CAUSA 2017-55-RE
(Durytska c/ Dechaud i Cia. And. d'Assegurances, SA)
Número de registre 483-2017. Recurs d'empara
Aute del 14 de març del 2018
_________________________________________________________________
BOPA núm. 16, del 21 de març del 2018
(Durytska c/ Dechaud i Cia. And. d'Assegurances, SA)
Número de registre 483-2017. Recurs d'empara
Aute del 14 de març del 2018
_________________________________________________________________
BOPA núm. 16, del 21 de març del 2018
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 14 de novembre del 2017, per la representació processal de la Sra. Olha Durytska, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara, contra la sentència del 20 de juliol del 2017 i contra l'aute del 24 d'octubre del mateix any, dictats per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, reconegut a l'article 10 de la Constitució, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració del dret esmentat, que anul·li les resolucions impugnades i que reposi la part recurrent en la plenitud del seu dret mitjançant l'adopció de les mesures necessàries;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè;
Vist l'informe del Ministeri Fiscal de l'11 de desembre del 2017;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Isidre Molas Batllori;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. Arran de les lesions sofertes per un atropellament ocorregut l'any 2005 i després d'haver estat indemnitzada per la companyia d'assegurances de la conductora en el marc de la causa penal, ja que aquesta va ser condemnada per un delicte menor de lesions per imprudència greu, la Sra. Olha Durytska va formular una demanda civil en què demanava que es condemnés la defenent i la seva companyia d'assegurances al pagament de 9.929,49 € en concepte de despeses mèdiques no cobertes per la CASS, de desplaçament i de pèrdua salarial, incrementada de totes aquelles sumes que s'acreditin en període probatori en concepte de lucre cessans per continuïtat de la baixa laboral i futures despeses de desplaçament, en concepte d'incapacitat parcial permanent, pretium doloris, perjudici de lleure, estètic i altres conceptes que pugui determinar el metge forense per raó de les patologies i de les intervencions quirúrgiques patides a partir de l'any 2008, i la totalitat de les despeses judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat.
1.2. L'1 de setembre del 2016, la Secció Civil 6 de la Batllia va dictar una sentència mitjançant la qual decidia desestimar aquesta demanda.
1.3. La representació processal de la Sra. Olha Durytska va interposar un recurs d'apel·lació contra aquesta sentència i, el 20 de juliol, del 2017, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va dictar una sentència en què decidia desestimar aquest recurs i confirmar íntegrament la resolució de la primera instància.
1.4. La representació processal de la Sra. Olha Durytska va formular un incident de nul·litat d'actuacions en què considerava que s'havien vulnerat els seus drets a la jurisdicció i a obtenir una decisió fonamentada en Dret, reconeguts a l'article 10 de la Constitució.
1.5. El 24 d'octubre del 2017, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va dictar un aute mitjançant el qual desestimava l'incident de nul·litat d'actuacions esmentat.
1.6. El 14 de novembre del 2017, la representació processal de la Sra. Olha Durytska va interposar un recurs d'empara, contra les resolucions esmentades, dictades per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, reconegut a l'article 10 de la Constitució.
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació jurídica de la recurrent
- Aquesta part considera que les resolucions dictades per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia han vulnerat el seu dret a la jurisdicció, reconegut a l'article 10 de la Constitució. De manera més concreta al·lega la vulneració del dret a obtenir una decisió "raonable, motivada, fonamentada en dret, complerta i congruent amb els motius del recurs d'apel·lació invocats en el recurs d'apel·lació, i no arbitrària."
- En primer lloc, retreu a la Sala Civil no haver "aplicat la normativa que li resultava aplicable."
- Seguidament, manifesta que no s'ha tingut en compte un fet suficientment acreditat durant la fase probatòria: el fet que els seus problemes mèdics tenien el seu origen i estaven causats per l'atropellament que va patir l'any 2005.
- El contingut de l'informe mèdic elaborat pel perit judicial és rebatut pels arguments mèdics de dos metges tractants, els quals han estat ignorats per la Sala Civil. Segons el seu parer, no es pot acceptar el criteri de l'expert judicial quan tots els altres professionals que han valorat la qüestió emeten una valoració diametralment oposada i degudament motivada.
- Així mateix, considera que el dictamen emès pel perit judicial no pot tenir validesa, atès que el seu autor no és metge forense i no té la formació específica en medicina legal i forense.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració del dret esmentat, que anul·li les resolucions impugnades i que reposi la part recurrent en la plenitud del seu dret mitjançant l'adopció de les mesures necessàries.
2.2. Argumentació de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia
- La Sala Civil exposa que l'accident va succeir 8 anys enrere i que en el marc de la causa penal en què es va condemnar la conductora del vehicle per un delicte menor de lesions per imprudència greu, la recurrent va rebre una indemnització total i definitiva pels perjudicis soferts d'un import de 12.385,59 € i que la recurrent va desistir de les seves accions penals i civils.
- En el marc d'aquesta causa el perit judicial va concloure que les patologies adduïdes per la recurrent, les quals van aparèixer posteriorment a la seva alta mèdica de l'any 2005, no tenien relació de causalitat amb l'accident de trànsit.
- Pel que fa a la competència del perit judicial, la Sala Civil constata que aquest és metge generalista i que disposa d'un màster en valoració de dany corporal i peritació mèdica de la Universitat de Barcelona, títol necessari per realitzar els informes tecnicocientífics requerits per l'autoritat judicial al servei de medicina legal.
- Pel que fa al fons de l'informe, després de recordar els principis aplicats en la seva valoració, la Sala Civil considera que el dictamen emès va donar una resposta suficient per tal de resoldre el litigi, complint amb l'encàrrec efectuat per la Batllia de manera correcta i amb imparcialitat, tot i respectant la seva missió i el termini atorgat.
- Pel que fa al retret de la part recurrent en relació amb el nexe de causalitat existent entre l'accident i les seves patologies actuals, la Sala Civil reprèn el contingut de diverses opinions mèdiques que consten en les actuacions i conclou que no existeix una demostració convincent i científicament fonamentada que, malgrat la diferència de natura i de localització entre les lesions evidenciades l'any 2005 i aquelles que van ser diagnosticades anys després, es podia considerar que aquestes darreres tenien relació de causalitat amb l'accident. En definitiva, declara que no existeixen en les actuacions, elements suficients per validar aquesta hipòtesi i que la pericial judicial estableix clarament el contrari.
- En l'aute que resol l'incident de nul·litat d'actuacions, la Sala Civil manifesta que va contestar de manera motivada i detallada a tots els greuges formulats per la recurrent, tornant a valorar el material probatori que constava en les actuacions i arribant a les mateixes conclusions a les quals va arribar la Batllia, conclusions que dona per reproduïdes.
2.3. Argumentació del Ministeri Fiscal
- El Ministeri Fiscal considera que les resolucions impugnades estan suficientment fonamentades en Dret, són raonables i lògiques i no es poden en cap cas qualificar d'arbitràries. La Sala Civil va considerar que el perit judicial va examinar i va tenir en compte el conjunt dels nombrosos elements mèdics que consten en les actuacions i va concloure que no existia un nexe de causalitat entre l'accident de trànsit ocorregut l'any 2005 i les patologies sofertes actualment per la recurrent.
- Demana al Tribunal Constitucional que inadmeti a tràmit aquest recurs d'empara per la manca manifesta de contingut constitucional de les seves pretensions, d'acord amb l'article 37.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.
3. Fonament jurídic únic del Tribunal Constitucional
El Tribunal Constitucional no és un tribunal de tercera instància, ni tampoc un tribunal de cassació que pugui revisar les decisions dels òrgans judicials sobre el fons del cas tractat. Aquest judici d'empara està basat en la pretesa vulneració del "dret a la jurisdicció" establert per l'article 10 de la Constitució. I en aquest cas l'actuació del Tribunal Constitucional queda limitada a la comprovació de si s'ha permès a la recurrent la presentació dels seus arguments i l'aportació de proves. Entès aquest dret en sentit ampli com a integrador d'altres drets continguts en el mateix article 10, com fa la recurrent en el cos del recurs presentat, amb el dret a "obtenir una decisió fonamentada en Dret", aquest Tribunal Constitucional pot comprovar també que les resolucions judicials recorregudes no siguin arbitràries, estiguin motivades i es fonamentin en Dret. La selecció, la interpretació i l'aplicació del dret, així com la valoració de les proves corresponen en exclusiva a l'òrgan judicial de la jurisdicció ordinària que coneix de la causa. Les resolucions judicials recorregudes no són arbitràries o irraonables, estan motivades i basades en Dret. D'altra banda, cal recordar que la valoració de les proves correspon als òrgans jutjadors de la jurisdicció ordinària, precisant que el dret a demanar la presentació o la pràctica de proves forma part del dret del litigant a un procés degut i, el Tribunal Constitucional només és competent per verificar si la denegació d'una prova proposada és determinant per a la decisió final.
Per tot això que s'ha exposat.
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
DECIDEIX:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2017-55-RE interposat per la representació processal de la Sra. Olha Durytska contra la sentència del 20 de juliol del 2017 i contra l'aute del 24 d'octubre del mateix any, dictats per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia.
2. Notificar aquest aute a la representació processal de la recurrent, a la presidenta de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 14 de març del 2018.
Isidre Molas Batllori Dominique Rousseau
President Vicepresident
Laurence Burgorgue-Larsen Josep-D. Guàrdia Canela
Magistrada Magistrat
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 14 de novembre del 2017, per la representació processal de la Sra. Olha Durytska, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara, contra la sentència del 20 de juliol del 2017 i contra l'aute del 24 d'octubre del mateix any, dictats per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, reconegut a l'article 10 de la Constitució, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració del dret esmentat, que anul·li les resolucions impugnades i que reposi la part recurrent en la plenitud del seu dret mitjançant l'adopció de les mesures necessàries;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè;
Vist l'informe del Ministeri Fiscal de l'11 de desembre del 2017;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Isidre Molas Batllori;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. Arran de les lesions sofertes per un atropellament ocorregut l'any 2005 i després d'haver estat indemnitzada per la companyia d'assegurances de la conductora en el marc de la causa penal, ja que aquesta va ser condemnada per un delicte menor de lesions per imprudència greu, la Sra. Olha Durytska va formular una demanda civil en què demanava que es condemnés la defenent i la seva companyia d'assegurances al pagament de 9.929,49 € en concepte de despeses mèdiques no cobertes per la CASS, de desplaçament i de pèrdua salarial, incrementada de totes aquelles sumes que s'acreditin en període probatori en concepte de lucre cessans per continuïtat de la baixa laboral i futures despeses de desplaçament, en concepte d'incapacitat parcial permanent, pretium doloris, perjudici de lleure, estètic i altres conceptes que pugui determinar el metge forense per raó de les patologies i de les intervencions quirúrgiques patides a partir de l'any 2008, i la totalitat de les despeses judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat.
1.2. L'1 de setembre del 2016, la Secció Civil 6 de la Batllia va dictar una sentència mitjançant la qual decidia desestimar aquesta demanda.
1.3. La representació processal de la Sra. Olha Durytska va interposar un recurs d'apel·lació contra aquesta sentència i, el 20 de juliol, del 2017, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va dictar una sentència en què decidia desestimar aquest recurs i confirmar íntegrament la resolució de la primera instància.
1.4. La representació processal de la Sra. Olha Durytska va formular un incident de nul·litat d'actuacions en què considerava que s'havien vulnerat els seus drets a la jurisdicció i a obtenir una decisió fonamentada en Dret, reconeguts a l'article 10 de la Constitució.
1.5. El 24 d'octubre del 2017, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va dictar un aute mitjançant el qual desestimava l'incident de nul·litat d'actuacions esmentat.
1.6. El 14 de novembre del 2017, la representació processal de la Sra. Olha Durytska va interposar un recurs d'empara, contra les resolucions esmentades, dictades per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, reconegut a l'article 10 de la Constitució.
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació jurídica de la recurrent
- Aquesta part considera que les resolucions dictades per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia han vulnerat el seu dret a la jurisdicció, reconegut a l'article 10 de la Constitució. De manera més concreta al·lega la vulneració del dret a obtenir una decisió "raonable, motivada, fonamentada en dret, complerta i congruent amb els motius del recurs d'apel·lació invocats en el recurs d'apel·lació, i no arbitrària."
- En primer lloc, retreu a la Sala Civil no haver "aplicat la normativa que li resultava aplicable."
- Seguidament, manifesta que no s'ha tingut en compte un fet suficientment acreditat durant la fase probatòria: el fet que els seus problemes mèdics tenien el seu origen i estaven causats per l'atropellament que va patir l'any 2005.
- El contingut de l'informe mèdic elaborat pel perit judicial és rebatut pels arguments mèdics de dos metges tractants, els quals han estat ignorats per la Sala Civil. Segons el seu parer, no es pot acceptar el criteri de l'expert judicial quan tots els altres professionals que han valorat la qüestió emeten una valoració diametralment oposada i degudament motivada.
- Així mateix, considera que el dictamen emès pel perit judicial no pot tenir validesa, atès que el seu autor no és metge forense i no té la formació específica en medicina legal i forense.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració del dret esmentat, que anul·li les resolucions impugnades i que reposi la part recurrent en la plenitud del seu dret mitjançant l'adopció de les mesures necessàries.
2.2. Argumentació de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia
- La Sala Civil exposa que l'accident va succeir 8 anys enrere i que en el marc de la causa penal en què es va condemnar la conductora del vehicle per un delicte menor de lesions per imprudència greu, la recurrent va rebre una indemnització total i definitiva pels perjudicis soferts d'un import de 12.385,59 € i que la recurrent va desistir de les seves accions penals i civils.
- En el marc d'aquesta causa el perit judicial va concloure que les patologies adduïdes per la recurrent, les quals van aparèixer posteriorment a la seva alta mèdica de l'any 2005, no tenien relació de causalitat amb l'accident de trànsit.
- Pel que fa a la competència del perit judicial, la Sala Civil constata que aquest és metge generalista i que disposa d'un màster en valoració de dany corporal i peritació mèdica de la Universitat de Barcelona, títol necessari per realitzar els informes tecnicocientífics requerits per l'autoritat judicial al servei de medicina legal.
- Pel que fa al fons de l'informe, després de recordar els principis aplicats en la seva valoració, la Sala Civil considera que el dictamen emès va donar una resposta suficient per tal de resoldre el litigi, complint amb l'encàrrec efectuat per la Batllia de manera correcta i amb imparcialitat, tot i respectant la seva missió i el termini atorgat.
- Pel que fa al retret de la part recurrent en relació amb el nexe de causalitat existent entre l'accident i les seves patologies actuals, la Sala Civil reprèn el contingut de diverses opinions mèdiques que consten en les actuacions i conclou que no existeix una demostració convincent i científicament fonamentada que, malgrat la diferència de natura i de localització entre les lesions evidenciades l'any 2005 i aquelles que van ser diagnosticades anys després, es podia considerar que aquestes darreres tenien relació de causalitat amb l'accident. En definitiva, declara que no existeixen en les actuacions, elements suficients per validar aquesta hipòtesi i que la pericial judicial estableix clarament el contrari.
- En l'aute que resol l'incident de nul·litat d'actuacions, la Sala Civil manifesta que va contestar de manera motivada i detallada a tots els greuges formulats per la recurrent, tornant a valorar el material probatori que constava en les actuacions i arribant a les mateixes conclusions a les quals va arribar la Batllia, conclusions que dona per reproduïdes.
2.3. Argumentació del Ministeri Fiscal
- El Ministeri Fiscal considera que les resolucions impugnades estan suficientment fonamentades en Dret, són raonables i lògiques i no es poden en cap cas qualificar d'arbitràries. La Sala Civil va considerar que el perit judicial va examinar i va tenir en compte el conjunt dels nombrosos elements mèdics que consten en les actuacions i va concloure que no existia un nexe de causalitat entre l'accident de trànsit ocorregut l'any 2005 i les patologies sofertes actualment per la recurrent.
- Demana al Tribunal Constitucional que inadmeti a tràmit aquest recurs d'empara per la manca manifesta de contingut constitucional de les seves pretensions, d'acord amb l'article 37.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.
3. Fonament jurídic únic del Tribunal Constitucional
El Tribunal Constitucional no és un tribunal de tercera instància, ni tampoc un tribunal de cassació que pugui revisar les decisions dels òrgans judicials sobre el fons del cas tractat. Aquest judici d'empara està basat en la pretesa vulneració del "dret a la jurisdicció" establert per l'article 10 de la Constitució. I en aquest cas l'actuació del Tribunal Constitucional queda limitada a la comprovació de si s'ha permès a la recurrent la presentació dels seus arguments i l'aportació de proves. Entès aquest dret en sentit ampli com a integrador d'altres drets continguts en el mateix article 10, com fa la recurrent en el cos del recurs presentat, amb el dret a "obtenir una decisió fonamentada en Dret", aquest Tribunal Constitucional pot comprovar també que les resolucions judicials recorregudes no siguin arbitràries, estiguin motivades i es fonamentin en Dret. La selecció, la interpretació i l'aplicació del dret, així com la valoració de les proves corresponen en exclusiva a l'òrgan judicial de la jurisdicció ordinària que coneix de la causa. Les resolucions judicials recorregudes no són arbitràries o irraonables, estan motivades i basades en Dret. D'altra banda, cal recordar que la valoració de les proves correspon als òrgans jutjadors de la jurisdicció ordinària, precisant que el dret a demanar la presentació o la pràctica de proves forma part del dret del litigant a un procés degut i, el Tribunal Constitucional només és competent per verificar si la denegació d'una prova proposada és determinant per a la decisió final.
Per tot això que s'ha exposat.
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
DECIDEIX:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2017-55-RE interposat per la representació processal de la Sra. Olha Durytska contra la sentència del 20 de juliol del 2017 i contra l'aute del 24 d'octubre del mateix any, dictats per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia.
2. Notificar aquest aute a la representació processal de la recurrent, a la presidenta de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 14 de març del 2018.
Isidre Molas Batllori Dominique Rousseau
President Vicepresident
Laurence Burgorgue-Larsen Josep-D. Guàrdia Canela
Magistrada Magistrat