CAUSA 2014-41-RE
(Ostoja-Kuczynski c/ Principat d'Andorra)
Aute del Tribunal Constitucional del 13-3-2015 relatiu al recurs d’empara 2014-41-RE
Número de registre 587-2014. Recurs d'empara
Aute del 13 de març del 2015
__________________________________________________________________
BOPA núm. 23, del 25 de març del 2015
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 23 de gener del 2015, per la representació processal del Sr. Marc Jean Ostoja-Kuczynski, mitjançant el qual interposa un recurs de súplica contra l’aute del Tribunal Constitucional del 19 de gener del 2015 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2014-41-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 36.2, 37.2, 38 i 94;
Vist l’aute esmentat del Tribunal Constitucional del 19 de gener del 2015;
Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Isidre Molas Batllori;
El 23 de gener del 2015, la representació processal del Sr. Marc Jean Ostoja-Kuczynski va formular un recurs de súplica en què manifesta que l'aute impugnat no és ajustat a Dret, ja que reitera que la decisió dels tribunals ordinaris de no donar curs a la instrucció de la querella presentada pel recurrent per fets que no havien estat jutjats en l'ordenança penal ha privat a aquesta part de l'accés a la jurisdicció. Segons el seu parer, els drets fonamentals són indisponibles i irrenunciables i no es pot adduir que aquesta part hi renunciés en benefici del Ministeri Fiscal. Qualsevol renúncia seria invàlida i ineficaç i no pot comportar la seva pèrdua davant les autoritats judicials.
Aquesta part sintetitza les argumentacions i les pretensions adduïdes en el seu escrit de recurs d'empara i precisa que, a banda de manifestar que l'actuació del Ministeri Fiscal va ser deficient, no es van arribar a jutjar els fets relatius a les amenaces de mort proferides envers el recurrent. La resolució dels tribunals ordinaris incorre en un error material patent quan no argumenta en un procés lògic-jurídic els motius sobre la base dels quals aquest delicte no es troba constituït. Considera que l'element essencial no es troba en la tipificació o no del delicte, sinó en la manca total i absoluta d'argumentacions en les decisions dels tribunals que serveixin per justificar el no processament de la part adversa pel delicte d'amenaces de mort.
El Tribunal Constitucional declara que no es pot jutjar una persona dues vegades pels mateixos fets provats. Ara bé, allò que es demana és que es jutgi la part adversa per un delicte que va cometre i que no va ser jutjat.
Així mateix, considera que no hi ha cap tipus de desacord amb la valoració dels fets provats efectuada pel jutge ordinari, ja que hi ha una absència total i absoluta d'argumentació lògico-jurídica en la resolució impugnada.
Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que revoqui l'aute objecte d'aquest recurs de suplica i dicti una resolució en què es reconegui el dret del recurrent a obtenir una resolució sobre el fons en el tema objecte del seu recurs d'empara.
D’acord amb la jurisprudència constant d’aquest Tribunal Constitucional (causes 2012-29-RE, 2013-24-RE i 2014-37-RE) “l’acceptació d’un recurs de súplica pel Tribunal està condicionada per la presentació per part del recurrent d’elements de fet o de dret nous. Si aquests elements no es duen al coneixement del Tribunal Constitucional, aquest no pot acceptar un recurs de súplica.”
Aquest recurs de súplica no aporta cap element nou que permeti modificar la decisió que en el seu moment el Tribunal Constitucional va dictar en l’aute del 19 de gener del 2015 i que declarava la inadmissió a tràmit del recurs d’empara, sinó que reitera els raonaments formulats, sense aportar el coneixement de fets nous, fins i tot reitera la referència genèrica, i sense cap concreció, per tant, també de manera gratuïta, de l’existència d’una suposada discriminació pel fet de ser el recurrent “ciutadà andorrà d’origen belga”. Per consegüent, en no haver aportat elements de fet o de dret nous, la inadmissió del recurs de súplica és procedent.
Per tot això que s’ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,
DECIDEIX:
Primer
Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal del Sr. Marc Jean Ostoja-Kuczynski contra l’aute del Tribunal Constitucional del 19 de gener del 2015 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2014-41-RE.
Segon
Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, al president de la Batllia, al president del Tribunal de Corts i al Ministeri Fiscal.
Tercer
Publicar aquest aute, d’acord amb allò que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 13 de març del 2015.
Laurence Burgorgue-Larsen Isidre Molas Batllori
Presidenta Vicepresident
Pierre Subra de Bieusses Juan A. Ortega Díaz-Ambrona
Magistrat Magistrat
(Ostoja-Kuczynski c/ Principat d'Andorra)
Aute del Tribunal Constitucional del 13-3-2015 relatiu al recurs d’empara 2014-41-RE
Número de registre 587-2014. Recurs d'empara
Aute del 13 de març del 2015
__________________________________________________________________
BOPA núm. 23, del 25 de març del 2015
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 23 de gener del 2015, per la representació processal del Sr. Marc Jean Ostoja-Kuczynski, mitjançant el qual interposa un recurs de súplica contra l’aute del Tribunal Constitucional del 19 de gener del 2015 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2014-41-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 36.2, 37.2, 38 i 94;
Vist l’aute esmentat del Tribunal Constitucional del 19 de gener del 2015;
Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Isidre Molas Batllori;
Antecedent únic
El 23 de gener del 2015, la representació processal del Sr. Marc Jean Ostoja-Kuczynski va formular un recurs de súplica en què manifesta que l'aute impugnat no és ajustat a Dret, ja que reitera que la decisió dels tribunals ordinaris de no donar curs a la instrucció de la querella presentada pel recurrent per fets que no havien estat jutjats en l'ordenança penal ha privat a aquesta part de l'accés a la jurisdicció. Segons el seu parer, els drets fonamentals són indisponibles i irrenunciables i no es pot adduir que aquesta part hi renunciés en benefici del Ministeri Fiscal. Qualsevol renúncia seria invàlida i ineficaç i no pot comportar la seva pèrdua davant les autoritats judicials.
Aquesta part sintetitza les argumentacions i les pretensions adduïdes en el seu escrit de recurs d'empara i precisa que, a banda de manifestar que l'actuació del Ministeri Fiscal va ser deficient, no es van arribar a jutjar els fets relatius a les amenaces de mort proferides envers el recurrent. La resolució dels tribunals ordinaris incorre en un error material patent quan no argumenta en un procés lògic-jurídic els motius sobre la base dels quals aquest delicte no es troba constituït. Considera que l'element essencial no es troba en la tipificació o no del delicte, sinó en la manca total i absoluta d'argumentacions en les decisions dels tribunals que serveixin per justificar el no processament de la part adversa pel delicte d'amenaces de mort.
El Tribunal Constitucional declara que no es pot jutjar una persona dues vegades pels mateixos fets provats. Ara bé, allò que es demana és que es jutgi la part adversa per un delicte que va cometre i que no va ser jutjat.
Així mateix, considera que no hi ha cap tipus de desacord amb la valoració dels fets provats efectuada pel jutge ordinari, ja que hi ha una absència total i absoluta d'argumentació lògico-jurídica en la resolució impugnada.
Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que revoqui l'aute objecte d'aquest recurs de suplica i dicti una resolució en què es reconegui el dret del recurrent a obtenir una resolució sobre el fons en el tema objecte del seu recurs d'empara.
Fonament jurídic únic
D’acord amb la jurisprudència constant d’aquest Tribunal Constitucional (causes 2012-29-RE, 2013-24-RE i 2014-37-RE) “l’acceptació d’un recurs de súplica pel Tribunal està condicionada per la presentació per part del recurrent d’elements de fet o de dret nous. Si aquests elements no es duen al coneixement del Tribunal Constitucional, aquest no pot acceptar un recurs de súplica.”
Aquest recurs de súplica no aporta cap element nou que permeti modificar la decisió que en el seu moment el Tribunal Constitucional va dictar en l’aute del 19 de gener del 2015 i que declarava la inadmissió a tràmit del recurs d’empara, sinó que reitera els raonaments formulats, sense aportar el coneixement de fets nous, fins i tot reitera la referència genèrica, i sense cap concreció, per tant, també de manera gratuïta, de l’existència d’una suposada discriminació pel fet de ser el recurrent “ciutadà andorrà d’origen belga”. Per consegüent, en no haver aportat elements de fet o de dret nous, la inadmissió del recurs de súplica és procedent.
Per tot això que s’ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,
DECIDEIX:
Primer
Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal del Sr. Marc Jean Ostoja-Kuczynski contra l’aute del Tribunal Constitucional del 19 de gener del 2015 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2014-41-RE.
Segon
Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, al president de la Batllia, al president del Tribunal de Corts i al Ministeri Fiscal.
Tercer
Publicar aquest aute, d’acord amb allò que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 13 de març del 2015.
Laurence Burgorgue-Larsen Isidre Molas Batllori
Presidenta Vicepresident
Pierre Subra de Bieusses Juan A. Ortega Díaz-Ambrona
Magistrat Magistrat