CAUSA 2017-39-RE
(Despretz c/ Principat d'Andorra)
Número de registre 367-2017. Recurs d'empara
Aute del 15 de gener del 2018
_________________________________________________________________
BOPA núm. 6, del 24 de gener del 2018
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
(Despretz c/ Principat d'Andorra)
Número de registre 367-2017. Recurs d'empara
Aute del 15 de gener del 2018
_________________________________________________________________
BOPA núm. 6, del 24 de gener del 2018
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 21 de setembre del 2017, per la representació processal del Sr. Alain Despretz, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra l'aute del 3 d'agost del 2017, dictat pel Tribunal de Corts, per una presumpta vulneració del dret a la llibertat en relació amb el dret a la jurisdicció i del dret a la defensa, reconeguts a l'article 10 de la Constitució, i atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets fonamentals al·legats i que adopti "les mesures escaients per reposar el dret vulnerat fent cessar la presó provisional i, en el seu cas, es demana la substitució de la presó provisional per un arrest domiciliari monitoritzat";
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè;
Vist l'informe del Ministeri Fiscal de l'11 d'octubre del 2017;
Vist que la magistrada, Sra. Laurence Burgorgue-Larsen, ha plantejat la seva inhibició en aquesta causa, la qual ha estat acceptada pel Ple del Tribunal;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Dominique Rousseau;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. El 16 de juny del 2017, el batlle de guàrdia va declarar el Sr. Alain Despretz processat per un presumpte delicte major d'assassinat en grau de temptativa, concorrent la circumstància de traïdoria, tipificat a l'article 103.2 del Codi penal, així mateix va declarar la seva llibertat provisional.
1.2. Tant el Ministeri Fiscal com l'acusació particular van presentar sengles recursos d'apel·lació contra aquesta decisió, i, el 4 de juliol del 2017, el Tribunal de Corts va dictar un aute mitjançant el qual decidia estimar aquests recursos d'apel·lació i revocar la llibertat provisional, decretant la seva presó provisional i el seu ingrés immediat al Centre Penitenciari. Així mateix, el Tribunal de Corts decidia retornar les actuacions a la Batllia per tal que resolgués expressament la petició de segrest del vehicle del recurrent.
1.3. L'11 de juliol del 2017, el Sr. Alain Despretz va ingressar a la presó voluntàriament.
1.4. La representació processal del recurrent va presentar un incident de nul·litat d'actuacions contra la decisió del Tribunal de Corts en què al·legava la vulneració dels drets a la jurisdicció i a la defensa, reconeguts a l'article 10 de la Constitució.
1.5. El 3 d'agost del 2017, el Tribunal de Corts va dictar un aute mitjançant el qual desestimava l'incident de nul·litat d'actuacions esmentat i imposava al recurrent les costes processals causades en aquesta instància.
1.6. El 21 de setembre del 2017, la representació processal del Sr. Alain Despretz va interposar un recurs d'empara contra l'aute del 3 d'agost del 2017, dictat pel Tribunal de Corts, per una presumpta vulneració del dret a la llibertat en relació amb el dret a la jurisdicció i del dret a la defensa, reconeguts a l'article 10 de la Constitució.
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació jurídica del recurrent
- En primer lloc, el recurrent al·lega que la revocació de la seva llibertat provisional i la decisió de presó provisional estan únicament fonamentades en l'article 103.4 del Codi de procediment penal relatiu a la necessitat de prevenir la reiteració del delicte.
- Ara bé, el recurrent fa palès que va estar 20 dies en llibertat provisional, lapse de temps durant el qual no va entrar en contacte amb la víctima, ni va intentar fer-ho, ja que estava de vacances amb la seva família a França.
- Per consegüent, la decisió de decretar la presó provisional és il·lògica i està mal fonamentada en Dret.
- Aquesta part considera igualment que s'ha vulnerat el seu dret a la defensa, perquè per tal de motivar la presó provisional s'han introduït fets anteriors que estan en discussió i fets posteriors introduïts per primera vegada en apel·lació, quan el principi de l'apel·lació rau en la prohibició d'introduir fets diferents d'aquells que van motivar la primera decisió.
- Per tant, el recurrent addueix que no va poder pronunciar-se en relació amb els fets esmentats i que s'ha vulnerat el seu dret a la defensa.
- El recurrent també al·lega que el Tribunal de Corts ha fonamentat la presó del recurrent en fets que són controvertits i que estan en discussió pel que fa a la seva exactitud material i a la seva veracitat.
- Aquesta part retreu al Tribunal de Corts haver condemnat el recurrent al pagament de les costes processals de l'incident de nul·litat d'actuacions, fet que limitaria l'accés als tribunals quan allò que es vol defensar és la llibertat del recurrent.
- En aquest sentit, considera que la privació de llibertat, per les conseqüències personals i familiars que implica, és excessiva i que existeixen altres mitjans, com un control monitoritzat o una mesura d'allunyament, que serien més coherents per tal de prevenir una pretesa reiteració del delicte.
2.2. Argumentació jurídica del Tribunal de Corts
- Contràriament a les afirmacions del Sr. Alain Despretz, de l'aute del 4 de juliol del 2017, es desprèn clarament que, per tal de dictar la presó provisional, el Tribunal de Corts només va tenir en compte els elements de què disposava el batlle de guàrdia quan aquest es va pronunciar sobre la situació personal del processat i no va introduir cap fet nou en apel·lació.
- Per consegüent, considera que no es va vulnerar el dret a la defensa, ja que el processat havia tingut coneixement de tots els elements en què el batlle de guàrdia i el Tribunal de Corts, en apel·lació, s'havien fonamentat.
- Així mateix, considera que la seva decisió està degudament fonamentada i motivada, ja que pren en consideració únicament els fets que no són controvertits i no tracta aquells que encara es troben en discussió, com el caràcter intencionat de l'accident d'autes.
2.3. Argumentació jurídica del Ministeri Fiscal
- El Ministeri Fiscal manifesta que de la lectura de les resolucions impugnades no se'n desprèn que el Tribunal de Corts hagi tingut en compte altres fets que aquells que consten en el sumari, al qual la defensa va tenir accés. Tampoc se'n desprèn que hagi tingut per no controvertits fets que sí ho són.
- Per tant, el Ministeri Fiscal considera que la presó provisional ha estat degudament motivada i, d'acord amb l'article 37.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, demana la inadmissió a tràmit d'aquest recurs per la manca manifesta de contingut constitucional de les seves pretensions.
- Pel que fa a les costes processals, afegeix que la seva imposició en el marc de l'incident de nul·litat d'actuacions no comporta un límit al dret a la jurisdicció; aquest recurs d'empara n'és la prova i el Ministeri Fiscal indica que si el recurrent es troba en una situació econòmica precària, res l'impedeix sol·licitar la defensa i l'assistència tècnica gratuïta.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. De manera prèvia, cal recordar que d'acord amb la seva jurisprudència constant, el Tribunal Constitucional no és una tercera instància judicial i el recurs d'empara no pot ser emprat per obtenir la revisió d'una decisió dels tribunals ordinaris.
3.2. En aquesta causa, el recurrent va ser processat pel batlle de guàrdia per un presumpte delicte major d'assassinat en grau de temptativa, concorrent la circumstància de traïdoria, tot i així es va declarar la seva llibertat provisional.
3.3. Després que la víctima i el Ministeri Fiscal presentessin sengles recursos d'apel·lació, el Tribunal de Corts va revocar la llibertat provisional i va ordenar la detenció i l'empresonament immediat del recurrent.
3.4. Si bé la presó provisional és, per definició, perjudicial a la llibertat i ha de ser adoptada amb discerniment, de la lectura de l'aute del Tribunal de Corts se'n desprèn que es van respectar els drets a la jurisdicció i a la defensa i que aquest Tribunal va fonamentar i va motivar en Dret la seva decisió.
3.5. En efecte, el Tribunal de Corts només es va fonamentar en fets establerts i discutits davant el batlle de guàrdia.
3.6. Així mateix, el Tribunal de Corts no va considerar fets que encara estaven en curs de debat com el caràcter intencionat de l'accident.
3.7. El Tribunal de Corts tampoc va fonamentar la seva decisió en fets que no van ser presentats davant el batlle de guàrdia.
3.8. El Tribunal de Corts va motivar la seva decisió sobre la base del risc de la reiteració del delicte, establert a l'article 103.4 del Codi de procediment penal.
3.9. Amb tot, a partir del moment en què no es discuteix que hi ha desavinences serioses entre el processat i la víctima sobre la gestió d'una societat en què tots dos són socis, que aquestes desavinences van degenerar, el 15 de juny del 2017, quan el recurrent va seguir en cotxe la víctima, la qual circulava en moto fins al domicili d'aquest darrer, l'apreciació del risc de reiteració efectuada pel Tribunal de Corts no és il·lògica ni absurda.
3.10. Pel que fa a les al·legacions relatives a les mesures susceptibles de substituir la presó provisional i la imposició de les costes processals, aquestes són qüestions que pertanyen a la competència exclusiva de la jurisdicció ordinària. El Tribunal Constitucional ha de limitar-se a verificar que la decisió que decreta la presó provisional no vulnera els drets de l'article 10 de la Constitució.
3.11. Per consegüent, aquest recurs d'empara ha de ser declarat inadmissible a tràmit.
Per tot això que s'ha exposat.
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
DECIDEIX:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2017-39-RE interposat per la representació processal del Sr. Alain Despretz contra l'aute del 3 d'agost del 2017, dictat pel Tribunal de Corts.
2. Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, al president de la Batllia, al president del Tribunal de Corts i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 15 de gener del 2018.
Isidre Molas Batllori Dominique Rousseau
President Vicepresident
Josep-D. Guàrdia Canela
Magistrat
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè;
Vist l'informe del Ministeri Fiscal de l'11 d'octubre del 2017;
Vist que la magistrada, Sra. Laurence Burgorgue-Larsen, ha plantejat la seva inhibició en aquesta causa, la qual ha estat acceptada pel Ple del Tribunal;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Dominique Rousseau;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. El 16 de juny del 2017, el batlle de guàrdia va declarar el Sr. Alain Despretz processat per un presumpte delicte major d'assassinat en grau de temptativa, concorrent la circumstància de traïdoria, tipificat a l'article 103.2 del Codi penal, així mateix va declarar la seva llibertat provisional.
1.2. Tant el Ministeri Fiscal com l'acusació particular van presentar sengles recursos d'apel·lació contra aquesta decisió, i, el 4 de juliol del 2017, el Tribunal de Corts va dictar un aute mitjançant el qual decidia estimar aquests recursos d'apel·lació i revocar la llibertat provisional, decretant la seva presó provisional i el seu ingrés immediat al Centre Penitenciari. Així mateix, el Tribunal de Corts decidia retornar les actuacions a la Batllia per tal que resolgués expressament la petició de segrest del vehicle del recurrent.
1.3. L'11 de juliol del 2017, el Sr. Alain Despretz va ingressar a la presó voluntàriament.
1.4. La representació processal del recurrent va presentar un incident de nul·litat d'actuacions contra la decisió del Tribunal de Corts en què al·legava la vulneració dels drets a la jurisdicció i a la defensa, reconeguts a l'article 10 de la Constitució.
1.5. El 3 d'agost del 2017, el Tribunal de Corts va dictar un aute mitjançant el qual desestimava l'incident de nul·litat d'actuacions esmentat i imposava al recurrent les costes processals causades en aquesta instància.
1.6. El 21 de setembre del 2017, la representació processal del Sr. Alain Despretz va interposar un recurs d'empara contra l'aute del 3 d'agost del 2017, dictat pel Tribunal de Corts, per una presumpta vulneració del dret a la llibertat en relació amb el dret a la jurisdicció i del dret a la defensa, reconeguts a l'article 10 de la Constitució.
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació jurídica del recurrent
- En primer lloc, el recurrent al·lega que la revocació de la seva llibertat provisional i la decisió de presó provisional estan únicament fonamentades en l'article 103.4 del Codi de procediment penal relatiu a la necessitat de prevenir la reiteració del delicte.
- Ara bé, el recurrent fa palès que va estar 20 dies en llibertat provisional, lapse de temps durant el qual no va entrar en contacte amb la víctima, ni va intentar fer-ho, ja que estava de vacances amb la seva família a França.
- Per consegüent, la decisió de decretar la presó provisional és il·lògica i està mal fonamentada en Dret.
- Aquesta part considera igualment que s'ha vulnerat el seu dret a la defensa, perquè per tal de motivar la presó provisional s'han introduït fets anteriors que estan en discussió i fets posteriors introduïts per primera vegada en apel·lació, quan el principi de l'apel·lació rau en la prohibició d'introduir fets diferents d'aquells que van motivar la primera decisió.
- Per tant, el recurrent addueix que no va poder pronunciar-se en relació amb els fets esmentats i que s'ha vulnerat el seu dret a la defensa.
- El recurrent també al·lega que el Tribunal de Corts ha fonamentat la presó del recurrent en fets que són controvertits i que estan en discussió pel que fa a la seva exactitud material i a la seva veracitat.
- Aquesta part retreu al Tribunal de Corts haver condemnat el recurrent al pagament de les costes processals de l'incident de nul·litat d'actuacions, fet que limitaria l'accés als tribunals quan allò que es vol defensar és la llibertat del recurrent.
- En aquest sentit, considera que la privació de llibertat, per les conseqüències personals i familiars que implica, és excessiva i que existeixen altres mitjans, com un control monitoritzat o una mesura d'allunyament, que serien més coherents per tal de prevenir una pretesa reiteració del delicte.
2.2. Argumentació jurídica del Tribunal de Corts
- Contràriament a les afirmacions del Sr. Alain Despretz, de l'aute del 4 de juliol del 2017, es desprèn clarament que, per tal de dictar la presó provisional, el Tribunal de Corts només va tenir en compte els elements de què disposava el batlle de guàrdia quan aquest es va pronunciar sobre la situació personal del processat i no va introduir cap fet nou en apel·lació.
- Per consegüent, considera que no es va vulnerar el dret a la defensa, ja que el processat havia tingut coneixement de tots els elements en què el batlle de guàrdia i el Tribunal de Corts, en apel·lació, s'havien fonamentat.
- Així mateix, considera que la seva decisió està degudament fonamentada i motivada, ja que pren en consideració únicament els fets que no són controvertits i no tracta aquells que encara es troben en discussió, com el caràcter intencionat de l'accident d'autes.
2.3. Argumentació jurídica del Ministeri Fiscal
- El Ministeri Fiscal manifesta que de la lectura de les resolucions impugnades no se'n desprèn que el Tribunal de Corts hagi tingut en compte altres fets que aquells que consten en el sumari, al qual la defensa va tenir accés. Tampoc se'n desprèn que hagi tingut per no controvertits fets que sí ho són.
- Per tant, el Ministeri Fiscal considera que la presó provisional ha estat degudament motivada i, d'acord amb l'article 37.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, demana la inadmissió a tràmit d'aquest recurs per la manca manifesta de contingut constitucional de les seves pretensions.
- Pel que fa a les costes processals, afegeix que la seva imposició en el marc de l'incident de nul·litat d'actuacions no comporta un límit al dret a la jurisdicció; aquest recurs d'empara n'és la prova i el Ministeri Fiscal indica que si el recurrent es troba en una situació econòmica precària, res l'impedeix sol·licitar la defensa i l'assistència tècnica gratuïta.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. De manera prèvia, cal recordar que d'acord amb la seva jurisprudència constant, el Tribunal Constitucional no és una tercera instància judicial i el recurs d'empara no pot ser emprat per obtenir la revisió d'una decisió dels tribunals ordinaris.
3.2. En aquesta causa, el recurrent va ser processat pel batlle de guàrdia per un presumpte delicte major d'assassinat en grau de temptativa, concorrent la circumstància de traïdoria, tot i així es va declarar la seva llibertat provisional.
3.3. Després que la víctima i el Ministeri Fiscal presentessin sengles recursos d'apel·lació, el Tribunal de Corts va revocar la llibertat provisional i va ordenar la detenció i l'empresonament immediat del recurrent.
3.4. Si bé la presó provisional és, per definició, perjudicial a la llibertat i ha de ser adoptada amb discerniment, de la lectura de l'aute del Tribunal de Corts se'n desprèn que es van respectar els drets a la jurisdicció i a la defensa i que aquest Tribunal va fonamentar i va motivar en Dret la seva decisió.
3.5. En efecte, el Tribunal de Corts només es va fonamentar en fets establerts i discutits davant el batlle de guàrdia.
3.6. Així mateix, el Tribunal de Corts no va considerar fets que encara estaven en curs de debat com el caràcter intencionat de l'accident.
3.7. El Tribunal de Corts tampoc va fonamentar la seva decisió en fets que no van ser presentats davant el batlle de guàrdia.
3.8. El Tribunal de Corts va motivar la seva decisió sobre la base del risc de la reiteració del delicte, establert a l'article 103.4 del Codi de procediment penal.
3.9. Amb tot, a partir del moment en què no es discuteix que hi ha desavinences serioses entre el processat i la víctima sobre la gestió d'una societat en què tots dos són socis, que aquestes desavinences van degenerar, el 15 de juny del 2017, quan el recurrent va seguir en cotxe la víctima, la qual circulava en moto fins al domicili d'aquest darrer, l'apreciació del risc de reiteració efectuada pel Tribunal de Corts no és il·lògica ni absurda.
3.10. Pel que fa a les al·legacions relatives a les mesures susceptibles de substituir la presó provisional i la imposició de les costes processals, aquestes són qüestions que pertanyen a la competència exclusiva de la jurisdicció ordinària. El Tribunal Constitucional ha de limitar-se a verificar que la decisió que decreta la presó provisional no vulnera els drets de l'article 10 de la Constitució.
3.11. Per consegüent, aquest recurs d'empara ha de ser declarat inadmissible a tràmit.
Per tot això que s'ha exposat.
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
DECIDEIX:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2017-39-RE interposat per la representació processal del Sr. Alain Despretz contra l'aute del 3 d'agost del 2017, dictat pel Tribunal de Corts.
2. Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, al president de la Batllia, al president del Tribunal de Corts i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 15 de gener del 2018.
Isidre Molas Batllori Dominique Rousseau
President Vicepresident
Josep-D. Guàrdia Canela
Magistrat