CAUSA 2018-6-RE
(Crèdit Andorrà, SA c/ Govern d'Andorra)
Número de registre 76-2018. Recurs d'empara
Aute del 4 de juny del 2018
_________________________________________________________________
BOPA núm. 36, del 13 de juny del 2018
(Crèdit Andorrà, SA c/ Govern d'Andorra)
Número de registre 76-2018. Recurs d'empara
Aute del 4 de juny del 2018
_________________________________________________________________
BOPA núm. 36, del 13 de juny del 2018
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 20 de febrer del 2018, per la representació processal de l'entitat bancària Crèdit Andorrà, SA, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra la sentència del 30 de novembre del 2017 i contra l'aute del 24 de gener del 2018, dictats per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció en el seu vessant del dret a la defensa, reconegut a l'article 10 de la Constitució, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració del dret a la jurisdicció en el vessant indicat, que anul·li les resolucions objecte de recurs i que es retrotreguin les actuacions per tal que aquesta part pugui procedir a la consulta de l'expedient administratiu abans del recurs d'oposició;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102;
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Vist l'informe del Ministeri Fiscal del 20 de març del 2018;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Dominique Rousseau;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. El 3 de juliol del 2017, la Secretaria d'Estat d'Afers Financers Internacionals va rebre una petició d'intercanvi d'informació en matèria fiscal mitjançant sol·licitud prèvia, tramesa per les autoritats competents de l'Estat espanyol.
1.2. En aquesta sol·licitud es demanava diversa informació relacionada amb una targeta de crèdit, així com la titularitat del compte bancari al qual la targeta estaria associada.
1.3. La Secretaria d'Estat abans esmentada va requerir l'entitat bancària Crèdit Andorrà, SA d'aportar la informació sol·licitada per l'Estat espanyol.
1.4. En aplicació de l'article 8 de la Llei 10/2017, del 25 de maig, d'intercanvi mitjançant sol·licitud prèvia i d'intercanvi d'informació espontani en matèria fiscal (Llei 10/2017), l'entitat bancària va interposar un recurs d'oposició, en què demanava, entre altres punts, la precisió de diverses informacions que no estaven contingudes en l'expedient, com per exemples els exercicis fiscals i els impostos investigats.
1.5. El 2 d'octubre del 2017, el Govern va desestimar íntegrament el recurs esmentat, així com les seves demandes.
1.6. L'entitat bancària Crèdit Andorrà, SA va presentar aleshores un recurs jurisdiccional davant la Batllia, el qual va ser desestimat mitjançant sentència del 30 d'octubre del 2017, dictada per la Secció de Contenciós-Administratiu 1.
1.7. La representació processal de Crèdit Andorrà, SA va formular un recurs d'apel·lació contra aquesta sentència, i, el 30 de novembre del 2017, la Sala Administrativa va dictar una sentència en què acordava desestimar aquest recurs i confirmar la decisió de la Batllia en els seus propis termes.
1.8. La representació processal de Crèdit Andorrà, SA va presentar un incident de nul·litat d'actuacions per tal com considerava que s'havien vulnerat els seus drets a la jurisdicció, a un procés degut i a la defensa, reconeguts a l'article 10 de la Constitució. Aquest incident va ser desestimat per la Sala Administrativa mitjançant un aute del 24 de gener del 2018.
1.9. El 20 de febrer del 2018, la representació processal de l'entitat bancària Crèdit Andorrà, SA va interposar un recurs d'empara contra les resolucions esmentades de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció en el seu vessant del dret a la defensa, reconegut a l'article 10 de la Constitució.
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació jurídica de l'entitat bancària recurrent
- El greuge principal invocat per la part recurrent és la vulneració del dret a la jurisdicció, pel fet que la negació de la consulta de l'expedient administratiu impedeix, materialment, l'exercici del dret al recurs d'oposició, ja que de fet l'única informació rellevant transmesa és el coneixement de l'estat requeridor.
- Segons el parer de l'entitat bancària recurrent, el dret a la jurisdicció implica poder disposar de les informacions necessàries sobre les quals poder fonamentar el seu recurs.
- Si bé la consulta de l'expedient administratiu, establerta per l'article 6 del Reglament que desenvolupa la Llei 10/2017, es va poder dur a terme, aquesta no va permetre a aquesta part obtenir informacions útils.
- No obstant això, es van demanar una sèrie d'informacions complementàries que el Govern va denegar.
- Destaca que no va demanar tenir accés a tots els documents de l'expedient, sinó únicament poder accedir a la informació necessària per poder formar-se una opinió sobre si s'havien respectat els requisits legals per autoritzar l'intercanvi, i això abans de presentar el recurs d'oposició.
- Per consegüent, aquesta part considera que se l'ha privat del coneixement d'uns elements que haguessin pogut recolzar el seu recurs i, per tant, de la possibilitat de defensar-se amb igualtat d'armes.
- La jurisprudència constitucional citada pels tribunals ordinaris no es aplicable al seu cas concret, perquè els recurrents d'aquella causa coneixien el contingut de les informacions demanades per les autoritats estrangeres competents i van poder articular amb ple coneixement de causa els mecanismes de defensa corresponents, supòsit que no correspon amb la situació d'aquesta part.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració del dret a la jurisdicció en el vessant indicat, que anul·li les resolucions objecte de recurs i que es retrotreguin les actuacions per tal que aquesta part pugui procedir a la consulta de l'expedient administratiu abans del recurs d'oposició.
2.2. Argumentació de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia
- En relació amb l'al·legació relativa a la il·legalitat de l'article 6 del Reglament de desenvolupament de la Llei 10/2017, la Sala Penal cita els apartats 8 i 9 de l'article 7 d'aquesta Llei i conclou que no tota la informació ha de ser facilitada al posseïdor de la informació, ni a la persona concernida, afegint que aquesta disposició mateixa preveu que el desenvolupament reglamentari establirà els requisits de contingut i de forma de les notificacions a aquests intervinents.
- D'altra banda, l'entitat bancària recurrent va poder interposar recurs d'oposició i, posteriorment, recurs contenciós, sense que el seu dret d'accés a la jurisdicció s'hagi vist afectat.
- A més, l'entitat bancària recurrent reconeix haver rebut tota la informació establerta a l'article 6.2 del Reglament i, en via contenciosa, va tenir accés a la totalitat de l'expedient administratiu, fins i tot, a la sol·licitud que el Govern d'Espanya va adreçar al Govern d'Andorra després que aquest últim preguntés al primer si podia facilitar el document.
- Tot i tenir la informació completa, inclosa aquella declarada confidencial, l'entitat bancària recurrent no va posar en qüestió la justificació de la informació sol·licitada.
- De tots aquests motius, la Sala Administrativa considera que no s'ha vulnerat cap dels vessants del dret a la jurisdicció.
2.3. Argumentació del Ministeri Fiscal
- El Ministeri Fiscal considera que l'entitat bancària recurrent es limita a replantejar les mateixes al·legacions que ja van ser examinades en la sentència de la Sala Administrativa.
- Destaca que en la via contenciosa va tenir accés a la totalitat de l'expedient administratiu i que, havent obtingut tota la informació, en cap moment va qüestionar la justificació de la informació sol·licitada.
- Així mateix, recorda que en el marc d'un recurs d'empara basat en la vulneració del dret a la jurisdicció, no correspon al Tribunal Constitucional comportar-se com un jutge del fons, un tercer grau de jurisdicció o un tribunal de cassació.
- Per aquests motius, demana al Tribunal Constitucional que declari la inadmissió a tràmit d'aquest recurs d'empara per la manca manifesta de contingut constitucional de les seves pretensions, d'acord amb les disposicions de l'article 37.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. Abans de res cal recordar que el recurs d'empara no és una tercera instància i no converteix el Tribunal Constitucional en un tribunal de cassació; té únicament per objecte garantir als justiciables que les decisions adoptades pels tribunals ordinaris respectin els principis enunciats per la Constitució i, en particular, pel seu article 10.
3.2. En aquesta causa, de les resolucions impugnades es desprèn que l'entitat bancària recurrent ha pogut tenir accés als diferents elements de l'expedient administratiu objecte de litigi.
3.3. També es desprèn que l'entitat bancària recurrent ha pogut exercir el recurs d'oposició i el recurs contenciós, el qual li va permetre tenir accés a les informacions sol·licitades.
3.4. Per consegüent, aquestes resolucions no van vulnerar el seu dret a la jurisdicció, ni el seu dret a un procés degut.
3.5. Cal afegir que aquestes resolucions impugnades es recolzen en una motivació lògica, raonada i fonamentada en Dret.
3.6. Per tant, aquest recurs d'empara ha de ser declarat inadmissible a tràmit.
Per tot això que s'ha exposat.
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
DECIDEIX:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2018-6-RE interposat per la representació processal de l'entitat bancària Crèdit Andorrà, SA contra la sentència del 30 de novembre del 2017 i contra l'aute del 24 de gener del 2018, dictats per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia.
2. Notificar aquest aute a la representació processal de l'entitat bancària recurrent, a la presidenta de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 4 de juny del 2018.
Isidre Molas Batllori Dominique Rousseau
President Vicepresident
Laurence Burgorgue-Larsen Josep-D. Guàrdia Canela
Magistrada Magistrat
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 20 de febrer del 2018, per la representació processal de l'entitat bancària Crèdit Andorrà, SA, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra la sentència del 30 de novembre del 2017 i contra l'aute del 24 de gener del 2018, dictats per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció en el seu vessant del dret a la defensa, reconegut a l'article 10 de la Constitució, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració del dret a la jurisdicció en el vessant indicat, que anul·li les resolucions objecte de recurs i que es retrotreguin les actuacions per tal que aquesta part pugui procedir a la consulta de l'expedient administratiu abans del recurs d'oposició;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102;
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Vist l'informe del Ministeri Fiscal del 20 de març del 2018;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Dominique Rousseau;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. El 3 de juliol del 2017, la Secretaria d'Estat d'Afers Financers Internacionals va rebre una petició d'intercanvi d'informació en matèria fiscal mitjançant sol·licitud prèvia, tramesa per les autoritats competents de l'Estat espanyol.
1.2. En aquesta sol·licitud es demanava diversa informació relacionada amb una targeta de crèdit, així com la titularitat del compte bancari al qual la targeta estaria associada.
1.3. La Secretaria d'Estat abans esmentada va requerir l'entitat bancària Crèdit Andorrà, SA d'aportar la informació sol·licitada per l'Estat espanyol.
1.4. En aplicació de l'article 8 de la Llei 10/2017, del 25 de maig, d'intercanvi mitjançant sol·licitud prèvia i d'intercanvi d'informació espontani en matèria fiscal (Llei 10/2017), l'entitat bancària va interposar un recurs d'oposició, en què demanava, entre altres punts, la precisió de diverses informacions que no estaven contingudes en l'expedient, com per exemples els exercicis fiscals i els impostos investigats.
1.5. El 2 d'octubre del 2017, el Govern va desestimar íntegrament el recurs esmentat, així com les seves demandes.
1.6. L'entitat bancària Crèdit Andorrà, SA va presentar aleshores un recurs jurisdiccional davant la Batllia, el qual va ser desestimat mitjançant sentència del 30 d'octubre del 2017, dictada per la Secció de Contenciós-Administratiu 1.
1.7. La representació processal de Crèdit Andorrà, SA va formular un recurs d'apel·lació contra aquesta sentència, i, el 30 de novembre del 2017, la Sala Administrativa va dictar una sentència en què acordava desestimar aquest recurs i confirmar la decisió de la Batllia en els seus propis termes.
1.8. La representació processal de Crèdit Andorrà, SA va presentar un incident de nul·litat d'actuacions per tal com considerava que s'havien vulnerat els seus drets a la jurisdicció, a un procés degut i a la defensa, reconeguts a l'article 10 de la Constitució. Aquest incident va ser desestimat per la Sala Administrativa mitjançant un aute del 24 de gener del 2018.
1.9. El 20 de febrer del 2018, la representació processal de l'entitat bancària Crèdit Andorrà, SA va interposar un recurs d'empara contra les resolucions esmentades de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció en el seu vessant del dret a la defensa, reconegut a l'article 10 de la Constitució.
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació jurídica de l'entitat bancària recurrent
- El greuge principal invocat per la part recurrent és la vulneració del dret a la jurisdicció, pel fet que la negació de la consulta de l'expedient administratiu impedeix, materialment, l'exercici del dret al recurs d'oposició, ja que de fet l'única informació rellevant transmesa és el coneixement de l'estat requeridor.
- Segons el parer de l'entitat bancària recurrent, el dret a la jurisdicció implica poder disposar de les informacions necessàries sobre les quals poder fonamentar el seu recurs.
- Si bé la consulta de l'expedient administratiu, establerta per l'article 6 del Reglament que desenvolupa la Llei 10/2017, es va poder dur a terme, aquesta no va permetre a aquesta part obtenir informacions útils.
- No obstant això, es van demanar una sèrie d'informacions complementàries que el Govern va denegar.
- Destaca que no va demanar tenir accés a tots els documents de l'expedient, sinó únicament poder accedir a la informació necessària per poder formar-se una opinió sobre si s'havien respectat els requisits legals per autoritzar l'intercanvi, i això abans de presentar el recurs d'oposició.
- Per consegüent, aquesta part considera que se l'ha privat del coneixement d'uns elements que haguessin pogut recolzar el seu recurs i, per tant, de la possibilitat de defensar-se amb igualtat d'armes.
- La jurisprudència constitucional citada pels tribunals ordinaris no es aplicable al seu cas concret, perquè els recurrents d'aquella causa coneixien el contingut de les informacions demanades per les autoritats estrangeres competents i van poder articular amb ple coneixement de causa els mecanismes de defensa corresponents, supòsit que no correspon amb la situació d'aquesta part.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració del dret a la jurisdicció en el vessant indicat, que anul·li les resolucions objecte de recurs i que es retrotreguin les actuacions per tal que aquesta part pugui procedir a la consulta de l'expedient administratiu abans del recurs d'oposició.
2.2. Argumentació de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia
- En relació amb l'al·legació relativa a la il·legalitat de l'article 6 del Reglament de desenvolupament de la Llei 10/2017, la Sala Penal cita els apartats 8 i 9 de l'article 7 d'aquesta Llei i conclou que no tota la informació ha de ser facilitada al posseïdor de la informació, ni a la persona concernida, afegint que aquesta disposició mateixa preveu que el desenvolupament reglamentari establirà els requisits de contingut i de forma de les notificacions a aquests intervinents.
- D'altra banda, l'entitat bancària recurrent va poder interposar recurs d'oposició i, posteriorment, recurs contenciós, sense que el seu dret d'accés a la jurisdicció s'hagi vist afectat.
- A més, l'entitat bancària recurrent reconeix haver rebut tota la informació establerta a l'article 6.2 del Reglament i, en via contenciosa, va tenir accés a la totalitat de l'expedient administratiu, fins i tot, a la sol·licitud que el Govern d'Espanya va adreçar al Govern d'Andorra després que aquest últim preguntés al primer si podia facilitar el document.
- Tot i tenir la informació completa, inclosa aquella declarada confidencial, l'entitat bancària recurrent no va posar en qüestió la justificació de la informació sol·licitada.
- De tots aquests motius, la Sala Administrativa considera que no s'ha vulnerat cap dels vessants del dret a la jurisdicció.
2.3. Argumentació del Ministeri Fiscal
- El Ministeri Fiscal considera que l'entitat bancària recurrent es limita a replantejar les mateixes al·legacions que ja van ser examinades en la sentència de la Sala Administrativa.
- Destaca que en la via contenciosa va tenir accés a la totalitat de l'expedient administratiu i que, havent obtingut tota la informació, en cap moment va qüestionar la justificació de la informació sol·licitada.
- Així mateix, recorda que en el marc d'un recurs d'empara basat en la vulneració del dret a la jurisdicció, no correspon al Tribunal Constitucional comportar-se com un jutge del fons, un tercer grau de jurisdicció o un tribunal de cassació.
- Per aquests motius, demana al Tribunal Constitucional que declari la inadmissió a tràmit d'aquest recurs d'empara per la manca manifesta de contingut constitucional de les seves pretensions, d'acord amb les disposicions de l'article 37.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. Abans de res cal recordar que el recurs d'empara no és una tercera instància i no converteix el Tribunal Constitucional en un tribunal de cassació; té únicament per objecte garantir als justiciables que les decisions adoptades pels tribunals ordinaris respectin els principis enunciats per la Constitució i, en particular, pel seu article 10.
3.2. En aquesta causa, de les resolucions impugnades es desprèn que l'entitat bancària recurrent ha pogut tenir accés als diferents elements de l'expedient administratiu objecte de litigi.
3.3. També es desprèn que l'entitat bancària recurrent ha pogut exercir el recurs d'oposició i el recurs contenciós, el qual li va permetre tenir accés a les informacions sol·licitades.
3.4. Per consegüent, aquestes resolucions no van vulnerar el seu dret a la jurisdicció, ni el seu dret a un procés degut.
3.5. Cal afegir que aquestes resolucions impugnades es recolzen en una motivació lògica, raonada i fonamentada en Dret.
3.6. Per tant, aquest recurs d'empara ha de ser declarat inadmissible a tràmit.
Per tot això que s'ha exposat.
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
DECIDEIX:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2018-6-RE interposat per la representació processal de l'entitat bancària Crèdit Andorrà, SA contra la sentència del 30 de novembre del 2017 i contra l'aute del 24 de gener del 2018, dictats per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia.
2. Notificar aquest aute a la representació processal de l'entitat bancària recurrent, a la presidenta de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 4 de juny del 2018.
Isidre Molas Batllori Dominique Rousseau
President Vicepresident
Laurence Burgorgue-Larsen Josep-D. Guàrdia Canela
Magistrada Magistrat