CAUSA 2019-24-RE
(Quintana Creus i d'altres c/ AREB)
Número de registre 141-2019. Recurs d'empara
Aute del 17 de juny del 2019
_________________________________________________________________
BOPA núm. 59, del 3 de juliol del 2019
(Quintana Creus i d'altres c/ AREB)
Número de registre 141-2019. Recurs d'empara
Aute del 17 de juny del 2019
_________________________________________________________________
BOPA núm. 59, del 3 de juliol del 2019
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 18 de març del 2019, per la representació processal dels Srs. Amadeu Quintana Creus, Héctor Alonso Rengel i Maria Luisa Morassutti Fabris i de les societats PACIFIC REAL ESTATE, LLC, COLL DE JOU 1216, SLU, GFLAND, SLU, PROFESSIONAL LAW (INTERNATIONAL), LTD, MULTIPLE HOLDINGS LIMITED i SUNTRAS, SA, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra la sentència del 21 de febrer del 2019, dictada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració "dels drets fonamentals de la presumpció d'innocència, de la tutela judicial efectiva, la interdicció d'indefensió i el dret a un procés públic amb totes les garanties", reconeguts a l'article 10 de la Constitució, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que es revoqui la resolució de l'AREB del 27 d'octubre del 2017 i que es declari que els recurrents són aptes per ser traspassats a l'entitat bancària Vall Banc i, per tant, es reposi de forma immediata la seva plena disponibilitat dels comptes avui bloquejats. Així mateix, demana la condemna en costes, inclosos honoraris d'advocat i de procurador, a la part adversa;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102;
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Dominique Rousseau;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. Per tal com no van ser declarats com a clients transferibles, la representació processal dels recurrents va presentar una demanda jurisdiccional contra la resolució del 27 d'octubre del 2017 del Consell d'Administració de l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB) en què s'adoptava, entre d'altres, l'acord de transmissió seqüencial de diferents actius i passius de l'entitat bancària BPA, SAU a favor de Vall Banc, SAU.
1.2. El 2 de juliol del 2018, la Secció de Contenciós-Administratiu 2 de la Batllia va dictar una sentència mitjançant la qual desestimava aquesta demanda i declarava que la resolució de l'AREB impugnada era, "en relació als posicionaments plantejats en la present demanda", ajustada a dret i als fins que legitimaven l'activitat administrativa.
1.3. La representació processal de l'AREB va interposar un recurs d'apel·lació contra aquesta decisió en què demanava que es declarés que l'acte impugnat era ajustat a dret i als fins que legitimaven l'activitat administrativa sense cap mena de limitació.
1.4. El 21 de febrer del 2019, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia va dictar una sentència que desestimava aquest recurs d'apel·lació, confirmava la sentència de la primera instància i declarava que la resolució de l'AREB del 27 d'octubre del 2017 era ajustada a dret i als fins que legitimaven l'activitat administrativa.
1.5. El 18 de març del 2019, la representació processal dels recurrents va interposar un recurs d'empara contra la sentència esmentada de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració "dels drets fonamentals de la presumpció d'innocència, de la tutela judicial efectiva, la interdicció d'indefensió i el dret a un procés públic amb totes les garanties", reconeguts a l'article 10 de la Constitució.
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació jurídica dels recurrents
- Els recurrents al·leguen principalment que s'han vulnerat els seus drets a la jurisdicció i a la defensa en la mesura que els tribunals ordinaris no els han permès aportar la prova de l'origen legítim dels seus actius dipositats a la BPA i de la legalitat de la seva activitat professional, i que no se'ls ha informat dels motius pels quals se'ls considera clients amb una operativa sospitosa de blanqueig de capitals.
- Al·leguen que no se'ls hi ha donat trasllat de cap expedient administratiu acreditatiu de l'existència d'aquesta activitat sospitosa i que ignoren els motius pels quals se'ls ha classificat com a no aptes per ser transferits.
- També ignoren si han estat reportats a la UIFAND i, si és el cas, quin ha estat el resultat d'aquest procediment, tenint en compte que la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional preveu un termini màxim de 5 dies de bloqueig dels comptes abans de passar a disposició judicial, si s'escau.
- Consideren que han estat privats de la seva propietat privada a partir del mes d'abril del 2016 quan es van bloquejar els seus comptes, sense cap imputació formal, fet que vulneraria la seva presumpció d'innocència.
- Per acabar, demanen al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que es revoqui la resolució de l'AREB del 27 d'octubre del 2017 i que es declari que són aptes per ser traspassats a l'entitat bancària Vall Banc i, per tant, es reposi de forma immediata la seva plena disponibilitat dels comptes avui bloquejats. Així mateix, demana la condemna en costes, inclosos honoraris d'advocat i de procurador, a la part adversa.
2.2. Argumentació de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia
- En el recurs d'apel·lació que va ser presentat per la representació processal de l'AREB, es demanava que es declarés que la resolució que adoptava, entre d'altres, l'acord de transmissió seqüencial de diferents actius i passius de l'entitat bancària BPA, SAU a favor de Vall Banc, SAU, era ajustat a dret i als fins que legitimaven l'activitat administrativa sense cap mena de limitació.
- La Sala Administrativa reprodueix la decisió de la Batllia i desestima aquest recurs d'apel·lació per tal com considera que el pronunciament de la primera instància va ser correcte i congruent amb la demanda presentada pels recurrents.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. El recurs d'empara no converteix el Tribunal Constitucional en una tercera instància ni en un tribunal suprem.
3.2. Quan un recurrent al·lega la vulneració del dret constitucional a obtenir una decisió fonamentada en Dret (article 10.1 de la Constitució), l'únic objecte del recurs d'empara és el de verificar que les decisions impugnades estiguin motivades i es fonamentin en un raonament jurídic que no sigui il·lògic ni absurd.
3.3. Quan entren en joc drets substancials, el control d'aquest Tribunal en el marc del recurs d'empara consisteix a determinar si els recurrents han estat privats o no d'una protecció efectiva, és a dir, si han estat situats o no en una indefensió material (veg. per ex. el punt 3.3 de l'aute del 22 de desembre del 2017, recaigut en la causa 2017-33-RE o el punt 3.1 de la sentència del 19 de febrer del 2018, recaiguda en la causa 2017-53-RE).
3.4. En aquesta causa, la qüestió constitucional que el Tribunal ha de resoldre és la de saber si la Sala Administrativa ha vulnerat els drets a un procés degut amb totes les garanties, a la presumpció d'innocència i a la defensa en la mesura en què hauria privat als recurrents de la possibilitat d'aportar la prova de l'origen legítim dels actius dipositats en els seus comptes a la BPA i, per consegüent, de la il·legalitat del bloqueig d'aquests comptes per un presumpte delicte de blanqueig de capitals.
3.5. El Tribunal Constitucional constata que de les actuacions es desprèn que els recurrents van participar en el procediment d'apel·lació i, mitjançant el seu escrit de contesta, van estimar que "el pronunciament del jutjador d'instància és correcte, doncs es limita a les pretensions dinamitzades per la part agent."
3.6. No obstant això, plantegen ara davant aquest Tribunal la impugnació de la resolució de traspàs de l'AREB, tot i haver pogut interposar apel·lació de la sentència de la primera instància que la validava, cosa que no van fer.
3.7. Altrament, de les actuacions dutes a terme per la Batllia es desprèn que els recurrents van tenir coneixement dels elements de prova en què es fonamentava la decisió de declarar els seus comptes no transferibles al banc pont (veg. la providència del 27 de febrer del 2018 en què es dona trasllat de la prova practicada, notificada a la procuradora dels recurrents el 5 de març del 2018).
3.8. Per consegüent, la sentència de la Sala Administrativa que confirma la decisió de la primera instància sobre la validesa de la resolució de l'AREB relativa a la migració de diversos comptes al banc pont, la qual no va ser recorreguda en apel·lació per part dels recurrents, no es pot qualificar ni d'arbitrària ni d'injustificada; convé també subratllar que, per tal com els recurrents van tenir coneixement dels motius de la resolució esmentada en primera instància, tampoc s'han vulnerat els seus drets a un procés degut, ni a la defensa.
3.9. Així doncs, aquest recurs d'empara ha de ser inadmès a tràmit.
Per tot això que s'ha exposat.
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
DECIDEIX:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2019-24-RE presentat per la representació processal dels Srs. Amadeu Quintana Creus, Héctor Alonso Rengel i Maria Luisa Morassutti Fabris i de les societats PACIFIC REAL ESTATE, LLC, COLL DE JOU 1216, SLU, GFLAND, SLU, PROFESSIONAL LAW (INTERNATIONAL), LTD, MULTIPLE HOLDINGS LIMITED i SUNTRAS, SA, contra la sentència del 21 de febrer del 2019, dictada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia.
2. Notificar aquest aute a la representació processal dels recurrents, a la presidenta de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 17 de juny del 2019.
Dominique Rousseau Josep-D. Guàrdia Canela
President Vicepresident
Laurence Burgorgue-Larsen Joan Manel Abril Campoy
Magistrada MagistratEl Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 18 de març del 2019, per la representació processal dels Srs. Amadeu Quintana Creus, Héctor Alonso Rengel i Maria Luisa Morassutti Fabris i de les societats PACIFIC REAL ESTATE, LLC, COLL DE JOU 1216, SLU, GFLAND, SLU, PROFESSIONAL LAW (INTERNATIONAL), LTD, MULTIPLE HOLDINGS LIMITED i SUNTRAS, SA, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra la sentència del 21 de febrer del 2019, dictada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració "dels drets fonamentals de la presumpció d'innocència, de la tutela judicial efectiva, la interdicció d'indefensió i el dret a un procés públic amb totes les garanties", reconeguts a l'article 10 de la Constitució, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que es revoqui la resolució de l'AREB del 27 d'octubre del 2017 i que es declari que els recurrents són aptes per ser traspassats a l'entitat bancària Vall Banc i, per tant, es reposi de forma immediata la seva plena disponibilitat dels comptes avui bloquejats. Així mateix, demana la condemna en costes, inclosos honoraris d'advocat i de procurador, a la part adversa;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102;
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Dominique Rousseau;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. Per tal com no van ser declarats com a clients transferibles, la representació processal dels recurrents va presentar una demanda jurisdiccional contra la resolució del 27 d'octubre del 2017 del Consell d'Administració de l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB) en què s'adoptava, entre d'altres, l'acord de transmissió seqüencial de diferents actius i passius de l'entitat bancària BPA, SAU a favor de Vall Banc, SAU.
1.2. El 2 de juliol del 2018, la Secció de Contenciós-Administratiu 2 de la Batllia va dictar una sentència mitjançant la qual desestimava aquesta demanda i declarava que la resolució de l'AREB impugnada era, "en relació als posicionaments plantejats en la present demanda", ajustada a dret i als fins que legitimaven l'activitat administrativa.
1.3. La representació processal de l'AREB va interposar un recurs d'apel·lació contra aquesta decisió en què demanava que es declarés que l'acte impugnat era ajustat a dret i als fins que legitimaven l'activitat administrativa sense cap mena de limitació.
1.4. El 21 de febrer del 2019, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia va dictar una sentència que desestimava aquest recurs d'apel·lació, confirmava la sentència de la primera instància i declarava que la resolució de l'AREB del 27 d'octubre del 2017 era ajustada a dret i als fins que legitimaven l'activitat administrativa.
1.5. El 18 de març del 2019, la representació processal dels recurrents va interposar un recurs d'empara contra la sentència esmentada de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració "dels drets fonamentals de la presumpció d'innocència, de la tutela judicial efectiva, la interdicció d'indefensió i el dret a un procés públic amb totes les garanties", reconeguts a l'article 10 de la Constitució.
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació jurídica dels recurrents
- Els recurrents al·leguen principalment que s'han vulnerat els seus drets a la jurisdicció i a la defensa en la mesura que els tribunals ordinaris no els han permès aportar la prova de l'origen legítim dels seus actius dipositats a la BPA i de la legalitat de la seva activitat professional, i que no se'ls ha informat dels motius pels quals se'ls considera clients amb una operativa sospitosa de blanqueig de capitals.
- Al·leguen que no se'ls hi ha donat trasllat de cap expedient administratiu acreditatiu de l'existència d'aquesta activitat sospitosa i que ignoren els motius pels quals se'ls ha classificat com a no aptes per ser transferits.
- També ignoren si han estat reportats a la UIFAND i, si és el cas, quin ha estat el resultat d'aquest procediment, tenint en compte que la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional preveu un termini màxim de 5 dies de bloqueig dels comptes abans de passar a disposició judicial, si s'escau.
- Consideren que han estat privats de la seva propietat privada a partir del mes d'abril del 2016 quan es van bloquejar els seus comptes, sense cap imputació formal, fet que vulneraria la seva presumpció d'innocència.
- Per acabar, demanen al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que es revoqui la resolució de l'AREB del 27 d'octubre del 2017 i que es declari que són aptes per ser traspassats a l'entitat bancària Vall Banc i, per tant, es reposi de forma immediata la seva plena disponibilitat dels comptes avui bloquejats. Així mateix, demana la condemna en costes, inclosos honoraris d'advocat i de procurador, a la part adversa.
2.2. Argumentació de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia
- En el recurs d'apel·lació que va ser presentat per la representació processal de l'AREB, es demanava que es declarés que la resolució que adoptava, entre d'altres, l'acord de transmissió seqüencial de diferents actius i passius de l'entitat bancària BPA, SAU a favor de Vall Banc, SAU, era ajustat a dret i als fins que legitimaven l'activitat administrativa sense cap mena de limitació.
- La Sala Administrativa reprodueix la decisió de la Batllia i desestima aquest recurs d'apel·lació per tal com considera que el pronunciament de la primera instància va ser correcte i congruent amb la demanda presentada pels recurrents.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. El recurs d'empara no converteix el Tribunal Constitucional en una tercera instància ni en un tribunal suprem.
3.2. Quan un recurrent al·lega la vulneració del dret constitucional a obtenir una decisió fonamentada en Dret (article 10.1 de la Constitució), l'únic objecte del recurs d'empara és el de verificar que les decisions impugnades estiguin motivades i es fonamentin en un raonament jurídic que no sigui il·lògic ni absurd.
3.3. Quan entren en joc drets substancials, el control d'aquest Tribunal en el marc del recurs d'empara consisteix a determinar si els recurrents han estat privats o no d'una protecció efectiva, és a dir, si han estat situats o no en una indefensió material (veg. per ex. el punt 3.3 de l'aute del 22 de desembre del 2017, recaigut en la causa 2017-33-RE o el punt 3.1 de la sentència del 19 de febrer del 2018, recaiguda en la causa 2017-53-RE).
3.4. En aquesta causa, la qüestió constitucional que el Tribunal ha de resoldre és la de saber si la Sala Administrativa ha vulnerat els drets a un procés degut amb totes les garanties, a la presumpció d'innocència i a la defensa en la mesura en què hauria privat als recurrents de la possibilitat d'aportar la prova de l'origen legítim dels actius dipositats en els seus comptes a la BPA i, per consegüent, de la il·legalitat del bloqueig d'aquests comptes per un presumpte delicte de blanqueig de capitals.
3.5. El Tribunal Constitucional constata que de les actuacions es desprèn que els recurrents van participar en el procediment d'apel·lació i, mitjançant el seu escrit de contesta, van estimar que "el pronunciament del jutjador d'instància és correcte, doncs es limita a les pretensions dinamitzades per la part agent."
3.6. No obstant això, plantegen ara davant aquest Tribunal la impugnació de la resolució de traspàs de l'AREB, tot i haver pogut interposar apel·lació de la sentència de la primera instància que la validava, cosa que no van fer.
3.7. Altrament, de les actuacions dutes a terme per la Batllia es desprèn que els recurrents van tenir coneixement dels elements de prova en què es fonamentava la decisió de declarar els seus comptes no transferibles al banc pont (veg. la providència del 27 de febrer del 2018 en què es dona trasllat de la prova practicada, notificada a la procuradora dels recurrents el 5 de març del 2018).
3.8. Per consegüent, la sentència de la Sala Administrativa que confirma la decisió de la primera instància sobre la validesa de la resolució de l'AREB relativa a la migració de diversos comptes al banc pont, la qual no va ser recorreguda en apel·lació per part dels recurrents, no es pot qualificar ni d'arbitrària ni d'injustificada; convé també subratllar que, per tal com els recurrents van tenir coneixement dels motius de la resolució esmentada en primera instància, tampoc s'han vulnerat els seus drets a un procés degut, ni a la defensa.
3.9. Així doncs, aquest recurs d'empara ha de ser inadmès a tràmit.
Per tot això que s'ha exposat.
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
DECIDEIX:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2019-24-RE presentat per la representació processal dels Srs. Amadeu Quintana Creus, Héctor Alonso Rengel i Maria Luisa Morassutti Fabris i de les societats PACIFIC REAL ESTATE, LLC, COLL DE JOU 1216, SLU, GFLAND, SLU, PROFESSIONAL LAW (INTERNATIONAL), LTD, MULTIPLE HOLDINGS LIMITED i SUNTRAS, SA, contra la sentència del 21 de febrer del 2019, dictada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia.
2. Notificar aquest aute a la representació processal dels recurrents, a la presidenta de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 17 de juny del 2019.
Dominique Rousseau Josep-D. Guàrdia Canela
President Vicepresident
Laurence Burgorgue-Larsen Joan Manel Abril Campoy