2014-38-RE

CAUSA 2014-38-RE
(Martins Clemente c/ Barceló Tizon)
 
Aute del Tribunal Constitucional del 15-12-2014 relatiu al recurs d’empara 2014-38-RE
 
Número de registre 464-2014. Recurs d'empara
 
Aute del 15 de desembre del 2014
_____________________________________________________________
BOPA núm. 71, del 24 de desembre del 2014
 
 
 
En nom del Poble Andorrà;
 
El Tribunal Constitucional;
 
Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 24 de novembre del 2014, per la representació processal de la Sra. Clàudia Patrícia Martins Clemente mitjançant el qual interposa un recurs de súplica contra l’aute del Tribunal Constitucional del 17 de novembre del 2014 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2014-38-RE;
 
 
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
 
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 36.2, 37.2, 38 i 94;
 
Vist l’aute esmentat del Tribunal Constitucional del 17 de novembre del 2014;
 
 
Escoltat l’informe de la magistrada ponent, Sra. Laurence Burgorgue-Larsen;
 
 
 

Antecedent únic

 
El 24 de novembre del 2014, la representació processal de la Sra. Clàudia Patrícia Martins Clemente va formular un recurs de súplica en què manifesta que si bé és cert que el Tribunal Constitucional no pot substituir la jurisdicció ordinària en la seva competència exclusiva d'aplicació i d'interpretació de l'ordenament jurídic, destaca que aquest Tribunal no ha fet aplicació de la seva jurisprudència relativa a la presumpció d'innocència.
 
Segons el parer d'aquesta part la interpretació de les normes i la valoració de la prova no té un origen diví i els jutges estan sotmesos a la legalitat constitucional. En aquest cas no es tracta de la interpretació de la llei, sinó de la interpretació dels fets que no ha estat suficientment acurada i de la qual es desprèn la vulneració del dret a la presumpció d'innocència de la recurrent.
 
Es reprenen les al·legacions contingudes en l'escrit d'empara d'acord amb les quals es considera que només s'han tingut en compte les proves de càrrec en base a les declaracions d'un testimoni que no seria imparcial, sense valorar la negació continuada dels fets per part de la recurrent de manera reiterada i constant en el temps, ni els certificats que demostren que el vehicle suposadament implicat estava al taller en reparació.
 
Aquesta ignorància i/o menysvaloració patent i palmària en la ponderació de les proves de descàrrec i les circumstàncies concurrents de les parts en les resolucions impugnades han comportat que aquestes continguin prima facie elements incongruents, irraonables i abusius que indefectiblement acaben tenint rellevància constitucional pel que fa a la vulneració del dret a la jurisdicció en el seu vessant del dret a la presumpció d'innocència.
 
Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que revoqui l'aute impugnat i que reconegui la vulneració del dret esmentat.
 
 
 

Fonament jurídic únic

 
D’acord amb la jurisprudència constant del Tribunal Constitucional (veg. p. ex. les causes 2012-29-RE i 2013-24-RE), l’acceptació d’un recurs de súplica està condicionada per la presentació, per part del recurrent, d’elements de fet o de dret nous. Si aquests elements no es duen al coneixement del Tribunal Constitucional, aquest no pot acceptar el recurs de súplica.
 
En aquesta causa, l’argument presentat per la recurrent no acompleix les exigències establertes pel recurs de súplica.
 
D’una banda, es limita a reiterar els arguments anteriors exposats en el marc del recurs d’empara: persisteix a discutir la manera en què les jurisdiccions ordinàries han interpretat les proves i han fonamentat la seva argumentació.
 
D'altra banda, qüestiona la decisió d'aquest Tribunal, el qual no hauria degudament pres en compte la integralitat de les seves al·legacions. Cal recordar que la recurrent va invocar una sèrie de vulneracions de drets constitucionals que, en realitat, tenien com a objectiu impugnar la interpretació efectuada per les jurisdiccions ordinàries. El Tribunal Constitucional ha demostrat que aquesta interpretació no contenia cap mancança cosa que, per se, no ha generat cap vulneració de l’article 10.2 de la Constitució que consagra el dret a la presumpció d'innocència.
 
Tal com hem precisat anteriorment, no s’ha aportat cap element nou determinant susceptible de modificar la posició del Tribunal Constitucional.
 
 
Per tot allò que s’ha exposat,
 
El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,
 
 
 
DECIDEIX:
 
 
Primer
 
Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal de la Sra. Clàudia Patrícia Martins Clemente contra l’aute del Tribunal Constitucional del 17 de novembre del 2014 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2014-38-RE.
 
 
 
Segon
 
Notificar aquest aute a la representació processal de la recurrent, al president de la Batllia, al president del Tribunal de Corts i al Ministeri Fiscal.
 
 
 
Tercer
 
Publicar aquest aute, d’acord amb allò que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
 
 
Acordat a Andorra la Vella, el 15 de desembre del 2014.
 
 
 
 
Laurence Burgorgue-Larsen                                                     Isidre Molas Batllori
Presidenta                                                                                           Vicepresident
 
 
 
 
Pierre Subra de Bieusses                                        Juan A. Ortega Díaz-Ambrona
Magistrat                                                                                                     Magistrat