Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 16 de gener del 2017, per la representació processal dels Srs. Manel Massip Esquerda i Florència Reyero Gonzalez, mitjançant el qual interposa un recurs de súplica contra l'aute del Tribunal Constitucional del 20 de desembre del 2016 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2016-30-RE;
 
 
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
 
 
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles, 36.2, 37.2, 38 i 94;
 
Vist l'aute esmentat del Tribunal Constitucional del 20 de desembre del 2016;
 
 
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Dominique Rousseau;
 
 
 

 
- Contràriament a la decisió del Tribunal Constitucional, els recurrents al·leguen que el Decret de 1969 que regula un procediment ordinari per les fallides s'ha d'aplicar també per les ampliacions de les fallides, ja que aquestes no poden dependre d'un procediment d'execució general del procediment ordinari;
 
- contràriament a la decisió del Tribunal Constitucional, els recurrents consideren que, a causa del procediment d'ampliació de la fallida, el dret d'audiència efectiu, concret i precís (presentació de les proves, administració i desenvolupament d'aquestes proves, …) no ha estat respectat, com tampoc ho haurien estat el principi de contradicció, el dret a la defensa i el dret a un procés degut;
 
- contràriament a la decisió del Tribunal Constitucional, els recurrents consideren que les declaracions dels quatre testimonis no es van efectuar, ni van ser obtingudes amb control judicial, ja que de les actuacions es desprèn que no van tenir lloc en seu judicial;
 
- contràriament a la decisió del Tribunal Constitucional, els recurrents manifesten que la declaració d'ampliació de la fallida de la recurrent, esposa del Sr. Manel Massip Esquerda, és abusiva i arbitrària, ja que la seva qualitat d'administradora de fet només es fonamenta en els testimoniatges obtinguts sense control judicial, dels quals alguns testimonis es van desdir;
 
- com a conseqüència d'aquests arguments, els recurrents demanen al Tribunal Constitucional no només que s'examini la decisió d'ampliació de la fallida, sinó que també s'examini el cos instructor previ, del conjunt del qual se'n deriva que cap dels drets establerts a l'article 10 de la Constitució ha estat respectat;
 
- per acabar, demana que s'admeti aquest recurs de súplica i que s'atorgui la tramitació d'aquest recurs d'empara, tot declarant finalment, un cop tramitat el recurs, l'estimació íntegra del seu petitum.
 
 
 

 
- En la seva decisió del 20 de desembre del 2016, el Tribunal Constitucional va jutjar que el Decret del 4 d'octubre de 1969 relatiu al dret de la fallida havia d'interpretar-se a la llum de l'article 10 de la Constitució i que l'aute que declarava la fallida i la seva ampliació havia respectat un procediment que havia permès als recurrents gaudir del principi de contradicció, del dret a ser informats, del dret a fer valer les seves pretensions i del dret a un procés degut.
 
- Per consegüent, el Tribunal Constitucional va declarar inadmissible a tràmit el recurs d'empara dels recurrents.
 
- D'acord amb els articles 38 i 89.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, la representació processal dels recurrents va formular un recurs de súplica.
 
- En aquest cas, la representació processal dels recurrents reprèn de manera essencial els arguments presentats en el recurs d'empara i demana al Tribunal Constitucional que reconsideri la seva decisió.
 
- Atès que aquest recurs de súplica no aporta cap argument jurídic nou en relació amb aquells que van ser plantejats en el recurs d'empara, el Tribunal Constitucional no disposa d'elements nous mitjançant els quals, si s'hagués escaigut, hagués pogut tornar a considerar la seva decisió del 20 de desembre del 2016.
 
- Per consegüent, sense perjudici d'una possible revisió del dret actual de la fallida, establert abans de la Constitució de 1993, en l'estat actual del dret derivat del Decret del 4 d'octubre de 1969 i de les decisions del Tribunal Constitucional de l'11 de setembre de 1998 (causa 98-1-RE) i del 15 de març del 2012 (causa 2011-20-RE), en relació amb aquest Decret, el raonament del Tribunal Constitucional que va dur a dictaminar que la declaració i l'ampliació de la fallida dels recurrents havien respectat un procediment contradictori, estaven fonamentades en Dret i no havien vulnerat cap dels drets reconeguts a l'article 10 de la Constitució, ha de ser confirmat.
 
 
Per tot això que s'ha exposat,
 
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
 
 
DECIDEIX:
 
 
1. Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal dels Srs. Manel Massip Esquerda i Florència Reyero Gonzalez contra l'aute del Tribunal Constitucional del 20 de desembre del 2016 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2016-30-RE.
 
 
2. Notificar aquest aute a la representació processal dels recurrents, al president de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
 
 
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
 
 
Acordat a Andorra la Vella, el 9 de febrer del 2017.