El Tribunal Constitucional;
 
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 7 de gener del 2016, per la representació processal de la Sra. Elisa Muxella Molins mitjançant el qual interposa un recurs de súplica contra l'aute del Tribunal Constitucional del 22 de desembre del 2015 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2015-26-RE;
 
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
 
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 36.2, 37.2, 38 i 94;
 
Vist l'aute esmentat del Tribunal Constitucional del 22 de desembre del 2015;
 
Escoltat l'informe de la magistrada ponent, Sra. Laurence Burgorgue-Larsen;
 
 

 
El 7 de gener del 2016, la representació processal de la Sra. Elisa Muxella Molins va formular un recurs de súplica en què manifesta que coneix la jurisprudència del Tribunal Constitucional en relació amb els límits de la seva competència i en relació amb la finalitat del recurs de súplica i la defensa d'aquesta part se circumscriu a l'únic possible enteniment del contracte i al comportament de la recurrent durant la seva vigència i no a una crítica de l'argumentació de la Sala Civil.
 
Aquesta part retreu al Tribunal Constitucional no haver respost a les vulneracions al·legades una per una i reitera que el contracte objecte del litigi no preveia el reemborsament de l'aportació inicial efectuada per la societat defenent, salvat que la recurrent incomplís de manera greu el contracte, cosa que no va fer. És en aquest punt que la posició del Tribunal Superior de Justícia és il·lògica i jurídicament irraonable, per consegüent, correspon al Tribunal Constitucional declarar que únicament en aquest punt les resolucions impugnades han vulnerat els drets a la "tutela judicial" i les garanties processals de la recurrent.
 
Així mateix, també correspon a aquest Tribunal determinar si la introducció del principi de l'enriquiment injust per part del Tribunal Superior de Justícia va alterar l'objecte del debat processal i va provocar la indefensió d'aquesta part, sobretot, perquè aquest enriquiment no s'havia produït. La justificació adduïda pel Tribunal Superior de Justícia del principi iura novit curia per introduir al debat l'enriquiment injust no disminueix la indefensió al·legada, ja que l'aplicació d'una norma no invocada per les parts no pot canviar "la causa de demanar", ni pot provocar la indefensió dels actors.
 
Seguidament, per tal que el Tribunal es pugui fer una idea cabdal de la causa, resumeix els fets provats de l'assumpte, es mencionen les circumstàncies en les quals ambdues parts van arribar a la signatura del contracte objecte de controvèrsia i s'exposa l'enteniment del contracte segons el parer d'aquesta part, interpretació que coincideix amb les conclusions de la Sala Civil.
 
Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que revoqui l'aute objecte d'aquest recurs de súplica, que admeti aquest recurs d'empara i que en el seu dia dicti una sentència en què es declari la vulneració del dret a la jurisdicció, reconegut a l'article 10 de la Constitució, anul·lant les resolucions impugnades i reposant la part recurrent en la plenitud del seu dret mitjançant l'adopció de les mesures necessàries.
 
 
 

 
D'acord amb la jurisprudència constant del Tribunal Constitucional (veg. p. ex. les causes 2012-29-RE, 2013-24-RE, 2014-37-RE i 2014-41-RE), l'acceptació d'un recurs de súplica està condicionada per la presentació, per part del recurrent, d'elements de fet o de Dret nous. Si aquests elements no es duen al coneixement del Tribunal Constitucional, aquest no pot acceptar el recurs de súplica.
 
En aquesta súplica, la recurrent discuteix la manera en què aquest Tribunal, en l'aute del 22 de desembre del 2015, va examinar el litigi en el marc de les seves funcions constitucionals.
 
En primer lloc, sosté el fet que el litigi només se circumscriu a la manera d'entendre el contracte. El Tribunal Constitucional ja se'n va fer càrrec i, en aquest context, va considerar que la manera en què la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia es va pronunciar sobre el contracte esmentat no era incoherent (veg. el fonament jurídic tercer de l'aute esmentat del 22 de desembre del 2015).
 
Així mateix, la recurrent addueix, novament, per segona vegada, la qüestió de l'enriquiment sense causa. Aquest punt també va ser examinat per aquest Tribunal, en l'aute ara impugnat que declara "el fet que el principi iura novit curia és un principi inherent a la funció jurisdiccional que permet al jutge, vista la integralitat dels elements d'un assumpte, exercir la seva funció de la millor manera. En aquesta causa, el Tribunal Constitucional no copsa, prima facie, cap raó per contradir l'apreciació efectuada per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia que, en coneixement de causa, és a dir, amb el coneixement de tots els elements fàctics probatoris a la seva disposició, va considerar que l'enriquiment injust de la recurrent havia d'evitar-se. En aquest cas, considerar que la invocació d'aquest argument és una vulneració del dret a la defensa de la recurrent és, sens dubte, excessiu; si més no, no és admissible des d'un punt de vista constitucional."
 
A la vista d'aquests arguments, aquest recurs de súplica no aporta cap element nou que permeti modificar la decisió que en el seu moment el Tribunal Constitucional va dictar en l'aute del 22 de desembre del 2015 impugnat i que declarava la inadmissió a tràmit del recurs d'empara 2015-26-RE.
 
 
Per tot això que s'ha exposat,
 
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
 
 
DECIDEIX:
 
 
Primer
 
Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal de la Sra. Elisa Muxella Molins contra l'aute del Tribunal Constitucional del 22 de desembre del 2015 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2015-26-RE.