CAUSA 2017-35-RE
(Sansa Milà i Sinfreu Maya c/ Govern d'Andorra)
Número de registre 353-2017. Recurs d'empara
Aute del 14 de març del 2018
_________________________________________________________________
BOPA núm. 16, del 21 de març del 2018
Els recurrents discrepen de la inadmissió a tràmit d'aquesta causa per part del Tribunal Constitucional, ja que la qüestió que es planteja rau en el principi de respecte de la legalitat, principi vertebrador del dret constitucional andorrà.
Si bé el dret a la propietat, reconegut a l'article 27 de la Constitució, no pot fer l'objecte d'un recurs d'empara per si mateix, si que es pot invocar en conjunció amb el dret a la jurisdicció, establert a l'article 10 de la Constitució.
En aquest cas la denegació de la prova essencial que hagués permès determinar l'import de les sancions recaptades d'ençà l'adopció de la Llei 5/2004, del 14 d'abril, del Codi de Duana havia d'establir també l'import destinat al fons de complement salarial dels duaners.
L'Administració ha ignorat de manera flagrant l'obligació de crear el fons esmentat i els recurrents sol·liciten el reintegrament de la recaptació de les sancions. I al·leguen que l'argument de la inexistència d'un reglament d'aplicació de la Llei esmentada no és procedent, ja que no pot impedir als recurrents rebre un dret legalment reconegut.
Els recurrents consideren que no atendre a examinar la constitucionalitat d'aquesta causa suposa deixar sense efecte les inaccions de l'Administració.
Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que revoqui l'aute d'inadmissió a tràmit recaigut en aquesta causa i que, posteriorment, se segueixin els tràmits escaients per tal de donar lloc a la petició efectuada pels recurrents en el seu escrit de recurs d'empara.
2.1. Els recurrents en empara consideren que "lluny de trobar-nos en un judici ordinari", el seu recurs d'empara "planteja qüestions essencials del respecte, per part de l'administració dels conceptes legals i constitucionals", perquè "l'acció de l'estat o de l'administració està vinculada per les disposicions legals que l'obliguen a realitzar tasques, quan aquestes són clares i precises". És així que la Llei 5/2004, del 14 d'abril, del Codi de Duana, establia l'obligació de crear el fons de complement salarial, i per tal com "L'administració ha ignorat de manera flagrant aquesta obligació i els avui recurrents, han lògicament sol·licitat el reintegrament d'aquells imports que li haurien pertocat si el fons s'hagués constituït."
Aquesta és l'opinió dels recurrents que ara és reiterada, per tal de concloure que "les inaccions de l'administració han de ser valorades i sancionades de conformitat al principi de legalitat i al control constitucional."
Es tracta d'una opinió fonamentada i coherent, que possiblement ha de trobar l'espai i els subjectes, tant parlamentaris com governamentals, que puguin accedir a una via idònia per tal de posar-hi remei. En qualsevol cas, no correspon al Tribunal Constitucional, mitjançant un recurs d'empara en defensa dels drets fonamentals establerts en la Constitució, la funció de suplir al Govern en la seva activitat normativa, ni suplir al Consell General en la funció de crear la llei, ni suplir als tribunals en l'exercici de la seva competència jurisdiccional d'aplicar la normativa, la qual els correspon.
2.2. Tal com el Tribunal Constitucional va declarar en el punt 3.1 de l'aute del 22 de desembre del 2017, en què no va admetre a tràmit el recurs d'empara: "El Tribunal Constitucional no és un tribunal de tercera instància o de cassació (...). El Tribunal Constitucional només esdevé competent per conèixer del tema a partir d'una demanda d'empara quan pugui semblar prima facie que una sentència pugui ser arbitrària, no motivada, irraonada o incongruent". I també va afirmar que "En aquest cas, la sentència del Tribunal Superior de Justícia impugnada del 17 de maig del 2017 no és arbitrària; es tracta d'una sentència motivada, raonada i congruent", com evidenciava el fonament jurídic sisè d'aquesta sentència, al mateix temps que consignava en el seu fonament jurídic cinquè que "Quant al fons, la sentència apel·lada ha considerat que la inactivitat del Govern en desenvolupar l'article 14.4 del Codi de Duana constitueix una il·legalitat susceptible de generar responsabilitat administrativa", tot i que correspon a la jurisdicció ordinària determinar la inactivitat normativa del Govern en l'execució de l'article esmentat del Codi de Duana si causa o no causa un dany personalment indemnitzable. En tot cas, el Tribunal Constitucional no és competent per substituir la inactivitat del Govern en el desenvolupament de les lleis.
2.3. D'acord amb una jurisprudència constant i ininterrompuda del Tribunal Constitucional "l'acceptació d'un recurs de súplica està condicionada per la presentació, per part del recurrent, d'elements de fet o de dret nous. Si aquests elements no es duen al coneixement del Tribunal Constitucional, aquest no pot acceptar el recurs de súplica" (veg. l'aute del 19 de gener del 2015, recaigut en la causa 2014-38-RE). I en aquest cas, aquest recurs de súplica reitera els elements i raonaments de fet i de dret ja formulats i, per tant, no ofereix nous elements de fet o de dret que hagin de ser estudiats i valorats.
Per tot això que s'ha exposat.
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
DECIDEIX:
1. Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal dels Srs. Pol Sansa Milà i Josep Sinfreu Maya contra l'aute del Tribunal Constitucional del 22 de desembre del 2017 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2017-35-RE.
2. Notificar aquest aute a la representació processal dels recurrents, a la presidenta de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 14 de març del 2018.
Isidre Molas Batllori Dominique Rousseau
President Vicepresident
Laurence Burgorgue-Larsen Josep-D. Guàrdia Canela
Magistrada Magistrat
(Sansa Milà i Sinfreu Maya c/ Govern d'Andorra)
Número de registre 353-2017. Recurs d'empara
Aute del 14 de març del 2018
_________________________________________________________________
BOPA núm. 16, del 21 de març del 2018
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 16 de gener del 2018, per la representació processal dels Srs. Pol Sansa Milà i Josep Sinfreu Maya, mitjançant el qual interposa un recurs de súplica contra l'aute del Tribunal Constitucional del 22 de desembre del 2017 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2017-35-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 36.2, 37.2, 38 i 94;
Vist l'aute esmentat del Tribunal Constitucional del 22 de desembre del 2017;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Isidre Molas Batllori;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 16 de gener del 2018, per la representació processal dels Srs. Pol Sansa Milà i Josep Sinfreu Maya, mitjançant el qual interposa un recurs de súplica contra l'aute del Tribunal Constitucional del 22 de desembre del 2017 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2017-35-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 36.2, 37.2, 38 i 94;
Vist l'aute esmentat del Tribunal Constitucional del 22 de desembre del 2017;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Isidre Molas Batllori;
1. Arguments dels recurrents
Els recurrents discrepen de la inadmissió a tràmit d'aquesta causa per part del Tribunal Constitucional, ja que la qüestió que es planteja rau en el principi de respecte de la legalitat, principi vertebrador del dret constitucional andorrà.
Si bé el dret a la propietat, reconegut a l'article 27 de la Constitució, no pot fer l'objecte d'un recurs d'empara per si mateix, si que es pot invocar en conjunció amb el dret a la jurisdicció, establert a l'article 10 de la Constitució.
En aquest cas la denegació de la prova essencial que hagués permès determinar l'import de les sancions recaptades d'ençà l'adopció de la Llei 5/2004, del 14 d'abril, del Codi de Duana havia d'establir també l'import destinat al fons de complement salarial dels duaners.
L'Administració ha ignorat de manera flagrant l'obligació de crear el fons esmentat i els recurrents sol·liciten el reintegrament de la recaptació de les sancions. I al·leguen que l'argument de la inexistència d'un reglament d'aplicació de la Llei esmentada no és procedent, ja que no pot impedir als recurrents rebre un dret legalment reconegut.
Els recurrents consideren que no atendre a examinar la constitucionalitat d'aquesta causa suposa deixar sense efecte les inaccions de l'Administració.
Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que revoqui l'aute d'inadmissió a tràmit recaigut en aquesta causa i que, posteriorment, se segueixin els tràmits escaients per tal de donar lloc a la petició efectuada pels recurrents en el seu escrit de recurs d'empara.
2. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
2.1. Els recurrents en empara consideren que "lluny de trobar-nos en un judici ordinari", el seu recurs d'empara "planteja qüestions essencials del respecte, per part de l'administració dels conceptes legals i constitucionals", perquè "l'acció de l'estat o de l'administració està vinculada per les disposicions legals que l'obliguen a realitzar tasques, quan aquestes són clares i precises". És així que la Llei 5/2004, del 14 d'abril, del Codi de Duana, establia l'obligació de crear el fons de complement salarial, i per tal com "L'administració ha ignorat de manera flagrant aquesta obligació i els avui recurrents, han lògicament sol·licitat el reintegrament d'aquells imports que li haurien pertocat si el fons s'hagués constituït."
Aquesta és l'opinió dels recurrents que ara és reiterada, per tal de concloure que "les inaccions de l'administració han de ser valorades i sancionades de conformitat al principi de legalitat i al control constitucional."
Es tracta d'una opinió fonamentada i coherent, que possiblement ha de trobar l'espai i els subjectes, tant parlamentaris com governamentals, que puguin accedir a una via idònia per tal de posar-hi remei. En qualsevol cas, no correspon al Tribunal Constitucional, mitjançant un recurs d'empara en defensa dels drets fonamentals establerts en la Constitució, la funció de suplir al Govern en la seva activitat normativa, ni suplir al Consell General en la funció de crear la llei, ni suplir als tribunals en l'exercici de la seva competència jurisdiccional d'aplicar la normativa, la qual els correspon.
2.2. Tal com el Tribunal Constitucional va declarar en el punt 3.1 de l'aute del 22 de desembre del 2017, en què no va admetre a tràmit el recurs d'empara: "El Tribunal Constitucional no és un tribunal de tercera instància o de cassació (...). El Tribunal Constitucional només esdevé competent per conèixer del tema a partir d'una demanda d'empara quan pugui semblar prima facie que una sentència pugui ser arbitrària, no motivada, irraonada o incongruent". I també va afirmar que "En aquest cas, la sentència del Tribunal Superior de Justícia impugnada del 17 de maig del 2017 no és arbitrària; es tracta d'una sentència motivada, raonada i congruent", com evidenciava el fonament jurídic sisè d'aquesta sentència, al mateix temps que consignava en el seu fonament jurídic cinquè que "Quant al fons, la sentència apel·lada ha considerat que la inactivitat del Govern en desenvolupar l'article 14.4 del Codi de Duana constitueix una il·legalitat susceptible de generar responsabilitat administrativa", tot i que correspon a la jurisdicció ordinària determinar la inactivitat normativa del Govern en l'execució de l'article esmentat del Codi de Duana si causa o no causa un dany personalment indemnitzable. En tot cas, el Tribunal Constitucional no és competent per substituir la inactivitat del Govern en el desenvolupament de les lleis.
2.3. D'acord amb una jurisprudència constant i ininterrompuda del Tribunal Constitucional "l'acceptació d'un recurs de súplica està condicionada per la presentació, per part del recurrent, d'elements de fet o de dret nous. Si aquests elements no es duen al coneixement del Tribunal Constitucional, aquest no pot acceptar el recurs de súplica" (veg. l'aute del 19 de gener del 2015, recaigut en la causa 2014-38-RE). I en aquest cas, aquest recurs de súplica reitera els elements i raonaments de fet i de dret ja formulats i, per tant, no ofereix nous elements de fet o de dret que hagin de ser estudiats i valorats.
Per tot això que s'ha exposat.
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
DECIDEIX:
1. Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal dels Srs. Pol Sansa Milà i Josep Sinfreu Maya contra l'aute del Tribunal Constitucional del 22 de desembre del 2017 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2017-35-RE.
2. Notificar aquest aute a la representació processal dels recurrents, a la presidenta de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 14 de març del 2018.
Isidre Molas Batllori Dominique Rousseau
President Vicepresident
Laurence Burgorgue-Larsen Josep-D. Guàrdia Canela
Magistrada Magistrat