CAUSA 2017-45-RE
(Sobré Martínez c/ Principat d'Andorra)
Número de registre 459-2017. Recurs d'empara
Aute del 7 de maig del 2018
_________________________________________________________________
BOPA núm. 29, del 16 de maig del 2018
- El recurrent discrepa de la decisió d'inadmissió a tràmit del seu recurs d'empara. Considera que la jurisdicció ordinària no va tenir en compte els elements de descàrrec al seu favor. I cita la sentència del 5 de maig del 2014, recaiguda en la causa 2013-39-RE, en què es va declarar la vulneració de la presumpció d'innocència, per tal com no es van tenir en compte elements de descàrrec, així com el fet que algunes al·legacions no podien ser corroborades per cap testimoni.
- El recurrent exposa de nou els elements que no van ser tinguts en compte en el seu cas i conclou que la jurisdicció penal no va examinar els elements fàctics de la causa i no va considerar la totalitat dels fets sotmesos a la seva apreciació, com tampoc va valorar de manera contradictòria els arguments principals de les parts, els quals haguessin hagut de destil·lar un dubte raonable en relació amb la seva culpabilitat.
- Aquesta part considera que el Tribunal Constitucional no justifica el seu canvi de criteri en relació amb el punt que s'acaba d'exposar.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que revoqui l'aute d'inadmissió a tràmit recaigut en aquesta causa i que, posteriorment, se segueixin els tràmits escaients per tal de donar lloc a la petició efectuada en el seu escrit de recurs d'empara.
- En un altressi afegeix que en atenció a la vulneració del principi d'igualtat en aplicació de la llei que suposa l'aute del 19 de febrer impugnat, demana que es tingui per denunciada aquesta vulneració als efectes de poder acudir a altres instàncies en defensa dels seus drets.
2.1. La jurisprudència constant d'aquest Tribunal recorda que un recurs de súplica contra l'aute d'inadmissió a tràmit d'un recurs d'empara només pot ser estimat si aporta una nova informació de dret o de fet.
2.2. En aquest recurs de súplica el recurrent reitera els arguments ja exposats en el recurs d'empara ("les dues instàncies de la jurisdicció penal no van examinar els elements fàctics de la causa i no van considerar la totalitat dels fets sotmesos a la seva apreciació i tampoc van valorar de manera contradictòria els arguments principals de les parts").
Pel que fa als fets que originen la causa, l'article 91.1 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional estableix que: "Sens perjudici d'allò que disposa l'article 35.2 d'aquesta Llei, el Tribunal considera fets provats els que figurin amb aital caràcter a la causa recorreguda". I aquests fets provats han estat fixats per la sentència del Tribunal de Corts del 28 de febrer del 2017 i han estat reproduïts com a tals fets provats en el resultant segon de la sentència de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia del 18 de setembre del 2017.
Pel que fa a la presentació d'un nou aspecte o enfocament jurídic, el recurs de súplica reitera i amplia la referència a una sentència d'aquest Tribunal del 5 de maig del 2014, recaiguda en la causa 2013-39-RE "en base a l'aplicació del criteri adoptat per la sentència aportada com a terme de comparació". Sobre aquesta qüestió l'article 3 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional estableix en el seu apartat 1 que "Els precedents que el Tribunal estableixi constitueixen criteris interpretatius autovinculants, llevat que decideixi per majoria absoluta dels seus membres que han de ser modificats i ho expressi en forma motivada". I segueix en el seu apartat 2 que "Als efectes de l'apartat anterior, es presumeix l'existència d'un precedent quan almenys dos supòsits idèntics hagin estat resolts amb la mateixa decisió amb fonament en la mateixa doctrina". No existeix una jurisprudència vinculant, perquè no s'ha produït una reiteració en almenys dues sentències del Tribunal Constitucional que siguin coincidents amb el supòsit del cas. No existeixen, doncs, precedents jurisprudencials autovinculants aplicables al cas.
El Tribunal Constitucional no pot denegar, ampliar o posar en qüestió els fets que els tribunals de la jurisdicció ordinària han declarat provats, ni tampoc pot substituir a aquests en la seva funció assignada per la Constitució de valorar-los i en conseqüència dictar sentència.
Per tot això que s'ha exposat.
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
DECIDEIX:
1. Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal del Sr. Joaquim Sobré Martínez contra l'aute del Tribunal Constitucional del 19 de febrer del 2018 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2017-45-RE.
2. Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, al president del Tribunal de Corts, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 7 de maig del 2018.
Isidre Molas Batllori Dominique Rousseau
President Vicepresident
Laurence Burgorgue-Larsen Josep-D. Guàrdia Canela
Magistrada Magistrat
(Sobré Martínez c/ Principat d'Andorra)
Número de registre 459-2017. Recurs d'empara
Aute del 7 de maig del 2018
_________________________________________________________________
BOPA núm. 29, del 16 de maig del 2018
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 28 de febrer del 2018, per la representació processal del Sr. Joaquim Sobré Martínez, mitjançant el qual interposa un recurs de súplica contra l'aute del Tribunal Constitucional del 19 de febrer del 2018 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2017-45-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.1 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 38 i 89.2;
Vist l'aute esmentat del Tribunal Constitucional del 19 de febrer del 2018;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Isidre Molas Batllori;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 28 de febrer del 2018, per la representació processal del Sr. Joaquim Sobré Martínez, mitjançant el qual interposa un recurs de súplica contra l'aute del Tribunal Constitucional del 19 de febrer del 2018 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2017-45-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.1 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 38 i 89.2;
Vist l'aute esmentat del Tribunal Constitucional del 19 de febrer del 2018;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Isidre Molas Batllori;
1. Arguments del recurrent
- El recurrent discrepa de la decisió d'inadmissió a tràmit del seu recurs d'empara. Considera que la jurisdicció ordinària no va tenir en compte els elements de descàrrec al seu favor. I cita la sentència del 5 de maig del 2014, recaiguda en la causa 2013-39-RE, en què es va declarar la vulneració de la presumpció d'innocència, per tal com no es van tenir en compte elements de descàrrec, així com el fet que algunes al·legacions no podien ser corroborades per cap testimoni.
- El recurrent exposa de nou els elements que no van ser tinguts en compte en el seu cas i conclou que la jurisdicció penal no va examinar els elements fàctics de la causa i no va considerar la totalitat dels fets sotmesos a la seva apreciació, com tampoc va valorar de manera contradictòria els arguments principals de les parts, els quals haguessin hagut de destil·lar un dubte raonable en relació amb la seva culpabilitat.
- Aquesta part considera que el Tribunal Constitucional no justifica el seu canvi de criteri en relació amb el punt que s'acaba d'exposar.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que revoqui l'aute d'inadmissió a tràmit recaigut en aquesta causa i que, posteriorment, se segueixin els tràmits escaients per tal de donar lloc a la petició efectuada en el seu escrit de recurs d'empara.
- En un altressi afegeix que en atenció a la vulneració del principi d'igualtat en aplicació de la llei que suposa l'aute del 19 de febrer impugnat, demana que es tingui per denunciada aquesta vulneració als efectes de poder acudir a altres instàncies en defensa dels seus drets.
2. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
2.1. La jurisprudència constant d'aquest Tribunal recorda que un recurs de súplica contra l'aute d'inadmissió a tràmit d'un recurs d'empara només pot ser estimat si aporta una nova informació de dret o de fet.
2.2. En aquest recurs de súplica el recurrent reitera els arguments ja exposats en el recurs d'empara ("les dues instàncies de la jurisdicció penal no van examinar els elements fàctics de la causa i no van considerar la totalitat dels fets sotmesos a la seva apreciació i tampoc van valorar de manera contradictòria els arguments principals de les parts").
Pel que fa als fets que originen la causa, l'article 91.1 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional estableix que: "Sens perjudici d'allò que disposa l'article 35.2 d'aquesta Llei, el Tribunal considera fets provats els que figurin amb aital caràcter a la causa recorreguda". I aquests fets provats han estat fixats per la sentència del Tribunal de Corts del 28 de febrer del 2017 i han estat reproduïts com a tals fets provats en el resultant segon de la sentència de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia del 18 de setembre del 2017.
Pel que fa a la presentació d'un nou aspecte o enfocament jurídic, el recurs de súplica reitera i amplia la referència a una sentència d'aquest Tribunal del 5 de maig del 2014, recaiguda en la causa 2013-39-RE "en base a l'aplicació del criteri adoptat per la sentència aportada com a terme de comparació". Sobre aquesta qüestió l'article 3 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional estableix en el seu apartat 1 que "Els precedents que el Tribunal estableixi constitueixen criteris interpretatius autovinculants, llevat que decideixi per majoria absoluta dels seus membres que han de ser modificats i ho expressi en forma motivada". I segueix en el seu apartat 2 que "Als efectes de l'apartat anterior, es presumeix l'existència d'un precedent quan almenys dos supòsits idèntics hagin estat resolts amb la mateixa decisió amb fonament en la mateixa doctrina". No existeix una jurisprudència vinculant, perquè no s'ha produït una reiteració en almenys dues sentències del Tribunal Constitucional que siguin coincidents amb el supòsit del cas. No existeixen, doncs, precedents jurisprudencials autovinculants aplicables al cas.
El Tribunal Constitucional no pot denegar, ampliar o posar en qüestió els fets que els tribunals de la jurisdicció ordinària han declarat provats, ni tampoc pot substituir a aquests en la seva funció assignada per la Constitució de valorar-los i en conseqüència dictar sentència.
Per tot això que s'ha exposat.
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
DECIDEIX:
1. Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal del Sr. Joaquim Sobré Martínez contra l'aute del Tribunal Constitucional del 19 de febrer del 2018 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2017-45-RE.
2. Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, al president del Tribunal de Corts, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 7 de maig del 2018.
Isidre Molas Batllori Dominique Rousseau
President Vicepresident
Laurence Burgorgue-Larsen Josep-D. Guàrdia Canela
Magistrada Magistrat