CAUSA 2018-63-RE
(Campos Tomás c/ Principat d'Andorra)
Número de registre 514-2018. Recurs d'empara
Aute del 14 de maig del 2019
_________________________________________________________________
BOPA núm. 45, del 22 de maig del 2019
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 15 d'abril del 2018, per la representació processal del Sr. Francisco Javier Campos Tomás, mitjançant el qual adjunta l'aute del 9 d'abril del 2019 de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia que decideix inadmetre a tràmit la petició d'execució de la sentència del Tribunal Constitucional del 15 de març del 2019, recaiguda en el marc de la causa 2018-63-RE i, per consegüent, sol·licita a aquest Tribunal que ordeni l'execució a l'òrgan que sigui competent que, segons el seu parer, és el Tribunal Superior de Justícia, o que, subsidiàriament, procedeixi a executar i a controlar el correcte compliment de la seva pròpia sentència;
Vista la Constitució,
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Josep-D. Guàrdia Canela;
1. Antecedents processals
1.1. El 15 de març del 2019, el Tribunal Constitucional va dictar una sentència en què estimava el recurs d'empara 2018-63-RE interposat per la representació processal del Sr. Francisco Javier Campos Tomás; declarava que s'havien vulnerat els seus drets a la intimitat i al secret de les comunicacions; anul·lava l'aute del 24 d'agost del 2018, dictat per la Batllia de Guàrdia, i, la sentència del 26 de novembre del mateix any, dictada per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, dictats en el marc del procediment urgent i preferent; i declarava que les intervencions telefòniques practicades només podien ser tingudes en compte en el procediment tramitat al Regne d'Espanya, en el qual van ser acordades i, per tant, que no podien ser incorporades a cap altre procediment i, en haver-ho estat, procedia la seva retirada del procediment seguit a Andorra. Així mateix, acordava no efectuar una especial condemna en costes.
1.2. La representació processal del Sr. Francisco Javier Campos Tomás va sol·licitar a la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia l'execució de la sentència constitucional esmentada.
1.3. El 9 d'abril del 2019, la Sala Penal va dictar un aute en què acordava no admetre a tràmit aquest escrit per tal com considerava que no era competent a aquest efecte.
2. Argumentació jurídica del demandant
- La representació processal del Sr. Francisco Javier Campos Tomás manifesta que no pot sol·licitar l'execució de la sentència constitucional davant el Tribunal de Corts, atès que no és part en la causa en què es van incorporar les escoltes telefòniques i que correspon al Tribunal Superior de Justícia efectuar i controlar la correcta execució de la sentència esmentada.
- Destaca que no seria la primera vegada que el Tribunal Superior de Justícia ha d'executar una sentència del Tribunal Constitucional recaiguda després del preceptiu procediment urgent i preferent -en aquell cas, per la vulneració del dret al secret professional d'un periodista, veg. la causa 2007-24-RE.
- Cita l'article 92.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional que disposa que l'estimació total del recurs d'empara suposa, entre d'altres, l'anul·lació de la resolució objecte de recurs i de tots els seus efectes.
- De manera concreta sol·licita a aquest Tribunal que ordeni l'execució a l'òrgan que sigui competent que, segons el seu parer, és el Tribunal Superior de Justícia, o que, subsidiàriament, procedeixi a executar i a controlar el correcte compliment de la seva pròpia sentència, precisant que s'ha de garantir i realitzar que el Tribunal de Corts, que coneix de la causa 6000173/2016 i annexades, retiri el resultat de les intervencions de les comunicacions telefòniques, sigui quin sigui el seu suport i qualsevol referència a les mateixes; i que es requereixi a totes les parts de la causa esmentada i annexades que lliurin al Tribunal de Corts totes les còpies en la seva possessió. Així mateix, demana que se li doni coneixement de tota aquesta informació i que es destrueixi.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. Com s'expressa en els antecedents d'aquesta resolució, la part que en el seu moment va interposar el recurs que va donar lloc al procediment constitucional d'empara finalitzat per la sentència del 15 de març del 2019, presenta un escrit, amb data del 15 d'abril d'aquest mateix any, en el primer paràgraf del qual manifesta que sol·licita que es procedeixi a l'execució de la sentència esmentada i posa en coneixement d'aquest Tribunal l'aute de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia del 9 d'abril d'enguany. Congruentment amb aquestes dues manifestacions, la pretensió de la part té per objecte que s'oficiï al Tribunal de Corts per tal que realitzi unes activitats concretes i que es requereixi a les parts intervinents en la instància perquè efectuïn unes actuacions semblants.
Cal remarcar que la petició continguda en l'escrit adreçat a aquest Tribunal Constitucional, ve a coincidir gairebé textualment amb aquella que figura a l'escrit de la mateixa part del 5 d'abril del 2019, mitjançant el qual es demanava al Tribunal Superior de Justícia –Sala Penal- l'execució de la sentència d'aquest Tribunal Constitucional del 15 de març del 2019. Petició que va ser inadmesa mitjançant l'aute referenciat del 9 d'abril del mateix any.
3.2. La Llei qualificada del Tribunal Constitucional regula la seva funció de ser intèrpret suprem de la Constitució, funció encomanada a l'article 95 de la Constitució. I, en matèria de recurs d'empara, en el seu article 92, la Llei esmentada estableix el possible contingut de la sentència. En cap cas manifesta que li correspongui l'execució de les seves pròpies sentències. La competència d'execució correspon a la jurisdicció ordinària, segons la coneguda expressió resum de la seva funció "jutjar i executar allò jutjat".
3.3. La pretensió actual de la part que en el seu moment va formular el recurs d'empara, com s'ha indicat amb anterioritat, pretén que aquest Tribunal actuï en funcions executives que no li són pròpies, ni des d'un punt de vista institucional ni legal. Evidentment, la sentència d'aquest Tribunal s'ha d'executar. Però, ha de ser executada per l'òrgan de la jurisdicció ordinària que resulti competent. I, el Tribunal Constitucional només pot intervenir si, en l'exercici d'aquesta funció executiva, es vulnera algun dels drets fonamentals de la persona o alguna de les llibertats públiques que reconeix la Constitució i que es tutelen a través del recurs d'empara.
Per tot això que s'ha exposat.
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
DECIDEIX:
1. Inadmetre l'escrit interposat per la representació processal del Sr. Francisco Javier Campos Tomás en el marc de la causa 2018-63-RE.
2. Notificar aquest aute a la representació processal del Sr. Francisco Javier Campos Tomás, a la presidenta de la Batllia, al president del Tribunal de Corts, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 14 de maig del 2018.
Dominique Rousseau Josep-D. Guàrdia Canela
President Vicepresident
Laurence Burgorgue-Larsen Joan Manel Abril Campoy
Magistrada Magistrat
(Campos Tomás c/ Principat d'Andorra)
Número de registre 514-2018. Recurs d'empara
Aute del 14 de maig del 2019
_________________________________________________________________
BOPA núm. 45, del 22 de maig del 2019
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 15 d'abril del 2018, per la representació processal del Sr. Francisco Javier Campos Tomás, mitjançant el qual adjunta l'aute del 9 d'abril del 2019 de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia que decideix inadmetre a tràmit la petició d'execució de la sentència del Tribunal Constitucional del 15 de març del 2019, recaiguda en el marc de la causa 2018-63-RE i, per consegüent, sol·licita a aquest Tribunal que ordeni l'execució a l'òrgan que sigui competent que, segons el seu parer, és el Tribunal Superior de Justícia, o que, subsidiàriament, procedeixi a executar i a controlar el correcte compliment de la seva pròpia sentència;
Vista la Constitució,
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Josep-D. Guàrdia Canela;
1. Antecedents processals
1.1. El 15 de març del 2019, el Tribunal Constitucional va dictar una sentència en què estimava el recurs d'empara 2018-63-RE interposat per la representació processal del Sr. Francisco Javier Campos Tomás; declarava que s'havien vulnerat els seus drets a la intimitat i al secret de les comunicacions; anul·lava l'aute del 24 d'agost del 2018, dictat per la Batllia de Guàrdia, i, la sentència del 26 de novembre del mateix any, dictada per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, dictats en el marc del procediment urgent i preferent; i declarava que les intervencions telefòniques practicades només podien ser tingudes en compte en el procediment tramitat al Regne d'Espanya, en el qual van ser acordades i, per tant, que no podien ser incorporades a cap altre procediment i, en haver-ho estat, procedia la seva retirada del procediment seguit a Andorra. Així mateix, acordava no efectuar una especial condemna en costes.
1.2. La representació processal del Sr. Francisco Javier Campos Tomás va sol·licitar a la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia l'execució de la sentència constitucional esmentada.
1.3. El 9 d'abril del 2019, la Sala Penal va dictar un aute en què acordava no admetre a tràmit aquest escrit per tal com considerava que no era competent a aquest efecte.
2. Argumentació jurídica del demandant
- La representació processal del Sr. Francisco Javier Campos Tomás manifesta que no pot sol·licitar l'execució de la sentència constitucional davant el Tribunal de Corts, atès que no és part en la causa en què es van incorporar les escoltes telefòniques i que correspon al Tribunal Superior de Justícia efectuar i controlar la correcta execució de la sentència esmentada.
- Destaca que no seria la primera vegada que el Tribunal Superior de Justícia ha d'executar una sentència del Tribunal Constitucional recaiguda després del preceptiu procediment urgent i preferent -en aquell cas, per la vulneració del dret al secret professional d'un periodista, veg. la causa 2007-24-RE.
- Cita l'article 92.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional que disposa que l'estimació total del recurs d'empara suposa, entre d'altres, l'anul·lació de la resolució objecte de recurs i de tots els seus efectes.
- De manera concreta sol·licita a aquest Tribunal que ordeni l'execució a l'òrgan que sigui competent que, segons el seu parer, és el Tribunal Superior de Justícia, o que, subsidiàriament, procedeixi a executar i a controlar el correcte compliment de la seva pròpia sentència, precisant que s'ha de garantir i realitzar que el Tribunal de Corts, que coneix de la causa 6000173/2016 i annexades, retiri el resultat de les intervencions de les comunicacions telefòniques, sigui quin sigui el seu suport i qualsevol referència a les mateixes; i que es requereixi a totes les parts de la causa esmentada i annexades que lliurin al Tribunal de Corts totes les còpies en la seva possessió. Així mateix, demana que se li doni coneixement de tota aquesta informació i que es destrueixi.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. Com s'expressa en els antecedents d'aquesta resolució, la part que en el seu moment va interposar el recurs que va donar lloc al procediment constitucional d'empara finalitzat per la sentència del 15 de març del 2019, presenta un escrit, amb data del 15 d'abril d'aquest mateix any, en el primer paràgraf del qual manifesta que sol·licita que es procedeixi a l'execució de la sentència esmentada i posa en coneixement d'aquest Tribunal l'aute de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia del 9 d'abril d'enguany. Congruentment amb aquestes dues manifestacions, la pretensió de la part té per objecte que s'oficiï al Tribunal de Corts per tal que realitzi unes activitats concretes i que es requereixi a les parts intervinents en la instància perquè efectuïn unes actuacions semblants.
Cal remarcar que la petició continguda en l'escrit adreçat a aquest Tribunal Constitucional, ve a coincidir gairebé textualment amb aquella que figura a l'escrit de la mateixa part del 5 d'abril del 2019, mitjançant el qual es demanava al Tribunal Superior de Justícia –Sala Penal- l'execució de la sentència d'aquest Tribunal Constitucional del 15 de març del 2019. Petició que va ser inadmesa mitjançant l'aute referenciat del 9 d'abril del mateix any.
3.2. La Llei qualificada del Tribunal Constitucional regula la seva funció de ser intèrpret suprem de la Constitució, funció encomanada a l'article 95 de la Constitució. I, en matèria de recurs d'empara, en el seu article 92, la Llei esmentada estableix el possible contingut de la sentència. En cap cas manifesta que li correspongui l'execució de les seves pròpies sentències. La competència d'execució correspon a la jurisdicció ordinària, segons la coneguda expressió resum de la seva funció "jutjar i executar allò jutjat".
3.3. La pretensió actual de la part que en el seu moment va formular el recurs d'empara, com s'ha indicat amb anterioritat, pretén que aquest Tribunal actuï en funcions executives que no li són pròpies, ni des d'un punt de vista institucional ni legal. Evidentment, la sentència d'aquest Tribunal s'ha d'executar. Però, ha de ser executada per l'òrgan de la jurisdicció ordinària que resulti competent. I, el Tribunal Constitucional només pot intervenir si, en l'exercici d'aquesta funció executiva, es vulnera algun dels drets fonamentals de la persona o alguna de les llibertats públiques que reconeix la Constitució i que es tutelen a través del recurs d'empara.
Per tot això que s'ha exposat.
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
DECIDEIX:
1. Inadmetre l'escrit interposat per la representació processal del Sr. Francisco Javier Campos Tomás en el marc de la causa 2018-63-RE.
2. Notificar aquest aute a la representació processal del Sr. Francisco Javier Campos Tomás, a la presidenta de la Batllia, al president del Tribunal de Corts, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 14 de maig del 2018.
Dominique Rousseau Josep-D. Guàrdia Canela
President Vicepresident
Laurence Burgorgue-Larsen Joan Manel Abril Campoy
Magistrada Magistrat