CAUSA 2018-30-RE
(UTE SAUR-VALLNET c/ Govern d'Andorra)
Número de registre 294-2018. Recurs d'empara
Aute del 12 de novembre del 2018
_________________________________________________________________
BOPA núm. 69, del 21 de novembre del 2018
(UTE SAUR-VALLNET c/ Govern d'Andorra)
Número de registre 294-2018. Recurs d'empara
Aute del 12 de novembre del 2018
_________________________________________________________________
BOPA núm. 69, del 21 de novembre del 2018
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 3 de juliol del 2018, per la representació processal de la UTE SAUR-VALLNET, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra l'aute del 19 d'abril del 2018, contra la sentència del 18 de maig del mateix any i contra l'aute del 22 de juny també d'aquest mateix any, dictats per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració dels drets a la jurisdicció, a un procés degut i a la defensa, reconeguts a l'article 10 de la Constitució, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats i que anul·li les resolucions impugnades;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102;
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Vist l'informe del Ministeri Fiscal del 27 de juliol del 2018;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Dominique Rousseau;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. El Govern d'Andorra va iniciar l'any 2007 un expedient administratiu contra la UTE SAUR-VALLNET en què li reclamava 1.587.976,34 € per procedir a la indemnització dels perjudicis ocasionats amb motiu de l'incompliment de les clàusules i condicions contractuals en la construcció de l'estació de depuració d'aigües residuals de la Massana i 241.042,89 € en concepte de despeses d'auditoria i de reparació, derivades de l'abandó de l'estació depuradora fins al 31 d'octubre del 2005.
1.2. En via jurisdiccional contenciosa, la representació processal de la UTE SAUR-VALLNET va impugnar la decisió del Govern i, l'1 de setembre del 2008, la Secció Administrativa de la Batllia, mitjançant sentència, va declarar que la resolució del Govern era ajustada a Dret i als fins que legitimaven l'activitat administrativa.
1.3. Al marge del llarg iter processal d'aquest litigi, i després d'un procés de revisió de la sentència d'apel·lació de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, com a conseqüència d'una resolució dictada pel Tribunal Europeu dels Drets Humans, i en el marc de l'apel·lació represa, el 19 d'abril del 2018, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia va dictar un aute mitjançant el qual refusava, com a mitjà probatori sol·licitat per la UTE recurrent, la incorporació a les actuacions d'una còpia d'un peritatge encomanat pel Govern abans l'obertura de l'expedient contra la UTE recurrent, la qual hi havia tingut accés de manera casual.
1.4. El 18 de maig del 2018, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia va dictar una sentència en el fons en què desestimava el recurs d'apel·lació de la UTE SAUR-VALLNET i confirmava la sentència de la primera instància, dictada l'any 2008.
1.5. La representació processal de la UTE SAUR-VALLNET va interposar un incident de nul·litat d'actuacions en què considerava que s'havia vulnerat el seu dret a la jurisdicció, reconegut a l'article 10 de la Constitució.
1.6. El 22 de juny del 2018, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia va dictar un aute en què desestimava l'incident de nul·litat d'actuacions esmentat.
1.7. El 3 de juliol del 2018, la representació processal de la UTE SAUR-VALLNET va presentar un recurs d'empara contra l'aute del 19 d'abril del 2018, contra la sentència del 18 de maig del mateix any i contra l'aute del 22 de juny també d'aquest mateix any, dictats per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració dels drets a la jurisdicció, a un procés degut i a la defensa, reconeguts a l'article 10 de la Constitució.
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació jurídica de la UTE SAUR-VALLNET
- Per tal d'impugnar l'import reclamat pel Govern de 1.587.976,34 € per la reparació de l'EDAR de la Massana, aquesta part va demanar la incorporació a les actuacions d'un peritatge que valorava aquesta reparació en 444.776,14 €, un valor més de tres vegades inferior a allò que sol·licitava el Govern.
- Aquesta valoració havia estat efectuada per una de les dues empreses que es van presentar a un concurs del Govern per fer-se càrrec de totes les depuradores d'Andorra, tanmateix, el concurs va ser adjudicat a l'altra empresa.
- Independentment que aquest peritatge no fos l'oferta guanyadora, s'havia d'acceptar com a prova als efectes d'abundar en la petició deduïda en la demanda de declaració de nul·litat de l'acte administratiu, atès que era una prova rellevant que no s'havia aportat i que s'havia ocultat a aquesta part.
- Aquesta part ha tingut coneixement del contingut d'aquest peritatge en una data recent durant el període en què els autes estaven vistos per sentència.
- S'ha causat indefensió a aquesta part, perquè el Govern que estava en possessió d'aquell document havia d'haver-lo incorporat a l'expedient.
- Per tant, la desestimació d'aquesta prova, que considera importantíssima per a la resolució del fons de l'assumpte, és irracional i absurda i incorre en indefensió, una indefensió que no és merament formal, sinó material, ja que es tracta d'una privació real i substancial dels mitjans d'al·legació i de prova, amb un perjudici de conseqüències pràctiques.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats i que anul·li les resolucions impugnades.
2.2. Argumentació de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia
- Entre d'altres punts, la Sala Administrativa destaca que el document en qüestió no formava part de l'expedient administratiu d'aquesta causa, sinó d'un procediment diferent, com és el de la contractació del nou adjudicatari per a l'explotació de totes les depuradores d'Andorra.
- Per consegüent, aquesta oferta no havia de figurar en l'expedient administratiu d'aquesta causa, afegint que la part recurrent l'havia obtingut de manera casual i que, a més, no justificava que s'hi hagués hagut d'incorporar.
- La Sala Administrativa també fa palès que aquesta oferta no va resultar adjudicatària, tot i el baix preu en què va valorar la reforma de la depuradora de la Massana, afegint que a la data en què es va presentar encara no es coneixia el cost de la reparació, ja que no es tenia constància dels desperfectes que van ser observats posteriorment.
- Així mateix, la Sala Administrativa precisa que les proves que es van practicar en via administrativa abans de dictar-se la resolució que és objecte d'aquestes actuacions, es van fer per les entitats proposades pel recurrent mateix i, si no estava d'acord amb el resultat, hagués pogut encarregar-ne d'altres abans la resolució del procediment administratiu, o en el seu cas, abans la interposició del recurs en via administrativa, afegint que res impedia que les proposés en via contenciosa.
- En definitiva, no hi havia cap impossibilitat en sol·licitar la pràctica d'una prova pericial i, per tal com no ho va fer, la part recurrent no pot al·legar ara la vulneració dels seus drets a un procés degut i a la defensa.
2.3. Argumentació del Ministeri Fiscal
- El Ministeri Fiscal considera que la Sala Administrativa dona una resposta cabal, extensa i raonable en relació amb les qüestions plantejades i exposa de manera clara els elements sobre la base dels quals es fonamenta i els motius pels quals denega la prova sol·licitada per la part recurrent.
- Recorda que les normes processals estan reservades a la Llei i la interpretació de la legalitat ordinària és competència per natura dels tribunals ordinaris, així com que el recurs d'empara no converteix el Tribunal Constitucional en un tercer grau de jurisdicció.
- Per aquests motius, demana al Tribunal Constitucional que declari la inadmissió a tràmit d'aquest recurs d'empara per la manca manifesta de contingut constitucional de les seves pretensions, d'acord amb les disposicions de l'article 37.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. D'acord amb la seva jurisprudència constant, el recurs d'empara no és una tercera instància, la seva competència consisteix únicament en garantir que les decisions impugnades davant seu, a través d'aquesta via, respectin les exigències constitucionals enunciades especialment a l'article 10 de la Constitució.
3.2. D'acord amb l'article 10 de la Constitució, el dret a la jurisdicció, el principi de contradicció, el principi de la igualtat d'armes i el dret a la defensa impliquen necessàriament el dret de les parts a aportar les proves per recolzar les seves pretensions.
3.3. L'administració de les proves sol·licitades per les parts correspon a les jurisdiccions ordinàries, salvat que la seva denegació privi a una de les parts de la possibilitat d'aportar un element determinant per a la solució del litigi.
3.4. En aquesta causa, del procediment contenciós es desprèn que la part recurrent no va demanar en via contenciosa practicar la prova pericial que hagués pogut contradir els informes aportats pel Govern.
3.5. Tan sols va demanar que es tingués en compte una oferta presentada en el marc d'un concurs per al servei d'explotació, conservació i manteniment de les estacions depuradores d'aigües residuals d'Andorra.
3.6. Per tant, cal declarar que la Sala Administrativa ha fonamentat de manera suficient la seva decisió pel fet de considerar que no havia vulnerat els drets a un procés degut i a la defensa de la UTE recurrent, ja que aquesta havia tingut la possibilitat de demanar la pràctica d'una prova pericial per contradir la posició del Govern i no ho va fer.
Per tot això que s'ha exposat.
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
DECIDEIX:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2018-30-RE interposat per la representació processal de la UTE SAUR-VALLNET contra les resolucions impugnades de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia.
2. Notificar aquest aute a la representació processal de la UTE recurrent, a la presidenta de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 12 de novembre del 2018.
Dominique Rousseau Josep-D. Guàrdia Canela
President Vicepresident
Laurence Burgorgue-Larsen
Magistrada
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 3 de juliol del 2018, per la representació processal de la UTE SAUR-VALLNET, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra l'aute del 19 d'abril del 2018, contra la sentència del 18 de maig del mateix any i contra l'aute del 22 de juny també d'aquest mateix any, dictats per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració dels drets a la jurisdicció, a un procés degut i a la defensa, reconeguts a l'article 10 de la Constitució, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats i que anul·li les resolucions impugnades;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102;
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Vist l'informe del Ministeri Fiscal del 27 de juliol del 2018;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Dominique Rousseau;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. El Govern d'Andorra va iniciar l'any 2007 un expedient administratiu contra la UTE SAUR-VALLNET en què li reclamava 1.587.976,34 € per procedir a la indemnització dels perjudicis ocasionats amb motiu de l'incompliment de les clàusules i condicions contractuals en la construcció de l'estació de depuració d'aigües residuals de la Massana i 241.042,89 € en concepte de despeses d'auditoria i de reparació, derivades de l'abandó de l'estació depuradora fins al 31 d'octubre del 2005.
1.2. En via jurisdiccional contenciosa, la representació processal de la UTE SAUR-VALLNET va impugnar la decisió del Govern i, l'1 de setembre del 2008, la Secció Administrativa de la Batllia, mitjançant sentència, va declarar que la resolució del Govern era ajustada a Dret i als fins que legitimaven l'activitat administrativa.
1.3. Al marge del llarg iter processal d'aquest litigi, i després d'un procés de revisió de la sentència d'apel·lació de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, com a conseqüència d'una resolució dictada pel Tribunal Europeu dels Drets Humans, i en el marc de l'apel·lació represa, el 19 d'abril del 2018, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia va dictar un aute mitjançant el qual refusava, com a mitjà probatori sol·licitat per la UTE recurrent, la incorporació a les actuacions d'una còpia d'un peritatge encomanat pel Govern abans l'obertura de l'expedient contra la UTE recurrent, la qual hi havia tingut accés de manera casual.
1.4. El 18 de maig del 2018, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia va dictar una sentència en el fons en què desestimava el recurs d'apel·lació de la UTE SAUR-VALLNET i confirmava la sentència de la primera instància, dictada l'any 2008.
1.5. La representació processal de la UTE SAUR-VALLNET va interposar un incident de nul·litat d'actuacions en què considerava que s'havia vulnerat el seu dret a la jurisdicció, reconegut a l'article 10 de la Constitució.
1.6. El 22 de juny del 2018, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia va dictar un aute en què desestimava l'incident de nul·litat d'actuacions esmentat.
1.7. El 3 de juliol del 2018, la representació processal de la UTE SAUR-VALLNET va presentar un recurs d'empara contra l'aute del 19 d'abril del 2018, contra la sentència del 18 de maig del mateix any i contra l'aute del 22 de juny també d'aquest mateix any, dictats per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració dels drets a la jurisdicció, a un procés degut i a la defensa, reconeguts a l'article 10 de la Constitució.
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació jurídica de la UTE SAUR-VALLNET
- Per tal d'impugnar l'import reclamat pel Govern de 1.587.976,34 € per la reparació de l'EDAR de la Massana, aquesta part va demanar la incorporació a les actuacions d'un peritatge que valorava aquesta reparació en 444.776,14 €, un valor més de tres vegades inferior a allò que sol·licitava el Govern.
- Aquesta valoració havia estat efectuada per una de les dues empreses que es van presentar a un concurs del Govern per fer-se càrrec de totes les depuradores d'Andorra, tanmateix, el concurs va ser adjudicat a l'altra empresa.
- Independentment que aquest peritatge no fos l'oferta guanyadora, s'havia d'acceptar com a prova als efectes d'abundar en la petició deduïda en la demanda de declaració de nul·litat de l'acte administratiu, atès que era una prova rellevant que no s'havia aportat i que s'havia ocultat a aquesta part.
- Aquesta part ha tingut coneixement del contingut d'aquest peritatge en una data recent durant el període en què els autes estaven vistos per sentència.
- S'ha causat indefensió a aquesta part, perquè el Govern que estava en possessió d'aquell document havia d'haver-lo incorporat a l'expedient.
- Per tant, la desestimació d'aquesta prova, que considera importantíssima per a la resolució del fons de l'assumpte, és irracional i absurda i incorre en indefensió, una indefensió que no és merament formal, sinó material, ja que es tracta d'una privació real i substancial dels mitjans d'al·legació i de prova, amb un perjudici de conseqüències pràctiques.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats i que anul·li les resolucions impugnades.
2.2. Argumentació de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia
- Entre d'altres punts, la Sala Administrativa destaca que el document en qüestió no formava part de l'expedient administratiu d'aquesta causa, sinó d'un procediment diferent, com és el de la contractació del nou adjudicatari per a l'explotació de totes les depuradores d'Andorra.
- Per consegüent, aquesta oferta no havia de figurar en l'expedient administratiu d'aquesta causa, afegint que la part recurrent l'havia obtingut de manera casual i que, a més, no justificava que s'hi hagués hagut d'incorporar.
- La Sala Administrativa també fa palès que aquesta oferta no va resultar adjudicatària, tot i el baix preu en què va valorar la reforma de la depuradora de la Massana, afegint que a la data en què es va presentar encara no es coneixia el cost de la reparació, ja que no es tenia constància dels desperfectes que van ser observats posteriorment.
- Així mateix, la Sala Administrativa precisa que les proves que es van practicar en via administrativa abans de dictar-se la resolució que és objecte d'aquestes actuacions, es van fer per les entitats proposades pel recurrent mateix i, si no estava d'acord amb el resultat, hagués pogut encarregar-ne d'altres abans la resolució del procediment administratiu, o en el seu cas, abans la interposició del recurs en via administrativa, afegint que res impedia que les proposés en via contenciosa.
- En definitiva, no hi havia cap impossibilitat en sol·licitar la pràctica d'una prova pericial i, per tal com no ho va fer, la part recurrent no pot al·legar ara la vulneració dels seus drets a un procés degut i a la defensa.
2.3. Argumentació del Ministeri Fiscal
- El Ministeri Fiscal considera que la Sala Administrativa dona una resposta cabal, extensa i raonable en relació amb les qüestions plantejades i exposa de manera clara els elements sobre la base dels quals es fonamenta i els motius pels quals denega la prova sol·licitada per la part recurrent.
- Recorda que les normes processals estan reservades a la Llei i la interpretació de la legalitat ordinària és competència per natura dels tribunals ordinaris, així com que el recurs d'empara no converteix el Tribunal Constitucional en un tercer grau de jurisdicció.
- Per aquests motius, demana al Tribunal Constitucional que declari la inadmissió a tràmit d'aquest recurs d'empara per la manca manifesta de contingut constitucional de les seves pretensions, d'acord amb les disposicions de l'article 37.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. D'acord amb la seva jurisprudència constant, el recurs d'empara no és una tercera instància, la seva competència consisteix únicament en garantir que les decisions impugnades davant seu, a través d'aquesta via, respectin les exigències constitucionals enunciades especialment a l'article 10 de la Constitució.
3.2. D'acord amb l'article 10 de la Constitució, el dret a la jurisdicció, el principi de contradicció, el principi de la igualtat d'armes i el dret a la defensa impliquen necessàriament el dret de les parts a aportar les proves per recolzar les seves pretensions.
3.3. L'administració de les proves sol·licitades per les parts correspon a les jurisdiccions ordinàries, salvat que la seva denegació privi a una de les parts de la possibilitat d'aportar un element determinant per a la solució del litigi.
3.4. En aquesta causa, del procediment contenciós es desprèn que la part recurrent no va demanar en via contenciosa practicar la prova pericial que hagués pogut contradir els informes aportats pel Govern.
3.5. Tan sols va demanar que es tingués en compte una oferta presentada en el marc d'un concurs per al servei d'explotació, conservació i manteniment de les estacions depuradores d'aigües residuals d'Andorra.
3.6. Per tant, cal declarar que la Sala Administrativa ha fonamentat de manera suficient la seva decisió pel fet de considerar que no havia vulnerat els drets a un procés degut i a la defensa de la UTE recurrent, ja que aquesta havia tingut la possibilitat de demanar la pràctica d'una prova pericial per contradir la posició del Govern i no ho va fer.
Per tot això que s'ha exposat.
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
DECIDEIX:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2018-30-RE interposat per la representació processal de la UTE SAUR-VALLNET contra les resolucions impugnades de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia.
2. Notificar aquest aute a la representació processal de la UTE recurrent, a la presidenta de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 12 de novembre del 2018.
Dominique Rousseau Josep-D. Guàrdia Canela
President Vicepresident
Laurence Burgorgue-Larsen
Magistrada