CAUSA 2018-41-RE
(Capdevila López c/ Principat d'Andorra)
Número de registre 359-2018. Recurs d'empara
Aute del 19 de desembre del 2018
_________________________________________________________________
BOPA núm. 2, del 9 de gener del 2019
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, l'11 de setembre del 2018, per la representació processal del Sr. Jordi Capdevila López, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra la sentència del 7 d'agost del 2018 i contra l'aute del 3 de setembre del mateix any, dictats per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció en el seu vessant del dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret en connexió amb els drets a la llibertat i a la seguretat, reconeguts als articles 10 i 9.1 de la Constitució, respectivament, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li les resolucions impugnades, que es reconegui el dret del recurrent a obtenir una resolució sobre el fons en el tema objecte d'aquest recurs i que s'acordi la retroacció del procediment al moment en què es van produir les vulneracions esmentades;
Vista la Constitució, especialment els articles 9.1, 10, 41.2, 98 c) i 102;
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Vist l'informe del Ministeri Fiscal del 9 d'octubre del 2018;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Dominique Rousseau;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. Mitjançant dues sentències dictades per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia del 27 de novembre del 2017, aquesta Sala va acordar la revocació íntegra de la suspensió de les penes de presó imposades al Sr. Jordi Capdevila López pel Tribunal de Corts en les sentències recaigudes en les causes 4400049/2012 (1 any de presó per un delicte major de lesions doloses que han requerit tractament posterior a la primera assistència -article 113.2 del Codi penal) i 4400094/2013 (2 anys de presó per un delicte major d'amenaces condicionals, un delicte menor d'amenaces no condicionals i 2 contravencions penals de lesions doloses -articles 140.2, 143 i 476.2 del Codi penal).
1.2. La representació processal del Sr. Jordi Capdevila López va sol·licitar l'atorgament d'una reducció de pena de 2,5 dies per mes, així com l'atorgament de la semillibertat.
1.3. El 25 de maig del 2018, el Tribunal de Corts va dictar un aute en què donava lloc a la reducció esmentada però denegava la semillibertat, per tal com, entre d'altres, les penes de presó no eren compatibles per la seva naturalesa i, per tant, la pena que s'havia de complir era de 3 anys, comptats a partir del 18 de març del 2018 fins a l'1 de març del 2021 (document de liquidació provisional de condemna del 20 de març del mateix any), i no s'havien encara acomplert les 2/3 parts de la totalitat de la pena per tal de poder atorgar aquest benefici.
1.4. La representació processal del Sr. Jordi Capdevila López va presentar un recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, i, el 7 d'agost del 2018, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va dictar una sentència mitjançant la qual desestimava aquest recurs d'apel·lació i confirmava l'aute del Tribunal de Corts.
1.5. La representació processal del Sr. Jordi Capdevila López va interposar un incident de nul·litat d'actuacions per tal com considerava que s'havia vulnerat el seu dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret en connexió amb el seu dret a la llibertat, reconeguts, respectivament, pels articles 10 i 9.1 de la Constitució.
1.6. El 3 de setembre del 2018, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va dictar un aute en què desestimava aquest incident de nul·litat d'actuacions.
1.7. L'11 de setembre del 2018, la representació processal del Sr. Jordi Capdevila López va interposar un recurs d'empara contra la sentència del 7 d'agost del 2018 i contra l'aute del 3 de setembre del mateix any, dictats per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció en el seu vessant del dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret en connexió amb els drets a la llibertat i a la seguretat, reconeguts als articles 10 i 9.1 de la Constitució, respectivament.
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació jurídica del recurrent
- El recurrent considera que la Sala Penal ha comés un error jurídic en interpretar que l'article 58.1 del Codi penal només concerneix la possibilitat de permetre l'execució simultània de penes compatibles per raó de la seva naturalesa i efectes.
- Al contrari d'aquesta interpretació, considera que l'article esmentat es refereix tant a les penes compatibles, com a les penes idèntiques i que la Sala Penal no ha argumentat jurídicament, ni ha motivat lògicament la seva interpretació de l'article 58.1 esmentat.
- Manifesta que les penes d'un any de presó ferma i de dos anys de presó ferma han de ser considerades com a una sola condemna i han de ser complertes de manera simultània, d'acord amb les disposicions de l'article 58.1 esmentat.
- Així mateix, discrepa del moment en què s'ha de començar a computar l'execució de la pena, ja que l'1 de març del 2017 ja estava privat de llibertat, moment en què el Ministeri Fiscal va emetre el seu informe demanant la revocació de les suspensions de les seves penes de presó i no el 18 de març del 2018, data que indica el certificat provisional de condemna de la pena de presó.
- Per aquests motius, al·lega que l'execució simultània de les dues penes d'1 any i de 2 anys de presó haguessin hagut de dur la Sala Penal ha fixar la durada de la presó únicament en 2 anys, els quals s'haurien d'haver començat a comptar a partir de l'1 de març del 2017 i que finalitzarien l'1 de març del 2019.
- També al·lega que la Sala Penal no ha tingut en compte cap dels arguments jurídics exposats per la seva representació lletrada, no ha efectuat cap anàlisi jurídica rigorosa i només s'ha fonamentat en consideracions subjectives.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li les resolucions impugnades, que es reconegui el dret del recurrent a obtenir una resolució sobre el fons en el tema objecte d'aquest recurs i que s'acordi la retroacció del procediment al moment en què es van produir les vulneracions esmentades.
2.2. Argumentació de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia
- La Sala Penal es fonamenta en l'article 58.1 del Codi penal que regula la possibilitat d'un compliment simultani de les penes, l'execució de les quals sigui compatible per raó de la seva naturalesa i efectes, precisant però que aquest article no obre un dret a la confusió de dues penes pronunciades en dues sentències diferents.
- Declara que una altra lectura d'aquest article seria jurídicament il·lògica, ja que consagraria una immunitat dels multireincidents que acumulen penes de presó.
- En aquesta causa, les penes de presó imposades al recurrent no són compatibles per la seva naturalesa i efectes i, per tant, la durada de la presó ha de ser de 3 anys i no de 2.
- Per consegüent, la Sala Penal desestima l'incident de nul·litat d'actuacions.
2.3. Argumentació del Ministeri Fiscal
- El Ministeri Fiscal manifesta que la Sala Penal va desestimar les pretensions del recurrent des d'una perspectiva totalment seriosa, raonada i jurídica, legalment motivada conformement amb allò que disposa l'article 58.1 del Codi penal.
- Considera que la representació lletrada del recurrent confon voluntàriament allò que serien penes compatibles i allò que són les penes idèntiques, insistint en què es poden complir simultàniament sense aportar cap argumentació jurídica seriosa i lògica, sinó únicament una interpretació convenient al seu representat.
- Per tant, el Ministeri Fiscal demana al Tribunal Constitucional que inadmeti a tràmit aquest recurs d'empara per la manca manifesta de contingut constitucional de les seves pretensions, d'acord amb l'article 37.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. El recurs d'empara no converteix el Tribunal Constitucional en una tercera instància ni en un tribunal suprem; l'únic objecte del recurs d'empara és el de verificar que les decisions impugnades estiguin motivades i es fonamentin en un raonament jurídic que no sigui il·lògic ni absurd i no vulnerin cap dels drets protegits per l'article 10 de la Constitució.
3.2. En aquesta causa, la qüestió jurídica sobre la qual aquest Tribunal s'ha de pronunciar és la de saber si l'article 58.1 del Codi penal encabeix penes compatibles i penes idèntiques permetent, per tant, la confusió de penes imposades a un justiciable mitjançant diverses sentències, o si reserva l'execució simultània únicament a les penes compatibles per raó de la seva naturalesa i efectes.
3.3. La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia ha declarat que l'article 58.1 del Codi penal no agrupa les penes compatibles i les penes idèntiques.
3.4. Fonamenta aquesta interpretació en una interpretació raonada i lògica, destacant concretament que qualsevol altra interpretació consagraria la immunitat dels multireincidents que acumulen penes de presó, la qual cosa no és la finalitat de l'article 58.1 del Codi penal.
3.5. Per consegüent, la decisió de la Sala Penal està fonamentada en Dret, està raonablement motivada i no vulnera cap de les exigències del dret a la jurisdicció.
3.6. Per tant, aquest recurs d'empara ha de ser declarat inadmissible a tràmit.
Per tot això que s'ha exposat.
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
DECIDEIX:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2018-41-RE interposat per la representació processal del Sr. Jordi Capdevila López contra la sentència del 7 d'agost del 2018 i contra l'aute del 3 de setembre del mateix any, dictats per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia.
2. Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, al president del Tribunal de Corts, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 19 de desembre del 2018.
Dominique Rousseau Josep-D. Guàrdia Canela
President Vicepresident
Laurence Burgorgue-Larsen
Magistrada
(Capdevila López c/ Principat d'Andorra)
Número de registre 359-2018. Recurs d'empara
Aute del 19 de desembre del 2018
_________________________________________________________________
BOPA núm. 2, del 9 de gener del 2019
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, l'11 de setembre del 2018, per la representació processal del Sr. Jordi Capdevila López, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra la sentència del 7 d'agost del 2018 i contra l'aute del 3 de setembre del mateix any, dictats per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció en el seu vessant del dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret en connexió amb els drets a la llibertat i a la seguretat, reconeguts als articles 10 i 9.1 de la Constitució, respectivament, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li les resolucions impugnades, que es reconegui el dret del recurrent a obtenir una resolució sobre el fons en el tema objecte d'aquest recurs i que s'acordi la retroacció del procediment al moment en què es van produir les vulneracions esmentades;
Vista la Constitució, especialment els articles 9.1, 10, 41.2, 98 c) i 102;
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Vist l'informe del Ministeri Fiscal del 9 d'octubre del 2018;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Dominique Rousseau;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. Mitjançant dues sentències dictades per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia del 27 de novembre del 2017, aquesta Sala va acordar la revocació íntegra de la suspensió de les penes de presó imposades al Sr. Jordi Capdevila López pel Tribunal de Corts en les sentències recaigudes en les causes 4400049/2012 (1 any de presó per un delicte major de lesions doloses que han requerit tractament posterior a la primera assistència -article 113.2 del Codi penal) i 4400094/2013 (2 anys de presó per un delicte major d'amenaces condicionals, un delicte menor d'amenaces no condicionals i 2 contravencions penals de lesions doloses -articles 140.2, 143 i 476.2 del Codi penal).
1.2. La representació processal del Sr. Jordi Capdevila López va sol·licitar l'atorgament d'una reducció de pena de 2,5 dies per mes, així com l'atorgament de la semillibertat.
1.3. El 25 de maig del 2018, el Tribunal de Corts va dictar un aute en què donava lloc a la reducció esmentada però denegava la semillibertat, per tal com, entre d'altres, les penes de presó no eren compatibles per la seva naturalesa i, per tant, la pena que s'havia de complir era de 3 anys, comptats a partir del 18 de març del 2018 fins a l'1 de març del 2021 (document de liquidació provisional de condemna del 20 de març del mateix any), i no s'havien encara acomplert les 2/3 parts de la totalitat de la pena per tal de poder atorgar aquest benefici.
1.4. La representació processal del Sr. Jordi Capdevila López va presentar un recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, i, el 7 d'agost del 2018, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va dictar una sentència mitjançant la qual desestimava aquest recurs d'apel·lació i confirmava l'aute del Tribunal de Corts.
1.5. La representació processal del Sr. Jordi Capdevila López va interposar un incident de nul·litat d'actuacions per tal com considerava que s'havia vulnerat el seu dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret en connexió amb el seu dret a la llibertat, reconeguts, respectivament, pels articles 10 i 9.1 de la Constitució.
1.6. El 3 de setembre del 2018, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va dictar un aute en què desestimava aquest incident de nul·litat d'actuacions.
1.7. L'11 de setembre del 2018, la representació processal del Sr. Jordi Capdevila López va interposar un recurs d'empara contra la sentència del 7 d'agost del 2018 i contra l'aute del 3 de setembre del mateix any, dictats per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció en el seu vessant del dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret en connexió amb els drets a la llibertat i a la seguretat, reconeguts als articles 10 i 9.1 de la Constitució, respectivament.
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació jurídica del recurrent
- El recurrent considera que la Sala Penal ha comés un error jurídic en interpretar que l'article 58.1 del Codi penal només concerneix la possibilitat de permetre l'execució simultània de penes compatibles per raó de la seva naturalesa i efectes.
- Al contrari d'aquesta interpretació, considera que l'article esmentat es refereix tant a les penes compatibles, com a les penes idèntiques i que la Sala Penal no ha argumentat jurídicament, ni ha motivat lògicament la seva interpretació de l'article 58.1 esmentat.
- Manifesta que les penes d'un any de presó ferma i de dos anys de presó ferma han de ser considerades com a una sola condemna i han de ser complertes de manera simultània, d'acord amb les disposicions de l'article 58.1 esmentat.
- Així mateix, discrepa del moment en què s'ha de començar a computar l'execució de la pena, ja que l'1 de març del 2017 ja estava privat de llibertat, moment en què el Ministeri Fiscal va emetre el seu informe demanant la revocació de les suspensions de les seves penes de presó i no el 18 de març del 2018, data que indica el certificat provisional de condemna de la pena de presó.
- Per aquests motius, al·lega que l'execució simultània de les dues penes d'1 any i de 2 anys de presó haguessin hagut de dur la Sala Penal ha fixar la durada de la presó únicament en 2 anys, els quals s'haurien d'haver començat a comptar a partir de l'1 de març del 2017 i que finalitzarien l'1 de març del 2019.
- També al·lega que la Sala Penal no ha tingut en compte cap dels arguments jurídics exposats per la seva representació lletrada, no ha efectuat cap anàlisi jurídica rigorosa i només s'ha fonamentat en consideracions subjectives.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li les resolucions impugnades, que es reconegui el dret del recurrent a obtenir una resolució sobre el fons en el tema objecte d'aquest recurs i que s'acordi la retroacció del procediment al moment en què es van produir les vulneracions esmentades.
2.2. Argumentació de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia
- La Sala Penal es fonamenta en l'article 58.1 del Codi penal que regula la possibilitat d'un compliment simultani de les penes, l'execució de les quals sigui compatible per raó de la seva naturalesa i efectes, precisant però que aquest article no obre un dret a la confusió de dues penes pronunciades en dues sentències diferents.
- Declara que una altra lectura d'aquest article seria jurídicament il·lògica, ja que consagraria una immunitat dels multireincidents que acumulen penes de presó.
- En aquesta causa, les penes de presó imposades al recurrent no són compatibles per la seva naturalesa i efectes i, per tant, la durada de la presó ha de ser de 3 anys i no de 2.
- Per consegüent, la Sala Penal desestima l'incident de nul·litat d'actuacions.
2.3. Argumentació del Ministeri Fiscal
- El Ministeri Fiscal manifesta que la Sala Penal va desestimar les pretensions del recurrent des d'una perspectiva totalment seriosa, raonada i jurídica, legalment motivada conformement amb allò que disposa l'article 58.1 del Codi penal.
- Considera que la representació lletrada del recurrent confon voluntàriament allò que serien penes compatibles i allò que són les penes idèntiques, insistint en què es poden complir simultàniament sense aportar cap argumentació jurídica seriosa i lògica, sinó únicament una interpretació convenient al seu representat.
- Per tant, el Ministeri Fiscal demana al Tribunal Constitucional que inadmeti a tràmit aquest recurs d'empara per la manca manifesta de contingut constitucional de les seves pretensions, d'acord amb l'article 37.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. El recurs d'empara no converteix el Tribunal Constitucional en una tercera instància ni en un tribunal suprem; l'únic objecte del recurs d'empara és el de verificar que les decisions impugnades estiguin motivades i es fonamentin en un raonament jurídic que no sigui il·lògic ni absurd i no vulnerin cap dels drets protegits per l'article 10 de la Constitució.
3.2. En aquesta causa, la qüestió jurídica sobre la qual aquest Tribunal s'ha de pronunciar és la de saber si l'article 58.1 del Codi penal encabeix penes compatibles i penes idèntiques permetent, per tant, la confusió de penes imposades a un justiciable mitjançant diverses sentències, o si reserva l'execució simultània únicament a les penes compatibles per raó de la seva naturalesa i efectes.
3.3. La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia ha declarat que l'article 58.1 del Codi penal no agrupa les penes compatibles i les penes idèntiques.
3.4. Fonamenta aquesta interpretació en una interpretació raonada i lògica, destacant concretament que qualsevol altra interpretació consagraria la immunitat dels multireincidents que acumulen penes de presó, la qual cosa no és la finalitat de l'article 58.1 del Codi penal.
3.5. Per consegüent, la decisió de la Sala Penal està fonamentada en Dret, està raonablement motivada i no vulnera cap de les exigències del dret a la jurisdicció.
3.6. Per tant, aquest recurs d'empara ha de ser declarat inadmissible a tràmit.
Per tot això que s'ha exposat.
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
DECIDEIX:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2018-41-RE interposat per la representació processal del Sr. Jordi Capdevila López contra la sentència del 7 d'agost del 2018 i contra l'aute del 3 de setembre del mateix any, dictats per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia.
2. Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, al president del Tribunal de Corts, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 19 de desembre del 2018.
Dominique Rousseau Josep-D. Guàrdia Canela
President Vicepresident
Laurence Burgorgue-Larsen
Magistrada