CAUSA 2018-13-RE
(Dardaillon i Libson c/ Govern d'Andorra)
Número de registre 130-2018. Recurs d'empara
Aute del 4 de juny del 2018
_________________________________________________________________
BOPA núm. 36, del 13 de jny del 2018
(Dardaillon i Libson c/ Govern d'Andorra)
Número de registre 130-2018. Recurs d'empara
Aute del 4 de juny del 2018
_________________________________________________________________
BOPA núm. 36, del 13 de jny del 2018
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 21 de març del 2018, per la representació processal dels Srs. Christophe Philippe Dardaillon i Elsa Julie Libson, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra la sentència del 19 de febrer del 2018, dictada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a l'educació, reconegut a l'article 20 de la Constitució, així com dels drets reconeguts als articles 3 i 28 de la Convenció sobre els drets de l'infant, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració del dret esmentat i quantes nul·litats procedeixin, i, que "mentre s'examina aquest recurs, per tal que no es consumi la vulneració d'aquest dret, se suspengui la decisió de no renovació de l'autorització de residència i treball dels Srs. Christophe Dardaillon i Elsa Julie Libson";
Vista la Constitució, especialment els articles 20, 41.2, 98 c) i 102;
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Vist l'informe del Ministeri Fiscal del 18 d'abril del 2018;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Isidre Molas Batllori;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. Els Srs. Christophe Philippe Dardaillon i Elsa Julie Libson van presentar una demanda jurisdiccional en què sol·licitaven l'anul·lació de les resolucions del Govern mitjançant les quals, d'acord amb les disposicions de l'article 67 b) i d) de la Llei qualificada d'immigració, s'acordava no renovar les seves autoritzacions de residència i treball, ja que havien falsejat i omès dades en la seva sol·licitud inicial i, a més, atesos els seus antecedents penals representaven un risc per a la seguretat i l'ordre públic.
1.2. El 14 de setembre del 2017, la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va dictar una sentència en què desestimava aquesta demanda.
1.3. La representació processal dels Srs. Christophe Philippe Dardaillon i Elsa Julie Libson va interposar un recurs d'apel·lació contra aquesta sentència, i, el 19 de febrer del 2018, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia va dictar una sentència que desestimava aquest recurs i confirmava la decisió de la primera instància.
1.4. El 21 de març del 2018, la representació processal dels Srs. Christophe Dardaillon i Elsa Julie Libson va interposar un recurs d'empara contra la sentència del 19 de febrer del 2018, dictada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a l'educació, reconegut a l'article 20 de la Constitució, així com dels drets reconeguts als articles 3 i 28 de la Convenció sobre els drets de l'infant.
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació jurídica dels recurrents
- Aquesta part al·lega que la decisió de no renovació de l'autorització de residència i treball dels pares afecta per via de conseqüència els seus fills menors, i recorda l'article 3.1 de la Convenció sobre els drets de l'infant, que disposa que en totes les decisions administratives, judicials i d'altres, la consideració primordial ha de ser l'interès superior de l'infant.
- Segons el seu parer, la Sala Administrativa no ha tingut en compte aquest interès superior, ja que provoca de facto la interrupció de l'escolarització dels menors per un període de temps més o menys llarg.
- La decisió de la Sala Administrativa és incoherent, perquè d'una banda interromp l'escolarització dels infants per un període desconegut quan l'article 28 de la Convenció esmentada insta als Estats a prendre mesures per fonamentar la regularitat de la freqüentació escolar.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració del dret esmentat i quantes nul·litats procedeixin, i, que "mentre s'examina aquest recurs, per tal que no es consumi la vulneració d'aquest dret, se suspengui la decisió de no renovació de l'autorització de residència i treball dels Srs. Christophe Dardaillon i Elsa Julie Libson".
2.2. Argumentació de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia
- Aquesta Sala destaca que en l'expedient de sol·licitud de renovació, els recurrents mateixos reconeixen haver efectuat una declaració falsa en la seva sol·licitud inicial, i l'argument de l'apel·lació segons el qual es tractaria d'un oblit, d'un error o d'una ignorància que no són assimilables a un frau o a un falsejament, no pot prosperar.
- Exposa els antecedents penals que els recurrents tenen a França, en concret el Sr. Christophe Philippe Dardaillon per lesions doloses, estafes, abús de confiança, falsedat, treball dissimulat i abús de bé socials, i, la Sra. Elsa Julie Libson per estafa i per infracció sobre la venda de begudes, i conclou que aquests antecedents permeten considerar la seva conducta reprensible, la qual és un risc per a l'ordre públic.
- Pel que fa a l'al·legació sobre la vulneració dels drets dels seus fills, la Sala Administrativa considera que aquest greuge tampoc pot prosperar, ja que els pares van ser titulars d'una autorització d'immigració d'una durada d'1 any i que els menors viuen amb els pares i continuen vivint amb ells després de la no renovació de l'autorització de residència i treball, afegint que aquesta decisió no afecta a la salut, ni a la vida social dels infants.
2.3. Argumentació del Ministeri Fiscal
- El Ministeri Fiscal manifesta que els recurrents no han seguit la via processal idònia per tal de presentar el recurs d'empara, ja que invoquen la vulneració del dret a l'educació dels seus fills, reconegut a l'article 20 de la Constitució i, en aquest cas, hagués calgut seguir la via del procediment urgent i preferent, previst a l'article 41.1 de la Constitució i desenvolupat a la Llei transitòria de procediments judicials.
- No obstant això, si allò que pretenen al·legar és la vulneració del dret a la jurisdicció, reconegut a l'article 10 de la Constitució, fet que no es desprèn del seu escrit de recurs, tampoc s'ha interposat l'incident de nul·litat d'actuacions previ i preceptiu davant la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia per poder presentar l'empara esmentada.
- Per aquests motius, demana al Tribunal Constitucional que declari la inadmissió a tràmit ad limine d'aquest recurs d'empara.
3. Fonament jurídic únic del Tribunal Constitucional
En el cos de l'escrit del recurs d'empara presentat pels recurrents s'al·lega la vulneració del dret a l'educació, reconegut a l'article 20 de la Constitució, i la vulneració dels articles 3 i 28 de la Convenció dels drets de l'infant. Però, els recurrents no han exhaurit les possibilitats que els ofereix la llei per a defensar aquest dret, ja que no consta que hagin seguit el procediment urgent i preferent previst a l'article 41.1 de la Constitució i desenvolupat en la Llei transitòria de procediments judicials. L'article 15 d'aquesta Llei disposa que: "En cas de lesió als drets i llibertats reconeguts en els capítols III i IV de la Constitució, es podrà presentar demanda inclús verbal al batlle de guàrdia per garantir el respecte dels drets fonamentals o fer cessar la situació il·lícita", procediment que té dues instàncies, la segona davant del Tribunal Superior de Justícia (article 16), que en tot cas no consta que s'hagi realitzat i completat.
La via de defensa processal adoptada en aquest cas ha estat la presentació d'un recurs d'apel·lació contra la sentència desestimatòria de la primera instància, en què es legitimava la denegació de la renovació de l'autorització de residència i treball dels recurrents, i, a través d'aquell recurs s'al·legava el respecte al dret establert a l'article 20 de la Constitució i, encara que això no sigui explícit, la part recurrent se situa en el marc dels drets compresos a l'article 10 de la Constitució. Si aquest fos el cas, la possibilitat d'accés al recurs d'empara tampoc s'hauria completat, perquè no hauria culminat amb la fase que correspon a la presentació d'un incident de nul·litat d'actuacions mitjançant la qual es finalitzaria el procediment ordinari, actuació processal que és prèvia i preceptiva per a la presentació del recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional.
Per tot això que s'ha exposat.
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
DECIDEIX:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2018-13-RE interposat per la representació processal dels Srs. Christophe Philippe Dardaillon i Elsa Julie Libson contra la sentència del 19 de febrer del 2018, dictada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia.
2. Notificar aquest aute a la representació processal dels recurrents, a la presidenta de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 4 de juny del 2018.
Isidre Molas Batllori Dominique Rousseau
President Vicepresident
Laurence Burgorgue-Larsen Josep-D. Guàrdia Canela
Magistrada Magistrat
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 21 de març del 2018, per la representació processal dels Srs. Christophe Philippe Dardaillon i Elsa Julie Libson, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra la sentència del 19 de febrer del 2018, dictada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a l'educació, reconegut a l'article 20 de la Constitució, així com dels drets reconeguts als articles 3 i 28 de la Convenció sobre els drets de l'infant, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració del dret esmentat i quantes nul·litats procedeixin, i, que "mentre s'examina aquest recurs, per tal que no es consumi la vulneració d'aquest dret, se suspengui la decisió de no renovació de l'autorització de residència i treball dels Srs. Christophe Dardaillon i Elsa Julie Libson";
Vista la Constitució, especialment els articles 20, 41.2, 98 c) i 102;
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Vist l'informe del Ministeri Fiscal del 18 d'abril del 2018;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Isidre Molas Batllori;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. Els Srs. Christophe Philippe Dardaillon i Elsa Julie Libson van presentar una demanda jurisdiccional en què sol·licitaven l'anul·lació de les resolucions del Govern mitjançant les quals, d'acord amb les disposicions de l'article 67 b) i d) de la Llei qualificada d'immigració, s'acordava no renovar les seves autoritzacions de residència i treball, ja que havien falsejat i omès dades en la seva sol·licitud inicial i, a més, atesos els seus antecedents penals representaven un risc per a la seguretat i l'ordre públic.
1.2. El 14 de setembre del 2017, la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va dictar una sentència en què desestimava aquesta demanda.
1.3. La representació processal dels Srs. Christophe Philippe Dardaillon i Elsa Julie Libson va interposar un recurs d'apel·lació contra aquesta sentència, i, el 19 de febrer del 2018, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia va dictar una sentència que desestimava aquest recurs i confirmava la decisió de la primera instància.
1.4. El 21 de març del 2018, la representació processal dels Srs. Christophe Dardaillon i Elsa Julie Libson va interposar un recurs d'empara contra la sentència del 19 de febrer del 2018, dictada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a l'educació, reconegut a l'article 20 de la Constitució, així com dels drets reconeguts als articles 3 i 28 de la Convenció sobre els drets de l'infant.
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació jurídica dels recurrents
- Aquesta part al·lega que la decisió de no renovació de l'autorització de residència i treball dels pares afecta per via de conseqüència els seus fills menors, i recorda l'article 3.1 de la Convenció sobre els drets de l'infant, que disposa que en totes les decisions administratives, judicials i d'altres, la consideració primordial ha de ser l'interès superior de l'infant.
- Segons el seu parer, la Sala Administrativa no ha tingut en compte aquest interès superior, ja que provoca de facto la interrupció de l'escolarització dels menors per un període de temps més o menys llarg.
- La decisió de la Sala Administrativa és incoherent, perquè d'una banda interromp l'escolarització dels infants per un període desconegut quan l'article 28 de la Convenció esmentada insta als Estats a prendre mesures per fonamentar la regularitat de la freqüentació escolar.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració del dret esmentat i quantes nul·litats procedeixin, i, que "mentre s'examina aquest recurs, per tal que no es consumi la vulneració d'aquest dret, se suspengui la decisió de no renovació de l'autorització de residència i treball dels Srs. Christophe Dardaillon i Elsa Julie Libson".
2.2. Argumentació de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia
- Aquesta Sala destaca que en l'expedient de sol·licitud de renovació, els recurrents mateixos reconeixen haver efectuat una declaració falsa en la seva sol·licitud inicial, i l'argument de l'apel·lació segons el qual es tractaria d'un oblit, d'un error o d'una ignorància que no són assimilables a un frau o a un falsejament, no pot prosperar.
- Exposa els antecedents penals que els recurrents tenen a França, en concret el Sr. Christophe Philippe Dardaillon per lesions doloses, estafes, abús de confiança, falsedat, treball dissimulat i abús de bé socials, i, la Sra. Elsa Julie Libson per estafa i per infracció sobre la venda de begudes, i conclou que aquests antecedents permeten considerar la seva conducta reprensible, la qual és un risc per a l'ordre públic.
- Pel que fa a l'al·legació sobre la vulneració dels drets dels seus fills, la Sala Administrativa considera que aquest greuge tampoc pot prosperar, ja que els pares van ser titulars d'una autorització d'immigració d'una durada d'1 any i que els menors viuen amb els pares i continuen vivint amb ells després de la no renovació de l'autorització de residència i treball, afegint que aquesta decisió no afecta a la salut, ni a la vida social dels infants.
2.3. Argumentació del Ministeri Fiscal
- El Ministeri Fiscal manifesta que els recurrents no han seguit la via processal idònia per tal de presentar el recurs d'empara, ja que invoquen la vulneració del dret a l'educació dels seus fills, reconegut a l'article 20 de la Constitució i, en aquest cas, hagués calgut seguir la via del procediment urgent i preferent, previst a l'article 41.1 de la Constitució i desenvolupat a la Llei transitòria de procediments judicials.
- No obstant això, si allò que pretenen al·legar és la vulneració del dret a la jurisdicció, reconegut a l'article 10 de la Constitució, fet que no es desprèn del seu escrit de recurs, tampoc s'ha interposat l'incident de nul·litat d'actuacions previ i preceptiu davant la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia per poder presentar l'empara esmentada.
- Per aquests motius, demana al Tribunal Constitucional que declari la inadmissió a tràmit ad limine d'aquest recurs d'empara.
3. Fonament jurídic únic del Tribunal Constitucional
En el cos de l'escrit del recurs d'empara presentat pels recurrents s'al·lega la vulneració del dret a l'educació, reconegut a l'article 20 de la Constitució, i la vulneració dels articles 3 i 28 de la Convenció dels drets de l'infant. Però, els recurrents no han exhaurit les possibilitats que els ofereix la llei per a defensar aquest dret, ja que no consta que hagin seguit el procediment urgent i preferent previst a l'article 41.1 de la Constitució i desenvolupat en la Llei transitòria de procediments judicials. L'article 15 d'aquesta Llei disposa que: "En cas de lesió als drets i llibertats reconeguts en els capítols III i IV de la Constitució, es podrà presentar demanda inclús verbal al batlle de guàrdia per garantir el respecte dels drets fonamentals o fer cessar la situació il·lícita", procediment que té dues instàncies, la segona davant del Tribunal Superior de Justícia (article 16), que en tot cas no consta que s'hagi realitzat i completat.
La via de defensa processal adoptada en aquest cas ha estat la presentació d'un recurs d'apel·lació contra la sentència desestimatòria de la primera instància, en què es legitimava la denegació de la renovació de l'autorització de residència i treball dels recurrents, i, a través d'aquell recurs s'al·legava el respecte al dret establert a l'article 20 de la Constitució i, encara que això no sigui explícit, la part recurrent se situa en el marc dels drets compresos a l'article 10 de la Constitució. Si aquest fos el cas, la possibilitat d'accés al recurs d'empara tampoc s'hauria completat, perquè no hauria culminat amb la fase que correspon a la presentació d'un incident de nul·litat d'actuacions mitjançant la qual es finalitzaria el procediment ordinari, actuació processal que és prèvia i preceptiva per a la presentació del recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional.
Per tot això que s'ha exposat.
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
DECIDEIX:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2018-13-RE interposat per la representació processal dels Srs. Christophe Philippe Dardaillon i Elsa Julie Libson contra la sentència del 19 de febrer del 2018, dictada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia.
2. Notificar aquest aute a la representació processal dels recurrents, a la presidenta de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 4 de juny del 2018.
Isidre Molas Batllori Dominique Rousseau
President Vicepresident
Laurence Burgorgue-Larsen Josep-D. Guàrdia Canela
Magistrada Magistrat