que ha emprat (davant el Tribunal de Corts i davant el Tribunal Superior de Justícia), ha omès mencionar i activar la darrera via que estava al seu abast, és a dir, l'incident de nul·litat d'actuacions.
Per consegüent, en aquest moment processal, és procedent declarar la inadmissió a tràmit del recurs d’empara 2014-24-RE.
Per tot allò que s’ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,
DECIDEIX:
Primer
No admetre a tràmit el recurs d’empara 2014-24-RE interposat per la representació processal del Sr. Marc Rovira Molné contra l'aute del 21 de març del 2014, dictat pel Tribunal de Corts i contra l'aute del 13 de juny del mateix any, dictat per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia.
Segon
Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, al president del Tribunal de Corts, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
Tercer
Publicar aquest aute, d’acord amb allò que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 17 d'octubre del 2014.
Laurence Burgorgue-Larsen Isidre Molas Batllori
Presidenta Vicepresident
Pierre Subra de Bieusses Juan A. Ortega Díaz-Ambrona
Magistrat Magistrat